Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Category Archives: Recerca


by 2 comentaris

Cerques guiades: arXiv

arXivArXiv és un repositori autogestionat de preprints en accés obert especialitzat en física, matemàtiques, informàtica, biologia, estadística i matemàtica financera, accessible en línia. Treballa amb format d’arxiu TeX, tot i que també ofereix l’arxiu en PDF. El juny de 2016, 25 anys després de la seva creació, incloïa més d’1.200.000 preprints, descarregats prop de 139 milions de vegades.

S’hi accedeix per la pàgina principal (arXiv.org) o a través de diferents rèpliques (mirror sites) que permeten fer cerques per subcamps, sindicar continguts, etc.

El seu model de finançament es basa en les subvencions rebudes de la Cornell University Library —que n’és la responsable administrativa i financera—, la Simons Foundation i la quota voluntària anual de les institucions membres, basada normalment en la quantitat de preprints descarregats des de la institució.

Com funciona?

Arxiv compta amb moderadors especialistes en cada àrea de coneixement, que s’encarreguen de garantir que els articles siguin de caràcter científic —no s’accepten els de caràcter divulgatiu—, i que estiguin correctament classificats per matèria. Els moderadors no fan avaluació d’experts, no revisen els possibles errors dels articles, sinó que comproven que són adequats per a l’àrea temàtica suggerida per l’autor, mitjançant un sistema de recolzament o suport (endorsement), i així assegurar que la investigació acceptada és rellevant per a la disciplina especificada. En escollir una categoria de la llista de matèries es recomana no fer-ne servir més de dues de secundàries, i no utilitzar els conceptes que descriuen el treball sinó els termes que ajudaran al possible lector a decidir-se per consultar-lo.

Per poder enviar treballs per primer cop —i poder revisar els dels altres autors— cal ser acceptat per un autor aprovat (endorsed). L’excepció a aquest procediment és l’acceptació automàtica d’autors i investigadors d’institucions reconegudes. Per això és recomanable identificar-se amb una adreça de correu electrònic institucional.

La gestió dels drets

Gestió de dretsEls preprints acceptats admeten diverses proteccions de drets: des del domini públic, passant per totes les llicències Creative Commons, al copyright de l’editor d’una revista, tot i que els autors tenen dret a distribuir els preprints i donen a arXiv una llicència irrevocable, no exclusiva, per distribuir-los. Elsevier, per exemple, afirma: «creiem que els autors han de poder distribuir els seus manuscrits per necessitats i interessos personals; així com publicar-los als seus llocs web o repositoris institucionals, o enviar-los per correu electrònic als seus col·legues. Per tant, els autors també es reserven el dret de publicar la seva pròpia versió del manuscrit acceptat en el repositori temàtic arXiv».

Els administradors afegeixen una nota indicant quan hi ha un solapament entre preprints, però en cap cas és sinònim de plagi. La nota indica que hi ha múltiples paraules consecutives en comú amb treballs anteriors. En carregar un article els autors poden anticipar-se a l’addició d’aquesta nota afegint al camp de comentaris aquest solapament: per exemple, “aquest article es basa en gran mesura de arXiv: x, arXiv: i “, o” aquest article reemplaça arXiv: z “. En cas de detectar-se plagi el preprint és retirat immediatament.

La cortesia recomana que en citar un article localitzat a arXiv s’inclogui el número d’arxiu precedit del prefix “arXiv”, i es prioritzi l’enllaç al preprint abans que a la versió publicada en una revista. Ex.: Dmitry Kleinbock, Gregory Margulis. Flows on homogeneous spaces and Diophantine approximation on manifolds, Ann. of Math. (2) 148 (1998), 339-360, arXiv:math.NT/9810036.

Punts forts

  1. Referència. Amb el temps ha esdevingut el lloc de referència de la comunitat matemàtica; l’espai on publicar les versions preliminars dels articles que permet, alhora, estar al cas dels avenços dels col·legues
  2. El preu. La quota és voluntària, però encara que la institució la pagui, sempre és molt més econòmica que la subscripció a qualsevol publicació.
  3. Immediatesa. Publicar l’article a arXiv evita el retard entre l’acceptació de l’article i la publicació, que augmenta encara més si la publicació no s’edita en línia.
  4. ORCID. Permet la interconnexió entre les dues plataformes: des d’arXiv s’inclou l’identificador ORCID i a ORCID s’inclou l’enllaç als preprints inclosos a arXiv.
  5. Retirada. Hi ha la possibilitat de retirar un article contemplant dos estats:
    • Si l’article encara no es troba disponible públicament es pot eliminar o retardar la seva inclusió a ArXiv.
    • Si l’article es troba disponible públicament no es pot esborrar, però sí que es pot anul·lar la disponibilitat pública. Cal estar al cas de demanar que les versions anteriors de l’article es retirin també, per tal que aquestes no estiguin disponibles públicament.
  6. Autogestió. És el propi autor qui gestiona la seva producció a la plataforma i és el responsable de fer-ne el seguiment, d’assegurar-se que la informació és correcta, completa i pertinent.

Punts a millorar

  1. En no revisar-se el contingut dels preprints, de vegades se n’accepten de controvertits o poc fiables. Aquesta manca de mesures de control de qualitat també afecta la detecció d’autoplagi; així com la responsabilitat d’esborrar dades confidencials incloses a l’article.
  2. Encara no està adaptat a dispositius mòbils.
  3. Pot ser que la versió inclosa a arXiv no contingui tots els gràfics inclosos al preprint perquè no accepta més fitxers addicionals que els estrictament necessaris.
  4. Manca de consistència en l’actualització d’informació sobre la publicació de la versió definitiva: no incorpora un enllaç a la revista que publica l’article.
  5. En enllaçar preprints a través del camp de citacions o el de bibliografia has de sortir d’arXiv. De vegades, les fonts d’informació incloses en aquests camps no són enllaçables.
  6. Manca d’interoperabilitat per poder enviar arxius directament des d’altres plataformes d’edició en línia, com Overleaf o Authorea, en format PDF, i sense límit de pes en els arxius d’acompanyament.
  7. Pel que fa als arxius de suport dels preprints com poden ser les dades de recerca, codi, etc. (ancillary files), arXiv va col·laborar del 2010 al 2013 en un projecte pilot per a la conservació de dades. El projecte de repositori Data Conservancy va ser finançat inicialment per la National Science Foundation, però es va abandonar el 2015. Les dades bolcades en aquest repositori s’han fusionat amb el cos dels preprints d’arXiv.

La cerca

  • Cerca simple. Es fa sobre totalitat dels preprints. Per autor, per títol, per vocabulari lliure inclòs al camp del resum o a tot el cos del preprint o per codi identificatiu del preprint. Les paraules es busquen amb l’operador booleà AND per defecte.
  • Cerca avançada. Afegeix la possibilitat de seleccionar àrees temàtiques per restringir la cerca. Per buscar un autor determinat és millor fer servir la cerca avançada: per exemple nom cognom (Laura Costa vs Laura AND Costa). Inclou suggeriments d’ajuda per cercar informació: cerca booleana, etc.

Els resultats

La pantalla de resultats inclou la URL permanent de la cerca i el llistat de coincidències. A més, arXiv ofereix la possibilitat d’activar i desactivar Mathsjax per tal de visualitzar les fórmules matemàtiques amb LaTeX o MathML. Quant a les cerques en el camp de la informàtica, ofereix la possibilitat d’ampliar-les amb SemanticScholar, un cercador especialitzat en publicacions de recerca en els camps de la informàtica i la neurologia, que analitza i extreu la informació utilitzant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats inclouen gràfics en format PNG i en arxius independents al cos de l’article.

Pantalla de resultats

Cada registre inclou la següent informació:

  • Enllaços als altres repositoris que inclouen l’article.
  • Historial d’acceptació del document.
  • Adreça electrònica de l’autor.
  • Possibilitat de descàrrega en diferents formats: PDF, PostScript, etc., amb informació del tipus de llicència signada pels autors i l’historial de la tramesa.
  • Nom de la matèria i submatèria , i el codi numèric que la representa. Possibilitat de cercar pel terme genèric de matèria, o d’altres submatèries suggerides .
  • Referències i citacions: enllaç al repositori NASA ADS (servei de resums que permet trobar-ne de relacionats –els que coincideixin amb les preferències establertes-, referències bibliogràfiques incloses als articles, cites a l’article, cites revisades a l’article, articles suggerits i historial de lectures. Ofereix l’abstract en format Bibtex, i la possibilitat d’enviar correccions del registre).
  • Enllaç a d’altres repositoris on es troba el preprint (DBLP, per exemple), i a d’altres formats per crear llistes de referències.
  • Possibilitat de compartir el registre a diversos serveis web: reddit, Mendeley, scienceWISE, CiteULike, BibSonomy.

Bibliografia


by Deixa un comentari

El 22 d’abril la ciència sortirà al carrer per protestar contra la censura

March for Science

La victòria de Donald Trump davant de Hillary Clinton a les eleccions presidencials de novembre de 2016 va commoure mig món. Trencant esquemes i amb un discurs desacomplexadament xenòfob, l’empresari va aconseguir imposar-se gràcies al vot majoritari de ciutadans blancs que identificaven tots els mals amb l’administració Obama, i que veien en l’altra candidatura la perpetuació d’un stablishment aliè al ciutadà corrent.

Ben aviat el món científic dels EUA va intuir l’enorme amenaça que representava una administració farcida de creacionistes que posava en entredit evidències empíriques com el canvi climàtic o l’evolució. Pocs dies després del nomenament, Trump va ordenar eliminar la pàgina oficial sobre el canvi climàtic que s’allotjava sota el domini de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA). Malgrat que la pressió popular i dels mitjans va paralitzar la decisió, els científics que investiguen sobre el clima ja s’havien organitzat per salvar la immensa quantitat de dades que s’havien recollit els anys anteriors. Més tard es va comunicar que tots els informes i estudis de la EPA haurien de passar per les mans del president abans de publicar-los, cosa que prohibeix explícitament el propi reglament de l’agència.

L’altre punt de conflicte és la restricció malaltissa que les autoritats nord-americanes apliquen, a instàncies de la presidència, sobre els ciutadans provinents de països musulmans. Diversos científics que havien d’integrar-se en grups de recerca nord-americans han estat vedats en virtut d’aquesta nova política migratòria.

La marxa per la ciència

The March for Science is a celebration of science.  It’s not only about scientists and politicians; it is about the very real role that science plays in each of our lives and the need to respect and encourage research that gives us insight into the world.  Nevertheless, the march has generated a great deal of conversation around whether or not scientists should involve themselves in politics. In the face of an alarming trend toward discrediting scientific consensus and restricting scientific discovery, we might ask instead: can we afford not to speak out in its defense?

En aquest context, i inspirant-se en la Marxa de les Dones que també es va produir a la capital el passat 21 de gener, els científics nord-americans van convocar, dissabte 22 d’abril a Washington, una manifestació en resposta a la censura sobre la ciència i a la prohibició que persones de determinats països pugui viatjar als EUA. La iniciativa es va estendre de tal manera que, hores d’ara, ja són 517 ciutats d’arreu del món —entre les quals Barcelona i Girona—, les que han convocat mobilitzacions.

La Marxa per la Ciència coincideix amb el Dia Internacional de la Terra i ha depassat la manifestació local inicial per convertir-se en una protesta global contra les retallades i la congelació de fons per a la recerca. La Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) i la Conferencia de Rectores de la Universidades Españolas (CRUE) impulsen conjuntament el Manifiesto por la ciencia, que advoca per assolir un pacte d’estat per la ciència al marge de condicionants polítics; per la posada en marxa d’una entitat independent que es faci càrrec dels instruments i recursos derivats de les polítiques científiques i per la integració de la ciència en l’agenda política, de manera que les decisions legislatives i executives en l’àmbit científic estiguin fonamentades en informació suficient i eficaç i en l’assessorament d’experts.

Marxa de les dones, 21 de gener de 2017

Marxa de les Dones, 21 de gener de 2017. Fotografia de Liz Lemon, de domini públic.


by Deixa un comentari

Tesis doctorals de matemàtiques defensades a la UB durant el 2016

Puntual a la cita de cada any, La Gaceta de la RSME publica, al primer número de l’any (volum 20, número 1, 2017), la relació completa de tesis doctorals de matemàtiques defensades a les universitats de l’Estat espanyol durant el 2016.

La majoria de dades s’han obtingut per mitjà dels delegats de la RSME a les diferents universitats, excepte en alguns casos, en què ha calgut la col·laboració dels responsables de doctorat de les facultats relacionades amb la matèria. En total hi consten 230 tesis llegides en 41 universitats més una tesi de l’any 2015, que no havia aparegut a la relació anterior.

Pel que fa a la UB, han estat 14. La relació és la següent:

Més informació


by Deixa un comentari

Els reptes de publicar en obert

Bloc de Lletres

Us convidem a la conferència d’Ignasi Labastida: “Els reptes de publicar en obert” (dimecres 9 de novembre, 10.30 h), organitzada pel CRAI Biblioteca de Lletres amb motiu del taller sobre impacte i avaluació de la recerca que es va impartir a professorat de la Facultat de Filologia els dies 26 i 27 d’octubre.

Els reptes de publicar en obert (9/11/2016 10.30 h)

View original post


by 2 comentaris

S’obre al públic el Portal de la Recerca de Catalunya

Portal de la Recerca de CatalunyaDesprés d’una etapa d’accés restringit, finalment s’ha obert al públic el Portal de la Recerca de Catalunya (PRC). Impulsat per la Direcció General de Recerca de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), té per finalitat donar visibilitat i difondre des d’un únic portal la recerca que es fa al país.

Aprofitant tota la feina prèvia de les universitats participants amb els seus sistemes de gestió de la recerca, el portal vol servir també per millorar la gestió de la informació de cada institució. S’han definit protocols d’interoperabilitat i formats estàndards per capturar les dades i identificadors comuns —ORCID, en el cas dels investigadors—, per tal d’afavorir l’accés obert a la producció científica i l’ús dels repositoris institucionals.

El PRC aportarà una major visibilitat del sistema català de recerca en el seu conjunt, reunint tota l’activitat en un punt d’accés únic, a la vegada que representarà per a les universitats, un reforç dels sistemes de gestió unificada de les dades. Pel que fa als investigadors, incrementarà l’accés i la visibilitat de la seva recerca.

En aquesta primera fase, les universitats que hi han participat són:

Està previst que també hi puguin participar els centres de recerca CERCA, sempre que disposin d’un sistema de gestió de la recerca que els permeti transferir les dades al portal.

Els investigadors que apareixen al portal són tots aquells que disposen d’un identificador ORCID, reflectit al sistema de gestió de la seva institució, i amb un mínim d’una activitat associada: formar part d’un grup de recerca o projecte de recerca, tenir una publicació o una tesi.

Què s’hi pot trobar?

Pel que fa a les dades que recull, se centren en l’investigador, de manera que només s’hi reflecteix aquella informació que té com a mínim un investigador associat.

  • Departaments i instituts
    S’han carregat al portal tots els departaments vigents de les universitats, d’acord amb la taula facilitada a UNEIX. Els instituts són només els universitaris de recerca, propis i vigents, subjectes a la legislació (article 23 de la LUC), i d’acord amb la taula facilitada a UNEIX.
  • Projectes de recerca
    En una primera fase s’han carregat al portal tots els projectes de recerca competitius. La UAB i la UPF només han incorporat els projectes concedits a aquestes universitats i no els projectes concedits a altres universitats o centres de recerca en què col·laboren els seus investigadors. En una segona fase està previst que també es carreguin els ajuts i convenis.
  • Grups de recerca
    S’hi han inclòs tots els grups de recerca SGR i propis vigents.
  • Publicacions i tesis
    S’han carregat totes les publicacions associades a l’investigador, que en una primera fase, són: articles (versió presentada, acceptada, publicada, actualitzada); llibres (sencers, capítols o parts) i tesis (dirigides i escrites). En una segona fase també es podran incloure informes, working papers, contribucions a congressos no publicades i patents.


by Deixa un comentari

Tesis doctorals de matemàtiques defensades a la UB durant el 2015

Com ja és habitual els darrers anys, La Gaceta de la RSME publica, al primer número d’enguany (volum 19, número 1, 2016), la relació completa de tesis doctorals de matemàtiques defensades a les universitats de l’Estat espanyol durant el 2015.

Les dades s’han pogut obtenir gràcies a la col·laboració dels responsables de doctorat de les facultats relacionades amb la matèria. En total hi consten 191 tesis llegides en 34 universitats. 5 universitats han comunicat que no se n’ha defensat cap durant aquest període. S’hi han inclòs també 7 tesis que no es van recollir en la relació de l’any passat. Si se n’ha omès alguna és perquè la informació no ha arribat als responsables de la publicació. En aquest cas, es demana a qui tingui més dades, que les faciliti per poder-la incloure en la propera recopilació.

Pel que fa a la UB, la relació és la següent:

Més informació


by Deixa un comentari

El professorat publica: Selecta Pilar Bayer

Selecta Pilar Bayer, volum IEnguany s’escau el 70è aniversari de Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB). Amb motiu de l’aniversari, el Seminari de Teoria de Nombres (STNB), fundat per la Dra Bayer ara fa 30 anys, li va retre homenatge i la va obsequiar amb Selecta Pilar Bayer.

L’obra, publicada per Edicions UB en dos volums, recull una selecció dels escrits sobre matemàtica publicats per Pilar Bayer al llarg de la seva carrera acadèmica. L’edició ha anat a cura dels professors Montserrat Alsina (UPC), Anna Rio (UPC) i Artur Travesa (UB), tots tres deixebles de la Dra. Bayer.

L’obra incomparable de Pilar Bayer està escrita en les persones, en totes les persones a les quals, en un moment o altre, ens ha fet gaudir del plaer d’escoltar matemàtiques, d’aprendre matemàtiques, de fer matemàtiques. Aquesta obra diversa, eclèctica, rica en mil matisos, roman en el terreny de les experiències personals que fan la nostra vida més interessant, i no la podem plasmar en un volum, ni en dos. És un llegat fantàstic que portem incorporat.
Els treballs recopilats en aquests volums en ocasió del setantè aniversari de Pilar Bayer mostren en un format palpable l’amplitud de la seva òptica matemàtica, la profunditat i la bellesa de les seves matemàtiques. No és un recull exhaustiu, sinó una invitació perquè el lector faci un tastet d’allò que li agradi més. Després, ja no podrà parar.
La persona i l’obra el captivaran per seguir endavant.

Selecta Pilar Bayer, II Vol.El volum, prologat pel rector, Dídac Ramírez, aplega trenta-sis treballs científics en total.

Els disset que formen el primer volum es presenten ordenats cronològicament, per tal de poder situar-los en el context i retratar una trajectòria de recerca seguint la variable temps. El llibre s’obre amb un article del 1976 dedicat al teorema de Fermat, que presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum presenta una selecció de dinou treballs, també ordenats cronològicament, centrats especialment en una part essencial de l’obra de la professora Bayer, relacionada amb formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Aquests dos volums reflecteixen de manera fefaent la fecunda tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

En la lloança, que obre el primer volum, Artur Travesa esbossa la biografia de la Dra Bayer, des del punt de vista més personal però també acadèmic: els seus interessos científics, les seves contribucions, les col·laboracions internacionals —Jürgen Neukirch, Gerhard Frey, Jean-Pierre Serre—, la creació i consolidació del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB) o el seu llarg i dilatat mestratge a les posteriors generacions de matemàtics.

Pilar Bayer ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). El 2015, va rebre la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives.

Altres apunts al blog sobre Pilar Bayer