Blog de la Biblioteca de Matemàtiques


Deixa un comentari

Novetats del fons: Trítons, de George Steiner

Trítons: els tres llenguatges de l'homeAcaba d’arribar a la biblioteca un exemplar de Trítons: els tres llenguatges de l’home, un assaig de George Steiner editat per Arcàdia, que ens va cridar l’atenció tan aviat com el vam conèixer.

L’obra es basa en la conferència homònima que va pronunciar Steiner a la Nexus Conference d’Amsterdam el 14 de juny de 2008, traduïda per Miquel Desclot. L’autor estableix un diàleg platònic entre un músic, un matemàtic i un poeta, cadascun dels quals mira d’argumentar per què el seu és el llenguatge més universal o, fins i tot, el més genuïnament humà.

El músic sosté que la música és més antiga que la parla, que és present en totes les cultures d’arreu del món, que la mateixa melodia, immutable, és intel·ligible per a tothom, cosa que la fa universal. El matemàtic, en canvi, argumenta que la música és molt lluny de ser un llenguatge universal. Els sords i els qui no tenen oïda musical, d’entrada, en queden exclosos. Només hi hauria un llenguatge absolutament universal, un codi semàntic que ho abarqui tot: la matemàtica.

L’idioma silenciós de les figures geomètriques, de les equacions algebraiques, pertany a totes les dones i els homes en igual mesura.

El poeta, al seu torn, recorda al músic i al matemàtic que tota la seva argumentació no s’ha basat ni en melodies ni en fórmules algebraiques sinó en paraules, en unitats lèxiques, gramaticals i semàntiques, perquè «l’existència humana, en estat de completesa, en estat de maduresa, és lingüística.»

Per reforçar tot allò exposat en el diàleg precedent, el text s’acompanya de tres assajos breus que miren d’aprofundir, des dels tres punts de vista esmentats, en les bondats de cada llenguatge. Jordi Savall, amb El poder de la música, repassa breument la història de la música i insisteix en la importància de la música per superar els reptes del nostre món —o per salvar-lo, en les seves paraules.

Cédric Villani, matemàtic francès, parteix dels errors de Poincaré en estudiar el problema dels tres cosssos i de totes les esmenes i encerts posteriors, per bastir una Oda a la imperfecció. Conclou que és justament de la «imperfecció, que neixen els grans progressos.»

Finalment, Adam Zagajewski, a Sobre la sorpresa, defensa la capacitat de la poesia per sorprendre el lector, la sorpresa que «ens renovella a nosaltres i renovella l’art

Trobareu el llibre a la prestatgeria de novetats fins el dia 15 de març.


Deixa un comentari

El professorat publica: Selecta Pilar Bayer

Selecta Pilar Bayer, volum IEnguany s’escau el 70è aniversari de Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB). Amb motiu de l’aniversari, el Seminari de Teoria de Nombres (STNB), fundat per la Dra Bayer ara fa 30 anys, li va retre homenatge i la va obsequiar amb Selecta Pilar Bayer.

L’obra, publicada per Edicions UB en dos volums, recull una selecció dels escrits sobre matemàtica publicats per Pilar Bayer al llarg de la seva carrera acadèmica. L’edició ha anat a cura dels professors Montserrat Alsina (UPC), Anna Rio (UPC) i Artur Travesa (UB), tots tres deixebles de la Dra. Bayer.

L’obra incomparable de Pilar Bayer està escrita en les persones, en totes les persones a les quals, en un moment o altre, ens ha fet gaudir del plaer d’escoltar matemàtiques, d’aprendre matemàtiques, de fer matemàtiques. Aquesta obra diversa, eclèctica, rica en mil matisos, roman en el terreny de les experiències personals que fan la nostra vida més interessant, i no la podem plasmar en un volum, ni en dos. És un llegat fantàstic que portem incorporat.
Els treballs recopilats en aquests volums en ocasió del setantè aniversari de Pilar Bayer mostren en un format palpable l’amplitud de la seva òptica matemàtica, la profunditat i la bellesa de les seves matemàtiques. No és un recull exhaustiu, sinó una invitació perquè el lector faci un tastet d’allò que li agradi més. Després, ja no podrà parar.
La persona i l’obra el captivaran per seguir endavant.

Selecta Pilar Bayer, II Vol.El volum, prologat pel rector, Dídac Ramírez, aplega trenta-sis treballs científics en total.

Els disset que formen el primer volum es presenten ordenats cronològicament, per tal de poder situar-los en el context i retratar una trajectòria de recerca seguint la variable temps. El llibre s’obre amb un article del 1976 dedicat al teorema de Fermat, que presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum presenta una selecció de dinou treballs, també ordenats cronològicament, centrats especialment en una part essencial de l’obra de la professora Bayer, relacionada amb formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Aquests dos volums reflecteixen de manera fefaent la fecunda tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

En la lloança, que obre el primer volum, Artur Travesa esbossa la biografia de la Dra Bayer, des del punt de vista més personal però també acadèmic: els seus interessos científics, les seves contribucions, les col·laboracions internacionals —Jürgen Neukirch, Gerhard Frey, Jean-Pierre Serre—, la creació i consolidació del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB) o el seu llarg i dilatat mestratge a les posteriors generacions de matemàtics.

Pilar Bayer ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). El 2015, va rebre la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives.

Altres apunts al blog sobre Pilar Bayer


Deixa un comentari

Millores en el préstec de documents als nostres CRAI Biblioteques: entra en vigor el nou reglament

Taulell de la Biblioteca de Lletres

Ahir va entrar en vigor un nou Reglament de Préstec als CRAI Biblioteques de la Universitat de Barcelona, aprovat per la Comissió de Biblioteca delegada del Consell de Govern.

El nou reglament millora les condicions del servei, ampliant el nombre de documents i la durada del préstec de cada modalitat, i reorganitza les tipologies d’usuari.

Els canvis s’han realitzat per diversos motius, però molt especialment per la voluntat d’oferir un reglament amb més dies de préstec i més documents, aspectes reiteradament demanats pels nostres usuaris a les enquestes de percepció i al Servei d’Atenció als usuaris (SAU), tant els estudiants com el personal docent i investigador.

D’altra banda l’actualització inclou, tal com disposa la Universitat, la consideració dels estudiants i dels docents amb “venia docendi” dels centres adscrits, com a personal de la Universitat.

El nou reglament també farà més àgil el préstec consorciat PUC en benefici de tots, en homogeneïtzar-se les tipologies d’usuari.

Teniu publicat el nou reglament al Web del CRAI > Serveis que ofereix el CRAI > Préstec > Préstec, reserves i renovacions de documents de la UB > Reglament del Servei de Préstec.

Font: Blog del CRAI


Deixa un comentari

Demà se celebra la jornada «Delícies d’Alícia» i s’inaugura l’exposició homònima

Delícies d'AlíciaDemà se celebra  la jornada «Delícies d’Alícia», que inaugurarà l’exposició homònima, visitable al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 29 de febrer.

Com ja vam comentar al seu moment, l’any 2015 es va commemorar arreu del món el 150è aniversari de la publicació d’Alice’s Adventures in Wonderland, obra del matemàtic i sacerdot anglicà Charles Lutwidge Dodgson —publicada sota el pseudònim de Lewis Carroll— i considerada una de les obres fonamentals de la literatura infantil.

Com a colofó de l’efemèride, la Universitat de Barcelona (UB) proposa «Delícies d’Alícia» que, adreçada a aliciòlegs, aliciòfils i aliciòfags, il·lustra les infinites perspectives amb què es pot abordar una obra tan polièdrica.

La jornada tindrà lloc el dijous 14 de gener, a les 16 h, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. L’exposició es podrà veure fins al 29 de febrer al CRAI Biblioteca de Lletres. A més, el 9 de febrer a les 18 h, hi haurà una visita guiada a l’exposició de llibres, i una jornada de llibres oberts, en què el visitant podrà sol·licitar que li ensenyin un llibre en concret per fullejar-lo.

Programa

  • 16:00 Projecció de pel·lícules i tràilers sobre Alícia.
  • 16:30 Benvinguda, a càrrec de Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB.
  • 16:40 Alícia, una nena uns contes i moltes curiositats, a càrrec de Jordi Quintana (Facultat d’Educació de la UB).
  • 17:00 Alícies simètrtiques, a càrrec de Miquel Àngel Cuevas-Diarte (Facultat de Geologia de la UB).
  • 17:20 Cantem una cançó: llenguatge i metallenguatge, a càrrec de Josep Pla i Carrera (Facultat de Matemàtiques de la UB).
  • 17:40 Literatura de disbarats, a càrrec d’Amadeu Viana (Facultat de Lletres de la UdL).
  • 18:00 Inauguració de l’exposició, a càrrec de Claudi Mans (Facultat de Química de la UB). Projecció de pel·lícules i tràilers i descans.
  • 18:40 La meva Alícia i els meus amics, a càrrec d’Ignasi Blanch (il·lustrador).
  • 19:00 El decimotercer capítulo de Alícia y sus secuelas, a càrrec de Gabriel López Guix (Facultat de Traducció i interpretació de la UAB).
  • 19:20 Les Alícies en el marc de la literatura infantil del segle XIX i XX, a càrrec de María González Davies (Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, URL).
  • 19:40 El joc de l’il·lustrat i visionari, a càrrec de Xavier Laborda (Facultat de Filologia de la UB).
  • 20:00 Cloenda, a càrrec de Claudi Mans (Facultat de Química de la UB).

Apunts del blog relacionats amb Alícia:


1 comentari

Avui fa exactament 150 anys de la primera edició d’«Alice’s Adventures in Wonderland»

Avui, 26 de novembre de 2015, fa exactament 150 anys que l’editorial Macmillan publicava al Regne Unit la primera edició d’Alice’s Adventures in Wonderland. La novel·la, obra del matemàtic anglès Charles Lutwidge Dodgson i signada amb el pseudònim de Lewis Carroll, no va ser especialment ben rebuda per la crítica, més interessada en les il·lustracions de John Tenniel que en el relat en si. No seria fins a la publicació de la segona part —Through the Looking-Glass, and What Alice Found There (1871)— que el relat original es faria popular.

El mes de gener d’enguany vam redactar un apunt en aquest mateix blog sobre l’efemèride. El reproduïm a continuació per commemorar-la just el dia que s’escau:

Es compleixen 150 anys de la publicació d’«Alícia al país de les meravelles» (publicat originalment el 23/01/2015)

Portada de la primera edició (1865)

Portada de la primera edició (1865). Imatge de domini públic

Enguany s’escau el 150è aniversari de la publicació d’una de les obres més cèlebres de la literatura de l’absurd: Alice’s Adventures in Wonderland. Escrita pel matemàtic i sacerdot anglicà Charles Lutwidge Dodgson —sota el pseudònim de Lewis Carroll— s’ha considerat una de les obres fonamentals de la literatura infantil, malgrat els diversos nivells de lectura que admet i la dificultat que representa, per a un infant del nostre temps, entendre els jocs, matisos i acudits d’un llibre adreçat a lectors anglesos de l’època victoriana.

La primera traducció al català —Josep Carner, 1927— amb il·lustracions de Lola Anglada i publicada per Mentora, tenia per títol Alícia en terra de meravelles. La segona traducció, obra de Salvador Oliva (1996), es va publicar amb el títol Alícia al país de les meravelles a Empúries. Finalment, el 1990, Barcanova en va publicar una nova edició, traduïda per Víctor Compta, sota el títol Les aventures d’Alícia, que inclou Les aventures d’Alícia en terra de meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda. Les dues últimes edicions conserven les il·lustracions originals.

L’origen de la novel·la

La novel·la es va gestar un dia d’estiu de 1862 quan Dodgson improvisava, durant un trajecte en barca amb les germanes Lorina, Alice i Edith Liddell, les aventures d’Alícia en un món màgic i imaginari. Sembla que Alice va quedar tan fascinada pel relat que va demanar-li una còpia transcrita, a la qual cosa ell va accedir. Dodgson li va lliurar el manuscrit de 90 pàgines i 37 il·lustracions el novembre de 1864. Animat pels seus amics, va decidir revisar-la, ampliar-la i publicar-la. Va eliminar referències personals i hi va afegir dos capítols. Les il·lustracions de la primera edició impresa (1865) es van encarregar a John Tenniel.

Dedicatòria de Hodgson a Alice

Molts anys després, Alice es va veure forçada a subhastar l’original, que va anar a parar a mans d’un col·leccionista nord-americà. Segons algunes fonts va retornar a Gran Bretanya el 1948 quan un grup de “benefactors nord-americans” en van fer donació a la British Library, en reconeixement al paper que van jugar els britànics durant la Segona Guerra Mundial. Altres informacions expliquen que va ser la Library of Congress qui, després d’aconseguir els fons necessaris per adquirir l’original en un altra subhasta, el va donar, en senyal de bona voluntat, al Museu Britànic.

Manuscrit original d'Alice's Adventures in Wonderland

Manuscrit original d’Alice’s Adventures in Wonderland, dipositat a la British Library i digitalitzat per a la consulta en línia

El 1871 es va publicar la segona part del relat, Through the Looking-Glass, and What Alice Found There, traduïda al català com a Alícia a través de l’espill (Amadeu Viana, Quaderns Crema, 1985) i posteriorment com A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda, integrada en la ja citada traducció de Víctor Compta per a Barcanova, que reunia les dues obres.

Alícia anotada

Des del punt de vista matemàtic, l’edició més interessant d’Alícia és sens dubte la de Martin Gardner (1914-2010), divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa.

L’any 1960 va publicar The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científics, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition. L’obra original, traduïda per Francisco Torres Oliver, es va publicar en castellà a Akal l’any 1983.

L’edició anotada de Martin Gardner, amb tal profusió de notes explicatives, posa de manifest fins a quin punt molts aspectes de l’obra de Carroll escapen de la comprensió, no només dels infants actuals sinó de la majoria d’adults contemporanis.

En el caso de ALICIA nos enfrentamos con un tipo de disparate muy extraño y complicado, escrito para lectores británicos de otro siglo, y necesitamos saber muchísimas cosas que no están en el texto si queremos captar todo su sabor y su gracia. Peor aún: algunos chistes de Carrroll sólo podrían comprenderlos los residentes de Oxford; otros, más personales, las encantadoras hijas del decano Liddell nada más.

Si bé és molt discutible que Alícia al país de les meravelles es pugui considerar alegrement literatura infantil, és més que evident que Alícia anotada s’adreça específicament a adults interessats a copsar-ne tot l’abast.

Més informació:


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques finalitza la incorporació del donatiu de Griselda Pascual

Griselda Pascual

Griselda Pascual després d’impartir la seva darrera lliçó a la UB, el maig de 1991. Fotografia d’Eugènia Torres

El CRAI-Biblioteca de Matemàtiques ha finalitzat la incorporació de tots els documents —llibres i separates—, procedents del fons personal de Griselda Pascual, cedit per la seva família.

Nascuda l’any 1926, Pascual va ser una de les primeres dones en accedir a la docència a la Universitat de Barcelona (UB). L’any 1942, amb setze anys, es va matricular a la Facultat de Ciències de la UB, on es llicencià el 1947. Un any abans inicià la carrera docent com a professora ajudant de classes pràctiques. Es jubilà, també a la UB, l’any 1991, després d’una carrera docent de quaranta-cinc anys. La seva darrera lliçó versà sobre l’obra de Leopold Kronecker. L’any 1996, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) publicà Disquisicions aritmètiques de Carl Friedrich Gauss, amb traducció i pròleg de Griselda Pascual. Va morir a Barcelona el dia 8 de juny de 2001.

El donatiu rebut al CRAI-Biblioteca de Matemàtiques consta de dues-centes seixanta-cinc obres de temàtica especialitzada o sobre l’ensenyament de la matemàtica. També en formen part tant les seves obres —de la tesi doctoral a monografies o nombroses separates amb articles de revistes—, com les que va traduir. Totes les obres s’identifiquen amb un ex-libris que n’indica la procedència.

Entre les monografies, cal destacar les editades durant la dècada dels anys vint del segle XIX. Aquestes obres s’han restaurat, digitalitzat i relligat i es poden consultar a la col·lecció Matemàtica de la Biblioteca Patrimonial Digital.

Més informació

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 566 other followers