Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

El diari Ara publica un número especial dedicat a les matemàtiques

Diari Ara, Edició especial (10/07/2016)Amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM), celebrat entre l’11 i el 13 de juliol a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) i organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques i la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), el diari Ara va publicar diumenge passat un dossier especial dedicat a les matemàtiques.

A més de ser una de les ciències més creatives que es poden trobar, és una sortida professional indiscutible. Només un 8,20% dels llicenciats en matemàtiques estan a l’atur enfront del 21% de la mitjana.

El diari, inclòs en la bossa que es va lliurar als congressistes en formalitzar la inscripció, se centra fonamentalment en els canvis que està experimentant la didàctica de les matemàtiques, impulsats sobretot per un col·lectiu entusiasta, organitzat en diverses associacions i organismes (FEEMCAT, ABEAM, MMACA, Creamat, SCM).

A banda de l’editorial, que insisteix en la importància de la renovació pedagògica en general —i en matemàtiques en particular—, el dossier està farcit d’articles i reportatges sobre l’estat de l’ensenyament de les matemàtiques a casa nostra, sobre les sortides professionals dels estudis o sobre el lligam indefugible entre les eines tecnològiques que usem a diari i aquesta ciència.

Problema proves CangurAl llarg de les diverses pàgines, el diari ofereix també la possibilitat de resoldre 47 problemes com els que es plantegen cada any a les proves Cangur.

Per cloure el dossier, el periodista Antoni Bassas entrevista Marta Sanz Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques, expresidenta de la European Mathematical Society i membre del Comitè Abel.

Durant la conversa, analitza els problemes que cal afrontar per encarar amb èxit l’ensenyament de les matemàtiques, els camps professionals que s’obren per als graduats, com han canviat al llarg dels anys els alumnes i la preparació prèvia o la diferència de paritat entre nois i noies a mesura que es progressa.

L’entrevista, enregistrada en vídeo i transcrita després, es pot llegir o veure des d’aquest enllaç.

És molt important que pares i professors, davant d’una frustració o un fracàs, siguin molt positius. Crec que als joves se’ls ha d’animar, no desanimar.

Marta Sanz Solé


Deixa un comentari

La catedràtica de Matemàtiques Marta Sanz, nou membre del Comitè Abel

Marta Sanz Solé

Marta Sanz Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques, ha estat nomenada membre del Comitè Abel. Aquest comitè, format per cinc matemàtics de prestigi internacional, és l’encarregat de proposar i recomanar els candidats al Premi Abel, un guardó que s’atorga anualment a un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el seu camp. El premi, creat pel Govern noruec l’any 2002, és el reconeixement més important que s’atorga en el camp de les matemàtiques, i de fet es considera que és el Premi Nobel dels matemàtics.

A més de la professora de la UB, també formen part del Comitè Abel John Rognes, professor de la Universitat d’Oslo (president), i Rahul Pandharipande (ETH Zuric), Éva Tardos (Universitat de Cornell) i Luigi Ambrosio (Escola Normal Superior, Pisa). Els membres del comitè tenen ara l’encàrrec de proposar noms per a la propera edició del Premi Abel. El 15 de març de l’any vinent el president de l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres anunciarà el guardonat del 2016.

La Dra. Sanz-Solé té una extensa trajectòria científica i una notable projecció internacional. La seva especialitat científica són els processos estocàstics i, en particular, l’anàlisi estocàstica. És autora de més de vuitanta articles en revistes internacionals i d’una monografia sobre el càlcul de Malliavin. Ha visitat un gran nombre d’universitats i institucions de recerca d’Europa i d’Amèrica i habitualment la conviden a participar en activitats científiques amb molt d’impacte en temes de la seva especialitat. L’any 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic que atorga la Generalitat de Catalunya.

Font: Notícies de la UB

Informació relacionada


1 comentari

Matemàtiques amb Anton Aubanell: Marta Sanz

Matemàtiques amb Anton Aubanell

L’emissió del dia 25 de juny de l’espai Matemàtiques amb Anton Aubanell, secció fixa del programa Extraradi (COMRàdio), va comptar, a banda dels col·laboradors habituals, amb la participació d’una convidada d’excepció: Marta Sanz-Solé.

La Doctora Sanz-Solé és Presidenta de la European Mathematical Society (EMS), professora del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística i investigadora principal del grup de recerca de Processos estocàstics de la Universitat de Barcelona (UB).

Durant la conversa, Marta Sanz va parlar del 6è Congrés Europeu de Matemàtiques, (Cracòvia, 2-7 de juliol), que comptarà amb uns 1.000 participants, definint-lo com una “fira de mostres de matemàtiques”, en la qual s’apunten les tendències actuals. L’efecte de les retallades; la presència de dones en la disciplina —de la paritat del grau a la desigualtat creixent a mesura que s’ascendeix als llocs de responsabilitat—; el boicot de la comunitat científica als grans editors i l’ensenyament de les matemàtiques, van centrar la resta de la conversa. Si us la vau perdre, podeu recuperar-la ara:

Reproduir

Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora habitualment amb el programa.

Trobareu diverses obres d’Anton Aubanell i de Marta Sanz al catàleg.


1 comentari

SCM/Notícies entrevista Marta Sanz-Solé

La revista SCM/Notícies de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) inclou en el darrer número (pdf) una extensa entrevista a Marta Sanz-Solé, catedràtica del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona i presidenta de la European Mathematical Society (EMS).

Sanz-Solé repassa la seva feina al capdavant de la EMS, els reptes que s’ha proposat dur a terme durant el seu mandat, l’estat de la recerca matemàtica a Europa i a Catalunya i el cada cop més visible paper de les matemàtiques en el desenvolupament científic durant el segle XXI.

SCM: Finalment, que diries a un jove que, sense conèixer gaire aquest món, decideix dedicar-se a les matemàtiques simplement «perquè m’agraden»?
MS: Li diria que, d’entrada, comencem be. Perquè per sentir-se feliç i realitzat en una professió, cal que trobem atractiu pels diferents aspectes del seu exercici. Però també insistiria en el fet que no n’hi ha prou amb sentir-se atret. Igual que per ser un bon pianista no n’hi ha prou amb adorar la música, sinó que cal talent i formació, per dedicar-se a les matemàtiques i no patir una frustració hauria d’estar segur de posseir un cert talent. El talent que portem en forma incipient el descobreixen més fàcilment els que ens envolten: professors, família, amics. Aleshores li preguntaria: t’han dit moltes vegades que serveixes per a les matemàtiques? Sí? Doncs endavant, ara cal potenciar les teves aptituds, fer-les florir; i això només és possible amb un procés de formació molt bo i intens. Cal esforç, però goso dir sense dubtes que les matemàtiques són meravelloses i dedicar-s’hi és una bona aposta.

Podeu llegir l’entrevista íntegra al número 30 (febrer 2011) del SCM/Notícies, de la pàgina 8 a la 13.

En el mateix número, a la pàgina 16, s’hi publica un emotiu article en record de Joaquim Font i Arjó (1958-2010), que va morir el 18 de novembre de l’any passat, escrit pels seus amics i companys del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona.


1 comentari

Marta Sanz-Solé: “La teoria més abstracta pot ser la base d’aplicacions demà”

Fotografia de C. Álvarez

El diari El País, que últimament està dedicant una gran atenció a les matemàtiques, publicava ahir a la contraportada una entrevista a Marta Sanz-Solé, catedràtica del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona i presidenta de la European Mathematical Society.

“Los matemáticos no somos gente rara, pero lo de encerrarse un poco en uno mismo es una actitud implícita a un proceso de creación en estado orgásmico”. Y añade que ese proceso, que están estudiando los neurólogos, “funciona en el organismo, en tu cerebro, un poco como cuando uno se enamora y se altera la bioquímica”. Sanz-Solé pone un par de ejemplos: Gaudí diseñando la Sagrada Familia o el músico que se aísla socialmente cuando compone y “un porcentaje alto de los matemáticos estamos muy centrados en lo que hacemos”.


1 comentari

Marta Sanz-Solé: “S’equivoquen els que pensen que si una recerca científica no té una aplicació pràctica immediata no serveix per a res”

Fotografia de Robert Ramos

Si pensem en l’astrofísica i llegim que la Unió Europea ha concedit desenes de milions per a la construcció d’un telescopi, tothom ho entén i no pensem que en el fons ho estem pagant entre tots. Si parléssim d’una gran inversió per a les matemàtiques la gent no ho entendria. I en realitat, les matemàtiques no necessiten excessives inversions en infraestructures, perquè no ens fan falta grans instal·lacions científiques. Nosaltres necessitem inversions per a personal, investigadors, per a recursos informàtics i per a bases de dades, accés a documents. El nostre treball sovint consisteix a escriure articles i difondre’ls; per tant, el nostre laboratori és una mena de biblioteca. S’han fet molts esforços però creiem que fins ara els responsables de política científica de la Unió Europea han tingut molt arraconades les matemàtiques. Les matemàtiques, com altres apartats de la ciència fonamental, han estat deixades de banda i això és un negoci ruïnós perquè sense ciència fonamental no hi ha progrés. Li puc dir que, en relació amb aquest missatge tan simple, molts polítics diuen que sí amb el cap però després, a l’hora de distribuir els recursos, se n’obliden completament. S’equivoquen els que pensen que si una recerca científica no té una aplicació pràctica immediata no serveix per a res.

El diari Avui va publicar el 22 d’octubre una entrevista a Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat Processos estocàstics, i recentment escollida Presidenta de la European Mathematical Society (EMS) per al període 2011-2014.

Font: Creamat

Comparteix l'entrada


1 comentari

Marta Sanz-Solé, nova Presidenta de la European Mathematical Society

Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, ha estat escollida Presidenta de la European Mathematical Society (EMS) per al període 2011-2014, durant els Consell General que ha celebrat la organització el 10 i 11 de juliol a Sòfia (Bulgària).

Marta Sanz-Solé té una extensa trajectòria científica. És especialista en processos estocàstics i investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat Processos estocàstics, finançat per la Generalitat de Catalunya. És autora de més de 80 articles publicats en revistes internacionals i de nombroses monografies. Ha visitat moltes universitats i centres de recerca de diversos països (França, Itàlia, Suïssa, EUA, Suècia…) i ha participat en diversos congressos internacionals, comitès i representacions. Pertany a múltiples societats matemàtiques (American Mathematical Society, Bernoulli Society, European Mathematical Society, Institute of Mathematical Statistics, Real Sociedad Matemática Española, Societat Catalana de Matemàtiques) i ha exercit diferents càrrecs acadèmics a la Universitat de Barcelona.

L’any 1998 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tècnic

Més informació:

Font: Boletín de la RSME, 234 del 12/07/10 (pdf)

Comparteix l'entrada