Amb motiu del Dia Internacional de les Dones hem preparat una mostra bibliogràfica protagonitzada per algunes de les dones que, malgrat tots els obstacles, han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de les Matemàtiques i de la Informàtica.
Divendres passat, en el context del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, el programa Planta Baixa de TV3 va dedicar un espai a parlar de la passió per les matemàtiques. Durant la conversa, en què hi havia representades tres generacions de dones, totes tres van fer èmfasi en la curiositat, no només com a motor de les matemàtiques —i de la ciència en general— sinó com a desencadenant de la creació humana.
Carlota Ruiz, alumna de segon d’ESO, Helena Arias, estudiant de Física a la UNED i del doble grau en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a la UPC i Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, van explicar què les empenyia a estudiar matemàtiques i per què els resultava una activitat tan satisfactòria.
Si us vau perdre la conversa, ara podeu recuperar-la.
Un any més, la Universitat de Barcelona a través dels vicerectorats d’Igualtat i Gènere i de Recerca, ha preparat un seguit d’activitats i actes que es desenvoluparan durant tot el mes de febrer arreu de les seves instal·lacions. Hi han col·laborat també La UB Divulga, la Unitat d’Igualtat i les comissions d’igualtat de les diferents facultats i instituts de recerca.
Dones que estudien informàtica i matemàtiques: qui són i per què són tan poques
En l’àmbit que ens és propi —les matemàtiques i la informàtica— volem compartir un article publicat l’any passat per Anna Puig —doctora en Llenguatges i Sistemes Informàtics i professora titular de la Facultat— i Joana Cirici —doctora en matemàtiques i vicedegana de Recerca— que, des de les dues disciplines, analitza aquest biaix de gènere i respon algunes de les preguntes que tots ens formulem.
Si nos fijamos en la Universidad de Barcelona (UB), con presencia de estudios de matemáticas e ingeniería informática, el porcentaje de mujeres matriculadas en el grado de Matemáticas se ha estancado por debajo del 40 % en los últimos diez años.
Es especialmente preocupante el área de Ingeniería Informática, en la cual la presencia de mujeres resulta casi anecdótica, con tan sólo un 15 % de mujeres matriculadas en este grado el último año. Se trata de una de las áreas de la tecnología más masculinizadas, en la que existen claros y persistentes desequilibrios de género.
Tal dia com avui, l’any 1906, naixia a Nova York Grace Hopper.
Almirall de la marina nord-americana i pionera de la informàtica, va ser la primera a escriure un compilador. És també recordada pel seu paper decisiu en la creació de COBOL.
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones hem preparat una mostra bibliogràfica protagonitzada per algunes de les dones que, malgrat tots els obstacles, han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de les Matemàtiques i de la Informàtica.
El 24 de febrer d’enguany va morir a Newport News (Virgínia) la darrera de les figures ocultes de la NASA, Katherine Johnson. Física i matemàtica, els seus càlculs van contribuir decisivament a l’èxit de les missions Mercury i Apollo 11. Dona i afroamericana, va haver de superar tots els obstacles afegits d’una societat patriarcal i profundament racista.
Segregació racial i educació
Katherine Coleman Goble —que adoptaria el cognom Johnson del seu segon marit—, va néixer l’any 1918 a White Sulphur Springs (Virgínia) i de ben petita va mostrar un interès i una facilitat notable per a les matemàtiques. Malauradament les lleis de segregació racial vigents aleshores en molts estats dels EUA, condemnaven als afroamericans a conformar-se amb una educació elemental, que no contemplava prolongar-se més enllà del vuitè curs. És per això que els seus pares, molt amoïnats per l’educació dels fills —la mare era mestra—, van optar per traslladar-se a un altre comtat, assegurant-los la possibilitat de completar la formació al West Virginia Colored Institute, específic per a afroamericans.
Després de graduar-se amb 14 anys, als 15 va ingressar al West Virginia State College, on es va llicenciar als 18 en Matemàtiques i Francès. Durant aquell període va gaudir del recolzament de diversos professors, que ben aviat van veure el potencial que tenia, fins al punt de crear assignatures de geometria analítica i aeronàutica específicament per a ella.
L’any 1938 va ser la primera dona afroamericana a ingressar a la Universitat de Virgínia Occidental, després que s’hi hagués de pronunciar la Cort Suprema dels Estats Units. Malauradament però, no va poder acabar els estudis de postgrau per problemes familiars.
Ateses les poques perspectives laborals que oferia el sistema segregacionista nord-americà a les dones afroamericanes, es va veure empesa cap a la docència com a única opció professional, centrant-se en les matemàtiques, el francès i la música.
De la NACA a la NASA i més enllà
La vida de Katherine faria un tomb notable en començar a treballar a la National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), que continuava amb la política de contractació de dones adoptada durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta vegada, però, la feina a desenvolupar consistia a intentar situar els EUA per davant de l’URSS en l’embogida carrera espacial.
L’any 1953 va començar a treballar al Departament de Guia i Navegació, en una secció per a dones afroamericanes dirigida de facto per una altra de les figures ocultes, la matemàtica Dorothy Vaughan. La seva expertesa matemàtica i geomètrica la va dur ben aviat a l’àrea de Control de Naus Espacials, on s’encarregava de fer totes les operacions i comprovacions de càlcul que requerien els enginyers aeronàutics. Poc poc, amb tenacitat, coratge i esforç, la seva feina es va començar a valorar cada vegada més en un àmbit —homes, blancs, majoritàriament enginyers aeroespacials— que li era clarament hostil. Els obstacles a superar eren molts i molt diversos: des del gènere a la segregació passant per la condescendència d’uns companys de feina que no la consideraven una igual.
El primer nord-americà a l’espai
L’any 1959, un any després que la NACA es convertís en la NASA (National Aeronautics and Space Administration) va ser l’encarregada de calcular la trajectòria del vol suborbital d’Alan Shepard, el primer nord-americà en viatjar a l’espai. Entre 1961 i 1963 es va ocupar dels càlculs del projecte Mercury, que duria John Glenn a orbitar la terra a bord del Friendship 7. Era la resposta de la NASA al lideratge espacial de la URSS en plena Guerra Freda i va ser el mateix Glenn qui va insistir que tots els càlculs els revisés Katherine Johnson.
John Glenn al Friendship 7
Fotografia de la NASA
L’any 1969 l’Apollo 11 va arribar a la lluna i Katherine n’havia calculat la trajectòria, a banda d’ajudar a sincronitzar el mòdul lunar amb el mòdul orbital. La missió de l’Apollo 13, però, no va reeixir. Una explosió inesperada va obligar la NASA a rectificar fent orbitar la nau al voltant de la Lluna però renunciant a aterrar-hi. El paper de Johnson, una vegada més, va ser decisiu: els seus càlculs van permetre que la nau tornés a la terra després d’avortar la missió.
Johnson va continuar treballant en les missions espacials fins l’any 1986, quan finalment es va jubilar.
El llibre, la pel·lícula i el reconeixement tardà
El 16 de novembre de 2016, el president Barack Obama va lliurar a Katherine Johnson la Medalla Presidencial de la Llibertat, en reconeixement «al seu paper com a dona afroamericana pionera en les STEM».
“Katherine Johnson es va negar a ser limitada per les expectatives de la societat sobre el seu gènere i la seva raça, tot ampliant els límits de l’abast de la humanitat.”
Poc temps després de publicar-se, la història es va dur duria al cinema amb èxit notable. No va guanyar cap premi dels considerats més rellevants però va ser nominada en diverses categories: millor guió (BAFTA i Oscar), millor banda sonora (Globus d’or), millor guió adaptat (Oscar) i millor actriu secundària (Globus d’Or i Oscar).
Al catàleg del CRAI hi trobareu diversos exemplars de la pel·lícula i del llibre, aquest de moment només en edició anglesa. Ben aviat, si les circumstàncies ho permeten, ens arribarà l’edició en castellà.
Katherine Johnson va morir finalment amb 101 anys el 24 de febrer de 2020.
This morning, a NASA hero passed away at the age of 101.
We honor Katherine Johnson's pioneering spirit and incredible contributions to science and spaceflight. Her dedication and skill as a mathematician helped put humans on the Moon. https://t.co/dKW4zxhFaupic.twitter.com/zmuN6LKz49
Segons dades de la UNESCO referides al període 2014-2016, només el 30% de les estudiants universitàries cursen estudis de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). La taxa és especialment baixa en estudis de tecnologies de la informació i les comunicacions; enginyeries, fabricació i construcció i ciències naturals, matemàtiques i estadística.
La bretxa de gènere es manté en aquests àmbits malgrat que la presència de dones matriculades en estudis superiors no ha parat d’augmentar.
Atesa aquesta realitat, el 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar una resolució que proclamava l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, amb l’objectiu d’aconseguir l’accés i participació plens i equitatius en el camp de la ciència per a dones i nenes.
El mateix dia 11, i amb motiu de la inauguració de l’exposició, tindrà lloc la conferència impartida per la Dra. Sònia Estradé, doctora en Nanociències per la UB i professora lectora del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdicade la UB. Hora a determinar.
Enguany, i coincidint amb la mateixa efemèride i amb les dues mostres que s’exposaran a la Facultat —Women of Mathematics throughout Europe i Dones de ciència—, hem actualitzat el recurs i la relació de professores. Hi hem mantingut aquelles docents que ja no són a la Facultat —perquè s’han jubilat o perquè, malauradament, ja no són entre nosaltres— indicant entre parèntesis la seva situació actual. A banda, hi hem afegit les que s’hi han anat incorporant.
Per acabar de completar-ho, hem actualitzat les dades estadístiques segons el gènere, comparant-les amb les de fa 5 anys. La conclusió és que no hi ha diferències rellevants: el professorat femení representa poc més del 27%, l’alumnat el 29% i el PAS, el 76%. Tot plegat molt lluny encara de la igualtat.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 
