Amb motiu del Dia Internacional de les Dones hem preparat una mostra bibliogràfica protagonitzada per algunes de les dones que, malgrat tots els obstacles, han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de les Matemàtiques i de la Informàtica.
Dimecres 22 de febrer farà exactament 100 anys que Albert Einstein visitava el principat, convidat pel catedràtic d’acústica i òptica, Esteve Terradas, en nom de la Mancomunitat de Catalunya. En arribar a l’estació de França, procedent de Toló, ningú l’havia anat a rebre perquè no havia tingut temps d’enviar un telegrama informant del dia i l’hora d’arribada.
La premsa de l’època no es va posar d’acord sobre l’allotjament al qual es va adreçar: des d’una modesta pensió de la Rambla —Quatre Nacions, avui convertida en hotel—, a l’hotel Colón, de la Plaça de Catalunya, o al domicili particular d’Esteve Terradas. Altres fonts apunten que finalment, ell i la seva dona Elsa, van acabar allotjant-se a l’hotel Ritz.
Entre malentesos i confusions, va començar una estada que s’allargaria fins al dia 1 de març i que va dur el físic alemany a diversos indrets del país. De Barcelona —on va visitar l’Ajuntament, la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), la Universitat de Barcelona (UB), l’Escola del Mar o l’Escola Industrial—, va viatjar cap a Terrassa i Sant Cugat del Vallès, el 24 de febrer. L’endemà, Einstein i la comitiva que l’acompanyava, encapçalada per Josep Puig i Cadafalch, llavors president de la Mancomunitat de Catalunya, es van traslladar fins a l’Espluga de Francolí, com a preludi de la visita al Monestir de Poblet, on es conserva encara la seva signatura al llibre d’honor.
La visita d’Einstein s’emmarcava en el procés impulsat per la societat catalana amb la intenció de construir una comunitat científica moderna; un procés que havia donat fruits ja amb la constitució l’any 1907 de l’IEC i que havia continuat amb la fundació el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya. El Consell de Pedagogia —òrgan creat per la Diputació Provincial de Barcelona per fer-se càrrec de la política científica i tècnica del país—, organitzava els Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, en el marc dels quals, Einstein havia de pronunciar una sèrie de conferències sobre la Teoria de la Relativitat.
22-28 febrer. Estada a Barcelona. Molta fatiga, però gent amable (Terradas, Campalans, Lana, la filla de Tirpitz), cançons populars, balls, refectorium. Ha estat agradable! 2 de març. Arribada a Madrid. Partença de Barcelona, càlid comiat. Terradas, cònsol alemany i la filla de Tirpitz, etc.
Diari d’Albert Einstein
El portal commemoratiu de la FCRI
Enguany, amb motiu del centenari, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ha actualitzat el portal publicat 10 anys enrere —«Einstein a Catalunya»— per commemorar el 90è aniversari, que documenta l’itinerari i les activitats del premi Nobel al país. S’hi poden consultar els indrets i les institucions que va visitar, tant a Barcelona com a Catalunya.
El portal inclou una secció d’hemeroteca que recull el que van publicar els mitjans d’aleshores, articles contemporanis, documents relacionats i dues guies didàctiques, una per a primària i l’altra per a secundària. Tot plegat il·lustrat amb abundants fotografies que mostren una altra imatge del personatge, més enllà de l’estrictament acadèmica o protocolària.
Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923)
No podem referir-nos a l’estada d’Albert Einstein a Catalunya sense esmentar un llibre tant recent que amb prou feines l’hem pogut fullejar. Antoni Roca Rosell, professor d’història de la ciència i de la tècnica a la UPC acaba de publicar, aquest mateix mes, Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923), una obra exhaustiva que repassa i contextualitza aquella viatge, l’impacte científic que va tenir i l’estat de la ciència a la Catalunya dels anys 20. Destaquem, a més, que la UPC ha tingut l’encert de publicar-lo electrònicament i amb llicència Creative Commons BY-NC-ND.
Un any més, la Universitat de Barcelona a través dels vicerectorats d’Igualtat i Gènere i de Recerca, ha preparat un seguit d’activitats i actes que es desenvoluparan durant tot el mes de febrer arreu de les seves instal·lacions. Hi han col·laborat també La UB Divulga, la Unitat d’Igualtat i les comissions d’igualtat de les diferents facultats i instituts de recerca.
Dones que estudien informàtica i matemàtiques: qui són i per què són tan poques
En l’àmbit que ens és propi —les matemàtiques i la informàtica— volem compartir un article publicat l’any passat per Anna Puig —doctora en Llenguatges i Sistemes Informàtics i professora titular de la Facultat— i Joana Cirici —doctora en matemàtiques i vicedegana de Recerca— que, des de les dues disciplines, analitza aquest biaix de gènere i respon algunes de les preguntes que tots ens formulem.
Si nos fijamos en la Universidad de Barcelona (UB), con presencia de estudios de matemáticas e ingeniería informática, el porcentaje de mujeres matriculadas en el grado de Matemáticas se ha estancado por debajo del 40 % en los últimos diez años.
Es especialmente preocupante el área de Ingeniería Informática, en la cual la presencia de mujeres resulta casi anecdótica, con tan sólo un 15 % de mujeres matriculadas en este grado el último año. Se trata de una de las áreas de la tecnología más masculinizadas, en la que existen claros y persistentes desequilibrios de género.
Tal dia com avui, l’any 1906, naixia a Nova York Grace Hopper.
Almirall de la marina nord-americana i pionera de la informàtica, va ser la primera a escriure un compilador. És també recordada pel seu paper decisiu en la creació de COBOL.
Avui, 23 de novembre (11/23 pels anglosaxons) se celebra el Dia de Fibonnacci, en honor al matemàtic italià Leonardo da Pisa i la seva cèlebre successió numèrica.
La successió de Fibonacci és una successió infinita de nombres, naturals. El primer és el 0 i el segon l’1. A partir d’aquí cada nombre és el resultat de la suma dels dos anteriors:
Entre el 24 i el 30 d’octubre se celebra la Setmana Internacional de l’Accés Obert, amb el lema “En obert per a la justícia climàtica”. Com cada any des del 2008, el CRAI de la Universitat de Barcelona hi participa i aquest any ho fa amb les següents actuacions: Dilluns 24 d’octubre, de 10h a 12h. […]
Tal dia com avui, l’any 1914, naixia a Tulsa (Oklahoma) el gran divulgador científic i especialista en matemàtica recreativa Martin Gardner.
Gardner (Tulsa, Oklahoma 21 d’octubre de 1914 – Norman, Oklahoma, 22 de maig de 2010), va ser un gran divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa. De 1957 a 1983 va publicar la columna Mathematical Games a la revista Scientific American i de 1983 a 2002, la columna Notes of a Fringe-Watcher—originalment Notes of a Psi-Watcher— a la publicacióSkeptical Inquirer. Al llarg de la seva vida va publicar un centenar de llibres, molts dels quals recollien les seves columnes mensuals.
Fill d’un geòleg i d’una educadora d’escola bressol, no era matemàtic de formació. Es va llicenciar en Filosofia el 1936 a la Universitat de Chicago, tot i que de ben petit ja va mostrar moltes aptituds per a les matemàtiques, a banda d’un gran interès pels enigmes, els trencaclosques i els jocs d’enginy. Segurament l’origen d’aquella afició el va desvetllar el seu pare quan li va regalar Cyclopedia of Puzzles de Sam Loyd.
Després d’exercir diversos oficis i de publicar en diferents mitjans, l’any 1957 va iniciar la col·laboració més celebrada proposant jocs i reptes matemàtics a Scientific American fins l’any 1983. En paraules d’Anton Aubanell, aquella columna «consagraria a Martin Gardner com l’escriptor de matemàtica recreativa més llegit de tots els temps continuant l’estela d’autors com Sam Loyd o Henry Ernest Dudeney i, fins i tot, creant personatges com el del Dr. Matrix.»
L’entusiasme que desvetlla l’obra de Gardner va fer que l’any 1993 els seus seguidors organitzessin el primer Gathering for Gardner (G4G), una trobada que se celebra cada dos anys a Atlanta i en la qual es fan lectures, demostracions, espectacles de màgia i trucs de tota mena, sempre amb una presència constant i subjacent de les matemàtiques. A partir de 2010, i coincidint amb l’aniversari de Gardner, se celebra també el G4G Martin Gardner Celebration of Mind, la jornada que celebrem avui.
L’exposició amb motiu del centenari
L’any 2014 i coincidint amb el seu centenari, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica li va retre homenatge amb l’exposició virtual Martin Gardner: Centenari (1914-2014) que us convidem ara a revisitar.
Hi repassàvem la biografia, la seva generosa bibliografia, entrevistes, homenatges i tota mena de recursos. La presentació anava a càrrec d’Anton Aubanell, aleshores professor de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica i de secundària, membre del CREAMAT i del MMACA i gran amic de la Biblioteca.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 