Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Pere Puig Adam (1900-1960)

Pere Puig Adam (1900-1960)Just abans de Nadal vam publicar la segona exposició monogràfica de la sèrie Matemàtics catalans, aquest cop dedicada a Pere Puig Adam.

La mostra repassa extensament la biografia del matemàtic barceloní, fent èmfasi en la seva etapa universitària —il·lustrada amb documents procedent de l’Arxiu Històric—, l’etapa com a docent a Madrid —interrompuda per la guerra—, i el reconeixement a la seva obra.

S’hi inclou un extens recull bibliogràfic, format majoritàriament per monografies i articles científics, a banda d’un parell de referències corresponents a partitures que harmonitzà. Per completar-ho, hem recollit també bibliografia sobre la seva figura, publicada per diferents especialistes en mitjans diversos.

Finalment hi trobareu una petita secció dedicada als elements gràfics: cites, el decàleg de la matemàtica mitjana i la línia del temps, que reflecteix la seva trajectòria.

L’exposició virtual és la darrera de les activitats en què hem participat, emmarcada en la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques —organitzada pel Grup Cúbic— que es va celebrar a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica el 17 de novembre de 2017.

Com a colofó, i fins el dia 30 de gener, podeu veure una selecció de les obres de Pere Puig Adam i dels seus materials per a l’aula de matemàtiques, exposats a la vitrina de la biblioteca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació


1 comentari

Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques

Omnipoliedre C2EM

Omnipoliedre construït al vestíbul de l’Edifici històric amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica, celebrat el juliol de 2017. Fotografia del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica, sota llicència CC-BY

Vitrina de la Biblioteca amb materials per a l'aulaDivendres 17 de novembre se celebrarà a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques, sota el títol Materials per a l’aula de matemàtiques :  recordant Puig Adam en els 60 anys de la seva exposició de materials en ocasió de la XIa reunió del CIEAEM.

En col·laboració amb el  Grup de didàctica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica (Grup Cúbic), el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica ha organitzat l’exposició bibliogràfica Pere Puig Adam (1900-1960), que s’inaugurarà dimecres 15 de novembre i es clausurarà el 30 de gener de 2018. Les obres exposades formen part dels fons bibliogràfics de la UB, especialment dels CRAI Biblioteca de Matemàtiques però també dels CRAI Biblioteca Campus de Mundet, Física i Química i Filosofia, Geografia i Història. També s’exposaran algunes obres sobre les harmonitzacions musicals que va fer la llarg de la vida.

Per completar l’exposició, Cúbic ha preparat una petita mostra, Materials per a l’aula de matemàtiques, que s’exposarà a la vitrina, just a l’entrada. Hem començat també a treballar en l’exposició virtual sobre Puig Adam, emmarcada en el projecte Matemàtics catalans, que vam inaugurar abans de l’estiu amb Lauro Clariana. Tan aviat com la publiquem, en farem la difusió pertinent.

Programa de la jornada

  • A partir de les 16:00 h. Visita optativa a la mostra de llibres i materials de Pere Puig Adam, a la Biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica.
  • 17:00 h. Presentació de la jornada i benvinguda del Degà de la Facultat.
  • 17:10 h. Conferència inicial: Pere Puig Adam, un professor referent, a càrrec de Claudi Alsina.
  • 17:40 h. Reflexions entorn al decàleg de Pere Puig Adam, a càrrec del grup Cúbic.
  • 18:00 h. Mostra de l’activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Patternblocks.
  • 18:30 h. Puig Adam i les còniques: taller de còniques
    • Còniques plegant paper
    • Rebots en còniques
    • Tallant cilindres
    • Construcció de còniques amb cordill i regles
  • 19:50 h. Cloenda.

La inscripció estarà oberta fins dimecres 15 de novembre.


Deixa un comentari

Ha mort Maryam Mirzakhani als 40 anys

Maryam Mirzakhani

Maryam Mirzakhani va morir a Stanford el 15 de juliol a causa d’un càncer de pit que li havien diagnosticat l’any 2013 i que s’havia reproduït tres vegades des d’aleshores. La seva mort, tan prematura, ha commogut la comunitat científica d’arreu del món.

Va ser la primera dona, i l’única encara, en guanyar la Medalla Fields, que atorga la Unió Matemàtica Internacional (IMU, en les sigles angleses). Li van concedir el guardó per «les contribucions destacades a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais de mòduls». Nascuda i criada a l’Iran, i en el moment de la seva mort investigadora de la Universitat de Stanford (Califòrnia), va ser proclamada guanyadora el 13 d’agost de 2014 a la cerimònia celebrada a Seül, durant el Congrés Internacional de Matemàtics (ICM2014), que organitza cada 4 anys la IMU.

La majoria de problemes a què em dedico tenen relació amb estructures geomètriques en superfícies i les seves deformacions. Estic especialment interessada en superfícies hiperbòliques. A vegades, les propietats d’una superfície hiperbòlica fixa es poden entendre millor estudiant l’espai modular (moduli space) que parametritza totes les estructures hiperbòliques en una superfície topològica determinada.

Maryam Mirzakhani va néixer el 1977 a Teheran, en un ambient agradable (malgrat la guerra Iran-Iraq) i amb uns pares que l’encoratjaven i li donaven suport. De ben joveneta es va decantar més per la literatura, però va ser a l’últim curs de secundària que va començar a interessar-se per les matemàtiques, empesa una mica pel seu germà gran, que li explicava el que aprenia a l’escola. El primer record que conservava referent a les matemàtiques, és l’impacte que li va causar la història de la resolució del problema de l’addició dels números, de l’1 al 100. Quan Gauss era un nen, el seu professor va plantejar a classe el problema consistent en sumar tots els números naturals, de l’1 al 100. Gauss va ser el primer a trobar la solució: 5050. Aquella solució, bella i elegant, vas fascinar Mirzakhani. L’any 1994 va guanyar una medalla d’or a la Olimpíada Internacional de Matemàtiques i el 1995 dues.

Hi ha vegades que em sento com si fos en un gran bosc, sense saber cap on vaig. Però d’alguna manera pujo fins al cim d’un turó des d’on ho puc veure tot amb més claredat. Quan això passa, és realment emocionant.

El 1999 es va llicenciar en Matemàtiques la Universitat de Sharif i el 2004 es va doctorar a la Universitat de Harvard. Els seus camps d’estudi eren l’espai de Teichmüller, la geometria hiperbòlica, la teoria ergòdica i la geometria simplèctica.

Marc Tessier-Lavigne, president d’Stanford, va dir en saber-se la notícia que «encara que Maryam havia marxat massa aviat, el seu impacte duraria per sempre en els milers de dones que ella havia inspirat a treballar en l’àmbit de les matemàtiques». Considerada una de les ments matemàtiques més destacables de les darreres dècades, serà recordada com una gran pionera en tot allò que va tenir a l’abast. Com a dona, com a iraniana i com a matemàtica.

Més informació:


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Lauro Clariana Ricart

Matemàtics catalansMatemàtics catalans és el nom col·lectiu d’un projecte que iniciem enguany sobre alguns matemàtics catalans de totes les èpoques, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora. La iniciativa vol posar de relleu la tasca dels matemàtics relacionats amb la Universitat de Barcelona, per haver-ne estat alumnes, professors, o per haver exercit algun càrrec en l’estructura acadèmica.

Matemàtics catalans té l’objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la UB i reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n’han format part. Per donar el màxim de visibilitat a la informació recollida —difícil d’aplegar des de fora de la UB—, el projecte contempla una exposició per a cada matemàtic seleccionat, que completarem amb la corresponent biografia a la Viquipèdia, ja sigui editant-la i ampliant-la o redactant-la de zero, com en aquest cas.

Lauro Clariana Ricart

Lauro Clariana Ricart (1842-1916))

Lauro Clariana, matemàtic i enginyer industrial especialitzat en mecànica, va començar a exercir la docència l’any 1861 fent substitucions en diverses càtedres. Just aquell mateix any es va matricular per primera vegada a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1869 va defensar la tesi doctoral —Discurso sobre la Teoría general del movimiento en las máquinas desarrollado por D. Lauro Clariana en el ejercicio del doctorado correspondiente a la sección de Ciencias Exactas— i l’any següent va ser nomenat catedràtic numerari de Matemàtiques a l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona. L’any 1881 va accedir a la càtedra de Cálculo Diferencial e Integral de la Facultat de Ciències de la UB. Des d’aquell moment i fins a la seva mort, va continuar exercint-hi la docència, compaginant-la amb les classes a l’Escola Industrial i la seva tasca com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va morir l’11 d’octubre de 1916 a Barcelona.

La seva carrera docent es va perllongar fins al moment de la mort, havent sol·licitat en diverses ocasions al rector que li permetés continuar la docència, tot i haver superat l’edat màxima permesa. Amb una extensa obra publicada, va ser mereixedor de nombroses distincions (pdf) i ocupà diversos càrrecs en l’escalafó universitari.

Matemàtics catalans: Lauro Clariana (1842-1916)

Biografia a la Viquipèdia

El matemàtic i astrònom Louis Godin s’afegeix a la nostra base de dades d’Antics Posseïdors

Deixa un comentari

Blog de Reserva

Tal i com us anem informant mensualment, la Base de Dades d’Antics Posseïdors  va creixent mica en mica. Com sabeu, a mesura que anem catalogant llibres, tots els antics propietaris institucionals queden inclosos a la base de dades. Per contra, en el cas de persones individuals, només s’inclouen les que es consideren rellevants per diversos motius, fet pel qual molts personatges, degut al seu caire anònim, queden descartats.

A vegades, però, tenim veritables sorpreses, i aquest seria el cas recent de les tres obres localitzades al nostre fons amb l’ex-libris manuscrit del matemàtic i astrònom francès Louis Godin.

Louis Godin (París, 1704 – Cadis, 1760) ha passat a ser especialment recordat per haver format part de l’expedició geodèsica que l’any 1736 va marxar al Perú -per encàrrec de l’Académie des Sciences, de la que ell formava part-, amb l’objectiu de mesurar un arc de meridià per tal de…

View original post 453 more words

This gallery contains 1 photo.


1 comentari

300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

Barcelona pensa

Barcelona Pensa

Barcelona acull aquesta setmana la tercera edició del festival de filosofia Barcelona Pensa, promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), amb l’objectiu de difondre i apropar la filosofia a la ciutadania. El festival mira de convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, amb voluntat d’eliminar la frontera entre alta i baixa cultura, per fer del pensament teòric un element fonamental de la nostra experiència.

Des del dia 14 i fins el 19, s’ofereixen una trentena de propostes diferents distribuïdes per espais emblemàtics de la ciutat: de l’Ateneu Barcelonès al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), passant per l’Edifici Històric de la UB, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), diverses llibreries —La Central, Altaïr, Calders, Gigamesh, Laie, NoLlegiu—, museus —Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Museu Picasso— o les facultats de Filosofia i Medicina de la UB.

300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

 300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecariGottfried Wilhelm Leibniz va morir avui fa 300 anys, el 14 de novembre de 1716. Aprofitant l’efemèride, el Barcelona Pensa vol retre homenatge a l’home polifacètic que va deixar una empremta tan profunda en el pensament europeu. Leibniz, filòsof, científic, matemàtic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg va excel·lir en totes disciplines en què va treballar.

En una iniciativa pionera, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, la Facultat de Filosofia i la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, juntament amb el Centre de Recursos per a l’Aprenentage i la Investigació (CRAI) de la UB, us proposem un acostament a les diferents dimensions del seu pensament i de la seva figura.

Els diversos especialistes que participaran al col·loqui han redactat els textos de la guia de lectura, amb la intenció de reflectir la triple vessant que destaquem:

El significat de Leibniz, 300 anys després (Carlos Dorce, Facultat de Matemàtiques):

“Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) va ser, probablement, un dels últims genis universals. Sense cap tipus de dubte, les seves idees van contribuir a una de les èpoques més productives de la Humanitat, ja que el segle XVII va ser el context idoni d’evolució epistemològica i cultural on el panorama intel·lectual va desenvolupar-se d’una manera molt destacada.”

Leibniz, matemàtic (Josep Pla i Carrera, Facultat de Matemàtiques):

“Més enllà de les seves diferències i polèmica amb Newton, devem molt al geni matemàtic de Leibniz. És possible acostar-se avui amb un mínim de càrrega matemàtica a algunes de les novetats aportades per Leibniz a aquest camp: els nombres i les corbes transcendents, el teorema fonamental del càlcul i el naixement de les equacions diferencials.”

Leibniz, filòsof (Maria Ramon Cubells, Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili):

El pensament de Leibniz és assimilador: intenta trobar la manera de conciliar la filosofia antiga i la moderna. Partint d’alguns problemes cartesians, vol superar el cartesianisme: la crítica a la noció de substància de Descartes i, sobretot, a la res extensa el portarà a la introducció de la noció de força (vis), que el conduirà a proposar una nova ciència, la dinàmica.

Leibniz, bibliotecari (Jesús Gascón, Facultat de Biblioteconomia i Documentació).

En un moment que no era habitual, concebé un sistema d’indexació dels continguts i encoratjà els editors i societats científiques perquè distribuïssin resums de les novetats anuals en els seus camps.

Sobre el conjunt de l’obra de Leibniz (Josep Montserrat, Facultat de Filosofia):

L’extensió de l’obra de Leibniz és immensa. La majoria són esborranys i només una part mínima va ser publicada. En vida, la Teodicea (1710) i articles a les Acta eruditorum o al Journal des Savants. Va enllestir, però mai va publicar els Nous assaigs sobre l’enteniment humà, que romangueren inèdits fins 1765.

300 anys de Leibniz

L’acte, gratuït però amb inscripció prèvia, se celebrarà dimecres 16 de novembre a les 12:00 a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

Més informació


Deixa un comentari

Petia Radeva: «La transferència de coneixement és un motor de motivació per als investigadors»

El web de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) ofereix una entrevista a Petia Radeva, professora del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora del Centre de Visió per Computador (CVC). La reproduïm íntegrament pel seu interès.

Petia RadevaLa passió que des de ben petita va sentir Petia Radeva pels números la va portar a llicenciar-se en Matemàtiques i en Informàtica, a cursar un màster en Processament d’Imatges i Intel·ligència Artificial i a doctorar-se amb una tesi sobre la visió per computadora. Ara, aquesta investigadora de Bulgària establerta a Barcelona dirigeix el grup de recerca Computer Vision de la UB i està adscrita al CVC, on treballa en el desenvolupament d’algorismes i models matemàtics i estadístics per al processament d’imatges adquirides per lifelogging.

Què és exactament el ‘lifelogging’?

El lifelogging és el procés de captar imatges sobre la vida d’una persona. Per exemple, el Facebook és lifelogging perquè explica la nostra vida. Si parlem del visual lifelogging parlem d’una càmera portàtil, molt lleugera i fàcil d’usar –no té cap botó– que fa dues fotos per minut i amb la qual pots saber tot el que has fet durant el dia: on has estat, amb qui has parlat, què has menjat… Això obre el camí a moltíssimes aplicacions, perquè cada dia s’aporten més evidències que l’estil de vida repercuteix en la majoria de les malalties importants. Gràcies a aquesta tecnologia, un pacient pot mostrar objectivament al seu metge si menja a l’hora que diu, si surt a passejar, si porta una vida activa…

Què té a veure tot això amb les matemàtiques?

La càmera capta dues imatges per minut; per tant, al final del dia tenim dues mil imatges. D’aquestes, n’hi ha molt poques que aportin informació. Si haguéssim de repassar-les cada dia, al final del mes tindríem fins a 100.000 imatges que ningú no es miraria. Nosaltres dissenyem algorismes computacionals i models matemàtics i estadístics per saber si una imatge és semànticament rica o no. Ja tenim uns algorismes desenvolupats, validats i publicats i d’altres en què estem treballant.

Quina aplicació pot tenir aquest procés?

Amb l’equip de la Dra. Maite Garolera, del Consorci Sanitari de Terrassa, treballem per aplicar el lifelogging a malalts amb deteriorament cognitiu lleu. Aquestes persones encara són autònomes, poden viure soles a casa, però comencen a tenir els primers símptomes d’una malaltia que els afecta en la seva vida quotidiana. Tenim la teoria que utilitzant el lifelogging i treballant amb les seves imatges biogràfiques es pot exercitar la memòria i alentir el procés. Avui dia aquests pacients fan sudokus i exercicis matemàtics per exercitar la memòria, exercicis molt poc naturals per a un malalt. Nosaltres pensem que treballar amb les imatges biogràfiques és el més natural, perquè les emocions que hi ha darrere les imatges també poden ajudar i fer que les teràpies siguin molt més eficients. Per altra banda, també treballem amb qüestions relacionades amb la nutrició, amb les migranyes, amb la depressió i amb l’assistència a casa de persones grans o amb discapacitats.

Podria tenir aquesta tecnologia alguna altra aplicació fora de l’àmbit sanitari?

El lifelogging podria ser una eina molt interessant per poder preservar l’herència cultural intangible: els costums, les tendències, les tradicions, els moviments socials… Amb les càmeres portàtils i les xarxes socials guardem moltíssima informació de la nostra vida cultural, i processar tota aquesta informació ens permet guardar i preservar la nostra cultura intangible per a les següents generacions.

Com veu la situació actual de la recerca a Espanya i a Catalunya?

Penso que estem pitjor que fa cinc anys: el finançament dels projectes públics és molt més baix i s’aproven menys projectes i amb menys pressupost. A Espanya no hi ha diners, i per això ara mateix hi ha una forta pressió perquè demanem projectes europeus, però no hi ha una infraestructura de suport. Per als projectes europeus no només has de proposar una tecnologia de recerca, sinó que també has de saber fer un pla de negoci i tenir la capacitat i l’expertesa de gestionar grans grups, cosa que requereix tenir unes fortes capacitats de direcció. Tota aquesta crisi la patirem, com a mínim, els pròxims vint anys. Dels quinze doctorands que jo he tingut, sis estan treballant a l’estranger, i tot allò que Espanya hi ha invertit ara no ho pot aprofitar. Els investigadors que podrien portar projectes, fer recerca o avançar amb la tecnologia aquí, estan fora. Amb això estem perdent molt, però és difícil intentar convèncer algú que no vol escoltar.

Quina opinió té sobre la transferència de coneixement?

Crec molt en la transferència de coneixement, perquè, per un costat, és una eina de validació de tota la feina que fem amb els models teòrics i, per un altre costat, és un motor de motivació tant per a nosaltres com per als nostres alumnes. El fet que allò que inventem, a més de ser innovador, pugui ajudar persones, motiva molt. A més, hi ha empreses que plantegen uns problemes que moltes vegades poden ser més complexos que els que nosaltres mai ens podríem imaginar. Les empreses tenen un vincle directe amb el mercat, i per tant són les que poden portar un producte al mercat, una feina que està poc relacionada amb la recerca que nosaltres fem.

Més sobre Petia Radeva

La millor qualitat d’un científic

La curiositat

El millor invent de la història

L’ordinador, perquè la digitalització de la informació ha accelerat la nostra vida.

L’FBG és…

… molt útil per als investigadors, perquè fa l’enllaç amb la societat, amb les institucions i amb les empreses que els investigadors no tenim temps de fer.

Més informació