Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


1 comentari

Sir Andrew Wiles guanya el premi Abel per la demostració del darrer teorema de Fermat

Aforismes: Sir Andrew Wiles

El matemàtic britànic Andrew J. Wiles, de l’Institut Matemàtic d’Oxford, ha estat guardonat amb el premi Abel 2016 «per la seva impressionant demostració del darrer teorema de Fermat, mitjançant la conjectura de la modularitat de les corbes el·líptiques semi-estables, originant una nova era en la teoria de nombres

El President de l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, Ole M. Sejersted, va anunciar el dia 15 la concessió del guardó, que es lliurarà a Oslo el 24 de maig. El premi Abel, dotat amb 6 milions de corones noruegues —uns 630.000 €—, reconeix les contribucions d’extraordinària profunditat i influència en les matemàtiques i es concedeix anualment des de l’any 2003.

30 anys fascinat per una conjectura

Després d’una demostració errònia que ell mateix va corregir, Wiles va anunciar la demostració del teorema l’any 1994, la qual cosa va marcar el punt culminant de la seva carrera i una revolució en el món de les matemàtiques. El seu primer encontre amb la llavors encara conjectura es va produir 30 anys abans, a Cambridge, quan només en tenia 10 i tafanejava a la secció de matemàtiques de la biblioteca pública local. Hi va trobar un llibre íntegrament dedicat al darrer teorema de Fermat i va quedar fascinat per aquell problema, l’enunciat del qual podia comprendre tot i la seva joventut, però que encara estava per demostrar 300 anys després. Pierre de Fermat havia anotat l’enunciat el 1637 en un marge del seu exemplar de l’Aritmètica de Diofant d’Alexandria. Malgrat que afirmava haver-lo demostrat, la demostració no s’ha trobat mai.

«És impossible que un cub sigui la suma de dos cubs, que una potència quarta sigui la suma de dues potències quartes i, en general, que qualsevol nombre que sigui una potència superior a dos sigui la suma de dues potències del mateix valor. He descobert una demostració veritablement meravellosa d’aquesta proposició, però aquest marge és massa estret perquè hi càpiga.»

Breu apunt biogràfic

Andrew J. Wiles va néixer l’any 1953 a Cambridge (Regne Unit). El 1974 es va llicenciar en Matemàtiques al Merton College d’Oxford i va obtenir el doctorat el 1980 al Clare College de Cambridge. Després d’una breu estada a l’Institut d’Estudis Avançats de Nova Jersey va esdevenir catedràtic de la Universitat de Princeton. L’any 1985 li van concedir la beca Guggenheim, que el va portar a l’Institut d’Alts Estudis Científics i a l’Escola Normal Superior de París. De 1988 a 1990 va exercir com a professor investigador de la Royal Society a la Universitat d’Oxford. Després d’una altra temporada a Princeton, es quedaria a Oxford, des de 2011, com a professor investigador de la Royal Society.

Wiles ha rebut nombroses distincions al llarg de la seva carrera: el premi Rolf Schock, el premi Ostrowski, el premi Wolf, la medalla reial de la Royal Society, el premi de Matemàtiques de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA (NAS) i el premi Shaw. La Unió Matemàtica Internacional (IMU) li va lliurar una placa de plata, cosa que no s’havia fet mai abans. Va obtenir el premi Clay d’investigació en la seva primera edició. L’any 2000 va ser nomenat Sir.

Recordem que Marta Sanz Solé, catedràtica del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Facultat de Matemàtiques de la UB és, des l’any passat, membre del Comitè Abel, encarregat de recomanar el candidat a l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres.

Més informació


1 comentari

Un telescopi amb nom de dona

Parc Astronòmic Montsec

Parc Astronòmic Montsec (Àger, La Noguera)

Assumpció Català Poch, professora de la Universitat de Barcelona (UB) entre el 1953 i el 1990, primera doctorada en Matemàtiques per la UB i primera astrònoma en ser professora numerària en una universitat de l’Estat espanyol, dóna nom al telescopi de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (PAM) a Àger, La Noguera.

En la cerimònia de bateig, celebrada el dia 4 de març, es va inaugurar també l’exposició sobre la seva figura, elaborada per membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i que es podrà veure fins a finals d’agost del 2016. La mostra, que es traslladarà el mes de setembre a l’Edifici Històric de la UB i a la Facultat de Física a l’octubre, explica la carrera científica i docent d’aquesta astrònoma a partir de citacions i imatges de la seva trajectòria, i vincula la seva tasca pionera amb la recerca que es fa actualment a la Universitat.

Biografia

Assumpció Català Poch

Assumpció Català Poch observant a través del telescopi

Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d’institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.

Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.

«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar matemàtiques, que també m’agradava, i m’hi vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…»

L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d’astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general, Topografía, astronomía esférica y geodesia, i Mecánica racional con nociones de mecánica celeste. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.

A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.

«No només he gaudit explicant astronomia o matemàtica aplicada; també he gaudit transmetent els meus coneixements. La meva dedicació a la docència de vegades ha anat en detriment de la meva dedicació a la investigació, però dono el meu temps per ben ocupat.»

L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.

El telescopi

El telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.

Més informació

Obres d’Assumpció Català

Font: Telescopi ‘Assumpció Català’: el primer amb nom de dona (Notícies de la UB)


Deixa un comentari

El professorat publica: Selecta Pilar Bayer

Selecta Pilar Bayer, volum IEnguany s’escau el 70è aniversari de Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB). Amb motiu de l’aniversari, el Seminari de Teoria de Nombres (STNB), fundat per la Dra Bayer ara fa 30 anys, li va retre homenatge i la va obsequiar amb Selecta Pilar Bayer.

L’obra, publicada per Edicions UB en dos volums, recull una selecció dels escrits sobre matemàtica publicats per Pilar Bayer al llarg de la seva carrera acadèmica. L’edició ha anat a cura dels professors Montserrat Alsina (UPC), Anna Rio (UPC) i Artur Travesa (UB), tots tres deixebles de la Dra. Bayer.

L’obra incomparable de Pilar Bayer està escrita en les persones, en totes les persones a les quals, en un moment o altre, ens ha fet gaudir del plaer d’escoltar matemàtiques, d’aprendre matemàtiques, de fer matemàtiques. Aquesta obra diversa, eclèctica, rica en mil matisos, roman en el terreny de les experiències personals que fan la nostra vida més interessant, i no la podem plasmar en un volum, ni en dos. És un llegat fantàstic que portem incorporat.
Els treballs recopilats en aquests volums en ocasió del setantè aniversari de Pilar Bayer mostren en un format palpable l’amplitud de la seva òptica matemàtica, la profunditat i la bellesa de les seves matemàtiques. No és un recull exhaustiu, sinó una invitació perquè el lector faci un tastet d’allò que li agradi més. Després, ja no podrà parar.
La persona i l’obra el captivaran per seguir endavant.

Selecta Pilar Bayer, II Vol.El volum, prologat pel rector, Dídac Ramírez, aplega trenta-sis treballs científics en total.

Els disset que formen el primer volum es presenten ordenats cronològicament, per tal de poder situar-los en el context i retratar una trajectòria de recerca seguint la variable temps. El llibre s’obre amb un article del 1976 dedicat al teorema de Fermat, que presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum presenta una selecció de dinou treballs, també ordenats cronològicament, centrats especialment en una part essencial de l’obra de la professora Bayer, relacionada amb formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Aquests dos volums reflecteixen de manera fefaent la fecunda tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

En la lloança, que obre el primer volum, Artur Travesa esbossa la biografia de la Dra Bayer, des del punt de vista més personal però també acadèmic: els seus interessos científics, les seves contribucions, les col·laboracions internacionals —Jürgen Neukirch, Gerhard Frey, Jean-Pierre Serre—, la creació i consolidació del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB) o el seu llarg i dilatat mestratge a les posteriors generacions de matemàtics.

Pilar Bayer ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). El 2015, va rebre la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives.

Altres apunts al blog sobre Pilar Bayer


1 comentari

El Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona homenatja la catedràtica Pilar Bayer

Pel seu interès evident, reproduim íntegrament la notícia de Notícies de la UB:

Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB

Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB

El 1986, Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB, va fundar el Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (STNB), una escola que és un referent en el món de la recerca en matemàtiques i en la qual participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Amb motiu dels setanta anys de la catedràtica, i en el marc de la trentena edició del STNB, el 28 de gener va tenir lloc un acte d’homenatge a Pilar Bayer a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB.

L’acte va estar presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i hi van participar Artur Travesa, professor del Departament d’Àlgebra i Geometria, que va fer una lloança de l’homenatjada; Xavier Jarque, president de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), i les professores de la UPC i membres del Seminari Montse Alsina i Anna Rio.

En ocasió d'aquest acte, els organitzadors van obsequiar l'homenatjada amb Selecta Pilar Bayer. Obra completa (Publicacions i Edicions de la UB).

En ocasió d’aquest acte, els organitzadors van obsequiar l’homenatjada amb Selecta Pilar Bayer. Obra completa (Publicacions i Edicions de la UB).

Publicació de l’obra completa

En ocasió d’aquest acte, els organitzadors van obsequiar l’homenatjada amb Selecta Pilar Bayer. Obra completa (Publicacions i Edicions de la UB), dos volums que recullen una selecció dels escrits sobre matemàtica publicats per Pilar Bayer al llarg de la seva carrera acadèmica. Els editors són els professors Montserrat Alsina, Anna Rio i Artur Travesa.

Els disset treballs científics que formen el primer volum es presenten ordenats cronològicament, per tal de poder situar-los en el context i retratar una trajectòria de recerca seguint la variable temps. El llibre s’obre amb un article del 1976 dedicat al teorema de Fermat, que presenta una perspectiva històrica dels avenços que s’havien anat produint sobre la demostració d’aquest teorema mític. El segon volum presenta una selecció de dinou treballs, també ordenats cronològicament, centrats especialment en una part essencial de l’obra de la professora Bayer, relacionada amb formes quadràtiques, modularitat i corbes de Shimura. Aquests dos volums reflecteixen de manera fefaent la fecunda tasca investigadora de l’homenatjada al voltant de les grans línies de recerca en matemàtiques, com són la teoria de nombres, funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i les esmentades corbes de Shimura.

Pilar Bayer ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1998) i el Premi Crítica Serra d’Or 2013. És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2010), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (2001), la Reial Acadèmia de Doctors (1994) i l’Institut d’Estudis Catalans (2001). El 2015, va rebre la Medalla de la Dona del districte de Sarrià – Sant Gervasi, arran de la candidatura presentada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i va ser reconeguda amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives.

Moment de l'acte a l'Aula Magna

Moment de l’acte a l’Aula Magna

Font: Notícies de la UB


Deixa un comentari

Aforismes: Marvin Minsky

Aforismes: Marvin Minsky Imatge original de Hal 9000 obra de Cryteria, sota llicència CC-BY 3.0

El dia 24 de gener va morir Marvin Minsky, matemàtic i cofundador del Laboratori de ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Mundialment reconegut com un dels pares de la intel·ligència artificial, es coneix a nivell popular per haver assessorat Stanley Kubrick a 2001: Una odissea a l’espai, basada en la novel·la homònima d’Arthur C. Clarke.

Al catàleg del CRAI hi trobareu 5 obres seves.


1 comentari

«Les matemàtiques, arreu» Josep Puigbó entrevista Pilar Bayer a Savis

El 23 de desembre el programa Savis va emetre una llarga entrevista a Pilar Bayer, catedràtica d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona. La conversa amb Josep Puigbó se centra en les matemàtiques i la música, les dues gran passions de la Dra Bayer, sense oblidar però el paper d’aquesta ciència en el progrés tecnològic i un repàs dels Problemes del Mil·leni encara irresolts.

Des d’aquí podeu recuperar-la.

Pilar Bayer a Savis

“La música i les matemàtiques són diferents, però totes dues requereixen un cert grau d’abstracció i en les dues hi trobem tres vessants: la persona creativa (el compositor i l’investigador), la que interpreta (l’intèrpret i el professor) i el públic (l’audiència i els estudiants).”

“Tant és que miri un partit de futbol com que retransmeti una òpera: això, digitalment parlant, és una successió de zeros i uns.”

“Una gran part de les crisis estan ocasionades per uns productes financers que són molt sofisticats… La quantitat de diners virtuals que es creen d’aquesta manera és un perill enorme.”


Deixa un comentari

Avui fa dos-cents anys del naixement d’Ada Lovelace

bicentenari d'Ada Lovelace, 1815-2015Retrat original de 1840, obra d’Alfred Edward Chalon. Imatge de domini públic, allotjada a Wikimedia.

Avui fa dos-cents anys naixia a Londres Ada Augusta Byron King (10 de desembre de 1815-27 de novembre de 1852), fruit del breu matrimoni entre Anne Isabela Milbanke i el poeta romàntic George Gordon Byron (Lord Byron).

Un món canviant

La societat victoriana del tombant de segle, influïda pels ideals romàntics propis de l’època, vivia sotragada per un avenç científic i tècnic constant: la ciència s’obria camí significativament en els ambients cultes de les grans metròpolis i mantenir-se’n al marge ja no era una opció. Malgrat que les dones restaven encara sotmeses a un mer paper d’espectadores passives, els canvis socials i els nous plantejaments, començaven a obrir incipients espais per al desenvolupament personal. En aquest context va néixer Ada Lovelace, condicionada enormement pel contrast entre la personalitat estricta i puritana de la mare i l’interès que esmerçà en la formació científica de la filla, segurament per allunyar-la de la influència d’un pare que amb prou feines va conèixer.

La formació científica

Anne Isabela Milbanke, amb una sòlida formació matemàtica i astronòmica, va orientar la instrucció de la jove Ada en el mateix sentit, procurant-li els millors tutors de Londres. Va conèixer Mary Somerville —la primera dona en ingressar a la Royal Astronomical Society, junt amb Caroline Herschel—, amb la qual mantindria correspondència regular sobre demostracions matemàtiques. Somerville, que la va animar sempre a continuar format-se, acabaria esdevenint la seva mentora. Juntes van traduir els treballs de Laplace.

Als 17 anys va conèixer Charles Babbage i va quedar fortament impressionada pel projecte de la Màquina de diferències finites —o màquina diferencial que finalment el matemàtic volia convertir en una màquina analítica o computadora general.

Charles Babbage i la màquina analítica

La màquina analítica, 1834-1871

La màquina analítica, 1834-1871. Fotografia del Science Museum London, sota llicència CC-BY-SA 2.0

Dos anys més tard es va casar amb William King, baró de King i comte de Lovelace, amb qui va engendrar tres fills, que la van mantenir allunyada de les matemàtiques fins que, mesos després del tercer part, va reemprendre el contacte amb Babbage.

L’any 1842, un enginyer italià —L.F. Menabrea— va publicar en francès una descripció teòrico-pràctica de la màquina analítica de Babbage, que Ada va traduir. Esperonada pel mateix Babbage, hi va afegir tot de notes, comentaris i il·lustracions que superaven, de llarg, el treball original:

 

Les notes de la comtessa de Lovelace són unes tres vegades més llargues  que la memòria original. La seva autora ha entrat de ple en quasi totes les abstractes i molt difícils qüestions relacionades amb el tema.
Aquestes dues memòries en el seu conjunt proporcionen, als qui són capaços d’entendre el raonament, una demostració completa.

Sketch of the Analytical Engine invented by Charles Babbage Esq. By L. F. Menabrea, of Turin, Officer of the Military Engineers.

Biodiversity Heritage Library, sota llicència CC-BY-NC 3.0

La primera nota explicava la diferència entre la màquina diferencial i la màquina analítica. La màquina diferencial era un artefacte mecànic per computar i imprimir taules de funcions matemàtiques per addició, usant el mètode de les diferències finites. En canvi, la màquina analítica —que no va superar mai la fase de projecte—, era molt més complexa. Podia sumar, restar, multiplicar i dividir directament. Segons els plànols s’havia de programar mitjançant targetes perforades. Les aportacions originals d’Ada Lovelace feien referència, justament, a la programació de la  màquina. Va idear diversos programes per fer càlculs matemàtics avançats i va predir algunes de les possibles aplicacions i alguns dels problemes que podrien sorgir en el seu funcionament.

La màquina analítica no té cap pretensió d’originar res. Pot fer qualsevol cosa que sapiguem ordenar-li com fer. Pot seguir l’anàlisi; però no té capacitat d’anticipar cap relació o veritat analítica.

Babagge considerava que el treball original d’Ada Lovelace s’havia de publicar per separat, atesa la seva importància i qualitat, però la traducció i les notes es van publicar conjuntament al tercer volum de Taylor’s Scientific Memoirs de 1843, signades només amb les inicials A.L.L., amb el títol Sketch of the Analytical Engine invented by Charles Babbage Esq. El volum és accessible en línia a la col·lecció Biodiversity Heritage Library de l’Internet Archive.

Probabilitats, malaltia i mort

A partir d’aquell moment la vida d’Ada Lovelace es va complicar. D’una banda, el disseny de la màquina analítica era massa avançat per a l’enginyeria de l’època. Calien ingents quantitats de diners per poder desenvolupar-la. Esperonats per ella, tots tres —Ada, el seu marit i Charles Babbage— es van embrancar en un sistema suposadament infal·lible per guanyar apostes a les carreres de cavalls. El resultat va ser desastrós i els va costar molts esforços refer-se financerament. D’altra banda, la seva salut, delicada ja des de la infantesa, va anar empitjorant. Seguint els cànons mèdics de l’època la van tractar amb làudanum, morfina i alcohol, cosa que va fer minvar considerablement les seves capacitats. Finalment li van diagnosticar un càncer d’úter terminal que acabaria amb la seva vida als 36 anys, la mateixa edat amb què va morir el seu pare.

El llegat

Ada Lovelace DayAda Lovelace és considerada la primera programadora de la història. El llenguatge de programació ADA —dissenyat per Jean Ichbiah a principis dels 80 per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica— té aquest nom en honor seu.

La seva figura s’ha anat reivindicant cada vegada més. Des de l’any 2009 se celebra anualment, cada segon dimarts d’octubre, el Dia d’Ada Lovelace. L’objectiu és constatar i celebrar els èxits de les dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.

Eduardo Galeano, el gran escriptor uruguaià traspassat l’abril d’enguany, li va dedicar un dels seus originals retrats a Espejos, amb el títol Las edades de Ada, que hem reproduït més d’una vegada en aquest mateix blog.

La màquina analítica de LegoCom a colofó del bicentenari, hi ha un projecte de Lego Ideas —promogut per Stewart Lamb Cromar— que té per objectiu fabricar un kit commemoratiu del bicentenari, batejat com a Lovelace & Babbage. Inclou la màquina analítica, la figura dels dos personatges, una recreació de l’escriptori de l’adolescència d’Ada Lovelace i un conjunt de taula per prendre el te.

A més, la màquina està preparada per encabir-hi una Raspberry Pi. Si la proposta rep el suport de 10.000 vots, la companyia es plantejaria produir-la i comercialitzar-la.

Bibliografia

Apunts al blog relacionats amb Ada Lovelace

Més informació


1 comentari

Avui fa exactament 150 anys de la primera edició d’«Alice’s Adventures in Wonderland»

Avui, 26 de novembre de 2015, fa exactament 150 anys que l’editorial Macmillan publicava al Regne Unit la primera edició d’Alice’s Adventures in Wonderland. La novel·la, obra del matemàtic anglès Charles Lutwidge Dodgson i signada amb el pseudònim de Lewis Carroll, no va ser especialment ben rebuda per la crítica, més interessada en les il·lustracions de John Tenniel que en el relat en si. No seria fins a la publicació de la segona part —Through the Looking-Glass, and What Alice Found There (1871)— que el relat original es faria popular.

El mes de gener d’enguany vam redactar un apunt en aquest mateix blog sobre l’efemèride. El reproduïm a continuació per commemorar-la just el dia que s’escau:

Es compleixen 150 anys de la publicació d’«Alícia al país de les meravelles» (publicat originalment el 23/01/2015)

Portada de la primera edició (1865)

Portada de la primera edició (1865). Imatge de domini públic

Enguany s’escau el 150è aniversari de la publicació d’una de les obres més cèlebres de la literatura de l’absurd: Alice’s Adventures in Wonderland. Escrita pel matemàtic i sacerdot anglicà Charles Lutwidge Dodgson —sota el pseudònim de Lewis Carroll— s’ha considerat una de les obres fonamentals de la literatura infantil, malgrat els diversos nivells de lectura que admet i la dificultat que representa, per a un infant del nostre temps, entendre els jocs, matisos i acudits d’un llibre adreçat a lectors anglesos de l’època victoriana.

La primera traducció al català —Josep Carner, 1927— amb il·lustracions de Lola Anglada i publicada per Mentora, tenia per títol Alícia en terra de meravelles. La segona traducció, obra de Salvador Oliva (1996), es va publicar amb el títol Alícia al país de les meravelles a Empúries. Finalment, el 1990, Barcanova en va publicar una nova edició, traduïda per Víctor Compta, sota el títol Les aventures d’Alícia, que inclou Les aventures d’Alícia en terra de meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda. Les dues últimes edicions conserven les il·lustracions originals.

L’origen de la novel·la

La novel·la es va gestar un dia d’estiu de 1862 quan Dodgson improvisava, durant un trajecte en barca amb les germanes Lorina, Alice i Edith Liddell, les aventures d’Alícia en un món màgic i imaginari. Sembla que Alice va quedar tan fascinada pel relat que va demanar-li una còpia transcrita, a la qual cosa ell va accedir. Dodgson li va lliurar el manuscrit de 90 pàgines i 37 il·lustracions el novembre de 1864. Animat pels seus amics, va decidir revisar-la, ampliar-la i publicar-la. Va eliminar referències personals i hi va afegir dos capítols. Les il·lustracions de la primera edició impresa (1865) es van encarregar a John Tenniel.

Dedicatòria de Hodgson a Alice

Molts anys després, Alice es va veure forçada a subhastar l’original, que va anar a parar a mans d’un col·leccionista nord-americà. Segons algunes fonts va retornar a Gran Bretanya el 1948 quan un grup de “benefactors nord-americans” en van fer donació a la British Library, en reconeixement al paper que van jugar els britànics durant la Segona Guerra Mundial. Altres informacions expliquen que va ser la Library of Congress qui, després d’aconseguir els fons necessaris per adquirir l’original en un altra subhasta, el va donar, en senyal de bona voluntat, al Museu Britànic.

Manuscrit original d'Alice's Adventures in Wonderland

Manuscrit original d’Alice’s Adventures in Wonderland, dipositat a la British Library i digitalitzat per a la consulta en línia

El 1871 es va publicar la segona part del relat, Through the Looking-Glass, and What Alice Found There, traduïda al català com a Alícia a través de l’espill (Amadeu Viana, Quaderns Crema, 1985) i posteriorment com A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda, integrada en la ja citada traducció de Víctor Compta per a Barcanova, que reunia les dues obres.

Alícia anotada

Des del punt de vista matemàtic, l’edició més interessant d’Alícia és sens dubte la de Martin Gardner (1914-2010), divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa.

L’any 1960 va publicar The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científics, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition. L’obra original, traduïda per Francisco Torres Oliver, es va publicar en castellà a Akal l’any 1983.

L’edició anotada de Martin Gardner, amb tal profusió de notes explicatives, posa de manifest fins a quin punt molts aspectes de l’obra de Carroll escapen de la comprensió, no només dels infants actuals sinó de la majoria d’adults contemporanis.

En el caso de ALICIA nos enfrentamos con un tipo de disparate muy extraño y complicado, escrito para lectores británicos de otro siglo, y necesitamos saber muchísimas cosas que no están en el texto si queremos captar todo su sabor y su gracia. Peor aún: algunos chistes de Carrroll sólo podrían comprenderlos los residentes de Oxford; otros, más personales, las encantadoras hijas del decano Liddell nada más.

Si bé és molt discutible que Alícia al país de les meravelles es pugui considerar alegrement literatura infantil, és més que evident que Alícia anotada s’adreça específicament a adults interessats a copsar-ne tot l’abast.

Més informació: