Tot seguit trobareu algunes de les revistes que tenim subscrites o d’accés obert, amb números publicats aquests darrers 3 mesos.
Des del Cercabib podeu consultar totes les revistes de l’àmbit de les matemàtiques i la informàtica, ja estiguin subscrites pel CRAI o siguin d’accés obert.
Tot seguit trobareu algunes de les revistes que tenim subscrites, amb números publicats aquests darrers 3 mesos.
Des del Cercabib podeu consultar totes les revistes de l’àmbit de les matemàtiques i la informàtica, ja estiguin subscrites pel CRAI o siguin d’accés obert.
Tot seguit trobareu algunes de les revistes que tenim subscrites, amb números publicats aquests darrers 3 mesos.
Des del Cercabib podeu consultar totes les revistes de l’àmbit de les matemàtiques i la informàtica, ja estiguin subscrites pel CRAI o siguin d’accés obert.
Tot seguit trobareu algunes de les revistes que tenim subscrites, amb números publicats aquests primers mesos de 2022.
Des del Cercabib podeu consultar totes les revistes de l’àmbit de les matemàtiques i la informàtica, ja estiguin subscrites pel CRAI o siguin d’accés obert.
Què és Library Acces? Library Access és una extensió de l’empresa Lean Library que s’instal·la al navegador (Chrome, Firefox, Opera, Safari, Internet Explorer i Edge) i que facilita l’accés al contingut de recursos electrònics subscrits pel CRAI de la Universitat de Barcelona. La idea és que quan un membre de la UB navega mitjançant el […]
Library Access: una manera fàcil d’accedir als recursos d’informació digitals subscrits per la UB — Blog CRAI Universitat de Barcelona
ArXiv és un repositori autogestionat de preprints en accés obert especialitzat en física, matemàtiques, informàtica, biologia, estadística i matemàtica financera, accessible en línia. Treballa amb format d’arxiu TeX, tot i que també ofereix l’arxiu en PDF. El juny de 2016, 25 anys després de la seva creació, incloïa més d’1.200.000 preprints, descarregats prop de 139 milions de vegades.
S’hi accedeix per la pàgina principal (arXiv.org) o a través de diferents rèpliques (mirror sites) que permeten fer cerques per subcamps, sindicar continguts, etc.
El seu model de finançament es basa en les subvencions rebudes de la Cornell University Library —que n’és la responsable administrativa i financera—, la Simons Foundation i la quota voluntària anual de les institucions membres, basada normalment en la quantitat de preprints descarregats des de la institució.
Arxiv compta amb moderadors especialistes en cada àrea de coneixement, que s’encarreguen de garantir que els articles siguin de caràcter científic —no s’accepten els de caràcter divulgatiu—, i que estiguin correctament classificats per matèria. Els moderadors no fan avaluació d’experts, no revisen els possibles errors dels articles, sinó que comproven que són adequats per a l’àrea temàtica suggerida per l’autor, mitjançant un sistema de recolzament o suport (endorsement), i així assegurar que la investigació acceptada és rellevant per a la disciplina especificada. En escollir una categoria de la llista de matèries es recomana no fer-ne servir més de dues de secundàries, i no utilitzar els conceptes que descriuen el treball sinó els termes que ajudaran al possible lector a decidir-se per consultar-lo.
Per poder enviar treballs per primer cop —i poder revisar els dels altres autors— cal ser acceptat per un autor aprovat (endorsed). L’excepció a aquest procediment és l’acceptació automàtica d’autors i investigadors d’institucions reconegudes. Per això és recomanable identificar-se amb una adreça de correu electrònic institucional.
Els preprints acceptats admeten diverses proteccions de drets: des del domini públic, passant per totes les llicències Creative Commons, al copyright de l’editor d’una revista, tot i que els autors tenen dret a distribuir els preprints i donen a arXiv una llicència irrevocable, no exclusiva, per distribuir-los. Elsevier, per exemple, afirma: «creiem que els autors han de poder distribuir els seus manuscrits per necessitats i interessos personals; així com publicar-los als seus llocs web o repositoris institucionals, o enviar-los per correu electrònic als seus col·legues. Per tant, els autors també es reserven el dret de publicar la seva pròpia versió del manuscrit acceptat en el repositori temàtic arXiv».
Els administradors afegeixen una nota indicant quan hi ha un solapament entre preprints, però en cap cas és sinònim de plagi. La nota indica que hi ha múltiples paraules consecutives en comú amb treballs anteriors. En carregar un article els autors poden anticipar-se a l’addició d’aquesta nota afegint al camp de comentaris aquest solapament: per exemple, “aquest article es basa en gran mesura de arXiv: x, arXiv: i “, o” aquest article reemplaça arXiv: z “. En cas de detectar-se plagi el preprint és retirat immediatament.
La cortesia recomana que en citar un article localitzat a arXiv s’inclogui el número d’arxiu precedit del prefix “arXiv”, i es prioritzi l’enllaç al preprint abans que a la versió publicada en una revista. Ex.: Dmitry Kleinbock, Gregory Margulis. Flows on homogeneous spaces and Diophantine approximation on manifolds, Ann. of Math. (2) 148 (1998), 339-360, arXiv:math.NT/9810036.
La pantalla de resultats inclou la URL permanent de la cerca i el llistat de coincidències. A més, arXiv ofereix la possibilitat d’activar i desactivar Mathsjax per tal de visualitzar les fórmules matemàtiques amb LaTeX o MathML. Quant a les cerques en el camp de la informàtica, ofereix la possibilitat d’ampliar-les amb SemanticScholar, un cercador especialitzat en publicacions de recerca en els camps de la informàtica i la neurologia, que analitza i extreu la informació utilitzant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats inclouen gràfics en format PNG i en arxius independents al cos de l’article.
Cada registre inclou la següent informació:
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 