
La publicació de la darrera obra del físic Stephen Hawking, The Grand Design, ha suscitat tot tipus de polèmiques arrel de la idea que les lleis de la física expliquen per si soles la creació del cosmos i, per tant, converteixen en redundant la figura d’un Déu creador. El debat que enfronta ciència i creences —ja siguin religioses, esotèriques o de qualsevol altra naturalesa—, sembla que és cada vegada més present en les nostres vides, i les ofensives, més agosarades.
De tant en tant, però, podem llegir en mitjans convencionals respostes clares, com aquesta carta al director que publicava El Faro de Vigo el dia 8 d’octubre, escrita per Miguel Ángel Mirás Calvo, del Departament de Matemàtiques de la Universitat de Vigo:
Podríamos clasificar como argumentos “dragonianos” muchas de las recientes diatribas escritas contra Stephen Hawking por atreverse a exponer públicamente sus dudas razonadas sobre la existencia de Dios, y también algunas columnas en las que se intenta desprestigiar la memoria y el legado científico del gran matemático Alan Turing por ser homosexual confeso. En todos estos casos lo que se nos pide es que acabemos aceptando, basándonos en sospechas, suposiciones, barruntos o pálpitos, lo que se nos dice.
Señor director, pese a las numerosas historias y leyendas, ¿sabe de alguna prueba fidedigna de la existencia de dragones?