Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Francesc d’Assís Sales Vallès

Matemàtics catalans: Francesc d'Assís Sales VallèsLa sèrie «Matemàtics catalans» continua amb la cinquena mostra, aquesta vegada dedicada a Francesc d’Assís Sales Vallès (Terrassa, 1914 – Barcelona, 2005). A causa de les circumstàncies, ara en format exclusivament virtual.

Francesc d’Assís Sales Vallès

Sales Vallès va néixer a Terrassa el 29 de novembre de 1914. El seu germà, dos anys més gran, era el novel·lista Joan Sales, autor d’Incerta glòria i El vent de la nit, entre altres.

Entre 1929 i 1932 va estudiar el Batxillerat de ciències a l’Institut de Lleida i l’any 1931 es va matricular a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. L’esclat de la Guerra Civil va interrompre els seus estudis, que va reprendre el curs 39-40. L’any 1941 es va llicenciar i l’any 1944 iniciava la carrera docent a la UB.

L’any 1947 va defensar la tesi doctoral —Contribución al estudio de una ley de probabilidad : primera ley de errores de Laplace, dirigida per José María Orts,  obtenint el títol de doctor. L’any següent va començar a col·laborar a la revista Collectanea Mathematica, fundada aquell mateix any pel seu mestre.

Francesc d'Assís Sales Vallès

Fotografia: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

El 1958, Sales es va presentar a les oposicions a catedràtic a la Universitat de Granada on seria nomenat catedràtic numerari d’Estadística matemàtica i càlcul de probabilitats, la qual cosa va implicar un trasllat de ciutat que duraria poc temps. A finals de juliol de 1961 demanva el reingrés a la UB com a catedràtic per trasllat.

La primera tesis doctoral que va dirigir Sales va ser la d’Enric Querol, Sobre la estimación de modelos lineales, l’any 1964, i la darrera, la de Miquel Salicrú i Pagès, l’any 1983.

Durant la seva carrera, Sales va exercir diversos càrrecs institucionals —vicedegà i degà successivament de la Facultat de Ciències, vicerector, membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), a banda de participar com a membre en diversos tribunals de concursos i/o oposicions, activitat que s’allargaria fins a la fi de la seva carrera docent.

El professor Francesc d’Assís Sales Vallès va morir a Barcelona el 13 de desembre de l’any 2005, al noranta-un anys.

L’exposició

La mostra que us presentem, aquesta vegada exclusivament en format electrònic, repassa la vida i la trajectòria de Sales fent èmfasi en la seva carrera docent i la seva producció científica. Hi trobareu una biografia, una relació bibliogràfica de la seva obra i una presentació, de caire més personal, redactada per Josep Pla i Carrera, a qui agraïm de tot cor la seva col·laboració.

Per facilitar la lectura o impressió a qui hi estigui interessat, tan la presentació, com la biografia i la bibliografia, s’adjunten també com a fitxers pdf convenientment maquetats.

Podeu visitar-la aquí:

Matemàtics catalans: Francesc d’Assís Sales Vallès

  • Matemàtics catalans: Francesc d'Assís Sales Vallès

Matemàtics catalans


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: José María Orts Aracil

José María Orts Aracil (1891-1968)

Continuant amb la sèrie «Matemàtics catalans», que vam iniciar l’any 2016, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica presenta una nova mostra bibliogràfica amb la selecció de les obres de José Maria Orts Aracil, matemàtic i professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

José María Orts Aracil

José María Orts Aracil va néixer a Paterna (València) el 28 d’octubre de 1891. L’any 1908 acabà el batxillerat amb la qualificació d’excel·lent i es traslladà a viure a Barcelona, on es matricularia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. L’any 1914 es llicencià en Ciències Exactes i el mateix any començà la carrera docent com ajudant de la càtedra d’Anàlisi Matemàtica a la mateixa universitat.

Dedicat sempre a la docència, fou autor d’una obra nombrosa, sobretot en col·laboracions a revistes científiques. A més de la docència, a la UB fou nomenat vicedegà de la Facultat de Ciències, ocupà el càrrec de director del Seminari matemàtic i impulsà la publicació de la revista Collectanea Mathematica, que dirigí des de l’inici —1948— fins a la seva mort. Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas —on ocupà diversos càrrecs—, vicedirector de l’Institut Jorge Juan de Matemáticas i Director de l’Instituto Nacional de Matemáticas.

Lluitador incansable per aconseguir que el grau de Doctor fos expedit per la Universitat de Barcelona, dirigí les tesis dels matemàtics Francesc Sales Vallès, Rafael Rodríguez Vidal, Joaquín Ninot Nolla i Ferran Sunyer Balaguer.

A la Universitat de Barcelona, Orts és recordat per la seva voluntat de facilitar l’aprenentatge als alumnes, per la qual cosa procurà que disposessin dels recursos bibliogràfics adequats, facilità que es relacionessin amb ambients acadèmics d’altres països i edità els apunts de les seves classes. També ho és per la seva voluntat de donar oportunitats a les noves generacions facilitant-los els mitjans necessaris.

Fou l’impulsor, l’any 1928, de l’actual biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, segons recorda una placa ubicada al vestíbul d’aquesta.

José María Orts Aracil va morir a Barcelona el 4 de febrer de 1968.

L’exposició: física i virtual

Exposició virtualL’exposició bibliogràfica sobre José Maria Orts Aracil conté una selecció de vint obres organitzades en monografies, apunts de classe i contribucions a publicacions periòdiques, entre les que destaca la revista Collectanea Mathematica. Podeu visitar-la fins al 25 de juliol al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

A banda de l’exposició física, i seguint també la dinàmica iniciada amb Lauro Clariana i Pere Puig Adam, hem preparat una exposició virtual sobre José María Orts Aracil. La mostra conté una extensa biografia i un recull exhaustiu de la seva producció bibliogràfica. S’hi inclou també una presentació, redactada per Joaquim Ortega Cerdà i nombrosos documents, provinents de l’Arxiu Històric de la UB o del fons del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

Matemàtics catalans

Més informació


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Lauro Clariana Ricart

Matemàtics catalansMatemàtics catalans és el nom col·lectiu d’un projecte que iniciem enguany sobre alguns matemàtics catalans de totes les èpoques, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora. La iniciativa vol posar de relleu la tasca dels matemàtics relacionats amb la Universitat de Barcelona, per haver-ne estat alumnes, professors, o per haver exercit algun càrrec en l’estructura acadèmica.

Matemàtics catalans té l’objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la UB i reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n’han format part. Per donar el màxim de visibilitat a la informació recollida —difícil d’aplegar des de fora de la UB—, el projecte contempla una exposició per a cada matemàtic seleccionat, que completarem amb la corresponent biografia a la Viquipèdia, ja sigui editant-la i ampliant-la o redactant-la de zero, com en aquest cas.

Lauro Clariana Ricart

Lauro Clariana Ricart (1842-1916))

Lauro Clariana, matemàtic i enginyer industrial especialitzat en mecànica, va començar a exercir la docència l’any 1861 fent substitucions en diverses càtedres. Just aquell mateix any es va matricular per primera vegada a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1869 va defensar la tesi doctoral —Discurso sobre la Teoría general del movimiento en las máquinas desarrollado por D. Lauro Clariana en el ejercicio del doctorado correspondiente a la sección de Ciencias Exactas— i l’any següent va ser nomenat catedràtic numerari de Matemàtiques a l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona. L’any 1881 va accedir a la càtedra de Cálculo Diferencial e Integral de la Facultat de Ciències de la UB. Des d’aquell moment i fins a la seva mort, va continuar exercint-hi la docència, compaginant-la amb les classes a l’Escola Industrial i la seva tasca com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va morir l’11 d’octubre de 1916 a Barcelona.

La seva carrera docent es va perllongar fins al moment de la mort, havent sol·licitat en diverses ocasions al rector que li permetés continuar la docència, tot i haver superat l’edat màxima permesa. Amb una extensa obra publicada, va ser mereixedor de nombroses distincions (pdf) i ocupà diversos càrrecs en l’escalafó universitari.

Matemàtics catalans: Lauro Clariana (1842-1916)

Biografia a la Viquipèdia