Divendres passat, en el context del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, el programa Planta Baixa de TV3 va dedicar un espai a parlar de la passió per les matemàtiques. Durant la conversa, en què hi havia representades tres generacions de dones, totes tres van fer èmfasi en la curiositat, no només com a motor de les matemàtiques —i de la ciència en general— sinó com a desencadenant de la creació humana.
Carlota Ruiz, alumna de segon d’ESO, Helena Arias, estudiant de Física a la UNED i del doble grau en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a la UPC i Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, van explicar què les empenyia a estudiar matemàtiques i per què els resultava una activitat tan satisfactòria.
Si us vau perdre la conversa, ara podeu recuperar-la.
Marta Sanz-Solé, catedràtica emèrita de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, inaugura «Codi personal», la sèrie audiovisual en què es donen a conèixer opinions i trets personals d’acadèmics de la UB que han destacat per la seva trajectòria professional i la passió amb què han transmès el seu saber.
No us la perdeu!
Aconsello creure en la serendipitat: la ciència, moltes vegades, ha fet grans descobriments insospitats. — Marta Sanz-Solé
A més de ser una de les ciències més creatives que es poden trobar, és una sortida professional indiscutible. Només un 8,20% dels llicenciats en matemàtiques estan a l’atur enfront del 21% de la mitjana.
El diari, inclòs en la bossa que es va lliurar als congressistes en formalitzar la inscripció, se centra fonamentalment en els canvis que està experimentant la didàctica de les matemàtiques, impulsats sobretot per un col·lectiu entusiasta, organitzat en diverses associacions i organismes (FEEMCAT, ABEAM, MMACA, Creamat, SCM).
A banda de l’editorial, que insisteix en la importància de la renovació pedagògica en general —i en matemàtiques en particular—, el dossier està farcit d’articles i reportatges sobre l’estat de l’ensenyament de les matemàtiques a casa nostra, sobre les sortides professionals dels estudis o sobre el lligam indefugible entre les eines tecnològiques que usem a diari i aquesta ciència.
Al llarg de les diverses pàgines, el diari ofereix també la possibilitat de resoldre 47 problemes com els que es plantegen cada any a les proves Cangur.
Durant la conversa, analitza els problemes que cal afrontar per encarar amb èxit l’ensenyament de les matemàtiques, els camps professionals que s’obren per als graduats, com han canviat al llarg dels anys els alumnes i la preparació prèvia o la diferència de paritat entre nois i noies a mesura que es progressa.
L’entrevista, enregistrada en vídeo i transcrita després, es pot llegir o veure des d’aquest enllaç.
És molt important que pares i professors, davant d’una frustració o un fracàs, siguin molt positius. Crec que als joves se’ls ha d’animar, no desanimar.
Marta Sanz Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques, ha estat nomenada membre del Comitè Abel. Aquest comitè, format per cinc matemàtics de prestigi internacional, és l’encarregat de proposar i recomanar els candidats al Premi Abel, un guardó que s’atorga anualment a un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el seu camp. El premi, creat pel Govern noruec l’any 2002, és el reconeixement més important que s’atorga en el camp de les matemàtiques, i de fet es considera que és el Premi Nobel dels matemàtics.
A més de la professora de la UB, també formen part del Comitè Abel John Rognes, professor de la Universitat d’Oslo (president), i Rahul Pandharipande (ETH Zuric), Éva Tardos (Universitat de Cornell) i Luigi Ambrosio (Escola Normal Superior, Pisa). Els membres del comitè tenen ara l’encàrrec de proposar noms per a la propera edició del Premi Abel. El 15 de març de l’any vinent el president de l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres anunciarà el guardonat del 2016.
La Dra. Sanz-Solé té una extensa trajectòria científica i una notable projecció internacional. La seva especialitat científica són els processos estocàstics i, en particular, l’anàlisi estocàstica. És autora de més de vuitanta articles en revistes internacionals i d’una monografia sobre el càlcul de Malliavin. Ha visitat un gran nombre d’universitats i institucions de recerca d’Europa i d’Amèrica i habitualment la conviden a participar en activitats científiques amb molt d’impacte en temes de la seva especialitat. L’any 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic que atorga la Generalitat de Catalunya.
Durant la conversa, Marta Sanz va parlar del 6è Congrés Europeu de Matemàtiques, (Cracòvia, 2-7 de juliol), que comptarà amb uns 1.000 participants, definint-lo com una “fira de mostres de matemàtiques”, en la qual s’apunten les tendències actuals. L’efecte de les retallades; la presència de dones en la disciplina —de la paritat del grau a la desigualtat creixent a mesura que s’ascendeix als llocs de responsabilitat—; el boicot de la comunitat científica als grans editors i l’ensenyament de les matemàtiques, van centrar la resta de la conversa. Si us la vau perdre, podeu recuperar-la ara:
Sanz-Solé repassa la seva feina al capdavant de la EMS, els reptes que s’ha proposat dur a terme durant el seu mandat, l’estat de la recerca matemàtica a Europa i a Catalunya i el cada cop més visible paper de les matemàtiques en el desenvolupament científic durant el segle XXI.
SCM: Finalment, que diries a un jove que, sense conèixer gaire aquest món, decideix dedicar-se a les matemàtiques simplement «perquè m’agraden»? MS: Li diria que, d’entrada, comencem be. Perquè per sentir-se feliç i realitzat en una professió, cal que trobem atractiu pels diferents aspectes del seu exercici. Però també insistiria en el fet que no n’hi ha prou amb sentir-se atret. Igual que per ser un bon pianista no n’hi ha prou amb adorar la música, sinó que cal talent i formació, per dedicar-se a les matemàtiques i no patir una frustració hauria d’estar segur de posseir un cert talent. El talent que portem en forma incipient el descobreixen més fàcilment els que ens envolten: professors, família, amics. Aleshores li preguntaria: t’han dit moltes vegades que serveixes per a les matemàtiques? Sí? Doncs endavant, ara cal potenciar les teves aptituds, fer-les florir; i això només és possible amb un procés de formació molt bo i intens. Cal esforç, però goso dir sense dubtes que les matemàtiques són meravelloses i dedicar-s’hi és una bona aposta.
Podeu llegir l’entrevista íntegra al número 30 (febrer 2011) del SCM/Notícies, de la pàgina 8 a la 13.
“Los matemáticos no somos gente rara, pero lo de encerrarse un poco en uno mismo es una actitud implícita a un proceso de creación en estado orgásmico”. Y añade que ese proceso, que están estudiando los neurólogos, “funciona en el organismo, en tu cerebro, un poco como cuando uno se enamora y se altera la bioquímica”. Sanz-Solé pone un par de ejemplos: Gaudí diseñando la Sagrada Familia o el músico que se aísla socialmente cuando compone y “un porcentaje alto de los matemáticos estamos muy centrados en lo que hacemos”.
Si pensem en l’astrofísica i llegim que la Unió Europea ha concedit desenes de milions per a la construcció d’un telescopi, tothom ho entén i no pensem que en el fons ho estem pagant entre tots. Si parléssim d’una gran inversió per a les matemàtiques la gent no ho entendria. I en realitat, les matemàtiques no necessiten excessives inversions en infraestructures, perquè no ens fan falta grans instal·lacions científiques. Nosaltres necessitem inversions per a personal, investigadors, per a recursos informàtics i per a bases de dades, accés a documents. El nostre treball sovint consisteix a escriure articles i difondre’ls; per tant, el nostre laboratori és una mena de biblioteca. S’han fet molts esforços però creiem que fins ara els responsables de política científica de la Unió Europea han tingut molt arraconades les matemàtiques. Les matemàtiques, com altres apartats de la ciència fonamental, han estat deixades de banda i això és un negoci ruïnós perquè sense ciència fonamental no hi ha progrés. Li puc dir que, en relació amb aquest missatge tan simple, molts polítics diuen que sí amb el cap però després, a l’hora de distribuir els recursos, se n’obliden completament. S’equivoquen els que pensen que si una recerca científica no té una aplicació pràctica immediata no serveix per a res.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 