Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Category Archives: Ciència


by Deixa un comentari

Fa cent anys que Albert Einstein visitava Catalunya

Dimecres 22 de febrer farà exactament 100 anys que Albert Einstein visitava el principat, convidat pel catedràtic d’acústica i òptica, Esteve Terradas, en nom de la Mancomunitat de Catalunya. En arribar a l’estació de França, procedent de Toló, ningú l’havia anat a rebre perquè no havia tingut temps d’enviar un telegrama informant del dia i l’hora d’arribada.

La premsa de l’època no es va posar d’acord sobre l’allotjament al qual es va adreçar: des d’una modesta pensió de la Rambla —Quatre Nacions, avui convertida en hotel—, a l’hotel Colón, de la Plaça de Catalunya, o al domicili particular d’Esteve Terradas. Altres fonts apunten que finalment, ell i la seva dona Elsa, van acabar allotjant-se a l’hotel Ritz.

Entre malentesos i confusions, va començar una estada que s’allargaria fins al dia 1 de març i que va dur el físic alemany a diversos indrets del país. De Barcelona —on va visitar l’Ajuntament, la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), la Universitat de Barcelona (UB), l’Escola del Mar o l’Escola Industrial—, va viatjar cap a Terrassa i Sant Cugat del Vallès, el 24 de febrer. L’endemà, Einstein i la comitiva que l’acompanyava, encapçalada per Josep Puig i Cadafalch, llavors president de la Mancomunitat de Catalunya, es van traslladar fins a l’Espluga de Francolí, com a preludi de la visita al Monestir de Poblet, on es conserva encara la seva signatura al llibre d’honor.

La visita d’Einstein s’emmarcava en el procés impulsat per la societat catalana amb la intenció de construir una comunitat científica moderna; un procés que havia donat fruits ja amb la constitució l’any 1907 de l’IEC i que havia continuat amb la fundació el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya. El Consell de Pedagogia —òrgan creat per la Diputació Provincial de Barcelona per fer-se càrrec de la política científica i tècnica del país—, organitzava els Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, en el marc dels quals, Einstein havia de pronunciar una sèrie de conferències sobre la Teoria de la Relativitat.

Al marge de les activitats acadèmiques, Einstein va establir contacte amb el món obrer i, a través de la mediació de Rafael Campalans, fundador de la Unió socialista de Catalunya, va acceptar una invitació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) per impartir una xerrada a la seu del sindicat, on el van rebre Ángel Pestaña i Joaquim Maurín.

22-28 febrer. Estada a Barcelona. Molta fatiga, però gent amable (Terradas, Campalans, Lana, la
filla de Tirpitz), cançons populars, balls, refectorium. Ha estat agradable!
2 de març. Arribada a Madrid. Partença de Barcelona, càlid comiat. Terradas, cònsol alemany i la filla de Tirpitz, etc.

Diari d’Albert Einstein

El portal commemoratiu de la FCRI

Enguany, amb motiu del centenari, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ha actualitzat el portal publicat 10 anys enrere —«Einstein a Catalunya»— per commemorar el 90è aniversari, que documenta l’itinerari i les activitats del premi Nobel al país. S’hi poden consultar els indrets i les institucions que va visitar, tant a Barcelona com a Catalunya.

El portal inclou una secció d’hemeroteca que recull el que van publicar els mitjans d’aleshores, articles contemporanis, documents relacionats i dues guies didàctiques, una per a primària i l’altra per a secundària. Tot plegat il·lustrat amb abundants fotografies que mostren una altra imatge del personatge, més enllà de l’estrictament acadèmica o protocolària.

Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923)

No podem referir-nos a l’estada d’Albert Einstein a Catalunya sense esmentar un llibre tant recent que amb prou feines l’hem pogut fullejar. Antoni Roca Rosell, professor d’història de la ciència i de la tècnica a la UPC acaba de publicar, aquest mateix mes, Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923), una obra exhaustiva que repassa i contextualitza aquella viatge, l’impacte científic que va tenir i l’estat de la ciència a la Catalunya dels anys 20. Destaquem, a més, que la UPC ha tingut l’encert de publicar-lo electrònicament i amb llicència Creative Commons BY-NC-ND.

Més informació


by Deixa un comentari

Setmana de l’Accés Obert 2022 — Blog CRAI Universitat de Barcelona

Entre el 24 i el 30 d’octubre se celebra la Setmana Internacional de l’Accés Obert, amb el lema “En obert per a la justícia climàtica”. Com cada any des del 2008, el CRAI de la Universitat de Barcelona hi participa i aquest any ho fa amb les següents actuacions: Dilluns 24 d’octubre, de 10h a 12h. […]

Setmana de l’Accés Obert 2022 — Blog CRAI Universitat de Barcelona


by Deixa un comentari

Un exemple de ciència ciutadana: un bernat marbrejat a la biblioteca

Ahir al matí una usuària ens va avisar que havia trobat una xinxa asiàtica a la biblioteca. Després d’un primer moment de desconcert i d’una breu explicació sobre la naturalesa de la plaga, el programa d’observació de Natusfera i l’advertència —compte, que quan se sent amenaçada segrega una substància que fa molta pudor!—, vam aconseguir tancar-la dins d’un pot.bernat pudent

El bernat marbrejat o xinxa asiàtica (Halyomorpha halys) és una espècie invasora d’origen asiàtic. Es va detectar a Europa per primera vegada a Suïssa l’any 2007 i a Alemanya i França poc després. A casa nostra, es va veure per primer cop l’any 2016 al campus de la Universitat de Girona. Des de llavors s’ha escampat arreu del país, sobretot en zones urbanes i àrees verdes, malgrat que l’any passat ja s’havia detectat en cultius al Baix Llobregat i a l’Alt Empordà.

No és perillós ni per als animals ni per als éssers humans, però pot ser una plaga devastadora per als cultius agrícoles. Als Estats Units i a Itàlia ha provocat greus pèrdues econòmiques.

El projecte Hh Wanted

A partir de l’any 2018, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i la Universitat de Barcelona (UB) van posar en marxa el projecte Hh Wanted a Natusfera, amb l’objectiu de recollir informació sobre la distribució i l’evolució de l’espècie invasora.

Amb la col·laboració ciutadana, es vol aconseguir una radiografia precisa de la seva presència, a banda d’identificar les espècies vegetals que li fan d’hoste i els seus cultius preferits. El coneixement biològic de l’insecte i la seva adaptació al territori haurien de permetre afinar les estratègies de lluita i evitar o retardar que proliferés als camps de conreu del país.

Amb la nostra humil contribució esperem aportar una mica més d’informació a aquest projecte col·laboratiu.

Més informació


by 1 comentari

Una mirada matemàtica a l’obra de Josep Estalella i Graells

Una mirada matemàtica a l’obra de Josep Estalella i Graells Enguany se celebra el centenari de la publicació de Ciencia recreativa: enigmas y problemas, observaciones y experimentos, trabajos de habilidad y paciencia, de Josep Estalella i Graells. Aprofitant l’efemèride, el Grup Cúbic ha organitzat la segona jornada de didàctica de les matemàtiques de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, amb el títol Una mirada matemàtica a l’obra de Josep Estalella i Graells : en commemoració del centenari de la publicació del seu llibre Ciencia recreativa.

Ciencia recreativa es va publicar l’any 1918 i s’ha reeditat com a mínim 11 vegades, la darrera l’any 2009. L’obra, vigent encara avui, planteja una munió d’enigmes, jocs, problemes i activitats per facilitar l’obtenció de coneixement a través de l’experimentació. S’organitza en tres libros: el primer, dedicat a enigmes i problemes matemàtics, el segon a observacions i experiments —física, química, geografia i història natural— i el tercer i darrer, a treballs d’habilitat i paciència: dibuix, fotografia, construccions de paper i experiments per fer al camp.

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica, en col·laboració amb el Grup Cúbic, ha preparat una exposició bibliogràfica, virtual i presencial, centrada en l’obra i la figura d’Estalella, incidint també en el paper de l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, institució que va presidir des de la seva creació (1932) i fins a la seva mort (1938).

Complementàriament, el Grup Cúbic ha preparat una petita mostra dels materials que proposava Estalella a l’hora de realitzar les activitats suggerides al llibre.

La mostra presencial es podrà visitar fins al dia 31 de gener de 2019 al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

Quant a l’exposició virtual, proposa un recorregut exhaustiu per la vida d’Estalella i recull l’extensa bibliografia que va deixar, així com el que s’ha escrit sobre ell i la seva obra. Fa un èmfasi especial a tot allò que fa referència a l’Institut-Escola, una institució pionera i emblemàtica de la renovació pedagògica de la Catalunya del segle XX, malauradament clausurada amb la victòria feixista l’any 1939. La podeu veure a Una mirada matemàtica a l’obra de Josep Estalella i Graells.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


by Deixa un comentari

El dia 11 de febrer se celebra arreu del món el Dia internacional de la de la dona i la nena en la ciència

Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.

Nacions Unides

El 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la resolució A/RES/70/212, en virtut de la qual s’establia el dia 11 de febrer com a Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.

Activitats previstes

11 febrerLes activitats previstes a l’Estat espanyol són tantes que no podem relacionar-les aquí. Al web 11 de Febrero – Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia s’hi recullen bona part dels actes que se celebraran en universitats, centres de recerca, institucions, centres educatius, etc.

Pel que fa al principat, la BGSMath i la Societat Catalana de Matemàtiques organitzen una jornada el 9 de febrer —de 9:45 a les 14:30—, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Podeu veure’n el programa al cartell. A banda d’aquesta jornada, hi ha programades altres activitats a Barcelona.

Malgrat que a l’agenda del web esmentat no hi apareix cap registre per a Lleida, Girona i Tarragona, hem pogut trobar un acte a la capital del Segrià previst per dimarts 13. Montse Alsina farà una xerrada a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a les 17:30.

La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat

Gauss a Marie GermainLa universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.

Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.

Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:

Actualment,* la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.

A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.

Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.

Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.

El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.
Dades de la Facultat de Matemàtiques, per gèner (2014)

*Insistim: dades de 2014. Actualment el degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica és el Dr. Carles Casacuberta.


by Deixa un comentari

El 22 d’abril la ciència sortirà al carrer per protestar contra la censura

March for Science

La victòria de Donald Trump davant de Hillary Clinton a les eleccions presidencials de novembre de 2016 va commoure mig món. Trencant esquemes i amb un discurs desacomplexadament xenòfob, l’empresari va aconseguir imposar-se gràcies al vot majoritari de ciutadans blancs que identificaven tots els mals amb l’administració Obama, i que veien en l’altra candidatura la perpetuació d’un stablishment aliè al ciutadà corrent.

Ben aviat el món científic dels EUA va intuir l’enorme amenaça que representava una administració farcida de creacionistes que posava en entredit evidències empíriques com el canvi climàtic o l’evolució. Pocs dies després del nomenament, Trump va ordenar eliminar la pàgina oficial sobre el canvi climàtic que s’allotjava sota el domini de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA). Malgrat que la pressió popular i dels mitjans va paralitzar la decisió, els científics que investiguen sobre el clima ja s’havien organitzat per salvar la immensa quantitat de dades que s’havien recollit els anys anteriors. Més tard es va comunicar que tots els informes i estudis de la EPA haurien de passar per les mans del president abans de publicar-los, cosa que prohibeix explícitament el propi reglament de l’agència.

L’altre punt de conflicte és la restricció malaltissa que les autoritats nord-americanes apliquen, a instàncies de la presidència, sobre els ciutadans provinents de països musulmans. Diversos científics que havien d’integrar-se en grups de recerca nord-americans han estat vedats en virtut d’aquesta nova política migratòria.

La marxa per la ciència

The March for Science is a celebration of science.  It’s not only about scientists and politicians; it is about the very real role that science plays in each of our lives and the need to respect and encourage research that gives us insight into the world.  Nevertheless, the march has generated a great deal of conversation around whether or not scientists should involve themselves in politics. In the face of an alarming trend toward discrediting scientific consensus and restricting scientific discovery, we might ask instead: can we afford not to speak out in its defense?

En aquest context, i inspirant-se en la Marxa de les Dones que també es va produir a la capital el passat 21 de gener, els científics nord-americans van convocar, dissabte 22 d’abril a Washington, una manifestació en resposta a la censura sobre la ciència i a la prohibició que persones de determinats països pugui viatjar als EUA. La iniciativa es va estendre de tal manera que, hores d’ara, ja són 517 ciutats d’arreu del món —entre les quals Barcelona i Girona—, les que han convocat mobilitzacions.

La Marxa per la Ciència coincideix amb el Dia Internacional de la Terra i ha depassat la manifestació local inicial per convertir-se en una protesta global contra les retallades i la congelació de fons per a la recerca. La Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) i la Conferencia de Rectores de la Universidades Españolas (CRUE) impulsen conjuntament el Manifiesto por la ciencia, que advoca per assolir un pacte d’estat per la ciència al marge de condicionants polítics; per la posada en marxa d’una entitat independent que es faci càrrec dels instruments i recursos derivats de les polítiques científiques i per la integració de la ciència en l’agenda política, de manera que les decisions legislatives i executives en l’àmbit científic estiguin fonamentades en informació suficient i eficaç i en l’assessorament d’experts.

Marxa de les dones, 21 de gener de 2017

Marxa de les Dones, 21 de gener de 2017. Fotografia de Liz Lemon, de domini públic.


by Deixa un comentari

Setmana de la ciència 2015

20a Setmana de la CiènciaDel 13 al 22 de novembre de 2015, se celebrarà la 20 edició de la Setmana de la Ciència (SC15). Els temes centrals d’aquesta edició són la llum i els sòls, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.

Organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement, i la col·laboració de totes les universitats del país, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), entre altres, i diverses empreses privades, la SC15 organitza durant tota la setmana nombroses activitats de divulgació científica arreu del país.

Cursos, exposicions, jornades, tallers, itineraris didàctics, premis, presentacions, taules rodones, cada una adreça a un públic determinat. Podeu localitzar les activitats en funció de diversos criteris: pel tipus d’activitat, pel públic al qual s’adreça, per comarca o per paraula clau.

Cartell guanyador de la 20a edició de la Setmana de la CiènciaCartell de Pablo Iranzo, guardonat al concurs de cartells de la Setmana de la Ciència 2015


by Deixa un comentari

Al novembre arriba la 19a Setmana de la Ciència

19a Setmana de la CiènciaDel 14 al 23 de novembre se celebrarà arreu de Catalunya la 19a edició de la Setmana de la Ciència, enguany dedicada a la cristal·lografia i la biotecnologia, atesa la coincidència aquest 2014 amb l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia a Espanya.

Coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la Setmana de la Ciència té el seu origen a França, l’any 1991. El llavors Ministre de Recerca i Tecnologia, Hubert Curien, va decidir celebrar el desè aniversari del ministeri que encapçalava obrint els jardins al públic i acostant informalment la ciència a la ciutadania parisenca. L’exemple es va estendre fins a convertir-se en una festa nacional de periodicitat anual, que aviat abastaria el continent sencer. Des de l’any 1993 se celebra la Setmana Europea de la Ciència i des de 1997, se celebra a Catalunya la Setmana de la Ciència.

Des de llavors, universitats, centres de recerca, parcs tecnològics i institucions que treballen en l’àmbit científic, obren les seves portes al gran públic per donar a conèixer com es fa la ciència a casa nostra i, alhora, per divulgar els resultats de la recerca més recent.

La Setmana de la Ciència té un caràcter eminentment participatiu. Les institucions que hi col·laboren proposen diverses activitats adreçades a tot tipus de participants. S’hi poden trobar cursos, tallers, projeccions cinematogràfiques, exposicions, itineraris, excursions, jornades de portes obertes, visites guiades, premis, presentacions, taules rodones i conferències. Hi ha activitats disseminades per tot el Principat i adreçades a tots els grups d’edat.

Activitats matemàtiques destacades

Podeu localitzar totes les activitats que us interessin —limitant-les per tipus d’activitat, per comarques o per franges d’edat— amb el cercador d’activitats.

Cartell guanyador de la 19a edició

19a Setmana de la Ciència El cartell guanyador de la 19a edició de la Setmana de la Ciència és obra de Iolanda Junyent.


by Deixa un comentari

La UB celebra la III Trobada de Divulgadors Científics

III Trobada de Divulgadors UBEl 16 de juliol, de 9:00 a 18:30, se celebrarà a la finca Agustí Pedro i Pons (Vallvidrera, Barcelona) la III Trobada de Divulgadors UB. La trobada, organitzada per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB), consistirà en una jornada de treball interna, amb l’objectiu principal de generar un espai d’intercanvi pel que fa a experiències de divulgació.

A la tarda es faran dos tallers pràctics. El primer consistirà en la gravació de petites peces de vídeo en les quals els participants hauran de definir conceptes científics relacionats amb el seu àmbit, seguint les indicacions i recomanacions oferts al llarg de la jornada. L’objectiu és elaborar, entre tots, un mena de diccionari de conceptes científics bàsics. El segon taller consistirà en preparar, per grups, les activitats del futur Festival de la Ciència de la UB.

La Trobada s’adreça a personal investigador de la UB, interessat en la divulgació científica. Hi ha 30 places disponibles i se seguirà l’ordre d’inscripció a l’hora de seleccionar els participants, però s’intentarà que hi quedin representades les diferents àrees de coneixement.

Més informació: