Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Category Archives: Dones i ciència


by Deixa un comentari

Dia internacional de la dona 2018

8 de març, Dia internacional de la dona

Fotografia de domini públic

Avui, 8 de març, es commemora com cada any arreu del món el Dia internacional de la dona, celebrat per primera vegada l’any 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa i reconegut per la Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 1975, coincidint amb l’Any internacional de la dona.

En aquest blog mirem de difondre i visibilitzar la feina de totes aquelles dones que han contribuït al desenvolupament de les matemàtiques i la informàtica al llarg de la història. Ens hem fet ressò —sempre que ens ha estat possible—, d’efemèrides, aniversaris, premis i notícies de tota mena, referides a aquelles dones pioneres que han hagut de lluitar contra tots els obstacles imaginables per poder ser i per poder fer.

Des d’Hipàtia a Sophie Germain; d’Ada Lovelace a la prematurament desapareguda Maryam Mirzakhani; sense oblidar les que ens són més properes, com les pioneres Assumpció Català i Griselda Pascual o les que n’han pres el relleu: Pilar Bayer o Marta Sanz, sense anar més enllà. A tall d’homenatge, el març de 2014 vam inaugurar l’exposició física i virtual Professores de la Facultat de Matemàtiques, en què, partint de la situació actual, volíem reconèixer també aquelles alumnes i professores que havien estat les primeres en matricular-se, llicenciar-se o doctorar-se a la Facultat.

La igualtat de gènere, també en el món acadèmic i docent, no pot ser una reivindicació esporàdica, una cosa a recordar i institucionalitzar un dia assenyalat. Cal treballar cada dia per restituir el dret de totes les dones a desenvolupar-se en igualtat de condicions en tots els àmbits de la vida.

És per això que us proposem una acció concreta per visibilitzar la feina de les dones en el món de les matemàtiques: contribuir a completar la Llista de dones matemàtiques que manté la Viquipèdia, ja sigui afegint-hi noms o redactant, corregint i completant les biografies existents. Només a tall d’exemple, nosaltres hi hem afegit Griselda Pascual, Assumpció Català, Pilar Bayer i Marta Sanz Solé, que ja hi tenien la biografia però no estava enllaçada. Si consulteu la mateixa entrada de la Wikipedia en anglès veure el camp que ens queda per córrer.

 

Maryam Mirzakhani
Assumpció Català
Assumpció Català
Pilar Bayer
Aforismes: Sofia Kovalèvskaia
Bicentenari d’Ada Lovelace
Els 4 guardonats amb la Medalla Fields 2014
Emma Castelnuovo en una fotografia de 2011
Marta Sanz Solé
Ingrid Daubechies
Cartell exposició 16 científiques catalanes
Alejando amenábar i Rachel Weisz durant el rodatge d’Àgora
Grace Brewster Hopper (1906-1992)
Aforismes: Hipàtia d’Alexandria
Gauss a Marie Germain
Petia Radeva
Griselda Pascual
Mujeres Matemáticas i Dones de ciència
Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència
Ada Lovelace Day 2010
Amb A d’astrònomA
Jean Jennings (esquerra) i Fran Bilas , operant al panell principal de l’ENIAC
La mujer, innovadora en la ciencia

Apunts relacionats


by Deixa un comentari

El dia 11 de febrer se celebra arreu del món el Dia internacional de la de la dona i la nena en la ciència

Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.

Nacions Unides

El 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la resolució A/RES/70/212, en virtut de la qual s’establia el dia 11 de febrer com a Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.

Activitats previstes

11 febrerLes activitats previstes a l’Estat espanyol són tantes que no podem relacionar-les aquí. Al web 11 de Febrero – Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia s’hi recullen bona part dels actes que se celebraran en universitats, centres de recerca, institucions, centres educatius, etc.

Pel que fa al principat, la BGSMath i la Societat Catalana de Matemàtiques organitzen una jornada el 9 de febrer —de 9:45 a les 14:30—, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Podeu veure’n el programa al cartell. A banda d’aquesta jornada, hi ha programades altres activitats a Barcelona.

Malgrat que a l’agenda del web esmentat no hi apareix cap registre per a Lleida, Girona i Tarragona, hem pogut trobar un acte a la capital del Segrià previst per dimarts 13. Montse Alsina farà una xerrada a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a les 17:30.

La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat

Gauss a Marie GermainLa universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.

Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.

Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:

Actualment,* la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.

A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.

Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.

Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.

El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.
Dades de la Facultat de Matemàtiques, per gèner (2014)

*Insistim: dades de 2014. Actualment el degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica és el Dr. Carles Casacuberta.


by Deixa un comentari

Ha mort Maryam Mirzakhani als 40 anys

Maryam Mirzakhani

Maryam Mirzakhani va morir a Stanford el 15 de juliol a causa d’un càncer de pit que li havien diagnosticat l’any 2013 i que s’havia reproduït tres vegades des d’aleshores. La seva mort, tan prematura, ha commogut la comunitat científica d’arreu del món.

Va ser la primera dona, i l’única encara, en guanyar la Medalla Fields, que atorga la Unió Matemàtica Internacional (IMU, en les sigles angleses). Li van concedir el guardó per «les contribucions destacades a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais de mòduls». Nascuda i criada a l’Iran, i en el moment de la seva mort investigadora de la Universitat de Stanford (Califòrnia), va ser proclamada guanyadora el 13 d’agost de 2014 a la cerimònia celebrada a Seül, durant el Congrés Internacional de Matemàtics (ICM2014), que organitza cada 4 anys la IMU.

La majoria de problemes a què em dedico tenen relació amb estructures geomètriques en superfícies i les seves deformacions. Estic especialment interessada en superfícies hiperbòliques. A vegades, les propietats d’una superfície hiperbòlica fixa es poden entendre millor estudiant l’espai modular (moduli space) que parametritza totes les estructures hiperbòliques en una superfície topològica determinada.

Maryam Mirzakhani va néixer el 1977 a Teheran, en un ambient agradable (malgrat la guerra Iran-Iraq) i amb uns pares que l’encoratjaven i li donaven suport. De ben joveneta es va decantar més per la literatura, però va ser a l’últim curs de secundària que va començar a interessar-se per les matemàtiques, empesa una mica pel seu germà gran, que li explicava el que aprenia a l’escola. El primer record que conservava referent a les matemàtiques, és l’impacte que li va causar la història de la resolució del problema de l’addició dels números, de l’1 al 100. Quan Gauss era un nen, el seu professor va plantejar a classe el problema consistent en sumar tots els números naturals, de l’1 al 100. Gauss va ser el primer a trobar la solució: 5050. Aquella solució, bella i elegant, vas fascinar Mirzakhani. L’any 1994 va guanyar una medalla d’or a la Olimpíada Internacional de Matemàtiques i el 1995 dues.

Hi ha vegades que em sento com si fos en un gran bosc, sense saber cap on vaig. Però d’alguna manera pujo fins al cim d’un turó des d’on ho puc veure tot amb més claredat. Quan això passa, és realment emocionant.

El 1999 es va llicenciar en Matemàtiques la Universitat de Sharif i el 2004 es va doctorar a la Universitat de Harvard. Els seus camps d’estudi eren l’espai de Teichmüller, la geometria hiperbòlica, la teoria ergòdica i la geometria simplèctica.

Marc Tessier-Lavigne, president d’Stanford, va dir en saber-se la notícia que «encara que Maryam havia marxat massa aviat, el seu impacte duraria per sempre en els milers de dones que ella havia inspirat a treballar en l’àmbit de les matemàtiques». Considerada una de les ments matemàtiques més destacables de les darreres dècades, serà recordada com una gran pionera en tot allò que va tenir a l’abast. Com a dona, com a iraniana i com a matemàtica.

Més informació:


by Deixa un comentari

L’exposició Telescopi Assumpció Català es podrà visitar fins al dia 3 de març

Exposició Telescopi Assumpció CatalàAmb motiu del Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència, la Comissió d’igualtat de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica acull l’exposició itinerant Telescopi Assumpció Català, instal·lada al primer pis del claustre de ciències de l’Edifici històric fins al dia 3 de març.

La mostra té el seu origen arran del bateig, l’any passat, del telescopi Assumpció Català, un reflector Dall-Kirkham de 50 cm de diàmetre situat a l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (PAM) a Àger, La Noguera. En vam informar oportunament en aquest mateix blog: Un telescopi amb nom de dona (8/3/2016).

L’exposició

L’exposició, elaborada pels membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB), consta de 14 plafons on s’explica, amb textos i imatges, qui era Assumpció Català, quins eren els seus camps d’investigació i com han evolucionat, així com les característiques del telescopi i del Parc Astronòmic Montsec.

Pel seu caràcter itinerant, i després de passar per les facultats de Biologia i de Física de la UB, la mostra es podrà visitar, del 6 al 31 de març, a l’Escola Montagut de Vilafranca del Penedès

Assumpció Català

Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d’institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.

Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.

«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar matemàtiques, que també m’agradava, i m’hi vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…»

L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d’astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general, Topografía, astronomía esférica y geodesia, i Mecánica racional con nociones de mecánica celeste. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.

A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.

«No només he gaudit explicant astronomia o matemàtica aplicada; també he gaudit transmetent els meus coneixements. La meva dedicació a la docència de vegades ha anat en detriment de la meva dedicació a la investigació, però dono el meu temps per ben ocupat.»

L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.

Assumpció Català docent

El telescopi

Parc dels telescopisEl telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.

Més informació

Obres d’Assumpció Català


by Deixa un comentari

Demà, 11 de febrer, és el Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència

Photo of the Week- Women in STEM Introducing Girls to Engineering

Fotografia del Departament d’Energia dels EUA, de domini públic

L’any 2015, en la Resolució 70/474/Add.2, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el dia 11 de febrer com el Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.

A l’Estat espanyol, sota el projecte 11 de febrero, s’aglutinen i coordinen les diverses iniciatives que s’han programat del 6 al 19 de febrer. Tallers, xerrades, visites a laboratoris, conferències, taules rodones, nombroses activitats sobre totes les disciplines científiques, conduïdes per dones que s’hi dediquen professionalment. Pel que fa a Catalunya, hi ha activitats a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

D’altra banda, la comissió Mujeres y Matemáticas de la Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha endegat la campanya Las matemáticas somos nosotras que, per mitjà d’un canal a YouTube, recull testimonis de dones matemàtiques —professores i alumnes— amb l’objectiu d’animar les noies a optar per aquesta disciplina. Des de l’11 de febrer i fins a l’11 de març, conviden les dones matemàtiques a enviar-hi vídeos breus, individuals o col·lectius, explicant per què van optar per aquesta ciència i a què es dediquen actualment. Els vídeos s’han d’enviar a MujeresyMatematicas.RSME@gmail.com.

La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat

D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.

Nacions Unides

Gauss a Marie GermainLa universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.

Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.

Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:

Actualment, la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.

A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.

Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.

Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.

El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.

Dades de la Facultat de Matemàtiques, per gènere (2014)

Més informació


by Deixa un comentari

Sónar+D: De consumidores de tecnologia a creadores de tecnologia

Sónar

Imatge de Carles Novellas, sota llicència CC-BY-SA 3.0

El festival de música, creativitat i tecnologia Sónar, es va crear a Barcelona el 1994 com a «Festival de música avançada i art multimèdia» amb l’objectiu d’esdevenir un referent del panorama cultural. Va ser pioner en considerar la combinació de l’avantguarda i l’experimentació artística amb els nous corrents electrònics de la música de ball.

Enguany, del 16 al 18 de juny, se celebra la 22 edició d’una proposta més que consolidada, que ha anat experimentant ajustos i canvis durant les edicions precedents, fins a convertir-se en un referent mundial. La proposta original ha donat lloc a altres escenaris amb continguts diversos. Així, i en paral·lel al Sónar de Dia, se celebra el Sónar+D, un congrés internacional que abasta un programa d’activitats (xerrades,tallers, etc. ) amb un eix comú: la relació entre creativitat i tecnologia i la transformació digital de les indústries culturals que això comporta.

Una de les activitats més destacades del Sónar+D és el Music Hack Day, que es va celebrar per primera vegada a Barcelona l’any 2010. Fou justament durant la celebració del Music Hack Day de l’any 2012, que l’organització del Sónar va atendre els comentaris d’algunes participants, impulsant la futura col·laboració amb diversos col·lectius orientats a visibilitzar la dona en el món de la tecnologia. El 2014 es va tractar el tema del hacktivisme de la mà de G.Hack i el Centre for Digital Music de la Queen Mary University of London i el 2015 arribava el torn dels algorismes d’intel·ligència artificial de la mà d’Amy Robinson.

En aquesta edició s’hi presenta De consumidores de tecnologia a creadores de tecnologia amb Girls in Lab, un col·lectiu que promou la transformació social i digital amb la missió d’aconseguir la paritat de gènere en el camp de les STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics).

Al 60% de les nenes els agraden les ciències a l’escola, però únicament un 18% escull carreres relacionades amb aquest terreny. El 2020 hi haurà 1,4 milions de llocs de treball relacionats amb la tecnologia i és necessària la inclusió de dones en aquest camp per satisfer-ne la demanda.

Banana pianoGirls in Lab és el primer moviment social i col·laboratiu a l’Estat espanyol orientat a oferir formació gratuïta per a nenes i adolescents a través de tallers i campus, amb l’objectiu d’acabar amb la desigualtat de gènere en els àmbits de la tecnologia i l’enginyeria.

El dia 16 de juny oferirà un taller de creació d’instruments musicals electrònics utilitzant Makey-Makey, una placa de codi obert basada en Arduino que permet convertir gairebé qualsevol objecte (un plàtan, per exemple) en una superfície de control (un comandament de videojocs, per exemple); i Scratch, un llenguatge de programació ideat per introduir-se en el món de la programació. Per participar-hi no calen coneixements de programació previs, només anar-hi amb un ordinador portàtil.

La Universitat de Barcelona col·labora amb el festival amb el projecte Earthworks, una instal·lació de Semiconductor per a SonarPLANTA via el CSIC- Jaume Almera i la Facultat de Geologia.

Més informació


by 1 comentari

Un telescopi amb nom de dona

Parc Astronòmic Montsec

Parc Astronòmic Montsec (Àger, La Noguera)

Assumpció Català Poch, professora de la Universitat de Barcelona (UB) entre el 1953 i el 1990, primera doctorada en Matemàtiques per la UB i primera astrònoma en ser professora numerària en una universitat de l’Estat espanyol, dóna nom al telescopi de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic Montsec (PAM) a Àger, La Noguera.

En la cerimònia de bateig, celebrada el dia 4 de març, es va inaugurar també l’exposició sobre la seva figura, elaborada per membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i que es podrà veure fins a finals d’agost del 2016. La mostra, que es traslladarà el mes de setembre a l’Edifici Històric de la UB i a la Facultat de Física a l’octubre, explica la carrera científica i docent d’aquesta astrònoma a partir de citacions i imatges de la seva trajectòria, i vincula la seva tasca pionera amb la recerca que es fa actualment a la Universitat.

Biografia

Assumpció Català Poch

Assumpció Català Poch observant a través del telescopi

Assumpció Català Poch va néixer a Barcelona el dia 14 de juliol de 1925. Passà els primers anys de la seva vida a Montblanc, on el seu pare estava desplaçat per motius professionals. Alumna excel·lent i de bones qualificacions, estudià el batxillerat a l’Institut Maragall i féu l’examen d’estat el juliol de 1947. Aquell mateix any va ingressar a la Facultat de Ciències, a la secció de Matemàtiques, on es llicencià el 15 de setembre de 1952. Inicià la seva tesi doctoral i, mentrestant, preparà oposicions per aspirar a una plaça de professora de matemàtiques d’institut, exercint entre els cursos 1963-1964 i 1974-1975, a l’Institut Infanta Isabel de Barcelona.

Es doctorà el 12 de juny de 1971 amb la tesi Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica, cosa que la convertí en la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

L’any 1952 va iniciar la carrera de docent a la Universitat de Barcelona. Entre els cursos 1952 i 1957 va ser professora ajudant de classes pràctiques a la secció d’Astronomia del Seminario Matemático de Barcelona, i el curs següent, 1957-1958, fou nomenada professora encarregada de curs. L’any 1960 va ser nomenada adjunta d’universitat interina, per passar més endavant a ser nomenada professora titular d’universitat.

«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar matemàtiques, que també m’agradava, i m’hi vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…»

L’any 1952 exercí a la secció de Física on realitzaria la major part de la seva carrera docent, i on fou la primera dona amb un càrrec d’astrònoma professional del sistema universitari català. Impartí les assignatures de Matemáticas, Astronomía general, Topografía, astronomía esférica y geodesia, i Mecánica racional con nociones de mecánica celeste. El curs 1965-1966 va fer docència a la Facultat de Farmàcia, i entre 1966 i 1969, a Filosofia i Lletres.

A la secció de Física va impartir assignatures de matemàtiques: els cursos 1952-1953 i 1956-1957, l’assignatura Matemáticas, el 1957-1958 Matemáticas generales i a partir de 1968 i fins al 1971, Ampliación de las matemáticas. És autora de diverses obres sobre astronomia i matemàtiques, d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia. Es jubilà el 30 de setembre de 1990, després d’una llarga carrera docent i una notable tasca d’investigació.

«No només he gaudit explicant astronomia o matemàtica aplicada; també he gaudit transmetent els meus coneixements. La meva dedicació a la docència de vegades ha anat en detriment de la meva dedicació a la investigació, però dono el meu temps per ben ocupat.»

L’any 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca professional i els estudis sobre les taques solars. El mateix any morí, a l’edat de 83 anys.

El telescopi

El telescopi Assumpció Català, inaugurat el 2015, forma part de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec. És un telescopi reflector Dall-Kirkham de 50 centímetres de diàmetre, el més gran dels que estan habilitats en aquest centre. Està completament automatitzat i disposa d’una càmera CCD i de diversos filtres que permeten obtenir imatges astronòmiques de qualitat. El telescopi Assumpció Català tindrà un ús docent tant per a la universitat com per al batxillerat, l’educació secundària i la primària. L’instrument, amb una vessant important de divulgació al públic general, permet que setanta persones puguin observar, simultàniament, des de cossos del sistema solar fins a galàxies de l’univers remot.

Més informació

Obres d’Assumpció Català

Font: Telescopi ‘Assumpció Català’: el primer amb nom de dona (Notícies de la UB)