Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

«Història de la matemàtica» de Josep Pla rep el premi Crítica Serra d’Or 2017

Serra d'OrJosep Pla i Carrera, professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or 2017 en la categoria de recerca (altres ciències) pels volums Història de la Matemàtica: Egipte i Mesopotàmia, i Història de la Matemàtica: Grècia I. Els guardons es van lliurar ahir en un acte a l’Espai Endesa amb la participació de l’abat de Montserrat —Josep Maria Soler— i el director de la revista Serra d’Or, Josep Massot.

La revista Serra d’Or atorga anualment els Premis Crítica Serra d’Or, unes distincions sense dotació econòmica que han assolit un gran prestigi i renom en l’àmbit cultural català. Instituïts el 1967, es concedeixen en les categories de literatura i assaig, recerca, teatre, i literatura infantil i juvenil.

El dia 28 de març es va presentar l’obra a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, amb un notable èxit d’assistència. El servei d’audiovisuals de la UB va enregistrar la presentació, que es pot veure a UBtv.

L’obra

Història de la matemàtica: resultats, textos i contextosLa Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic —per dir-ho d’alguna manera—, que les va veure néixer.

Extrapolant la premissa d’Isaac Newtonsi he vist més lluny que no pas els altres, és perquè m’he enfilat damunt les espatlles dels gegants—, seria difícil explicar la matemàtica grega si no ens remuntem abans a les primeres civilitzacions sorgides entre el Tigris i l’Èufrates —Mesopotàmia— o al voltant del Nil —Egipte—, afavorides per un desenvolupament de l’agricultura lligat al naixement de les ciutats i, alhora, a l’exigència d’una administració eficaç que requeria l’escriptura, la mesura del temps, el coneixement del calendari o la comptabilitat. D’aquí la necessitat d’un volum previ, que recull els testimonis matemàtics escrits en l’antiguitat més remota, i que floririen generosament en el període clàssic.

Un projecte sota el paraigua de l’IEC

Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcat en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, té per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català. Cada volum constarà de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.

Dels dos volums publicats fins al moment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil, Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC).

El tercer volum contindrà una adaptació anotada i comentada d’Els Elements d’Euclides. El quart volum cobrirà la matemàtica grega del segle III aC amb textos d’Euclides, Apol·loni, Arquímedes, Eratòstenes i Aristarc de Samos. El cinquè volum abastarà la resta de la matemàtica grega fins a la fi del segon període de l’Escola d’Alexandria, al segle IV dC, amb la mort d’Hipàtia. La part principal de les traduccions inclourà l’Aritmètica de Diofant.

L’autor

«Josep Pla de jove volia estudiar quelcom que fos racional i que es pogués ensenyar, i ara que ja ha arribat a la maduresa sap i sabem que ha aconseguit plenament allò que s’havia proposat.»

Eduard Recasens Gallart
Elogi del professor Josep Pla i Carrera

Josep Pla durant la presentació de l'obra el 28/03/2017

Josep Pla durant la presentació de l’obra, el 28/03/2017

Josep Pla i Carrera és  professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des de l’any 2003. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.

Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. El 17 d’octubre de 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius, que va obtenir la màxima qualificació.

Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Entre els anys 1985 i 1989 va ser cap d’estudis; de 1989 a 1992 degà i de 1992 a 1994 vicedegà. Posteriorment va ser director del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística.

Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. Va impartir per primera vegada l’assignatura durant el curs 1984-1985. Ja no deixaria de fer-ho fins a la jubilació.

És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. És autor de la novel·la Damunt les espatlles dels gegants, sobre Évariste Galois, que li va valdre el Premi de Literatura Científica, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). L’any 1992, la seva obra Axiomes alternatius de la teoria de conjunts i llur influència en matemàtiques, va ser guardonada amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC. Dins de la seva obra destacaran sempre els  estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.

Més informació


1 comentari

Sir Andrew Wiles guanya el premi Abel per la demostració del darrer teorema de Fermat

Aforismes: Sir Andrew Wiles

El matemàtic britànic Andrew J. Wiles, de l’Institut Matemàtic d’Oxford, ha estat guardonat amb el premi Abel 2016 «per la seva impressionant demostració del darrer teorema de Fermat, mitjançant la conjectura de la modularitat de les corbes el·líptiques semi-estables, originant una nova era en la teoria de nombres

El President de l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, Ole M. Sejersted, va anunciar el dia 15 la concessió del guardó, que es lliurarà a Oslo el 24 de maig. El premi Abel, dotat amb 6 milions de corones noruegues —uns 630.000 €—, reconeix les contribucions d’extraordinària profunditat i influència en les matemàtiques i es concedeix anualment des de l’any 2003.

30 anys fascinat per una conjectura

Després d’una demostració errònia que ell mateix va corregir, Wiles va anunciar la demostració del teorema l’any 1994, la qual cosa va marcar el punt culminant de la seva carrera i una revolució en el món de les matemàtiques. El seu primer encontre amb la llavors encara conjectura es va produir 30 anys abans, a Cambridge, quan només en tenia 10 i tafanejava a la secció de matemàtiques de la biblioteca pública local. Hi va trobar un llibre íntegrament dedicat al darrer teorema de Fermat i va quedar fascinat per aquell problema, l’enunciat del qual podia comprendre tot i la seva joventut, però que encara estava per demostrar 300 anys després. Pierre de Fermat havia anotat l’enunciat el 1637 en un marge del seu exemplar de l’Aritmètica de Diofant d’Alexandria. Malgrat que afirmava haver-lo demostrat, la demostració no s’ha trobat mai.

«És impossible que un cub sigui la suma de dos cubs, que una potència quarta sigui la suma de dues potències quartes i, en general, que qualsevol nombre que sigui una potència superior a dos sigui la suma de dues potències del mateix valor. He descobert una demostració veritablement meravellosa d’aquesta proposició, però aquest marge és massa estret perquè hi càpiga.»

Breu apunt biogràfic

Andrew J. Wiles va néixer l’any 1953 a Cambridge (Regne Unit). El 1974 es va llicenciar en Matemàtiques al Merton College d’Oxford i va obtenir el doctorat el 1980 al Clare College de Cambridge. Després d’una breu estada a l’Institut d’Estudis Avançats de Nova Jersey va esdevenir catedràtic de la Universitat de Princeton. L’any 1985 li van concedir la beca Guggenheim, que el va portar a l’Institut d’Alts Estudis Científics i a l’Escola Normal Superior de París. De 1988 a 1990 va exercir com a professor investigador de la Royal Society a la Universitat d’Oxford. Després d’una altra temporada a Princeton, es quedaria a Oxford, des de 2011, com a professor investigador de la Royal Society.

Wiles ha rebut nombroses distincions al llarg de la seva carrera: el premi Rolf Schock, el premi Ostrowski, el premi Wolf, la medalla reial de la Royal Society, el premi de Matemàtiques de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA (NAS) i el premi Shaw. La Unió Matemàtica Internacional (IMU) li va lliurar una placa de plata, cosa que no s’havia fet mai abans. Va obtenir el premi Clay d’investigació en la seva primera edició. L’any 2000 va ser nomenat Sir.

Recordem que Marta Sanz Solé, catedràtica del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Facultat de Matemàtiques de la UB és, des l’any passat, membre del Comitè Abel, encarregat de recomanar el candidat a l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres.

Més informació


Deixa un comentari

La SCM convoca el premi Emmy Noether als millors TFG

Emmy Noether (23/03/1882-14/04/1935)

Emmy Noether (23/03/1882-14/04/1935). Imatge de domini públic

La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) ha convocat un acte el dia 10 de març a les 17:00, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), per presentar la primera edició del premi Emmy Noether. El guardó, que s’atorgarà anualment a partir d’enguany, premiarà els millors treballs de final de grau (TFG) defensats a qualsevol de les tres universitats catalanes que imparteixen el grau de matemàtiques: Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) o Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La motivació del premi és diversa. D’una banda es vol incentivar els alumnes a presentar treballs de més nivell i millorar-ne els aspectes formals. D’una altra, es vol lligar el lliurament del premi a un acte dedicat als alumnes dels darrers anys, amb la intenció de mostrar-los les possibilitats laborals i acadèmiques dels seus estudis, mitjançant la presència d’antics alumnes de grau, màster o doctorat que estiguin consolidant la seva carrera professional.

Finalment, el premi i l’acte haurien de promocionar la visibilitat de la SCM entre la futura comunitat matemàtica encara en formació i aconseguir l’ingrés de nous socis.

Programa de l’acte

  • 17:00-17:15. Presentació de la SCM.
  • 17:15-17:45: El futur professional dels matemàtics I.
    • Daniel Blasi (Institut Pius Font i Quer de Manresa).
    • Frederic Gabern (Nomura Bank, Londres).
    • Gemma Huguet (Universitat Politècnica de Catalunya).
  • 17:45-18:45. El futur professional dels matemàtics II: debat obert i participació dels ponents.
  • 18:45-19:00. Presentació del Premi Emmy Noether.
  • 19:00-20:00. Petit refrigeri i presentació dels màsters oferts per les facultats i departaments de matemàtiques de la UB, la UAB i la UPC.

Podeu consultar el programa en pdf.

El premi Emmy Noether

El premi Emmy Noether serà anual i es concedirà a un alumne que hagi defensat el TFG en un dels tres graus de matemàtiques que s’imparteixen a Catalunya (UAB, UB i UPC) durant aquell any. El tribunal pot decidir donar el premi fins a tres TFG (ex aequo o mencions).

S’hi podran presentar TFG que s’hagin defensat entre l’1 de gener i el 31 d’octubre de l’any en curs. El termini de presentació serà del dia 1 de juliol al 5 de novembre (fins a les 12 hores). El lliurament se celebrarà durant el mes de febrer o març de l’any següent, a la tarda.

La primera edició es farà l’any 2016, i, per tant, es podran presentar els treballs defensats entre l’1 de gener i el 31 d’octubre de 2016. El termini de presentació serà del dia 1 de juliol al 5 de novembre de 2016 (fins a les 12 hores). El lliurament es farà al mes de febrer o març de l’any 2017, a la tarda.

El premi tindrà un import de 800 €. En cas que hi hagi mencions, l’import serà de 400 €.  Podeu consultar les bases del premi clicant l’enllaç.

Font: Facultat de Matemàtiques i Estadística (UPC)


Deixa un comentari

La catedràtica Pilar Bayer rep la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives

Pilar BayerPilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB, ha estat distingida amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives, un guardó que enguany també ha reconegut la trajectòria professional de l’artista plàstic Antoni Miró.

L’acte de lliurament de les distincions va tenir lloc el divendres 10 de juliol, a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a Castelldefels, durant l’acte de cloenda del curs 2014-2015 de les universitats dels territoris de parla catalana. Van participar en aquest acte el president de la Xarxa Vives i rector de la UOC, Josep A. Planell; el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà; l’alcaldessa de Castelldefels, Candela López, i l’alcalde d’Alcoi, Antoni Francés, entre d’altres.

La professora guardonada és experta en l’àmbit de la teoria de nombres. El 1986 va fundar el Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, una escola que és un referent en el món de la recerca en matemàtiques. Així mateix, Bayer és autora de diverses publicacions sobre les funcions zeta, la teoria de Galois, les equacions diofàntiques, les formes modulars, l’aritmètica de corbes el·líptiques i modulars, i la història de les matemàtiques, entre altres temàtiques. També ha estat reconeguda amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i amb el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). Enguany, ha rebut  la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Jordi Quer, professor de Matemàtica Aplicada de la UPC, va destacar en el seu laudatori que Pilar Bayer «és una entusiasta de la seva feina i aconsegueix encomanar la seva passió per les matemàtiques i les seves ganes d’aprendre», i va afegir que la comunitat científica catalana «li ha d’agrair que hagi posat el nostre país en el mapa internacional de la teoria de nombres».

Al seu torn, Carles Cortés, vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant, va lloar la figura de l’artista alcoià Antoni Miró, fundador  del Grup Alcoiart amb Masià i Mataix i del Gruppo Denunzia, a Brescia, per la seva «mirada particular i crítica, que s’ha traduït en milers d’obres amb gran càrrega social». El president de la Xarxa Vives i rector de la UOC, Josep A. Planell, va destacar que Pilar Bayer i Antoni Miró han desenvolupat les seves respectives carreres professionals amb «risc, originalitat i persistència».

Font: Notícies de la UB


Deixa un comentari

Nuno Freitas rep el premi José Luis Rubio de Francia 2014

Nuno FreitasNuno Freitas, doctor en matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB), ha estat guardonat amb el premi José Luis Rubio de Francia 2014, dotat amb 3.000€, que atorga la Real Sociedad Matemática Española (RSME).

El jurat, presidit per Jesús Bastero (Universitat de Zaragoza) i integrat per diverses personalitats internacionalment reconegudes de l’àmbit de les matemàtiques, va resoldre unànimement concedir l’onzena edició del premi a Freitas, en reconeixement a la seva contribució a la Teoria de nombres, «que millora la nostra comprensió de l’equació de Fermat sobre cossos quadràtics reals, aquells que s’obtenen afegint als nombres racionals l’arrel quadrada d’un enter positiu».

El premi, adreçat a matemàtics menors de 32 anys de nacionalitat espanyola o formats a l’Estat, s’ha concedit per primera vegada a un matemàtic no espanyol. Freitas, nascut a Portugal el 1984, es va graduar el 2005 a l‘Institut Superior Tècnic de Lisboa, on va cursar també el Màster en Matemàtiques i Aplicacions. Posteriorment va cursar el Màster en Matemàtica Avançada i Professional a la UB, on també es va doctorar. L’any 2012 va defensar la tesi doctoral, Some Generalized Fermat-type Equations via Q-Curves and Modularity, dirigida per Luis Dieulefait.

El premi s’acompanya, aquesta vegada, d’un projecte de tres anys de durada i dotat amb 35.000€, finançat per la Fundación BBVA, que permetria al guanyador desenvolupar la seva recerca de manera independent.


Deixa un comentari

Pilar Bayer, catedràtica d’àlgebra de la UB, guardonada amb la Medalla de la Dona 2015 del districte de Sarrià – Sant Gervasi

Pilar Bayer, catedràtica d'àlgebra de la Universitat de Barcelona

La Dra. Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB, ha estat distingida amb la Medalla de la Dona 2015 del districte de Sarrià – Sant Gervasi, un guardó compartit ex aequo amb l’oftalmòloga Mercè Leonhardt, especialista de l’Institut Català de la Retina (ICR) i experta en l’avaluació visual en atenció precoç de la ceguesa i els dèficits visuals. L’acte de lliurament del guardó tindrà lloc el dilluns 13 d’abril,  al Teatre de Sarrià, i hi assistiran el president del Consell Municipal del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, Óscar Ramírez; el regidor del districte, Joan Puigdollers; Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), i Ramon Martí, president de la Fundació Ramon Martí i Bonet, entre d’altres.

Aquesta Medalla, proposada pel Consell de les Dones de Sarrià – Sant Gervasi, ha distingit enguany dones vinculades al districte que han destacat pel seu treball en l’àmbit de la ciència o la tecnologia. El guardó reconeix la trajectòria acadèmica i el compromís de la Dra. Pilar Bayer en la difusió del paper de les dones en la història de les matemàtiques, la ciència i el pensament humanista, arran de la candidatura presentada per l’ACCC, una entitat sense ànim de lucre que potencia la difusió i projecció social del coneixement científic.

Llicenciada en Matemàtiques per la UB el 1968, Pilar Bayer va doctorar-se el 1975, i té una destacada trajectòria docent i investigadora. Experta en l’àmbit de la teoria de nombres, va fundar el Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona el 1986, una escola que és un referent en el món de la recerca en matemàtiques. És autora de diverses publicacions sobre les funcions zeta, la teoria de Galois, les equacions diofàntiques, corbes el·líptiques, corbes de Shimura, formes modulars, aritmètica de corbes el·líptiques i modulars, i història de les matemàtiques, entre altres temàtiques.

Bayer també ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998), i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). Autora de diversos articles sobre la presència de la dona en el món de les matemàtiques, la Dra. Bayer va ser una de les protagonistes de l’exposició «16 científiques catalanes», impulsada el 2010 per l’ACCC i distingida amb el Premi Especial Dona, Ciència i Tècnica, en la modalitat de ciència, enginyeria i valors, del concurs internacional Ciència en acció (2011).

Pilar Bayer a l'exposició «16 científiques catalanes»

Font: Notícies de la UB

Més informació


Deixa un comentari

Maryam Mirzakhani, la primera dona en guanyar la Medalla Fields

Els 4 guardonats amb la Medalla Fields 2014

Fotografia del Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach gGmbH (MFO), sota llicència cc-by-sa 2.0

Per primera vegada des de la institució del premi l’any 1936, una dona, Maryam Mirzakhani, ha guanyat la Medalla Fields, que atorga la Unió Matemàtica Internacional (IMU, en les sigles angleses), “per les seves extraordinàries contribucions a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais modulars.”

Mirzakhani, nascuda i criada a Iran, i actualment investigadora de la Universitat de Stanford (Califòrnia), va ser proclamada guanyadora el 13 d’agost a la cerimònia celebrada a Seül, durant el Congrés Internacional de Matemàtics (ICM2014), que organitza cada 4 anys la IMU. En la mateixa cerimònia es van concedir tres medalles més: a l’austríac Martin Hairer, de 38 anys, professor de la Universitat de Warwick (Regne Unit), al canadenc Manjul Bhargava, de 40 anys i de la Universitat de Princeton (EUA) i al brasiler Artur Avila, de 35 anys, de l’Institut de Matemàtiques de Jussieu (França).

Maryam Mirzakhani va néixer el 1977 a Teheran, en un ambient agradable (malgrat la guerra Iran-Iraq) i amb uns pares que l’encoratjaven i li donaven suport. De ben joveneta es va decantar més per la literatura, però va ser a l’últim curs de secundària que va començar a interessar-se per les matemàtiques, empesa una mica pel seu germà gran, que li explicava el que aprenia a l’escola. El primer record que conserva referent a les matemàtiques, és l’impacte que li va causar la història de la resolució del problema de l’addició dels números, de l’1 al 100. Quan Gauss era un nen, el seu professor va plantejar a classe el problema consistent en sumar tots els números naturals, de l’1 al 100. Gauss va ser el primer a trobar la solució: 5050. Aquella solució, bella i elegant, vas fascinar Mirzakhani.

El 1999 es va llicenciar en Matemàtiques la Universitat de Sharif i el 2004 es va doctorar a la Universitat de Harvard. Els seus camps d’estudi són l’espai de Teichmüller, la geometria hiperbòlica, la teoria ergòdica i la geometria simplèctica.

La majoria de problemes a què em dedico tenen relació amb estructures geomètriques en superfícies i les seves deformacions. Estic especialment interessada en superfícies hiperbòliques. A vegades, les propietats d’una superfície hiperbòlica fixa es poden entendre millor estudiant l’espai modular (moduli space) que parametritza totes les estructures hiperbòliques en una superfície topològica determinada.

 Més informació