Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Novetats del fons: Trítons, de George Steiner

Trítons: els tres llenguatges de l'homeAcaba d’arribar a la biblioteca un exemplar de Trítons: els tres llenguatges de l’home, un assaig de George Steiner editat per Arcàdia, que ens va cridar l’atenció tan aviat com el vam conèixer.

L’obra es basa en la conferència homònima que va pronunciar Steiner a la Nexus Conference d’Amsterdam el 14 de juny de 2008, traduïda per Miquel Desclot. L’autor estableix un diàleg platònic entre un músic, un matemàtic i un poeta, cadascun dels quals mira d’argumentar per què el seu és el llenguatge més universal o, fins i tot, el més genuïnament humà.

El músic sosté que la música és més antiga que la parla, que és present en totes les cultures d’arreu del món, que la mateixa melodia, immutable, és intel·ligible per a tothom, cosa que la fa universal. El matemàtic, en canvi, argumenta que la música és molt lluny de ser un llenguatge universal. Els sords i els qui no tenen oïda musical, d’entrada, en queden exclosos. Només hi hauria un llenguatge absolutament universal, un codi semàntic que ho abarqui tot: la matemàtica.

L’idioma silenciós de les figures geomètriques, de les equacions algebraiques, pertany a totes les dones i els homes en igual mesura.

El poeta, al seu torn, recorda al músic i al matemàtic que tota la seva argumentació no s’ha basat ni en melodies ni en fórmules algebraiques sinó en paraules, en unitats lèxiques, gramaticals i semàntiques, perquè «l’existència humana, en estat de completesa, en estat de maduresa, és lingüística.»

Per reforçar tot allò exposat en el diàleg precedent, el text s’acompanya de tres assajos breus que miren d’aprofundir, des dels tres punts de vista esmentats, en les bondats de cada llenguatge. Jordi Savall, amb El poder de la música, repassa breument la història de la música i insisteix en la importància de la música per superar els reptes del nostre món —o per salvar-lo, en les seves paraules.

Cédric Villani, matemàtic francès, parteix dels errors de Poincaré en estudiar el problema dels tres cosssos i de totes les esmenes i encerts posteriors, per bastir una Oda a la imperfecció. Conclou que és justament de la «imperfecció, que neixen els grans progressos.»

Finalment, Adam Zagajewski, a Sobre la sorpresa, defensa la capacitat de la poesia per sorprendre el lector, la sorpresa que «ens renovella a nosaltres i renovella l’art

Trobareu el llibre a la prestatgeria de novetats fins el dia 15 de març.


Deixa un comentari

«Les matemàtiques, arreu» Josep Puigbó entrevista Pilar Bayer a Savis

El 23 de desembre el programa Savis va emetre una llarga entrevista a Pilar Bayer, catedràtica d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona. La conversa amb Josep Puigbó se centra en les matemàtiques i la música, les dues gran passions de la Dra Bayer, sense oblidar però el paper d’aquesta ciència en el progrés tecnològic i un repàs dels Problemes del Mil·leni encara irresolts.

Des d’aquí podeu recuperar-la.

Pilar Bayer a Savis

“La música i les matemàtiques són diferents, però totes dues requereixen un cert grau d’abstracció i en les dues hi trobem tres vessants: la persona creativa (el compositor i l’investigador), la que interpreta (l’intèrpret i el professor) i el públic (l’audiència i els estudiants).”

“Tant és que miri un partit de futbol com que retransmeti una òpera: això, digitalment parlant, és una successió de zeros i uns.”

“Una gran part de les crisis estan ocasionades per uns productes financers que són molt sofisticats… La quantitat de diners virtuals que es creen d’aquesta manera és un perill enorme.”


Deixa un comentari

Jot Down entrevista el matemàtic japonès Jin Akiyama

Jin AkiyamaLa revista Jot Down va entrevistar a finals d’abril el matemàtic japonès Jin Akiyama, durant la seva estada a Madrid, convidat a pronunciar una conferència per l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT) del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Akiyama, especialista el teoria de Grafs i geometria discreta, presenta des de fa 25 anys un programa sobre matemàtica recreativa al canal NHK de la televisió pública japonesa, amb un notable èxit. Molt popular al seu país, apareix sovint en diversos mitjans de comunicació, sèries de televisió o videojocs. Fins i tot ha estat personatge de manga.

A l’entrevista fa un repàs a la seva infantesa, a la llibertat educativa que li van donar els seus pares i a la seva formació com a matemàtic, sense obviar la seva popularitat televisiva i el descrèdit que, segons ell, comporta entre els col·legues.

Especialment curiosa és la relació que va establir amb Frank Harary, un dels pares de la Teoria de Grafs moderna

Eso sucedió en 1977 o 1978, fui a Michigan y Frank [Harary] se comportó muy amablemente, el día de mi llegada me dijo: «El eslogan y el principio de mi vida es: “otro día, otro artículo”, así que tienes que escribir un artículo cada día y yo me reuniré contigo para discutir problemas diariamente después de la hora de comer, así que esperarás a las puertas del restaurante Michigan Union, el conserje te dará un par de problemas, algunos muy significativos y otros bastante fáciles». Cada día Harary se reunía conmigo durante cinco minutos, solo cinco minutos; si no podía resolver los problemas durante una semana entonces Frank empezaba a quejarse y decir: «Eres una mierda, eres muy estúpido, no debería haberte empleado, no me esperaba que fueras tan estúpido»; seguía quejándose pero yo resistí y resistí, quería matarlo pero la resistencia es algo muy importante, tenía que resistir. Estudié allí durante un par de años y no pude cumplir su principio de «otro día, otro artículo» pero escribí unos veinte artículos con Frank a lo largo de esos dos años, así que la realidad fue más bien «otro mes, otro artículo», lo que no está mal.

Més informació:


Deixa un comentari

Simon Beck, un artista de la geometria i la neu

Hem parlat diverses vegades en aquest blog sobre els flocs de neu, la seva geometria i les seves propietats fractals, característiques només constatables a través del microscopi. Avui ens fem ressò de la iniciativa de Simon Beck, un artista britànic, que porta els patrons matemàtics, també els flocs de neu, a una escala mai vista abans.

Fotografia de Simon Beck

Un floc de neu. Fotografia de Simon Beck

Beck, que té un apartament a l’estació d’esquí de Les Arcs (Savoia), dedica entre 5 i 9 hores diàries a crear traços caminant amb raquetes sobre la neu, tot dibuixant formes geomètriques diverses. El resultat final, només apreciable a través de vistes aèries, són aquestes immenses figures que tripliquen sovint la superfície d’un camp de futbol.

Fotografia de Simon Beck

Fotografia de Simon Beck

Més informació

Apunts relacionats

Font: My Modern Met


Deixa un comentari

Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) acollirà, del 17 de març al 6 de maig, l’exposició Imaginary/BCN. La mirada matemàtica, les arts i el patrimoni.

L’exposició és el resultat de l’adaptació que han fet la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i el MUHBA, de l’exposició interactiva Imaginary, una mirada matemática —muntada  per la Real Sociedad Matemática Española (RSME) amb motiu del centenari de l’entitat l’any passat—, i que es basava, al seu torn, en l’exposició que l’Institut Matemàtic OberWolfach va programar per commemorar l’Any de les Matemàtiques a Alemanya el 2008.

Els elements universals estan representats per parts de l’exposició itinerant IMAGINARY organitzada per la RSME amb motiu del seu centenari, en la qual es posen de relleu les diverses interrelacions entre les matemàtiques i les formes. Es tracta de l’adaptació d’un projecte, del mateix nom, desenvolupat per l’Institut d’Investigació Matemàtica d’ Oberwolfach (MFO) a Alemanya, i és el fruit de la participació internacional tant de matemàtics com d’artistes. El seu leitmotiv és la imatge com a lloc d’encontre entre la realitat imaginada i la visualització concreta dels objectes matemàtics abstractes.

Els elements particulars estan representats per les informacions històriques d’algunes morfologies rellevants en el paisatge urbà de la ciutat de Barcelona que tenen com a base alguns tractaments matemàtics, com ara l’arquitectura i pintura gòtiques, la matemàtica i la mecànica d’un gran rellotge de la Catedral i la morfologia de les grans obres públiques d’Esteve Terrades en les estacions de Metro de la ciutat.

La matemàtica local, representada aquí per la seva presència històrica en formes concretes a la ciutat de Barcelona, rep doncs a la matemàtica universal en el marc d’aquesta exposició.

L’espectador és convidat a descobrir interrelacions entre les matemàtiques i l’art, subratllant valors de la creació matemàtica i les emocions que suscita, i una mirada matemàtica al patrimoni històric i tecnològic de la ciutat: deixant-se captivar per les formes de les figures del paisatge urbà local, atenent als suggeriments abstractes que desperten en la seva imaginació; participant en el diàleg entre geometria i àlgebra, aprenent a llegir les propietats d’una forma, com ara les simetries, en la seva equació; o desafiant el món de les singularitats, punts especials on les figures són rudes i tallants com el tall de la navalla o la punta d’una agulla, descobrint alguns dels misteris dels conceptes que impliquen.

L’exposició inclou també una part interactiva, dinàmica, la qual ofereix diversos programes interactius de visualització matemàtica. Aquests programes faciliten l’exploració autònoma o guiada d’un ric univers de belles formes que poden ser usats en els centres d’ensenyament o pels particulars, i que es poden descarregar gratuïtament des de www.rsme-imaginary.es.

L’exposició, que s’inaugurarà oficialment el dia 16 de març a les 19:00 hores al MUHBA de la Plaça del Rei (Capella de Santa Àgata), comptarà amb altres activitats complementàries, entre les quals un taller familiar i un cicle de conferències:

  • La Barcelona de les bones arts, a càrrec d’Antoni Roca, 22 de març.
  • Francesc Sancliment, un aritmètic barceloní del final del segle XV, a càrrec de Josep Pla, 27 de març.
  • Imaginary/BCN. Experiències matemàtiques, a càrrec de Josep Rey i Manel Udina, 17 d’abril.
  • Singularitats a Barcelona: bellesa, art i matemàtiques, a càrrec de Maria Alberich, 24 abril.
  • El call de Barcelona i la innovació matemàtica als segles XI i XII. Abraham Bar Hiyya ha-Bargeloni, ponent pendent de confirmació, 2 de maig.

Més informació:


Deixa un comentari

Cristóbal Vila recrea com podria haver estat l’estudi d’Escher

De la mà de Cristóbal Vila, avui us oferim Inspirations, un vídeo que recrea l’univers de M.C. Escher i ofereix una visió lliure de com podria haver estat el seu estudi, ple de referents matemàtics, artístics i mecànics.

Cuando comencé a idear esta animación tenía la intención de darle vida a un gran y extenso bodegón, recorriendolo de un modo similar a aquella fantástica intro creada para los títulos de crédito de la película Delicatessen.

Pero me faltaba el motivo, los protagonistas de la acción. Así que volví a mirar hacia esa enorme e inagotable fuente de inspiración que es Escher y traté de imaginar cómo podría ser su lugar de trabajo, de qué cosas se rodearía un artista como él, tan profundamente interesado por la ciencia en general y las matemáticas en particular. Todo ello, eso sí, de una forma completamente imaginaria, libre e inventada.

Y aquí tenéis el resultado de ese proceso, acompañado del precioso tema “Lost Song” compuesto por el músico islandés Ólafur Arnalds. Espero que os guste.

Cristóbal Vila, febrero 2012, Zaragoza, España.

Per facilitar-nos una mica les coses i per ajudar a apreciar els detalls del vídeo, l’autor explica els elements que hi apareixen, des dels objectes matemàtics a les postals i gravats artístics.

Cristóbal Vila és també autor d’un altre curtmetratge cèlebre, Nature by Numbers, al qual vam dedicar un apunt el març de 2010.

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

The Golden Ratio Project

The Golden Ratio Project és un experiment geomètric i social que té per objectiu determinar si la divina proporció, nombre auri, secció àuria o Phi (Φ) té tots aquest apel·latius per raons objectives o si hi ha diferències significatives entre les persones a l’hora de considerar la bellesa de les proporcions. En definitiva, si cal buscar la bellesa en l’ull del que mira o es pot mesurar.

Els seus creadors demanen una alta participació per tal de poder disposar d’una base de dades de respostes estadísticament significativa, que permeti determinar si l’ideal de bellesa en les proporcions és realment la proporció àuria; i si aquest ideal de bellesa és universal o varia, per exemple, en funció de la procedència del participant.

Rectangles d’or. Imatge de Pau, sota llicència CC-BY-SA 3.0

Amb pocs segons i escollint tres vegades entre dos rectangles diferents en tindreu prou per participar-hi, però tingueu en compte que el que es demana no és que escolliu quin dels dos rectangles s’ajusta més a la divina proporció sinó quin us resulta més atractiu.

Més informació:

Font: Microsiervos