Amb motiu del Dia Internacional de les Dones hem preparat una mostra bibliogràfica protagonitzada per algunes de les dones que, malgrat tots els obstacles, han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de les Matemàtiques i de la Informàtica.
El 24 de febrer d’enguany va morir a Newport News (Virgínia) la darrera de les figures ocultes de la NASA, Katherine Johnson. Física i matemàtica, els seus càlculs van contribuir decisivament a l’èxit de les missions Mercury i Apollo 11. Dona i afroamericana, va haver de superar tots els obstacles afegits d’una societat patriarcal i profundament racista.
Segregació racial i educació
Katherine Coleman Goble —que adoptaria el cognom Johnson del seu segon marit—, va néixer l’any 1918 a White Sulphur Springs (Virgínia) i de ben petita va mostrar un interès i una facilitat notable per a les matemàtiques. Malauradament les lleis de segregació racial vigents aleshores en molts estats dels EUA, condemnaven als afroamericans a conformar-se amb una educació elemental, que no contemplava prolongar-se més enllà del vuitè curs. És per això que els seus pares, molt amoïnats per l’educació dels fills —la mare era mestra—, van optar per traslladar-se a un altre comtat, assegurant-los la possibilitat de completar la formació al West Virginia Colored Institute, específic per a afroamericans.
Després de graduar-se amb 14 anys, als 15 va ingressar al West Virginia State College, on es va llicenciar als 18 en Matemàtiques i Francès. Durant aquell període va gaudir del recolzament de diversos professors, que ben aviat van veure el potencial que tenia, fins al punt de crear assignatures de geometria analítica i aeronàutica específicament per a ella.
L’any 1938 va ser la primera dona afroamericana a ingressar a la Universitat de Virgínia Occidental, després que s’hi hagués de pronunciar la Cort Suprema dels Estats Units. Malauradament però, no va poder acabar els estudis de postgrau per problemes familiars.
Ateses les poques perspectives laborals que oferia el sistema segregacionista nord-americà a les dones afroamericanes, es va veure empesa cap a la docència com a única opció professional, centrant-se en les matemàtiques, el francès i la música.
De la NACA a la NASA i més enllà
La vida de Katherine faria un tomb notable en començar a treballar a la National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), que continuava amb la política de contractació de dones adoptada durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta vegada, però, la feina a desenvolupar consistia a intentar situar els EUA per davant de l’URSS en l’embogida carrera espacial.
L’any 1953 va començar a treballar al Departament de Guia i Navegació, en una secció per a dones afroamericanes dirigida de facto per una altra de les figures ocultes, la matemàtica Dorothy Vaughan. La seva expertesa matemàtica i geomètrica la va dur ben aviat a l’àrea de Control de Naus Espacials, on s’encarregava de fer totes les operacions i comprovacions de càlcul que requerien els enginyers aeronàutics. Poc poc, amb tenacitat, coratge i esforç, la seva feina es va començar a valorar cada vegada més en un àmbit —homes, blancs, majoritàriament enginyers aeroespacials— que li era clarament hostil. Els obstacles a superar eren molts i molt diversos: des del gènere a la segregació passant per la condescendència d’uns companys de feina que no la consideraven una igual.
El primer nord-americà a l’espai
L’any 1959, un any després que la NACA es convertís en la NASA (National Aeronautics and Space Administration) va ser l’encarregada de calcular la trajectòria del vol suborbital d’Alan Shepard, el primer nord-americà en viatjar a l’espai. Entre 1961 i 1963 es va ocupar dels càlculs del projecte Mercury, que duria John Glenn a orbitar la terra a bord del Friendship 7. Era la resposta de la NASA al lideratge espacial de la URSS en plena Guerra Freda i va ser el mateix Glenn qui va insistir que tots els càlculs els revisés Katherine Johnson.
John Glenn al Friendship 7
Fotografia de la NASA
L’any 1969 l’Apollo 11 va arribar a la lluna i Katherine n’havia calculat la trajectòria, a banda d’ajudar a sincronitzar el mòdul lunar amb el mòdul orbital. La missió de l’Apollo 13, però, no va reeixir. Una explosió inesperada va obligar la NASA a rectificar fent orbitar la nau al voltant de la Lluna però renunciant a aterrar-hi. El paper de Johnson, una vegada més, va ser decisiu: els seus càlculs van permetre que la nau tornés a la terra després d’avortar la missió.
Johnson va continuar treballant en les missions espacials fins l’any 1986, quan finalment es va jubilar.
El llibre, la pel·lícula i el reconeixement tardà
El 16 de novembre de 2016, el president Barack Obama va lliurar a Katherine Johnson la Medalla Presidencial de la Llibertat, en reconeixement «al seu paper com a dona afroamericana pionera en les STEM».
“Katherine Johnson es va negar a ser limitada per les expectatives de la societat sobre el seu gènere i la seva raça, tot ampliant els límits de l’abast de la humanitat.”
Poc temps després de publicar-se, la història es va dur duria al cinema amb èxit notable. No va guanyar cap premi dels considerats més rellevants però va ser nominada en diverses categories: millor guió (BAFTA i Oscar), millor banda sonora (Globus d’or), millor guió adaptat (Oscar) i millor actriu secundària (Globus d’Or i Oscar).
Al catàleg del CRAI hi trobareu diversos exemplars de la pel·lícula i del llibre, aquest de moment només en edició anglesa. Ben aviat, si les circumstàncies ho permeten, ens arribarà l’edició en castellà.
Katherine Johnson va morir finalment amb 101 anys el 24 de febrer de 2020.
This morning, a NASA hero passed away at the age of 101.
We honor Katherine Johnson's pioneering spirit and incredible contributions to science and spaceflight. Her dedication and skill as a mathematician helped put humans on the Moon. https://t.co/dKW4zxhFaupic.twitter.com/zmuN6LKz49
Segons dades de la UNESCO referides al període 2014-2016, només el 30% de les estudiants universitàries cursen estudis de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). La taxa és especialment baixa en estudis de tecnologies de la informació i les comunicacions; enginyeries, fabricació i construcció i ciències naturals, matemàtiques i estadística.
La bretxa de gènere es manté en aquests àmbits malgrat que la presència de dones matriculades en estudis superiors no ha parat d’augmentar.
Atesa aquesta realitat, el 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar una resolució que proclamava l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, amb l’objectiu d’aconseguir l’accés i participació plens i equitatius en el camp de la ciència per a dones i nenes.
El mateix dia 11, i amb motiu de la inauguració de l’exposició, tindrà lloc la conferència impartida per la Dra. Sònia Estradé, doctora en Nanociències per la UB i professora lectora del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdicade la UB. Hora a determinar.
Enguany, i coincidint amb la mateixa efemèride i amb les dues mostres que s’exposaran a la Facultat —Women of Mathematics throughout Europe i Dones de ciència—, hem actualitzat el recurs i la relació de professores. Hi hem mantingut aquelles docents que ja no són a la Facultat —perquè s’han jubilat o perquè, malauradament, ja no són entre nosaltres— indicant entre parèntesis la seva situació actual. A banda, hi hem afegit les que s’hi han anat incorporant.
Per acabar de completar-ho, hem actualitzat les dades estadístiques segons el gènere, comparant-les amb les de fa 5 anys. La conclusió és que no hi ha diferències rellevants: el professorat femení representa poc més del 27%, l’alumnat el 29% i el PAS, el 76%. Tot plegat molt lluny encara de la igualtat.
Avui, 8 de març, es commemora com cada any arreu del món el Dia internacional de la dona, celebrat per primera vegada l’any 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa i reconegut per la Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 1975, coincidint amb l’Any internacional de la dona.
En aquest blog mirem de difondre i visibilitzar la feina de totes aquelles dones que han contribuït al desenvolupament de les matemàtiques i la informàtica al llarg de la història. Ens hem fet ressò —sempre que ens ha estat possible—, d’efemèrides, aniversaris, premis i notícies de tota mena, referides a aquelles dones pioneres que han hagut de lluitar contra tots els obstacles imaginables per poder ser i per poder fer.
Des d’Hipàtia a Sophie Germain; d’Ada Lovelace a la prematurament desapareguda Maryam Mirzakhani; sense oblidar les que ens són més properes, com les pioneres Assumpció Català i Griselda Pascual o les que n’han pres el relleu: Pilar Bayer o Marta Sanz, sense anar més enllà. A tall d’homenatge, el març de 2014 vam inaugurar l’exposició física i virtual Professores de la Facultat de Matemàtiques, en què, partint de la situació actual, volíem reconèixer també aquelles alumnes i professores que havien estat les primeres en matricular-se, llicenciar-se o doctorar-se a la Facultat.
La igualtat de gènere, també en el món acadèmic i docent, no pot ser una reivindicació esporàdica, una cosa a recordar i institucionalitzar un dia assenyalat. Cal treballar cada dia per restituir el dret de totes les dones a desenvolupar-se en igualtat de condicions en tots els àmbits de la vida.
És per això que us proposem una acció concreta per visibilitzar la feina de les dones en el món de les matemàtiques: contribuir a completar la Llista de dones matemàtiques que manté la Viquipèdia, ja sigui afegint-hi noms o redactant, corregint i completant les biografies existents. Només a tall d’exemple, nosaltres hi hem afegit Griselda Pascual, Assumpció Català, Pilar Bayer i Marta Sanz Solé, que ja hi tenien la biografia però no estava enllaçada. Si consulteu la mateixa entrada de la Wikipedia en anglès veure el camp que ens queda per córrer.
Maryam Mirzakhani
Assumpció Català
Assumpció Català
Pilar Bayer
Aforismes: Sofia Kovalèvskaia
Bicentenari d’Ada Lovelace
Els 4 guardonats amb la Medalla Fields 2014
Emma Castelnuovo en una fotografia de 2011
Marta Sanz Solé
Ingrid Daubechies
Cartell exposició 16 científiques catalanes
Alejando amenábar i Rachel Weisz durant el rodatge d’Àgora
Grace Brewster Hopper (1906-1992)
Aforismes: Hipàtia d’Alexandria
Gauss a Marie Germain
Petia Radeva
Griselda Pascual
Mujeres Matemáticas i Dones de ciència
Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència
Ada Lovelace Day 2010
Amb A d’astrònomA
Jean Jennings (esquerra) i Fran Bilas , operant al panell principal de l’ENIAC
D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.
Nacions Unides
El 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la resolució A/RES/70/212, en virtut de la qual s’establia el dia 11 de febrer com a Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.
Malgrat que a l’agenda del web esmentat no hi apareix cap registre per a Lleida, Girona i Tarragona, hem pogut trobar un acte a la capital del Segrià previst per dimarts 13. Montse Alsina farà una xerrada a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a les 17:30.
La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat
La universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.
Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.
Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:
Actualment,* la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.
A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.
Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.
Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.
El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.
*Insistim: dades de 2014. Actualment el degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica és el Dr. Carles Casacuberta.
Maryam Mirzakhani va morir a Stanford el 15 de juliol a causa d’un càncer de pit que li havien diagnosticat l’any 2013 i que s’havia reproduït tres vegades des d’aleshores. La seva mort, tan prematura, ha commogut la comunitat científica d’arreu del món.
Va ser la primera dona, i l’única encara, en guanyar la Medalla Fields, que atorga la Unió Matemàtica Internacional (IMU, en les sigles angleses). Li van concedir el guardó per «les contribucions destacades a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais de mòduls». Nascuda i criada a l’Iran, i en el moment de la seva mort investigadora de la Universitat de Stanford (Califòrnia), va ser proclamada guanyadora el 13 d’agost de 2014 a la cerimònia celebrada a Seül, durant el Congrés Internacional de Matemàtics (ICM2014), que organitza cada 4 anys la IMU.
La majoria de problemes a què em dedico tenen relació amb estructures geomètriques en superfícies i les seves deformacions. Estic especialment interessada en superfícies hiperbòliques. A vegades, les propietats d’una superfície hiperbòlica fixa es poden entendre millor estudiant l’espai modular (moduli space) que parametritza totes les estructures hiperbòliques en una superfície topològica determinada.
Maryam Mirzakhani va néixer el 1977 a Teheran, en un ambient agradable (malgrat la guerra Iran-Iraq) i amb uns pares que l’encoratjaven i li donaven suport. De ben joveneta es va decantar més per la literatura, però va ser a l’últim curs de secundària que va començar a interessar-se per les matemàtiques, empesa una mica pel seu germà gran, que li explicava el que aprenia a l’escola. El primer record que conservava referent a les matemàtiques, és l’impacte que li va causar la història de la resolució del problema de l’addició dels números, de l’1 al 100. Quan Gauss era un nen, el seu professor va plantejar a classe el problema consistent en sumar tots els números naturals, de l’1 al 100. Gauss va ser el primer a trobar la solució: 5050. Aquella solució, bella i elegant, vas fascinar Mirzakhani. L’any 1994 va guanyar una medalla d’or a la Olimpíada Internacional de Matemàtiques i el 1995 dues.
Hi ha vegades que em sento com si fos en un gran bosc, sense saber cap on vaig. Però d’alguna manera pujo fins al cim d’un turó des d’on ho puc veure tot amb més claredat. Quan això passa, és realment emocionant.
Marc Tessier-Lavigne, president d’Stanford, va dir en saber-se la notícia que «encara que Maryam havia marxat massa aviat, el seu impacte duraria per sempre en els milers de dones que ella havia inspirat a treballar en l’àmbit de les matemàtiques». Considerada una de les ments matemàtiques més destacables de les darreres dècades, serà recordada com una gran pionera en tot allò que va tenir a l’abast. Com a dona, com a iraniana i com a matemàtica.
La mostra té el seu origen arran del bateig, l’any passat, del telescopi Assumpció Català, un reflector Dall-Kirkham de 50 cm de diàmetre situat a l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (PAM) a Àger, La Noguera. En vam informar oportunament en aquest mateix blog: Un telescopi amb nom de dona (8/3/2016).
L’exposició
L’exposició, elaborada pels membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB), consta de 14 plafons on s’explica, amb textos i imatges, qui era Assumpció Català, quins eren els seus camps d’investigació i com han evolucionat, així com les característiques del telescopi i del Parc Astronòmic Montsec.
Pel seu caràcter itinerant, i després de passar per les facultats de Biologia i de Física de la UB, la mostra es podrà visitar, del 6 al 31 de març, a l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès
Assumpció Català
Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d’institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.
L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.
«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar matemàtiques, que també m’agradava, i m’hi vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…»
L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d’astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general,Topografía, astronomía esférica y geodesia, i Mecánica racional con nociones de mecánica celeste. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.
A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.
«No només he gaudit explicant astronomia o matemàtica aplicada; també he gaudit transmetent els meus coneixements. La meva dedicació a la docència de vegades ha anat en detriment de la meva dedicació a la investigació, però dono el meu temps per ben ocupat.»
L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.
El telescopi
El telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.
Les activitats previstes a l’Estat espanyol són tantes que no podem relacionar-les aquí. Al web 
La universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, 
El telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 
