Imatge original de Giuseppe Donatiello sota llicència CC0 1.0 (domini públic)
Category Archives: Astronomia
L’exposició Telescopi Assumpció Català es podrà visitar fins al dia 3 de març
Amb motiu del Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència, la Comissió d’igualtat de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica acull l’exposició itinerant Telescopi Assumpció Català, instal·lada al primer pis del claustre de ciències de l’Edifici històric fins al dia 3 de març.
La mostra té el seu origen arran del bateig, l’any passat, del telescopi Assumpció Català, un reflector Dall-Kirkham de 50 cm de diàmetre situat a l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (PAM) a Àger, La Noguera. En vam informar oportunament en aquest mateix blog: Un telescopi amb nom de dona (8/3/2016).
L’exposició
L’exposició, elaborada pels membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB), consta de 14 plafons on s’explica, amb textos i imatges, qui era Assumpció Català, quins eren els seus camps d’investigació i com han evolucionat, així com les característiques del telescopi i del Parc Astronòmic Montsec.
Pel seu caràcter itinerant, i després de passar per les facultats de Biologia i de Física de la UB, la mostra es podrà visitar, del 6 al 31 de març, a l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès
Assumpció Català
Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d’institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.
Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.
L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.
«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar matemàtiques, que també m’agradava, i m’hi vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…»
L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d’astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general, Topografía, astronomía esférica y geodesia, i Mecánica racional con nociones de mecánica celeste. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.
A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.
«No només he gaudit explicant astronomia o matemàtica aplicada; també he gaudit transmetent els meus coneixements. La meva dedicació a la docència de vegades ha anat en detriment de la meva dedicació a la investigació, però dono el meu temps per ben ocupat.»
L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.
El telescopi
El telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.
Més informació
- Català i Poch, Assumpció (Galeria de científics catalans)
- Exposició: Telescopi Assumpció Català (Departaments d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
- Maria Assumpció Català i Poch, astrónoma (Mujeres con ciencia)
- Maria Assumpció Català Poch, astrònoma (YouTube)
- Puig, Roser ; Jordi, Carme. Professor Maria Assumpció Català Poch (1925–2009). Contributions to Science. Vol. 5, núm. 2, 2009.
- Primer telescopio español con nombre de mujer (Agencia SINC)
- Professores de la Facultat de Matemàtiques (exposició virtual, inaugurada amb motiu del Dia Internacional de la Dona el març de 2014).
- Un telescopi amb nom de dona
Obres d’Assumpció Català
Un telescopi amb nom de dona
Parc Astronòmic Montsec (Àger, La Noguera)
Assumpció Català Poch, professora de la Universitat de Barcelona (UB) entre el 1953 i el 1990, primera doctorada en Matemàtiques per la UB i primera astrònoma en ser professora numerària en una universitat de l’Estat espanyol, dóna nom al telescopi de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (PAM) a Àger, La Noguera.
En la cerimònia de bateig, celebrada el dia 4 de març, es va inaugurar també l’exposició sobre la seva figura, elaborada per membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i que es podrà veure fins a finals d’agost del 2016. La mostra, que es traslladarà el mes de setembre a l’Edifici Històric de la UB i a la Facultat de Física a l’octubre, explica la carrera científica i docent d’aquesta astrònoma a partir de citacions i imatges de la seva trajectòria, i vincula la seva tasca pionera amb la recerca que es fa actualment a la Universitat.
Biografia
Assumpció Català Poch observant a través del telescopi
Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d’institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.
Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.
L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.
«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar matemàtiques, que també m’agradava, i m’hi vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…»
L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d’astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general, Topografía, astronomía esférica y geodesia, i Mecánica racional con nociones de mecánica celeste. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.
A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.
«No només he gaudit explicant astronomia o matemàtica aplicada; també he gaudit transmetent els meus coneixements. La meva dedicació a la docència de vegades ha anat en detriment de la meva dedicació a la investigació, però dono el meu temps per ben ocupat.»
L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.
El telescopi
El telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.
Més informació
- Català i Poch, Assumpció (Galeria de científics catalans)
- Exposició: Telescopi Assumpció Català (Departaments d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
- Maria Assumpció Català i Poch, astrónoma (Mujeres con ciencia)
- Maria Assumpció Català Poch, astrònoma (YouTube)
- Puig, Roser ; Jordi, Carme. Professor Maria Assumpció Català Poch (1925–2009). Contributions to Science. Vol. 5, núm. 2, 2009.
- Primer telescopio español con nombre de mujer (Agencia SINC)
- Professores de la Facultat de Matemàtiques (exposició virtual, inaugurada amb motiu del Dia Internacional de la Dona el març de 2014)
Obres d’Assumpció Català
Font: Telescopi ‘Assumpció Català’: el primer amb nom de dona (Notícies de la UB)
L’estudi del trànsit de Venus en el segle XVIII
El pas de Venus per davant del Sol, anomenat trànsit de Venus, és un fenomen que s’ha manifestat ben rarament al llarg de la història. En el segle XVIII es va produir en dues dates: el 6 de juny de 1761 i el 3 de juny de 1769.
De l’estudi del trànsit se’n van obtenir dades que permetrien conèixer la distància entre la terra i el sol. En el segle XVIII, amb l’objectiu de determinar aquesta distància, nombrosos països representats per diverses organitzacions científiques van enviar astrònoms a diferents punts del món, per fer les observacions pertinents en els dies senyalats.
Jean Baptiste Chappe d’Auteroche (1722-1769), membre de l’Académie des Sciences, va ser el científic designat a França per dirigir-se a Sibèria, concretament a Tobolsk, el punt precís on s’havia de fer l’observació. El viatge es va perllongar durant 15 mesos, cinc dels quals Chappe els va passar a Rússia.
View original post 334 more words
Amb A d’astrònoma
Fins el dia 15 de març es pot visitar al claustre de ciències de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB), l’exposició itinerant Amb A d’astrònomA, una proposta del Departament d’Astronomia i Metereologia (DAM) de la Facultat de Física.
Comissariada per Josefina Ling, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, i l’astrònoma Eulalia Pérez Sedeño, «Amb A d’AstrònomA» recorre, en els tretze panells que conformen la mostra, les principals fites de l’astrofísica i reivindica el paper fonamental que hi han exercit les dones, des de l’antiguitat fins ara.
Des de la versió virtual de l’exposició es poden descarregar set quaderns didàctics que tracten alguns dels continguts des d’un punt de vista educatiu.
Font: Notícies de la UB
Eclipse Calculator: una aplicació de simulació d’eclipsis per a mòbils, desenvolupada a la UB
Quins eclipsis seran visibles des del lloc on visc? Com es veuran? Durant quanta estona? Aquestes són algunes de les qüestions a què permet respondre la nova aplicació Eclipse Calculator, dissenyada per a mòbils Android per l’investigador de la UB Eduard Masana.
Es tracta d’una nova eina per als amants de l’astronomia, que ofereix informació sobre qualsevol eclipsi o trànsit planetari entre els anys 1900 i 2100. L’aplicació, que és pública i gratuïta, es pot descarregar des del web de Google Play. Inicialment s’ha desenvolupat en català, castellà i anglès (l’aplicació adopta automàticament l’idioma de configuració del mòbil), però està previst traduir-la a altres llengües.
«Esperem promoure l’interès per l’observació del cel en general i per aquest tipus de fenòmens astronòmics en particular», apunta Eduard Masana, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, membre del Departament d’Astronomia i Meteorologia i també de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, centres ubicats al campus d’excel·lència internacional BKC.
Entre d’altres, el programa permet obtenir les dades generals del fenomen, incloent-hi mapes globals de visibilitat, així com les característiques locals a qualsevol lloc del món: inici del fenomen, durada, altitud del Sol o de la Lluna sobre l’horitzó, etc. També permet fer simulacions dels eclipsis des del punt d’observació.
Eclipse Calculator ha tingut el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya en el marc dels Ajuts per al finançament d’actuacions en l’àmbit de la divulgació científica (ACDC 2012).
Font: Notícies de la UB
Aforismes: Richard Dawkins
Fotografia original de Michael Willems, sota llicència CC-BY 3.0
El CRAI de la UB disposa en el seu fons de gran part de la bibliografia de Richard Dawkins, majoritàriament distribuïda entre les biblioteques de Biologia, Física i Química, Campus Mundet.
Font: @gallir
L’escala de l’Univers
Vodpod videos no longer available.
Per apreciar-ne els detalls, us recomanem visualitzar-la al lloc i amb la mida original
Avui us deixem amb una animació interactiva de Cary i Michael Huang, que mostra moltes de les escales conegudes de l’Univers. La barra de desplaçament permet fer un zoom, de més petit a més gran, i comparar els diversos elements de referència inclosos. En clicar sobre qualsevol element se’n mostren les mides i una descripció.
La idea està basada en el curtmetratge Powers of Ten, de Charles i Ray Eames (1.977):
N’hi ha també una versió més nostrada, produïda per Lavinia TV, que parteix de la Plaça de Catalunya de Barcelona: Potències de 10
Font: Divúlgame
Astronomical, el sistema solar a escala a la teva biblioteca
Atronomical és un model a escala del sistema solar, des del Sol fins a Plutó, contingut en 12 volums de 506 pàgines cadascun i que s’ofereix sota impressió a la carta. L’amplada de cada pàgina representa 1.000.000 de quilòmetres.
És obra de Mishka Henner i l’hem conegut via Fuck Yeah Math.
Font: Fuck Yeah Math | Mishka Henner Works
Walter Lewin impartirà una conferència al CosmoCaixa de Barcelona
Walter Lewin impartirà el dia 15 de febrer a les 19:00 una conferència al CosmoCaixa de Barcelona, sota el títol Naixement i mort de les estrelles.
Lewin, de qui ja vam parlar amb motiu de la seva última lliçó, és un fenomen a Internet, on les seves classes enregistrades tenen audiències notables —a YouTube o al MIT Open Course Ware— per la seva peculiar manera d’entendre la docència i de transmetre els coneixements. A banda de l’explicació teòrica, allò que caracteritza Lewin és la demostració pràctica de les lleis de la física situant-se ell mateix com a subjecte actiu de l’experiment.
En aquesta classe magistral, el professor Lewin parlarà extensament de la mort de les estrelles i del final dels seus dies com a nans blancs, estrelles de neutrons o forats negres de massa estel·lar.
El Sol mateix es convertirà en un nan blanc d’uns cinc mil milions d’anys. Abans que això passi, serà unes cent vegades més gran que en l’actualitat, cosa que significarà el final de Mercuri, Venus i la Terra (i probablement també de Mart).A la conferència es parlarà sobre com i quan cadascun d’aquests objectes estranys van ser descoberts. Els nans blancs tenen una densitat un milió de vegades més gran que l’aigua (la densitat mitjana del Sol és aproximadament la mateixa que la de l’aigua). Les estrelles de neutrons són molt petites i tenen densitats que són mil milions de vegades més grans que els nans blancs, mentre que la densitat de la singularitat d’un forat negre és infinitament alta.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 
