Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

El 22 d’abril la ciència sortirà al carrer per protestar contra la censura

March for Science

La victòria de Donald Trump davant de Hillary Clinton a les eleccions presidencials de novembre de 2016 va commoure mig món. Trencant esquemes i amb un discurs desacomplexadament xenòfob, l’empresari va aconseguir imposar-se gràcies al vot majoritari de ciutadans blancs que identificaven tots els mals amb l’administració Obama, i que veien en l’altra candidatura la perpetuació d’un stablishment aliè al ciutadà corrent.

Ben aviat el món científic dels EUA va intuir l’enorme amenaça que representava una administració farcida de creacionistes que posava en entredit evidències empíriques com el canvi climàtic o l’evolució. Pocs dies després del nomenament, Trump va ordenar eliminar la pàgina oficial sobre el canvi climàtic que s’allotjava sota el domini de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA). Malgrat que la pressió popular i dels mitjans va paralitzar la decisió, els científics que investiguen sobre el clima ja s’havien organitzat per salvar la immensa quantitat de dades que s’havien recollit els anys anteriors. Més tard es va comunicar que tots els informes i estudis de la EPA haurien de passar per les mans del president abans de publicar-los, cosa que prohibeix explícitament el propi reglament de l’agència.

L’altre punt de conflicte és la restricció malaltissa que les autoritats nord-americanes apliquen, a instàncies de la presidència, sobre els ciutadans provinents de països musulmans. Diversos científics que havien d’integrar-se en grups de recerca nord-americans han estat vedats en virtut d’aquesta nova política migratòria.

La marxa per la ciència

The March for Science is a celebration of science.  It’s not only about scientists and politicians; it is about the very real role that science plays in each of our lives and the need to respect and encourage research that gives us insight into the world.  Nevertheless, the march has generated a great deal of conversation around whether or not scientists should involve themselves in politics. In the face of an alarming trend toward discrediting scientific consensus and restricting scientific discovery, we might ask instead: can we afford not to speak out in its defense?

En aquest context, i inspirant-se en la Marxa de les Dones que també es va produir a la capital el passat 21 de gener, els científics nord-americans van convocar, dissabte 22 d’abril a Washington, una manifestació en resposta a la censura sobre la ciència i a la prohibició que persones de determinats països pugui viatjar als EUA. La iniciativa es va estendre de tal manera que, hores d’ara, ja són 517 ciutats d’arreu del món —entre les quals Barcelona i Girona—, les que han convocat mobilitzacions.

La Marxa per la Ciència coincideix amb el Dia Internacional de la Terra i ha depassat la manifestació local inicial per convertir-se en una protesta global contra les retallades i la congelació de fons per a la recerca. La Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) i la Conferencia de Rectores de la Universidades Españolas (CRUE) impulsen conjuntament el Manifiesto por la ciencia, que advoca per assolir un pacte d’estat per la ciència al marge de condicionants polítics; per la posada en marxa d’una entitat independent que es faci càrrec dels instruments i recursos derivats de les polítiques científiques i per la integració de la ciència en l’agenda política, de manera que les decisions legislatives i executives en l’àmbit científic estiguin fonamentades en informació suficient i eficaç i en l’assessorament d’experts.

Marxa de les dones, 21 de gener de 2017

Marxa de les Dones, 21 de gener de 2017. Fotografia de Liz Lemon, de domini públic.


Deixa un comentari

Tesis doctorals de matemàtiques defensades a la UB durant el 2016

Puntual a la cita de cada any, La Gaceta de la RSME publica, al primer número de l’any (volum 20, número 1, 2017), la relació completa de tesis doctorals de matemàtiques defensades a les universitats de l’Estat espanyol durant el 2016.

La majoria de dades s’han obtingut per mitjà dels delegats de la RSME a les diferents universitats, excepte en alguns casos, en què ha calgut la col·laboració dels responsables de doctorat de les facultats relacionades amb la matèria. En total hi consten 230 tesis llegides en 41 universitats més una tesi de l’any 2015, que no havia aparegut a la relació anterior.

Pel que fa a la UB, han estat 14. La relació és la següent:

Més informació


Deixa un comentari

Els reptes de publicar en obert

Bloc de Lletres

Us convidem a la conferència d’Ignasi Labastida: “Els reptes de publicar en obert” (dimecres 9 de novembre, 10.30 h), organitzada pel CRAI Biblioteca de Lletres amb motiu del taller sobre impacte i avaluació de la recerca que es va impartir a professorat de la Facultat de Filologia els dies 26 i 27 d’octubre.

Els reptes de publicar en obert (9/11/2016 10.30 h)

View original post


2 comentaris

S’obre al públic el Portal de la Recerca de Catalunya

Portal de la Recerca de CatalunyaDesprés d’una etapa d’accés restringit, finalment s’ha obert al públic el Portal de la Recerca de Catalunya (PRC). Impulsat per la Direcció General de Recerca de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), té per finalitat donar visibilitat i difondre des d’un únic portal la recerca que es fa al país.

Aprofitant tota la feina prèvia de les universitats participants amb els seus sistemes de gestió de la recerca, el portal vol servir també per millorar la gestió de la informació de cada institució. S’han definit protocols d’interoperabilitat i formats estàndards per capturar les dades i identificadors comuns —ORCID, en el cas dels investigadors—, per tal d’afavorir l’accés obert a la producció científica i l’ús dels repositoris institucionals.

El PRC aportarà una major visibilitat del sistema català de recerca en el seu conjunt, reunint tota l’activitat en un punt d’accés únic, a la vegada que representarà per a les universitats, un reforç dels sistemes de gestió unificada de les dades. Pel que fa als investigadors, incrementarà l’accés i la visibilitat de la seva recerca.

En aquesta primera fase, les universitats que hi han participat són:

Està previst que també hi puguin participar els centres de recerca CERCA, sempre que disposin d’un sistema de gestió de la recerca que els permeti transferir les dades al portal.

Els investigadors que apareixen al portal són tots aquells que disposen d’un identificador ORCID, reflectit al sistema de gestió de la seva institució, i amb un mínim d’una activitat associada: formar part d’un grup de recerca o projecte de recerca, tenir una publicació o una tesi.

Què s’hi pot trobar?

Pel que fa a les dades que recull, se centren en l’investigador, de manera que només s’hi reflecteix aquella informació que té com a mínim un investigador associat.

  • Departaments i instituts
    S’han carregat al portal tots els departaments vigents de les universitats, d’acord amb la taula facilitada a UNEIX. Els instituts són només els universitaris de recerca, propis i vigents, subjectes a la legislació (article 23 de la LUC), i d’acord amb la taula facilitada a UNEIX.
  • Projectes de recerca
    En una primera fase s’han carregat al portal tots els projectes de recerca competitius. La UAB i la UPF només han incorporat els projectes concedits a aquestes universitats i no els projectes concedits a altres universitats o centres de recerca en què col·laboren els seus investigadors. En una segona fase està previst que també es carreguin els ajuts i convenis.
  • Grups de recerca
    S’hi han inclòs tots els grups de recerca SGR i propis vigents.
  • Publicacions i tesis
    S’han carregat totes les publicacions associades a l’investigador, que en una primera fase, són: articles (versió presentada, acceptada, publicada, actualitzada); llibres (sencers, capítols o parts) i tesis (dirigides i escrites). En una segona fase també es podran incloure informes, working papers, contribucions a congressos no publicades i patents.


Deixa un comentari

Tesis doctorals de matemàtiques defensades a la UB durant el 2015

Com ja és habitual els darrers anys, La Gaceta de la RSME publica, al primer número d’enguany (volum 19, número 1, 2016), la relació completa de tesis doctorals de matemàtiques defensades a les universitats de l’Estat espanyol durant el 2015.

Les dades s’han pogut obtenir gràcies a la col·laboració dels responsables de doctorat de les facultats relacionades amb la matèria. En total hi consten 191 tesis llegides en 34 universitats. 5 universitats han comunicat que no se n’ha defensat cap durant aquest període. S’hi han inclòs també 7 tesis que no es van recollir en la relació de l’any passat. Si se n’ha omès alguna és perquè la informació no ha arribat als responsables de la publicació. En aquest cas, es demana a qui tingui més dades, que les faciliti per poder-la incloure en la propera recopilació.

Pel que fa a la UB, la relació és la següent:

Més informació


Deixa un comentari

El professorat publica: Selecta Pilar Bayer

Selecta Pilar Bayer, volum IEnguany s’escau el 70è aniversari de Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB). Amb motiu de l’aniversari, el Seminari de Teoria de Nombres (STNB), fundat per la Dra Bayer ara fa 30 anys, li va retre homenatge i la va obsequiar amb Selecta Pilar Bayer.

L’obra, publicada per Edicions UB en dos volums, recull una selecció dels escrits sobre matemàtica publicats per Pilar Bayer al llarg de la seva carrera acadèmica. L’edició ha anat a cura dels professors Montserrat Alsina (UPC), Anna Rio (UPC) i Artur Travesa (UB), tots tres deixebles de la Dra. Bayer.

L’obra incomparable de Pilar Bayer està escrita en les persones, en totes les persones a les quals, en un moment o altre, ens ha fet gaudir del plaer d’escoltar matemàtiques, d’aprendre matemàtiques, de fer matemàtiques. Aquesta obra diversa, eclèctica, rica en mil matisos, roman en el terreny de les experiències personals que fan la nostra vida més interessant, i no la podem plasmar en un volum, ni en dos. És un llegat fantàstic que portem incorporat.
Els treballs recopilats en aquests volums en ocasió del setantè aniversari de Pilar Bayer mostren en un format palpable l’amplitud de la seva òptica matemàtica, la profunditat i la bellesa de les seves matemàtiques. No és un recull exhaustiu, sinó una invitació perquè el lector faci un tastet d’allò que li agradi més. Després, ja no podrà parar.
La persona i l’obra el captivaran per seguir endavant.

Selecta Pilar Bayer, II Vol.El volum, prologat pel rector, Dídac Ramírez, aplega trenta-sis treballs científics en total.

Els disset que formen el primer volum es presenten ordenats cronològicament, per tal de poder situar-los en el context i retratar una trajectòria de recerca seguint la variable temps. El llibre s’obre amb un article del 1976 dedicat al teorema de Fermat, que presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum presenta una selecció de dinou treballs, també ordenats cronològicament, centrats especialment en una part essencial de l’obra de la professora Bayer, relacionada amb formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Aquests dos volums reflecteixen de manera fefaent la fecunda tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

En la lloança, que obre el primer volum, Artur Travesa esbossa la biografia de la Dra Bayer, des del punt de vista més personal però també acadèmic: els seus interessos científics, les seves contribucions, les col·laboracions internacionals —Jürgen Neukirch, Gerhard Frey, Jean-Pierre Serre—, la creació i consolidació del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB) o el seu llarg i dilatat mestratge a les posteriors generacions de matemàtics.

Pilar Bayer ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). El 2015, va rebre la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives.

Altres apunts al blog sobre Pilar Bayer


Deixa un comentari

El Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona homenatja la catedràtica Pilar Bayer

Pel seu interès evident, reproduim íntegrament la notícia de Notícies de la UB:

Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB

Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB

El 1986, Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB, va fundar el Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB), una escola que és un referent en el món de la recerca en matemàtiques i en la qual participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Amb motiu dels setanta anys de la catedràtica, i en el marc de la trentena edició del STNB, el 28 de gener va tenir lloc un acte d’homenatge a Pilar Bayer a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB.

L’acte va estar presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i hi van participar Artur Travesa, professor del Departament d’Àlgebra i Geometria, que va fer una lloança de l’homenatjada; Xavier Jarque, president de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), i les professores de la UPC i membres del Seminari Montse Alsina i Anna Rio.

En ocasió d'aquest acte, els organitzadors van obsequiar l'homenatjada amb Selecta Pilar Bayer. Obra completa (Publicacions i Edicions de la UB).

En ocasió d’aquest acte, els organitzadors van obsequiar l’homenatjada amb Selecta Pilar Bayer. Obra completa (Publicacions i Edicions de la UB).

Publicació de l’obra completa

En ocasió d’aquest acte, els organitzadors van obsequiar l’homenatjada amb Selecta Pilar Bayer. Obra completa (Publicacions i Edicions de la UB), dos volums que recullen una selecció dels escrits sobre matemàtica publicats per Pilar Bayer al llarg de la seva carrera acadèmica. Els editors són els professors Montserrat Alsina, Anna Rio i Artur Travesa.

Els disset treballs científics que formen el primer volum es presenten ordenats cronològicament, per tal de poder situar-los en el context i retratar una trajectòria de recerca seguint la variable temps. El llibre s’obre amb un article del 1976 dedicat al teorema de Fermat, que presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum presenta una selecció de dinou treballs, també ordenats cronològicament, centrats especialment en una part essencial de l’obra de la professora Bayer, relacionada amb formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Aquests dos volums reflecteixen de manera fefaent la fecunda tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

Pilar Bayer ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). El 2015, va rebre la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives.

Moment de l'acte a l'Aula Magna

Moment de l’acte a l’Aula Magna

Font: Notícies de la UB