Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Un record fotogràfic del C2EM

1 comentari

This gallery contains 78 photos


Deixa un comentari

Cristóbal Vila recrea com podria haver estat l’estudi d’Escher

De la mà de Cristóbal Vila, avui us oferim Inspirations, un vídeo que recrea l’univers de M.C. Escher i ofereix una visió lliure de com podria haver estat el seu estudi, ple de referents matemàtics, artístics i mecànics.

Cuando comencé a idear esta animación tenía la intención de darle vida a un gran y extenso bodegón, recorriendolo de un modo similar a aquella fantástica intro creada para los títulos de crédito de la película Delicatessen.

Pero me faltaba el motivo, los protagonistas de la acción. Así que volví a mirar hacia esa enorme e inagotable fuente de inspiración que es Escher y traté de imaginar cómo podría ser su lugar de trabajo, de qué cosas se rodearía un artista como él, tan profundamente interesado por la ciencia en general y las matemáticas en particular. Todo ello, eso sí, de una forma completamente imaginaria, libre e inventada.

Y aquí tenéis el resultado de ese proceso, acompañado del precioso tema “Lost Song” compuesto por el músico islandés Ólafur Arnalds. Espero que os guste.

Cristóbal Vila, febrero 2012, Zaragoza, España.

Per facilitar-nos una mica les coses i per ajudar a apreciar els detalls del vídeo, l’autor explica els elements que hi apareixen, des dels objectes matemàtics a les postals i gravats artístics.

Cristóbal Vila és també autor d’un altre curtmetratge cèlebre, Nature by Numbers, al qual vam dedicar un apunt el març de 2010.

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

Encara pots participar al concurs FotoMath 2011

El Departament de Matemàtica de la Universitat de Lleida (UDL), atès l’èxit precedent, ha convocat la segona edició del concurs FotoMath, que a partir d’ara serà biennal. El concurs va néixer l’any 2009, amb l’objectiu de fer palesa la presència de les matemàtiques en la vida quotidiana, així com d’animar a la recerca, la creativitat i la divulgació d’aquesta ciència.

El certamen està obert a tothom que vulgui participar-hi. El tema de les fotografies ha d’estar relacionat amb les matemàtiques, en qualsevol de les seves manifestacions. Cada participant pot enviar 5 fotografies a través del formulari habilitat a tal efecte, i hi ha de constar un títol per a cada una. S’han de lliurar en format JPEG i amb un pes màxim de 3 MB. El termini de lliurament acaba el 15 de novembre.

Les fotografies participants es poden veure a l’apartat Exposició del concurs.

Fotografia de Patrick Barry, sota llicència CC-BY-SA 2.0

Més informació

Font: L’agenda de la cultura científica


Deixa un comentari

Ja es pot descarregar el calendari matemàtic de l’ABEAM

L’Associació de Barcelona per a l’Ensenyament i l’aprenentatge de les Matemàtiques (ABEAM), ha posat a disposició de tothom que el vulgui el calendari matemàtic del curs 2011-2012, confeccionat amb les fotografies guanyadores del XII Concurs de fotografia matemàtica.

El calendari, en pdf, es pot descarregar i imprimir lliurement.

Enllaços relacionats:

Font: Creamat


Deixa un comentari

Quina forma tenen els arcs daurats?

Dave Richeson, professor de matemàtiques i editor del bloc Division by zero, afirma seguir habitualment una dieta saludable, a base de verdures de productors locals o de la granja de producció biològica de la Universitat. Amb una sola excepció: durant els viatges llargs en cotxe consumeix menjar ràpid. I no sap ben bé per què, quan veia la imatge de la cadena d’establiments on el compra, es preguntava invariablement: quina forma tenen els arcs daurats? Una cerca a Internet no va oferir resultats concloents: la majoria de participants als fòrums es decantaven per paràboles o catenàries, però cap de les dues opcions el convencien.

Decidit a resoldre-ho, va fer ús de GeoGebra per mirar d’obtenir una resposta concloent. Del resultat es desprèn que els arcs no són paràboles. Tampoc són exactament catenàries. Sembla que, definitivament, es tractaria d’el·lipses —més aviat de part d’una el·lipse. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos amb l’applet que va construir.


Deixa un comentari

Dimensión oculta, un extraordinari documental sobre fractals

Avui us presentem íntegrament Dimensión oculta —Hunting the Hidden Dimension—, un documental de Michael Schwarz i Bill Jersey, produït l’any 2008 per la cadena PBS, que ens endinsa en el sorprenent món dels fractals i la seva naturalesa, tant des del punt de vista matemàtic com pel que fa a la seva presència en tot allò que ens envolta.

Amb una gran qualitat i una producció acurada, i de la mà del seu descobridor, Benoît Mandelbrot, la pel·lícula explica què són els fractals, on els podem trobar i quines aplicacions actuals deriven de la seva geometria, present des de sempre en moltes de les formes de la naturalesa i aprofitada ara en camps tan diversos com la moda, la telefonia mòbil, la medicina o el cinema.

Complementant el documental, la cadena PBS manté un web molt elaborat que inclou la transcripció de la narració, una entrevista a Mandelbrot i dues aplicacions en flash que ajuden gràficament a entendre la naturalesa dels fractals i el seu principi fonamental: l’autosemblança. La primera aplicació, el generador de fractals, permet dissenyar i guardar els vostres propis fractals. I la segona, més interessant encara, permet observar el conjunt de Mandelbrot ampliant l’escala fins a 250 milions d’augments, cosa que permet constatar el principi d’autosimilitud o autosemblança, esmentat abans.

La durada total del documental és de 53 minuts, dividits en 5 parts. Val molt la pena.


Deixa un comentari

La piràmide dels matemàtics

Angelustenebrae, un excèntric usuari de LiveJournal, ha dedicat dos mesos a elaborar aquesta piràmide, construïda a partir del retrat de 35 matemàtics cèlebres, presentant-los en ordre descendent segons el pes de la seva contribució. Adverteix que no està del tot segur de les dades biogràfiques que ofereix de cada personatge i demana que es corregeixin si cal. Comenta també que en la selecció no hi són tots els matemàtics a qui caldria reconèixer, però es basa en aquells que millor recorda de les seves classes d’història de les Matemàtiques.

Aquesta és la llista de matemàtics presents a la il·lustració, enllaçada a la nota biogràfica que ofereix de cadascun:

Gauss, Newton, Archimedes, Euler, Cauchy, Poincare, Riemann, Cantor, Cayley, Hamilton, Eisenstein, Pascal, Abel, Hilbert, Klein, Leibniz, Descartes, Galois, Mobius, Jacob, Johann and Daniel Bernoulli, Dirichlet, Fermat, Pythagoras, Laplace, Lagrange, Kronecker, Jacobi, Bolyai i Lobatchewsky, Noether, Germain, Euclid, Legendre.

És una tria personal i sense cap voluntat de ser exhaustiva o definitiva, però la il·lustració ens ha semblat, com a mínim curiosa, i elaborada.

Font: Tito Eliatron Vidit


1 comentari

Calendari 2011 d’imatges matemàtiques

La American Mathematical Society (AMS ) ha editat el 2011 Calendar of Mathematical Imagery. Les imatges provenen de Mathematical Imagery, un recurs de la AMS format per àlbums de fotografies de peces artístiques estretament lligades amb les matemàtiques i en suports diversos: papiroflèxia, escultura, pintura, fractals…

Es pot descarregar en pdf (1,7 MB) o demanar-ne una còpia impresa.

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada


2 comentaris

Les formes dels flocs de neu

Kenneth Libbrecht, catedràtic de Física del California Institute of Technology (Caltech), ha guanyat el Premi Lennart Nilsson de fotografia científica, dotat amb 100.000 corones sueques (una mica més de 10.700 €).

La Lennart Nilsson Award Foundation ha premiat les fotografies que Libbrecht ha obtingut durant la seva recerca sobre les formes dels flocs de neu. En paraules del jurat, “les imatges de Kenneth Libbrecht ens obren els ulls a la regularitat i la bellesa de la natura. Amb les seves fotografies de flocs de neu, converteix les matemàtiques, la física i la química en imatges d’una gran bellesa”.

Fa més de 400 anys, Kepler va descobrir que tots els flocs de neu són hexagonals i que tots els cristalls tenen una forma única. Libbrecht està intentant entendre com sorgeixen aquestes formes, mesurant els cristalls de neu al laboratori. El seu objectiu és descobrir els mecanismes físics subjacents: com la temperatura i les càrregues elèctriques afecten la dinàmica molecular en el creixement del cristall.

Libbrecht fa les fotografies amb el prototip Snow Master 9000, format per un microscopi i una màquina fotogràfica Nikon D1X.

Més informació:

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada