Blog de la Biblioteca de Matemàtiques


Deixa un comentari

Dia internacional contra el DRM

Dia internacional contra el DRM

Avui se celebra arreu del món la desena edició del Dia internacional contra el DRM. Impulsada per la Free Software Foundation (FSF), la campanya pretén conscienciar la societat en general de la importància de rebutjar el programari i maquinari que inclou restriccions per limitar els drets dels usuaris.

El debat que plantegen els sistemes de DRM avui en dia és que sovint el fet de vetllar pels drets d’autor limita la capacitat dels usuaris a l’hora de manipular, copiar o modificar arxius protegits. Per aquest motiu els crítics de DRM sostenen que la frase “digital rights management” té un nom equivocat. Per aquests crítics el terme “digital restrictions management” o gestió de restriccions digitals és una expressió més exacta de la funcionalitat dels sistemes DRM.

Més informació


Deixa un comentari

Avui celebrem el Dia de la Llibertat dels Documents

Dia de la Llibertat dels Documents 2016

Avui, 30 de març, se celebra un any més el Dia de la Llibertat dels Documents (DLD) amb l’objectiu de donar a conèixer i promocionar els estàndards oberts, tot afavorint la llibertat d’accés a la informació i fent-nos més lliures, a nosaltres i als nostres documents.


1 comentari

Dia de la Llibertat dels Documents: allibera’ls!

Dia de la LLibertat dels Documents 2015Avui, 25 de març, se celebra una altra vegada i arreu del món, el Dia de la Llibertat dels Documents (DLD).

La commemoració, que s’escau cada any l’últim dimecres de març, es va celebrar per primera vegada el 26 de març de 2008. És una iniciativa de la Free Software Foundation Europe en la qual hi col·labora un equip de voluntaris de diversos països.

El DLD té per objectiu celebrar i prendre consciència de la necessitat dels estàndards oberts. En aquest dia, persones d’arreu del món s’uneixen per realitzar esdeveniments locals i per donar a conèixer la llibertat d’accés a la informació.

Amb l’auge de les noves tecnologies i el maquinari, cada vegada més la comunicació es transmet a través de les dades electròniques. Al mateix temps, més i més informació es proporciona en formats digitals o es crea directament en format digital i mai es transferirà a cap suport analògic. Diversos grups d’interès intenten explotar aquests factors, oferint serveis de comunicació o informació, que utilitzen formats de dades propietaris tot condemnant als usuaris a emprar el seu programari, maquinari i serveis. Però nosaltres no hem de seguir el camí que ens han traçat. Podem desfer-nos de restriccions i proveïdors tancats si seguim utilitzant estàndards oberts. Aquests són els formats de dades que es poden implementar lliurement en qualsevol servei, maquinari o programari.

Compatibilitat

Us ha passat mai que us han enviat un document important i no l’heu pogut obrir amb el vostre equip? O haver de comprar o descarregar una aplicació només per poder obrir un fitxer adjunt que necessitàveu? És una història que es repeteix milers de vegades cada dia. És incalculable la quantitat d’intercanvis de coneixement que no es poden fer només perquè l’emissor i el receptor, de manera intencionada o no, utilitzen formats de dades diferents.

Aquestes incompatibilitats es deuen a formes tancades i privatives d’emmagatzemar la informació. Causen enormes problemes a les persones, a les empreses i a les administracions. Els estàndards incompatibles s’utilitzen per manipular els mercats i propiciar que determinades empreses s’embutxaquin enormes honoraris, simplement per concedir el privilegi als usuaris d’accedir a les seves pròpies dades. Els estàndards tancats són, també, la base del pitjor monopoli tecnològic.

Si seguim utilitzant formats propietaris, correm el risc de perdre una quantitat inimaginable d’informació el dia que l’empresa que n’ostenta els drets decideixi canviar de format i deixar de donar suport a l’antic. O el dia que la companyia faci fallida.

Més enllà del format

La llibertat dels documents va més enllà del format. Afecta a qualsevol tipus de dades digitals: des de les obres d’art als missatges de correu electrònic, passant per la música gravada o les estadístiques. Es poden emmagatzemar de manera que es respectin els drets dels usuaris, però també restrictivament: lligant-los a un programari o companyia específics, controlant-los amb restriccions tècniques.

Els estàndards oberts, en canvi, són els formats i protocols que tothom pot utilitzar sense restriccions de cap mena. Són compatibles i es coneix públicament de quina manera funcionen. Són la base de la cooperació i el desenvolupament.

Cartell DLD 2015Més informació
Font: Document Freedom Day


Deixa un comentari

Celebrem el trentè aniversari del Manifest GNU

Ara fa 30 anys, elGNU, obra d'Aurelio A. Heckert, sota llicència cc-by-sa 2.0 març de l’any 1985, un jove hacker del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va redactar el Manifest GNU, una declaració de principis que establia els fonaments d’un sistema operatiu lliure, compatible amb UNIX. El manifest marcaria, també, l’inici del moviment del programari lliure, del qual aquell jove inquiet, Richard Stallman, esdevindria la cara més visible, al capdavant de la Free Software Foundation.

L’ètica hacker

Per entendre la importància i la gènesi del moviment, cal conèixer el context en el qual es va desenvolupar. Durant els anys 60 i 70, els sistemes informàtics es van començar a popularitzar en algunes universitats capdavanteres. Eren sistemes cars i complexos, destinats en exclusiva a usos científics. Sense interfície gràfica —que encara no existia—, calia una gran dosi d’enginy i entusiasme per programar aquelles màquines i obtenir-ne els resultat desitjats. A l’entorn dels centres de càlcul es van anar formant grups d’experts, que intercanviaven lliurement el programari que desenvolupaven, i que en distribuïen també el codi font, sota la premissa que qualsevol que pogués millorar-lo, tingués la llibertat de fer-ho i la voluntat de compartir-lo. L’ètica hacker, doncs, era la base sobre la qual se sustentava el treball col·laboratiu en aquells laboratoris pioners, una mica en la tradició de la recerca acadèmica.

Quan el 1971 vaig començar a treballar al Laboratori d’Intel∙ligència Artificial del Massachusetts Institute of Technology (MIT), vaig entrar a formar part d’una comunitat que compartia programari i que feia molts anys que funcionava. El fet de compartir programari no es limitava a la nostra comunitat en particular, ja que això es fa des que existeixen ordinadors, de la mateixa manera que el fet de compartir receptes és tan antic com l’activitat de cuinar.  La diferència és que nosaltres compartíem més que la gran majoria.

A principis dels 80, però, el panorama va començar a canviar. La popularització de la microinformàtica i la davallada de preus dels sistemes van propiciar una demanda entre les empreses, que necessitaven programari. D’aquí el naixement de companyies que basaven el seu negoci en la programació i venda de programari, però trencant amb el model anterior: el seu programari era privatiu, no s’acompanyava amb el codi font i no se’n permetia ni la modificació ni la distribució.

Richard Stallman i el projecte GNU

Richard Stallman. Fotografia de friprog, sota llicència cc-by-sa 2.0

Richard Stallman va viure tot aquest procés des del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT. La pressió que exercien les companyies privades de programari per imposar el seu model al laboratori va ser l’origen del Manifest GNU (març de 1985), en el qual Stallman explicava la seva intenció de crear de zero un sistema operatiu completament lliure, com a alternativa a UNIX.

L’octubre d’aquell mateix any naixia la Free Software Foundation, amb l’objectiu de promoure el programari lliure, desenvolupar el sistema operatiu GNU i vetllar pel compliment de les seves llicències —en especial la GNU.

Considero que la regla d’or requereix que, si m’agrada un programa, l’haig de compartir amb altres persones a qui també els agradi. Els venedors de programari volen dividir els usuaris i conquerir­-los fent que cada usuari accepti no compartir el programari amb altres usuaris. Em nego a trencar la solidaritat amb els altres usuaris d’aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de no ­divulgació ni de llicència d’ús de programari. Durant uns anys vaig treballar des del Laboratori d’Intel∙ligència Artificial contra aquestes tendències i altres descortesies, però la situació es va fer insostenible: no podia continuar en una institució on jo duia a terme aquestes pràctiques contra la meva voluntat.

El programari lliure

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Stallman a mitjan 80:

  • La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
Mapa conceptual del programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0

El programari lliure avui dia

En aquests 30 anys, el moviment del programari lliure ha anat guanyant adeptes, lentament però de manera creixent. Els principals obstacle que ha d’afrontar són el desconeixement, la desídia, i els interessos de les empreses del sector, els tentacles de les quals arriben sovint més enllà del que seria desitjable. La idea que la qualitat del programari ha d’anar necessàriament associada a una llicència restrictiva de preu elevat, cada vegada va perdent més força. Tots plegats, sovint de manera inconscient, utilitzem programari lliure en la nostra vida quotidiana.

És cert que la presència dels sistemes operatius lliures a l’escriptori és encara molt minoritària, però la situació canvia radicalment quan ens fixem en els servidors o, encara més, ens els supercomputadors. La darrera estadística —novembre de 2014— del TOP500 mostra que el 97% dels 500 supercomputadors més potents del món funcionen amb alguna distribució GNU/Linux.

Pel que fa a l’ús habitual de programari lliure sobre sistemes operatius privatius, es detecta una curiosa diferència entre els internautes que afirmen utilitzar-lo (20,60%) i els que realment l’utilitzen, sovint sense saber-ho (83,88%). Això es desprèn de les darreres estadístiques —2011—publicades pel Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas.

Que cada dia més usuaris utilitzin aplicacions com Firefox, LibreOffice, OpenOffice, GIMP o VLC per la seva qualitat i no per raons ideològiques, és un primer pas per entendre la importància que té la llibertat, també aplicada al programari.

Més informació
Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 578 other followers