Ara fa 30 anys, el març de l’any 1985, un jove hacker del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va redactar el Manifest GNU, una declaració de principis que establia els fonaments d’un sistema operatiu lliure, compatible amb UNIX. El manifest marcaria, també, l’inici del moviment del programari lliure, del qual aquell jove inquiet, Richard Stallman, esdevindria la cara més visible, al capdavant de la Free Software Foundation.

L’ètica hacker

Per entendre la importància i la gènesi del moviment, cal conèixer el context en el qual es va desenvolupar. Durant els anys 60 i 70, els sistemes informàtics es van començar a popularitzar en algunes universitats capdavanteres. Eren sistemes cars i complexos, destinats en exclusiva a usos científics. Sense interfície gràfica —que encara no existia—, calia una gran dosi d’enginy i entusiasme per programar aquelles màquines i obtenir-ne els resultat desitjats. A l’entorn dels centres de càlcul es van anar formant grups d’experts, que intercanviaven lliurement el programari que desenvolupaven, i que en distribuïen també el codi font, sota la premissa que qualsevol que pogués millorar-lo, tingués la llibertat de fer-ho i la voluntat de compartir-lo. L’ètica hacker, doncs, era la base sobre la qual se sustentava el treball col·laboratiu en aquells laboratoris pioners, una mica en la tradició de la recerca acadèmica.

Quan el 1971 vaig començar a treballar al Laboratori d’Intel∙ligència Artificial del Massachusetts Institute of Technology (MIT), vaig entrar a formar part d’una comunitat que compartia programari i que feia molts anys que funcionava. El fet de compartir programari no es limitava a la nostra comunitat en particular, ja que això es fa des que existeixen ordinadors, de la mateixa manera que el fet de compartir receptes és tan antic com l’activitat de cuinar.  La diferència és que nosaltres compartíem més que la gran majoria.

A principis dels 80, però, el panorama va començar a canviar. La popularització de la microinformàtica i la davallada de preus dels sistemes van propiciar una demanda entre les empreses, que necessitaven programari. D’aquí el naixement de companyies que basaven el seu negoci en la programació i venda de programari, però trencant amb el model anterior: el seu programari era privatiu, no s’acompanyava amb el codi font i no se’n permetia ni la modificació ni la distribució.

Richard Stallman i el projecte GNU

Richard Stallman va viure tot aquest procés des del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT. La pressió que exercien les companyies privades de programari per imposar el seu model al laboratori va ser l’origen del Manifest GNU (març de 1985), en el qual Stallman explicava la seva intenció de crear de zero un sistema operatiu completament lliure, com a alternativa a UNIX.

L’octubre d’aquell mateix any naixia la Free Software Foundation, amb l’objectiu de promoure el programari lliure, desenvolupar el sistema operatiu GNU i vetllar pel compliment de les seves llicències —en especial la GNU.

Considero que la regla d’or requereix que, si m’agrada un programa, l’haig de compartir amb altres persones a qui també els agradi. Els venedors de programari volen dividir els usuaris i conquerir­-los fent que cada usuari accepti no compartir el programari amb altres usuaris. Em nego a trencar la solidaritat amb els altres usuaris d’aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de no ­divulgació ni de llicència d’ús de programari. Durant uns anys vaig treballar des del Laboratori d’Intel∙ligència Artificial contra aquestes tendències i altres descortesies, però la situació es va fer insostenible: no podia continuar en una institució on jo duia a terme aquestes pràctiques contra la meva voluntat.

El programari lliure

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Stallman a mitjan 80:

• La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
• La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
• La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.

Mapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0

El programari lliure avui dia

En aquests 30 anys, el moviment del programari lliure ha anat guanyant adeptes, lentament però de manera creixent. Els principals obstacle que ha d’afrontar són el desconeixement, la desídia, i els interessos de les empreses del sector, els tentacles de les quals arriben sovint més enllà del que seria desitjable. La idea que la qualitat del programari ha d’anar necessàriament associada a una llicència restrictiva de preu elevat, cada vegada va perdent més força. Tots plegats, sovint de manera inconscient, utilitzem programari lliure en la nostra vida quotidiana.

És cert que la presència dels sistemes operatius lliures a l’escriptori és encara molt minoritària, però la situació canvia radicalment quan ens fixem en els servidors o, encara més, ens els supercomputadors. La darrera estadística —novembre de 2014— del TOP500 mostra que el 97% dels 500 supercomputadors més potents del món funcionen amb alguna distribució GNU/Linux.

Pel que fa a l’ús habitual de programari lliure sobre sistemes operatius privatius, es detecta una curiosa diferència entre els internautes que afirmen utilitzar-lo (20,60%) i els que realment l’utilitzen, sovint sense saber-ho (83,88%). Això es desprèn de les darreres estadístiques —2011—publicades pel Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas.

Que cada dia més usuaris utilitzin aplicacions com Firefox, LibreOffice, OpenOffice, GIMP o VLC per la seva qualitat i no per raons ideològiques, és un primer pas per entendre la importància que té la llibertat, també aplicada al programari.

Més informació

• El sistema operatiu GNU i el moviment del programari lliure (gnu.org)
• Stallman, Richard. Programari lliure, societat lliure: recull d’articles de Richard M. Stallman [en línia]. Barcelona: Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Generalitat de Catalunya [consulta: 19 de març de 2015]. Disponible a: http://www.lafarga.cat/culturalliure/llibre/programari-lliure-societat-lliure/
• Bibliografia sobre programari lliure al catàleg del CRAI