Introducció
Just abans del confinament vam comprar un televisor per posar-lo al vestíbul de la biblioteca, amb l’objectiu de difondre tota mena d’informacions d’interès per als nostres usuaris. Malgrat que l’aparell té un sistema de reproducció multimèdia propi, és molt limitat: no pot intercalar imatge estàtica amb vídeo, no es pot programar, cal seleccionar cada dia els fitxers a reproduir, només hi ha un mode de reproducció —seqüencial—, cal extreure la memòria USB, connectar-la a un ordinador i tornar-la a connectar al televisor cada vegada que volem copiar-hi un fitxer nou…
Després d’explorar opcions comercials i sistemes lliures vam arribar a la conclusió que ens convenia un sistema a mida. Calia que fos lliure, àgil, versàtil, remot, tant automatitzat com fos possible i, a poder ser, fàcilment exportable.
A finals del curs passat vam proposar a la Facultat un Treball Final de Grau que resolgués aquesta necessitat. Durant el primer quadrimestre d’aquest curs, Vicent Núñez Delgado, alumne del grau d’Enginyeria Informàtica, va assumir el TFG que ha originat el sistema de senyalització adoptat.
El TFG
El treball s’ha realitzat durant el primer quadrimestre del curs 2020-2021, mitjançant metodologia àgil.
La primera reunió es va celebrar el 25 de setembre i la darrera el 18 de desembre. En total se’n van fer 7, d’una a dues hores, deixant intervals de 15 dies entre l’una i l’altra. Aquests períodes de temps permetien treballar els objectius que s’havien plantejat en cada trobada, comprovar-ne els resultats i definir ajustos, si calia.
Del 18 de desembre al 7 de gener es van fer proves exhaustives per comprovar totes les funcionalitats del programa i per assegurar-se que no apareixien més bugs, prèviament no detectats. El 7 de gener de 2021 es va fer la instal·lació definitiva. Des d’aquell dia, el sistema ha estat en funcionament sense interrupcions.
El TFG es va defensar el dia 10 de febrer. Tant la memòria com el codi font són al Dipòsit Digital: http://hdl.handle.net/2445/174208.
El sistema de senyalització
El sistema, basat en arquitectura client-servidor i desenvolupat amb programari lliure, funciona allotjat en una Raspberry Pi 4, connectada al televisor i a la xarxa. Permet gestionar remotament els continguts a reproduir —vídeos i imatges estàtiques— amb el navegador de l’usuari i els mostra al televisor, en un navegador maximitzat. Està programat per engegar-se i apagar-se d’acord amb l’horari d’obertura.
La interfície, clara i neta, està concebuda amb la intenció que qualsevol persona la pugui gestionar. No calen coneixements ni habilitats previs més enllà de certa familiaritat amb un navegador. Organitzada en pestanyes, diferencia clarament els continguts de la llista de reproducció, que és l’ànima del sistema. Admet quatre modes de reproducció diferents i l’automatització de la cua, tot plegat gestionat des de la xarxa interna de la UB.
El programa contempla també la gestió dels usuaris i un mode de manteniment, que permet aturar la cua de reproducció mentre s’hi fan canvis, mostrant al mateix temps un vídeo prèviament definit. D’aquesta manera es pot controlar en tot moment el que mostra el televisor, fins i tot mentre s’està modificant el comportament de la cua de reproducció.
Modes i algorismes de reproducció
El sistema contempla quatre modes de reproducció diferents:
- Seqüencial: És el mode de reproducció bàsic, que respon a l’esquema FIFO. Els fitxers es reprodueixen l’un darrere l’altre en l’ordre que apareixen a la llista. Quan s’ha reproduït el primer, baixa fins al final de la llista i va escalant posicions fins que es torna a reproduir.
- Intercalat: El funcionament és igual a l’anterior però entre element i element es reprodueix el fitxer que seleccionem com a fitxer intercalat. Això ens permet promocionar un determinat contingut de manera que es reprodueixi una vegada de cada dues.
- Aleatori: Aquest mode de reproducció es basa en un algorisme aleatori però sense repeticions. Tria el fitxer a reproduir de manera aleatòria, però només entre els fitxers que encara no s’han reproduït. Quan tots els fitxers ja s’han reproduït, els torna a marcar com a no reproduïts i comença un nou cicle de reproducció.
- Aleatori-Intercalat: És una combinació entre el mode aleatori i els mode intercalat però amb una variació: per evitar que el fitxer intercalat es reprodueixi tantes vegades, l’algorisme comprova que no s’hagi reproduït just abans en el torn aleatori. Dit d’una altra manera: no es reprodueix mai dues vegades seguides.
Després d’uns mesos de feina intensa estem molt satisfets amb el resultat. Aprofitem per agrair al Vicent Núñez la seva excel·lent feina i a l’Eloi Puertas la implicació en el projecte.
and Artin’s braid group. The braided Thompson’s group 
was independently introduced by Patrick Dehornoy and Matthew G. Brin in 2006. In this talk we will explain how two extend this concept to a much bigger family of groups by using infinite braids: Infinitely braided Thompson’s groups 
where 
is a subgroup of the braid group on 
strands. We will prove that they are indeed groups by using braided diagrams and rewriting systems. We will also see that they are finitely generated if 
can not have a diameter larger than the one of the 
. Similarly, the first non-zero eigenvalue of such a manifold can not be smaller than the one of the sphere. In recent years there has been an increasing interest in weakening the curvature assumptions from pointwise lower bounds to integral conditions. Integral conditions are much more general, they are more stable under perturbations of the metric, and can be more suitable for the study of geometric flows. We will discuss some classical and recent results in the fields of geometric analysis and comparison geometry with integral curvature conditions.
-function, and it has been proved when the latter is at most one. At this point, there is a natural question posed by Mazur, Tate and Teitelbaum during the eighties: why dowe look at the complex 
-adic world, where new phenomen aappear, leading us to suggestive points of view about the conjecture
weights is the extrapolation theorem of Rubio de Francia. It was announced in 1982 and givenwith a detailed proof in 1984, both by J.L. Rubio de Francia. Inits original version, reads as follows: if 
is a sublinear operator which satisfies the strong type boundedness:
with constant only depending onv, then for 
,
with constant depending only on 
We will make a review of some of the different versions that have been appeared since then.
