Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Tag Archives: Albert Einstein


by Deixa un comentari

Fa cent anys que Albert Einstein visitava Catalunya

Dimecres 22 de febrer farà exactament 100 anys que Albert Einstein visitava el principat, convidat pel catedràtic d’acústica i òptica, Esteve Terradas, en nom de la Mancomunitat de Catalunya. En arribar a l’estació de França, procedent de Toló, ningú l’havia anat a rebre perquè no havia tingut temps d’enviar un telegrama informant del dia i l’hora d’arribada.

La premsa de l’època no es va posar d’acord sobre l’allotjament al qual es va adreçar: des d’una modesta pensió de la Rambla —Quatre Nacions, avui convertida en hotel—, a l’hotel Colón, de la Plaça de Catalunya, o al domicili particular d’Esteve Terradas. Altres fonts apunten que finalment, ell i la seva dona Elsa, van acabar allotjant-se a l’hotel Ritz.

Entre malentesos i confusions, va començar una estada que s’allargaria fins al dia 1 de març i que va dur el físic alemany a diversos indrets del país. De Barcelona —on va visitar l’Ajuntament, la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), la Universitat de Barcelona (UB), l’Escola del Mar o l’Escola Industrial—, va viatjar cap a Terrassa i Sant Cugat del Vallès, el 24 de febrer. L’endemà, Einstein i la comitiva que l’acompanyava, encapçalada per Josep Puig i Cadafalch, llavors president de la Mancomunitat de Catalunya, es van traslladar fins a l’Espluga de Francolí, com a preludi de la visita al Monestir de Poblet, on es conserva encara la seva signatura al llibre d’honor.

La visita d’Einstein s’emmarcava en el procés impulsat per la societat catalana amb la intenció de construir una comunitat científica moderna; un procés que havia donat fruits ja amb la constitució l’any 1907 de l’IEC i que havia continuat amb la fundació el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya. El Consell de Pedagogia —òrgan creat per la Diputació Provincial de Barcelona per fer-se càrrec de la política científica i tècnica del país—, organitzava els Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, en el marc dels quals, Einstein havia de pronunciar una sèrie de conferències sobre la Teoria de la Relativitat.

Al marge de les activitats acadèmiques, Einstein va establir contacte amb el món obrer i, a través de la mediació de Rafael Campalans, fundador de la Unió socialista de Catalunya, va acceptar una invitació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) per impartir una xerrada a la seu del sindicat, on el van rebre Ángel Pestaña i Joaquim Maurín.

22-28 febrer. Estada a Barcelona. Molta fatiga, però gent amable (Terradas, Campalans, Lana, la
filla de Tirpitz), cançons populars, balls, refectorium. Ha estat agradable!
2 de març. Arribada a Madrid. Partença de Barcelona, càlid comiat. Terradas, cònsol alemany i la filla de Tirpitz, etc.

Diari d’Albert Einstein

El portal commemoratiu de la FCRI

Enguany, amb motiu del centenari, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ha actualitzat el portal publicat 10 anys enrere —«Einstein a Catalunya»— per commemorar el 90è aniversari, que documenta l’itinerari i les activitats del premi Nobel al país. S’hi poden consultar els indrets i les institucions que va visitar, tant a Barcelona com a Catalunya.

El portal inclou una secció d’hemeroteca que recull el que van publicar els mitjans d’aleshores, articles contemporanis, documents relacionats i dues guies didàctiques, una per a primària i l’altra per a secundària. Tot plegat il·lustrat amb abundants fotografies que mostren una altra imatge del personatge, més enllà de l’estrictament acadèmica o protocolària.

Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923)

No podem referir-nos a l’estada d’Albert Einstein a Catalunya sense esmentar un llibre tant recent que amb prou feines l’hem pogut fullejar. Antoni Roca Rosell, professor d’història de la ciència i de la tècnica a la UPC acaba de publicar, aquest mateix mes, Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923), una obra exhaustiva que repassa i contextualitza aquella viatge, l’impacte científic que va tenir i l’estat de la ciència a la Catalunya dels anys 20. Destaquem, a més, que la UPC ha tingut l’encert de publicar-lo electrònicament i amb llicència Creative Commons BY-NC-ND.

Més informació


by Deixa un comentari

100 anys de matemàtiques a l’IEC

100 anys de matemàtiques a l'IECLa Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat, mitjançant un web, els resultats del projecte de recerca 100 anys de matemàtiques a l’IEC.

Einstein a l'estació de França

Comiat d’Albert Einstein a l’Estació de França de Barcelona. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Una mica d’història

Des de la creació de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, l’any 1911, les matemàtiques hi han tingut un paper destacat. Esteve Terradas, un dels fundadors, era doctor en ciències exactes, i Eugeni d’Ors, escriptor i filòsof, hi tenia un clar interès. D’aquí naixia l’impuls que la disciplina va conèixer a principis de segle XX, culminat amb la creació del Centre d’Estudis Matemàtics (1933). Exponent clar d’aquella etapa és la visita d’Albert Einstein a Catalunya (1923), convidat justament per Terradas, en nom de la Mancomunitat de Catalunya.

La llarga postguerra i l’eterna dictadura van estroncar l’activitat de l’IEC, sobretot pel que fa a l’obra publicada. Malgrat tot, però, destacà de manera especial la contribució de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), a qui vam dedicar una exposició virtual amb motiu del seu centenari. No seria fins entrada la dècada dels 70 que l’IEC començaria a recuperar una certa normalitat, lligada als últims cops de cua de la dictadura franquista.

El 1984 es va crear el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i el 1986, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) a partir de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM). El 1983 s’havia creat la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB), que, el 1991, s’integrà a l’IEC. Aquesta tercera etapa es caracteritza per una plena professionalització de la recerca, amb una clara projecció internacional.

El projecte

100 anys de matemàtiques a l’Institut d’Estudis Catalans és un projecte endegat l’any 2012 amb la intenció de visibilitzar la tasca, les persones i les fites assolides en el camp de les matemàtiques durant aquests cent anys. Reuneix, en cinc bases de dades diferents, els documents provinents dels cinc fons documentals que s’han buidat: el de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i la seva antecessora, la Societat Catalana de Ciències Químiques, Físiques i Matemàtiques, el del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), el de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC (abans Secció de Ciències i encara abans Institut de Ciències), el fons de la Fundació Ferran Sunyer Balaguer (FFSB) i el fons del Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Atesa la diversitat i la diferent tipologia dels documents estudiats, no s’ha pogut dissenyar un catàleg unificat.

Seleccionant cada base de dades, s’accedeix a una breu ressenya històrica i a una descripció del contingut, a banda dels camps de cerca.

Cent anys de matemàtiques a l’Institut d’Estudis Catalans, 1911-2011

Apunts relacionats

Font: Projecte: «100 anys de matemàtiques a l’IEC»


by 4 comentaris

Albert Einstein a Catalunya

Einstein a l'estació de França

Comiat d’Albert Einstein a l’Estació de França de Barcelona. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

El mes de febrer de l’any 1923, Albert Einstein va visitar Catalunya convidat pel catedràtic d’acústica i òptica, Esteve Terradas, en nom de la Mancomunitat de Catalunya. Dos anys abans, el 1921, havia guanyat el Premi Nobel de Física per la seva explicació de l’efecte fotoelèctric i per les seves aportacions fonamentals a la física teòrica, mentre la Teoria de la Relativitat era encara controvertida i incompresa per molts col·legues.

La visita d’Einstein s’emmarcava en el procés impulsat per la societat catalana amb la intenció de construir una comunitat científica moderna; un procés que havia donat fruits ja amb la constitució l’any 1907 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que havia continuat amb la fundació el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya. El Consell de Pedagogia —òrgan creat per la Diputació Provincial de Barcelona per fer-se càrrec de la política científica i tècnica del país—, organitzava els Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, en el marc dels quals, Einstein havia de pronunciar una sèrie de conferències sobre la Teoria de la Relaitivitat.

L’estada va durar des del 22 de febrer a l’1 de març i, a banda de Barcelona, el físic alemany va visitar l’Espluga de Francolí, Poblet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.

Enguany fa 90 any d’aquell viatge i la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ha decidit commemorar l’efemèride creant un portal que detalla l’itinerari i les activitats del premi Nobel al país. Hi podeu consultar, sobre el mapa, els indrets i institucions que va visitar, acompanyats d’una breu explicació:

Universitat de Barcelona, 26 de febrer de 1923

Einstein va visitar, en companyia d’Esteve Terradas, al rector de la Universitat de Barcelona que, en aquella època, era el marquès de Carulla. En la trobada també van ser-hi presents el secretari de la Universitat, Carles Calleja i Borja-Tarrius; el degà de la Facultat de Ciències, Simó Vila Vendrell, i el catedràtic de Física, Eduard Alcobé Arenas, que aleshores presidia la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i era un antirelativista declarat.

Al marge de les activitats acadèmiques, Einstein va establir contacte amb el món obrer i, a través de la mediació de Rafael Campalans, fundador de la Unió socialista de Catalunya, va acceptar una invitació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) per impartir una xerrada a la seu del sindicat, on el van rebre Ángel Pestaña i Joaquim Maurín.

El portal inclou una extensa galeria fotogràfica, una secció d’hemeroteca que recull el que van publicar els mitjans d’aleshores sobre la visita, articles contemporanis i documents relacionats.

Més informació