Després d’un llarg periple d’exhibició en diversos festivals i un reguitzell de guardons, finalment s’estrenarà —el 21 de novembre al Regne Unit i als EUA i el 25 de desembre a l’Estat espanyol— The Imitation game, l’esperada pe·lícula sobre Alan Turing.
El film, protagonitzat per Benedict Cumberbatch —molt conegut popularment per haver encarnat el paper de Sherlock Holmes en la darrera adaptació televisiva—, compta amb altres actors de renom: Keira Knightley —en el paper de Joan Clarke, criptoanalista de Bletchley Park—, Matthew Goode —interpretant Hugh Alexander, criptoanalista i més tard director de la divisió de criptoanàlisi de la Seu Central de Comunicacions del govern britànic— o Charles Dance, que dóna vida al Comandant Alastair Denniston, criptoanalista i primer responsable de la Government Code and Cypher School.
«That’s the tragedy of this man’s extraordinary life: his achievements and his heroism and his criminal prosecution are not well known. He should be on the front cover of text books.»
Benedict Cumberbatch
Breaking the code
Aquesta no és la primera adaptació cinematogràfica de la vida de Turing. L’any 1996, la BBC britànica va produir Breaking the code, un telefilm, dirigit per Herbert Wise i protagonitzat per Derek Jacobi —Jo, Claudi—, que es va estrenar l’any següent al Regne Unit. La pel·lícula es basava en una producció teatral prèvia, estrenada al West End de Londres el 1986 i posteriorment a Broadway l’any següent. La funció, escrita per Hugh Whitemore, comptava també amb Derek Jacobi en el paper d’Alan Turing.
El telefilm es pot veure íntegrament a YouTube, també subtitulat en castellà.
Qui era Alan Turing?
Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna, va néixer a Londres l’any 1912. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les transmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.
L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat «d’indecència greu» i «perversió sexual», els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.
Des d’aquí volem agrair-los el donatiu i us convidem a acostar-vos a la figura d’un matemàtic singular, el centenari del qual vam celebrar l’any passat.
Amb aquest exemplar completem una mica el fons referent al matemàtic figuerenc.
De forma autodidacta, va convertir-se en una figura de renom internacional en l’anàlisi matemàtica del moment, que publicava a les revistes matemàtiques més prestigioses, com “Acta Mathematica”. Però dintre d’Espanya, no aconseguia el mateix reconeixement. El seu somni era que el reconeguessin com a investigador en la màxima institució de recerca espanyola del moment, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), però com que no tenia formació acadèmica, sempre hi posaven traves. No comptaven, però, que l’esperit de superació de Ferran Sunyer era il·limitat.
“Ferran Sunyer i Balaguer. Història d’un exili interior” explora a través de diversos testimonis la figura d’aquest matemàtic des de diferents punts de vista: el de matemàtics, científics, neuròlegs, coneguts i amics de la família. Entre tots configuren el retrat d’una persona amb un cervell privilegiat, admirat i estimat pels que el van conèixer, de caràcter optimista i alegre, enamorat del mar i de l’Empordà.
Podem aprendre matemàtiques en el cinema? És possible introduir conceptes matemàtics dins d’un guió? Aquesta conferència ens mostra que sí, i que a més dóna molt bon resultat.
Vegeu aquesta entrevista a Pilar Bayer, sobre la relació entre el cinema i les matemàtiques, del programa “De Nit amb Neus Albis” (Televisió de Mallorca, 5/5/2010).
El film, rodat el 1.903 —37 anys més tard de la publicació de la novel·la i 8 anys més tard del naixement del cinema—, va ser dirigit per Cecil Hepworth i Percy Stow, i basat en les il·lustracions originals de Sir John Tenniel.
La cinta, amb un metratge original de 12 minuts —dels quals només se n’han pogut salvar 8—, va ser la més llarga enregistrada a Anglaterra fins aleshores.
No sabem res del seu origen ni del seu autor, però ens ha agradat molt. A banda de la debilitat que tenim pel personatge —més en la vessant històrica, social i humana, perquè la matemàtica no som capaços de valorar-la—, el curtmetratge d’animació és de gran qualitat.
En gairebé 10 minuts, i narració en castellà, es repassa la curta i intensa biografia d’Évariste Galois (1811-1832), matemàtic i revolucionari francès, el treball del qual va oferir les bases del que avui anomenem Teoria de Galois.
La pel·lícula és un homenatge al film Yûkoku, —Rite of Love and Death en la traducció anglesa—, que va escriure i dirigir Yukio Mishima el 1966. Ofereix una visió romàntica de les matemàtiques en la qual un matemàtic —interpretat pe Frenkel— troba, després d’anys de recerca, la fórmula de l’amor. En un primer moment pensa que la fórmula beneficiarà la humanitat, però ben aviat s’adona que les forces del mal volen apoderar-se’n per aconseguir els seus objectius sinistres. Conscient que no pot defugir l’enfrontament, assumeix la seva mort com a inevitable, però vol que la fórmula pervisqui. Per aconseguir-ho, la tatua sobre la pell de la seva amant durant l’última nit que passaran plegats.
El curtmetrate es projectarà el dia 11 d’octubre a les 14:15.
El programa Una mà de contes, de Televisió de Catalunya, va emetre la setmana del 2 al 6 de novembre cinc contes amb contingut matemàtic, produïts en col·laboració amb Creamat i amb una llicència d’estudis del Departament d’Educació concedida a Carme Aymerich, autora de les propostes didàctiques.
A “Una mà de contes” una veu en “off” explica un conte mentre es veu com s’il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage… El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veu la il·lustració i les mans de l’artista plàstic; d’aquí el nom d'”Una mà de contes” i de les agrupacions de cinc en cinc, com els dits de la mà.
La fàbrica de rellotges
Vodpod videos no longer available.
La caravana de la Júlia
Vodpod videos no longer available.
El petit inuit
Vodpod videos no longer available.
Mentre es refreda el pastís
Vodpod videos no longer available.
El rei i el savi
Vodpod videos no longer available.
Trobareu les propostes didàctiques de cada conte al web de Creamat.
Imatge original de Hal 9000 obra de Cryteria, sota llicència CC-BY 3.0
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 
