Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Gran assistència a la presentació d’«Història de la matemàtica» del Dr. Pla

Dimecres 22 de març la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB) va acollir, amb notable afluència de públic, la presentació de la darrera obra del professor emèrit de la Facultat Josep Pla i Carrera, Història de la matemàtica: resultats, textos i contextos. L’aula B5 va encabir amb prou feines les més de 130 persones congregades —entre alumnes, professors i visitants diversos— fins al punt d’haver d’improvisar una fila extra de cadires.

La presentació, que va esdevenir una lliçó magistral, es va centrar en l’explicació de tres problemes concrets, dels quals s’han trobat transcripcions —ja sigui en tauletes d’argila, papirs o documents d’altra naturalesa— i que apareixen en els dos volums publicats fins ara, convenientment contextualitzats i comentats.

Plimpton 322

Plimpton 322

Imatge de domini públic

Datada entre 1900 i 1600 aC i trobada a Larsa, aquesta tauleta babilònica, en escriptura cuneïforme, forma part actualment de la col·lecció Plimpton de la Universitat de Columbia. Atès que no hi ha correccions, hom considera que és una transcripció “en net” d’una anotació anterior.

Formada per una taula de 15 files i 4 columnes, i deteriorada per la part superior esquerra i esberlada pel mateix lateral, conté terns pitagòrics amb 5 errors remarcables, de càlcul o còpia. La darrera columna expressa el número de fila, mentre la segona i la tercera es corresponen amb un catet i la hipotenusa d’un triangle rectangle respectivament.

El Menó de Plató. La reminiscència segons Sòcrates

«Ningú no pot buscar el que no coneix perquè no sap què és el que ha de buscar.»

Per al segon exemple, el Dr. Pla va partir d’un diàleg platònic —el Menó—, que se centra en la naturalesa de la virtut: què és? es pot ensenyar? es pot adquirir amb la pràctica? Del diàleg entre Sòcrates i Menó es desprèn que la virtut no es pot ensenyar, però es pot abastar mitjançant la reminiscència: el renaixement continuat de l’ànima, plena de records, permetria que l’alumne trobi en ell mateix un saber que ni tan sols sabia que existís.

L’exemple del qual es va servir és un problema de caire geomètric que Sòcrates planteja a un esclau de la casa de Menó. Sòcrates demana a l’esclau que s’imagini un quadrat de dos peus de costat. Després li demana que divideixi cada costat per la meitat i observi quants quadrats d’un peu conté, a la qual cosa l’esclau respon: «quatre». Aleshores Sòcrates demana: quants quadrats d’un peu contindrà un quadrat doble d’aquest de quatre peus? L’esclau respon instintivament: «vuit». Amb successives preguntes, i esmenant els errors de l’esclau, Sòcrates acaba induint-lo a oferir una resposta correcta, que no sabia que sabia, cosa que demostraria la reminiscència i, en conseqüència, la immortalitat de l’ànima.

Plató: duplicació del quadrat i Teorema de Pitàgores

Imatge de Francisco Javier Blanco González, sota llicència CC-BY-SA 3.0

Per què no quadrem el cercle?

Papir de Rhind

Imatge de Paul James Cowie, sota domini públic

«Estudi complet i profund de tot el que existeix, penetració de tots els misteris […] de tots els secrets.»

Qudratura del cercle

El primer text on apareix una quadratura del cercle és el papir de Rhind. Datat pels volts de 1650 aC i escrit en hieràtic antic, disposem de la traducció jeroglífica de Chace. Va ser copiat per un escriba —Ahmés— l’any 33 del regnat d’Apepi (XV dinastia), d’un papir anterior, escrit durant el regnat d’Amenemhat III, de la dinastia XII.

Conté 87 problemes d’àlgebra, geometria i trigonometria. L’exemple triat és el problema 50: quina és la superfície d’un camp circular de 9 khets de diàmetre? L’algorisme que segueix l’escriba per resoldre’l és el següent: pren 1/9 del diàmetre. El romanent és 8. Multiplica 8 vegades 8 i el resultat és 64, que és l’àrea en setats.

Podeu veure l’enregistrament íntegre de la presentació, realitzat pel Servei d’Audiovisuals de la UB.

Vídeo de la presentació

Apunts relacionats


1 comentari

300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

Barcelona pensa

Barcelona Pensa

Barcelona acull aquesta setmana la tercera edició del festival de filosofia Barcelona Pensa, promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), amb l’objectiu de difondre i apropar la filosofia a la ciutadania. El festival mira de convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, amb voluntat d’eliminar la frontera entre alta i baixa cultura, per fer del pensament teòric un element fonamental de la nostra experiència.

Des del dia 14 i fins el 19, s’ofereixen una trentena de propostes diferents distribuïdes per espais emblemàtics de la ciutat: de l’Ateneu Barcelonès al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), passant per l’Edifici Històric de la UB, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), diverses llibreries —La Central, Altaïr, Calders, Gigamesh, Laie, NoLlegiu—, museus —Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Museu Picasso— o les facultats de Filosofia i Medicina de la UB.

300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

 300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecariGottfried Wilhelm Leibniz va morir avui fa 300 anys, el 14 de novembre de 1716. Aprofitant l’efemèride, el Barcelona Pensa vol retre homenatge a l’home polifacètic que va deixar una empremta tan profunda en el pensament europeu. Leibniz, filòsof, científic, matemàtic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg va excel·lir en totes disciplines en què va treballar.

En una iniciativa pionera, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, la Facultat de Filosofia i la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, juntament amb el Centre de Recursos per a l’Aprenentage i la Investigació (CRAI) de la UB, us proposem un acostament a les diferents dimensions del seu pensament i de la seva figura.

Els diversos especialistes que participaran al col·loqui han redactat els textos de la guia de lectura, amb la intenció de reflectir la triple vessant que destaquem:

El significat de Leibniz, 300 anys després (Carlos Dorce, Facultat de Matemàtiques):

“Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) va ser, probablement, un dels últims genis universals. Sense cap tipus de dubte, les seves idees van contribuir a una de les èpoques més productives de la Humanitat, ja que el segle XVII va ser el context idoni d’evolució epistemològica i cultural on el panorama intel·lectual va desenvolupar-se d’una manera molt destacada.”

Leibniz, matemàtic (Josep Pla i Carrera, Facultat de Matemàtiques):

“Més enllà de les seves diferències i polèmica amb Newton, devem molt al geni matemàtic de Leibniz. És possible acostar-se avui amb un mínim de càrrega matemàtica a algunes de les novetats aportades per Leibniz a aquest camp: els nombres i les corbes transcendents, el teorema fonamental del càlcul i el naixement de les equacions diferencials.”

Leibniz, filòsof (Maria Ramon Cubells, Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili):

El pensament de Leibniz és assimilador: intenta trobar la manera de conciliar la filosofia antiga i la moderna. Partint d’alguns problemes cartesians, vol superar el cartesianisme: la crítica a la noció de substància de Descartes i, sobretot, a la res extensa el portarà a la introducció de la noció de força (vis), que el conduirà a proposar una nova ciència, la dinàmica.

Leibniz, bibliotecari (Jesús Gascón, Facultat de Biblioteconomia i Documentació).

En un moment que no era habitual, concebé un sistema d’indexació dels continguts i encoratjà els editors i societats científiques perquè distribuïssin resums de les novetats anuals en els seus camps.

Sobre el conjunt de l’obra de Leibniz (Josep Montserrat, Facultat de Filosofia):

L’extensió de l’obra de Leibniz és immensa. La majoria són esborranys i només una part mínima va ser publicada. En vida, la Teodicea (1710) i articles a les Acta eruditorum o al Journal des Savants. Va enllestir, però mai va publicar els Nous assaigs sobre l’enteniment humà, que romangueren inèdits fins 1765.

300 anys de Leibniz

L’acte, gratuït però amb inscripció prèvia, se celebrarà dimecres 16 de novembre a les 12:00 a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

Més informació


Deixa un comentari

Els reptes de publicar en obert

Bloc de Lletres

Us convidem a la conferència d’Ignasi Labastida: “Els reptes de publicar en obert” (dimecres 9 de novembre, 10.30 h), organitzada pel CRAI Biblioteca de Lletres amb motiu del taller sobre impacte i avaluació de la recerca que es va impartir a professorat de la Facultat de Filologia els dies 26 i 27 d’octubre.

Els reptes de publicar en obert (9/11/2016 10.30 h)

View original post


Deixa un comentari

Setmana de la ciència 2015

20a Setmana de la CiènciaDel 13 al 22 de novembre de 2015, se celebrarà la 20 edició de la Setmana de la Ciència (SC15). Els temes centrals d’aquesta edició són la llum i els sòls, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.

Organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement, i la col·laboració de totes les universitats del país, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), entre altres, i diverses empreses privades, la SC15 organitza durant tota la setmana nombroses activitats de divulgació científica arreu del país.

Cursos, exposicions, jornades, tallers, itineraris didàctics, premis, presentacions, taules rodones, cada una adreça a un públic determinat. Podeu localitzar les activitats en funció de diversos criteris: pel tipus d’activitat, pel públic al qual s’adreça, per comarca o per paraula clau.

Cartell guanyador de la 20a edició de la Setmana de la CiènciaCartell de Pablo Iranzo, guardonat al concurs de cartells de la Setmana de la Ciència 2015


Deixa un comentari

Acte d’obertura del curs acadèmic i lliurament del premi August Palanques

Josep Pla i CarreraL’acte d’obertura del curs 2015-2016 se celebrarà dimecres 16 de setembre, a les 12.15 h, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

El Dr. Josep Pla i Carrera, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, impartirà la lliçó inaugural amb el títol «Caminant agafats de la mà de Karl Weierstrass: alguns conceptes d’anàlisi matemàtica».

Durant l’acte es lliurarà el Premi August Palanques a l’estudiant amb el millor expedient acadèmic del grau de Matemàtiques del curs 2014-2015.

Més informació: Invitació


Deixa un comentari

SIMBa: «Funcionales del Beta-coalescente»

Malgrat que enguany no s’estan programant sessions regulars del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa), l’organització va deixar oberta la porta a realitzar xerrades si algun participant s’hi prestava. Aquest moment ha arribat.

Avui, 13 d’abril, se celebrarà una nova sessió del SIMBa.

Speaker: Arno Siri-Jegousse
Universitat/Centre: Centro de Investigación en Matemática (Guanajuato, Mexic)

Data: dilluns, 13 d’abril de 2015
Hora: 18, retrobament. 18:15, xerrada
Lloc: Aula B1 (planta baixa), Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: Funcionales del Beta-coalescente.
Resum: El Beta-coalescente es un proceso Markoviano de coagulación con valores en el conjunto de las particiones de los enteros. Está utilizado en la modelización de genealogías, en particular para poblaciones con gran variabilidad en el éxito de reproducción.
Propondremos una panorama de la teoría y de resultados límites sobre algunas funcionales de interés estudiadas en varios artículos recientes. Nos enfocaremos en las aplicaciones de esas funcionales en genética y las ideas heurísticas de las pruebas..

Si voleu rebre informació dels propers seminaris us podeu subscriure a la llista de correu. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu.

Si esteu interessats a fer una xerrada, contacteu amb els organitzadors.


Deixa un comentari

Prop d’un miler de persones participen a la Matefest-Infofest 2015

Matefest-Infofest 2015L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) ha acollit aquest dimecres, 25 de març, una nova edició de la Matefest-Infofest, una jornada que organitzen alumnes de la Facultat de Matemàtiques i que coordina Eloi Puertas, professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi. L’objectiu de l’activitat és apropar les matemàtiques i la informàtica a tot tipus de públic, i als estudiants de secundària en particular, i presentar una imatge social positiva d’aquestes dues disciplines, a partir de mostrar la seva presència en el nostre entorn i el paper que tenen en la cultura i el progrés.

Enguany, han participat vint instituts en la jornada, que és, sobretot, un esdeveniment lúdic i festiu. Al llarg de tot el matí, catorze estands han omplert el Pati de Ciències de l’Edifici Històric, cadascun amb propostes diferents, com ara un que mostrava la relació entre les matemàtiques i els jocs d’estratègia, les dames, els escacs o el cub de Rubik. Altres estands han estat dedicats a la robòtica i permetien programar robots autònoms, manipular drones AR o fer aplicacions per a mòbil. La computació quàntica i altres conceptes matemàtics com el nombre auri i les paradoxes, també han estat presents en altres expositors. Així mateix, el Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA) ha tingut un estand propi.Matefest-Infofest 2015

Les escoles han assistit també a les diferents conferències programades, que tractaven sobre temes que anaven des de la relació entre la música i les matemàtiques fins a la història del calendari o l’evolució dels sistemes de telecomunicacions.

Podeu veure les fotografies de la jornada al Flickr de la UB.

Font: Notícies de la UB