Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

SIMBa: El problema del nombre de classes 1

SIBMa

El proper dimecres, 23 de maig, se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa).

Speaker: Guillem Garcia Tarrach
Universitat: Universitat de Barcelona

Data: Dimecres, 23 de Maig de 2018
Hora: 12:00, coffee break ; 12:30, xerrada
Lloc: Aula B1 Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: El problema del nombre de classes 1
Resum: Del teorema fonamental de l’aritmètica es dedueix que qualsevol nombre racional és producte de potències de primers (amb exponents possiblement negatius) de forma única. El problema del nombre de classes 1 consisteix a trobar per a quins cossos quadràtics imaginaris es té una propietat semblant.

Inicialment formulat per Gauss (en un context diferent) a les Disquisicions Aritmètiques l’any 1801, el problema va ser resolt finalment per Kurt Heegner 150 anys després, i la seva solució combina múltiples branques de les matemàtiques. En aquesta xerrada presentem les eines que s’utilitzen i donem un esquema de la demostració.

Si voleu estar al cas de les xerrades previstes, podeu consultar el calendari. Si voleu proposar una xerrada, ompliu el formulari. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu.


Deixa un comentari

SIMBa: La resolución de las variedades determinantales (II)

SIBMa

El proper dimecres, 9 de maig, se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa).

Speaker: Liena Colarte Gómez
Universitat: Universitat de Barcelona

Data: dimecres 9 de maig de 2018
Hora: 12:00, coffee break ; 12:30, xerrada
Lloc: Aula B1 Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: La resolución de las variedades determinantales
Resum: El estudio de las variedades determinantales es un problema clásico en el marco de la geometríaa algebraica. Dado un morfismo \varphi : E \rightarrow F entre espacios vectoriales sobre un cuerpo algebraicamente cerrado, queremos estudiar la variedad definida por el ideal generado por menores de la matriz asociada a \varphi.

Una de las vías mas frecuentes de extraer información geométrica de las variedades es determinar una resolución libre y minimal. Como muchas veces pasa en Matemáticas, sólo podemos afirmar su existencia. Afortunadamente, la resolución de las variedades determinantales fue desarrollada explícitamente por el matematico francés Alain Lascoux, sobre la década de los setenta. Con esta charla pretendemos, de forma introductoria, aproximarnos al trabajo de Lascoux.

Si voleu estar al cas de les xerrades previstes, podeu consultar el calendari. Si voleu proposar una xerrada, ompliu el formulari.  Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu. 


Deixa un comentari

Anàlisi de la recerca: CiteScore, Dimensions i Publons

Elsevier, Springer Nature, World Scientific… tots els grans grups afirmen que el negoci editorial acadèmic no proporciona grans beneficis econòmics, que la seva principal font d’ingressos ve de la venda d’informació i de la gestió i el diagnòstic dels serveis que se’n deriven. Aquests serveis completen el cercle del negoci de la publicació acadèmica abastant les bases de dades, els repositoris, els gestors de referències bibliogràfiques i de perfils acadèmics i l’anàlisi de cites bibliogràfiques.

CiteScore metrics (Elsevier)

CiteScore és la mètrica elaborada per Scopus per avaluar de manera gratuïta els títols que inclou. Es calcula segons la mitjana de cites rebudes per document amb una finestra de 3 anys. És a dir, el nombre de cites que ha rebut una revista en un any determinat en articles publicats els tres anys anteriors, dividides pel nombre de documents indexats a Scopus i publicats en aquests mateixos tres anys. Utilitza una finestra de 3 anys perquè la bibliografia revisada estableix que el període que millor mostra una proporció representativa de cites en totes les disciplines és de 3 anys. InCites Journal Citation Reports (disponible a través de Web of Science, de Clarivate Analytics) i Scimago Journal and Country Rank també fan servir aquest tipus de mètrica, amb períodes temporals més ajustats.

CiteScore inclou tot tipus de document: articles i ressenyes, correspondència, notes, editorials, conferències, etc. S’exclouen del càlcul els articles en premsa que estan en procés de publicació o d’inclusió a Scopus perquè no són susceptibles de ser citats per d’altres documents.

Dades incloses:

  • CiteScore Percentile indica la posició relativa d’una publicació al camp de la matèria.
  • CiteScore Rank i Rank Out Of indica la posició absoluta d’una sèrie en el seu camp temàtic.
  • Documents és el denominador del càlcul CiteScore.
  • Citation Count és el numerador del càlcul de CiteScore.
  • CiteScore Tracker pronostica el rendiment d’una font per al proper any: calcula per a l’any en curs en comptes d’anys anteriors complets. S’actualitza cada mes i no està basat en una finestra de 12 mesos..CiteScore Metrics

Dimensions (Digital Science)

Digital Science pertany a Holtzbrinck, propietària al seu lloc del 53% de Springer Nature.

Dimensions és una base de dades pensada per connectar tot el procés de l’activitat de recerca des del punt de vista de la informació: des de l’inici (cerca per projectes de finançament), a la difusió (publicació en revistes especialitzades), a la desambiguació (perfils acadèmics), a la divulgació (a la societat), fins a arribar a l’avaluació (factor d’impacte, cites rebudes i Altmetrics).

En facilitar la identificació d’experts i investigadors acadèmics mitjançant la interconnexió simplifiques que puguin ampliar la informació sobre els progressos que es duen a terme en diferents àmbits.

El seu èxit rau en:

  • Les més de 4 mil milions de connexions entre més de 128 milions de documents de tipologia diferent (articles, patents, assajos clínics, polítiques sobre ajudes, etc.) Aquestes connexions les fa mitjançant les metadades procedents de fonts amb llicència i en obert (no funciona amb aranyes) com Arxiv, Crosreff i molts d’altres.
  • Classifica els documents, no la publicació font, combinant l’Australian and New Zealand Standard Research Classification (ANZSRC) i tècniques d’aprenentatge automàtic.
  • Permet filtrar la llista d’integrants a l’Altmetric Attention Score per autor, revista, disciplina i matèria.

Es pot accedir a Dimensions en tres modalitats:

  • Dimensions (gratuïta). Permet l’accés a publicacions científiques (en accés obert o no), cites i perfils acadèmics d’autor. Buida revistes de: DOAJ, ERA list, Pubmed, etc. (Web of Science Master Journal List està encara en beta).
  • Dimensions Plus (de pagament). Dóna accés a tot el paquet de Dimensions a més de patents, assajos clínics, subvencions i reglaments.
  • Dimensions Analytics (de pagament). Inclou eines avançades d’anàlisi, comparatives entre agents de finançament i la possibilitat de generar informes.

Dimensions

Publons (Clarivate Analytics)

Publons és una base de dades de perfils d’avaluadors experts (peer reviewers). Registra i valida avaluadors i ofereix visibilitat de les revisions científiques a revisors, editors i institucions. Inclou informació verificada sobre l’experiència com a revisor, oferint detalls sobre l’extensió de les revisions, el tipus i la taxa d’acceptació.

Publica les revisions un cop els manuscrits han estat acceptats per la publicació a la qual van destinats. Cada entrada pot incloure l’any de la revisió, la revista, el títol de l’article i el text complet. La política editorial de la pròpia revista on es publicarà l’article revisat especifica quines dades es poden incloure.

Es distingeix d’altres bases de dades semblants perquè:

  • Prescindeix de restriccions d’inclusió, tant del límit temporal (basat en l’any de revisió), com del d’origen (basat en el grup editorial de la font revisada).
  • Treballa amb ORCID, Mendeley, LinkedIn i Google. Permet l’intercanvi de dades amb les altres plataformes.
  •  Inclou tutorials de formació en línia perquè els revisors puguin consolidar els seus coneixements.
  • Inclou diferents maneres de qualificar el teu treball, puntuant-lo amb Merit (afegeix punts per cada informació addicional contrastada, afegida a una revisió); Endorsement (recomanació, adhesió a la revisió); Score (el revisor puntua la qualitat, pertinença i rellevància de l’article a revisar); Rate (els editors puntuen la qualitat d’una revisió basant-se en 4 apartats amb una escala de 4 punts).
  • Des del teu perfil pots generar llistats segons el nombre de revisions, segons la revista on s’han publicat, segons les universitats, els països i les matèries.
  • Ofereix servei de gestió de revisions (servei de pagament).

La incorporació de revisions a la base de dades es pot fer de tres maneres:

  • Un revisor registrat que formi part del personal d’una revista pot validar les revisions presentades per un altre revisor a la revista esmentada.
  • Publons valida l’adreça de correu electrònic d’agraïment rebut pel revisor i incorpora la revisió verificada al perfil del revisor. El correu-e ha de complir uns requisits específics per tal de ser validat.
  • Les revistes abonades al servei de gestió de revisions poden certificar de manera automàtica les revisions, en el cas que els revisor estiguin registrats.

Publons

Bibliografia

  • Helwall, Mikel ;  Fairclough, Ruth. The influence of time and discipline on the magnitude of correlations between citation counts and quality scores. A: Journal of Informetrics. Vol. 9, n. 3 (2015). Pp.529-541.
  • Orduña-Malea , Enrique, Emilio Delgado López-Cózar. Viva la competencia! Nuevas dimensiones para la búsqueda y evaluación de la información científica. URL: https://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=IWETEL;b39bae9c.1803B. [Consultada: 18/3/2018].
  • Repiso, Rafael ; Robinson-Garcia, Nicolás. PUBLONS: aprovechando el poder de las revisiones por pares. URL: https://nrobinsongarcia.com/tag/peer-review/. [Consultada: 18/3/2018].
  • Schreiber, Michael. Restricting the h-index to a publication and citation time window: A case study of a timed Hirsch index. A: Journal of Informetrics. Vol 9, n. 1 (2015). Pp.150-155.


Deixa un comentari

SIMBa: teoría de Hopf Galois: generalizando la teoría de Galois con álgebras de Hopf

SIBMa

El proper dimecres, 2 de maig, se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa).

Speaker: Daniel Gil Muñoz
Universitat: Universitat Politècnica de Catalunya

Data: dimecres, 2 de Maig
Hora: 12:00, coffee break ; 12:30, xerrada
Lloc: Aula B1 Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona

Títol: Teoría de Hopf Galois: generalizando la teoría de Galois con álgebras de Hopf
Resum: La teoría de Galois clásica asigna un grupo a cada extensión de Galois, que es el grupo de Galois de la extensión de cuerpos. Esto  nos permite describir algebraicamente tal extensión. La idea en teoría de Hopf Galois es sustituir el grupo de Galois y la acción de evaluación clásica por lo que llamamos una estructura Hopf  Galois: un álgebra de Hopf junto con una acción compatible con la estructura de álgebra de la extensión del cuerpo base. Esta modificación nos permite estudiar extensiones que no son necesariamente de Galois y presenta importantes diferencias con la teoría clásica. Por ejemplo, varias estructuras Hopf Galois pueden ser asignadas a la misma extensión. Esto se traduce al mismo tiempo en una mayor complejidad en los resultados obtenidos y en una información más variada acerca de la estructura algebraica de la extensión.

En esta charla veremos la introducción de las estructuras Hopf Galois partiendo de la estructura de Galois clásica y usaremos tal idea para tratar de generalizar algunos resultados de la teoría de Galois clásica. Veremos además el caso separable, en el que el cálculo de las estructuras Hopf Galois se reduce a una cuestión de teoría de grupos.

Si voleu estar al cas de les xerrades previstes, podeu consultar el calendari. Si voleu proposar una xerrada, ompliu el formulari.  Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu. 


Deixa un comentari

SIMBa: La resolución de las variedades determinantales

SIBMa

El proper dimecres, 25 d’abril, se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa).

Speaker: Liena Colarte Gómez
Universitat: Universitat de Barcelona

Data: dimecres 25 d’abril de 2018
Hora: 12:00, coffee break ; 12:30, xerrada
Lloc: Aula B1 Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: La resolución de las variedades determinantales
Resum: El estudio de las variedades determinantales es un problema clásico en el marco de la geometríaa algebraica. Dado un morfismo \varphi : E \rightarrow F entre espacios vectoriales sobre un cuerpo algebraicamente cerrado, queremos estudiar la variedad definida por el ideal generado por menores de la matriz asociada a \varphi.

Una de las vías mas frecuentes de extraer información geométrica de las variedades es determinar una resolución libre y minimal. Como muchas veces pasa en Matemáticas, sólo podemos afirmar su existencia. Afortunadamente, la resolución de las variedades determinantales fue desarrollada explícitamente por el matematico francés Alain Lascoux, sobre la década de los setenta. Con esta charla pretendemos, de forma introductoria, aproximarnos al trabajo de Lascoux.

Si voleu estar al cas de les xerrades previstes, podeu consultar el calendari. Si voleu proposar una xerrada, ompliu el formulari.  Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu. 


Deixa un comentari

SIMBa: Sur le théorème de Fermat

SIBMa

Finalment, la xerrada prevista per dimecres de la setmana passada i ajornada fins el 18 d’abril, no es podrà celebrar per indisposició de la conferenciant. Tot i així, l’organització del seminari ha trobat una alternativa.

Speaker: Marc Adillón Albero
Universitat: Universitat de Barcelona (UB)

Data: dimecres 18 d’abril de 2018
Hora: 12:00, coffee break ; 12:30, xerrada
Lloc: Aula B1 Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: Sur le théorème de Fermat
Resum: “…he trobat una demostració meravellosa…” escrigué Fermat en el marge d’un llibre. Van haver de passar al voltant d’uns 300 anys per poder donar una demostració completa del que ell havia enunciat.
Aquesta frase serà la motivació històrica de la xerrada i una de les raons, que juntament amb l’enunciat tant elemental que té el teorema, em dugueren a formular un parell de conjectures força interessants per tal d’intentar demostrar-lo.

Si voleu estar al cas de les xerrades previstes, podeu consultar el calendari. Si voleu proposar una xerrada, ompliu el formulari. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu.


Deixa un comentari

Torna el Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona!

Actualització (11/4/2018): xerrada ajornada per indisposició de la conferenciant. Se celebrarà dimecres 18 d’abril a les 12:15, a l’aula B1

SIBMa

Després d’uns anys sense celebrar-se, el Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa) reprèn la seva activitat aquest curs. Durant el mes de març s’han celebrat dues sessions. Si voleu estar al cas de les xerrades previstes, podeu consultar el calendari. Si voleu proposar una xerrada, ompliu el formulari.

El proper dimecres, 11 d’abril, se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa).

Speaker: Liena Colarte Gómez
Universitat: Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, Universitat de Barcelona

Data: dimecres 11 d’abril de 2018
Hora: 12:00, coffee break ; 12:30, xerrada
Lloc: Aula B1 Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: La resolución de las variedades determinantales
Resum: El estudio de las variedades determinantales es un problema clásico en el marco de la Geometríaa Algebraica. Dado un morfismo \varphi : E \rightarrow F entre espacios vectoriales sobre un cuerpo algebraicamente cerrado, queremos estudiar la variedad definida por el ideal generado por menores de la matriz asociada a \varphi.

Una de las vías mas frecuentes de extraer información geométrica de las variedades es determinar una resolución libre y minimal. Como muchas veces pasa en Matemáticas, sólo podemos afirmar su existencia. Afortunadamente, la resolución de las variedades determinantales fue desarrollada explícitamente por el matematico francés Alain Lascoux, sobre la década de los setenta. Con esta charla pretendemos, de forma introductoria, aproximarnos al trabajo de Lascoux.

Si voleu rebre informació dels propers seminaris us podeu subscriure a la llista de correu. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu