Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

La RSME edita «Gardner para principiantes: enigmas y juegos matemáticos»

Gardner para principiantesLa Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha editat, amb aquest títol, un nou volum de la col·lecció Biblioteca Estímulos Matemáticos. Aprofitant el centenari de Martin Gardner, celebrat l’any passat, i amb la intenció de continuar la seva tasca divulgativa, van demanar a diverses persones si voldrien contribuir en aquesta obra col·lectiva. La proposta va tenir tan bona acollida que finalment es publicarà més d’un títol amb les col·laboracions recollides.

El plantejament del llibre és, d’alguna manera, continuar el camí iniciat per Gardner en les seves col·laboracions periòdiques a Scientific American i “convertir centenars de nens en matemàtics”. L’obra s’adreça especialment a estudiants d’ESO i Batxillerat, convidant-los a endinsar-se en el món de la matemàtica recreativa, una àrea ignorada pels currículums escolars.

Gardner para principiantes, coordinat per Fernando Blasco, s’estructura en 14 articles —un per a cada carta de la baralla francesa, més un comodí— i proposa, no només una lectura atenta, sinó també un seguit d’activitats per posar en pràctica. Hi ha problemes, enigmes, les matemàtiques de les bombolles de sabó, una introducció a la criptografia, als grafs, paradoxes, i molts altres aspectes menys coneguts de les matemàtiques.

Entre els col·laboradors, hi trobareu alguns vells coneguts d’aquest blog, com Anton Aubanell, Claudi Alsina, Fernando Blasco o Clara Grima. La resta, són Pedro Alegría, Migel Ángel Morales, María Luz Callejo, Raúl Ibáñez, Ana De La Fuente, Manuel García, Adela Rodríguez, Roger B. Nelsen, Bernardo Recamán, Esteban Serrano, Vicente Meavilla, Jorge Luengo i Isabel Queralt.

Font: Boletín de la RSME, nº 432 (19/01/2015)


Deixa un comentari

Homenatgem Martin Gardner en el centenari del seu naixement

Martin Gardner: centenari 1914-2014Il·lustració de Ken Fallin, utilitzada amb autorització de l’autor

La contribució de Martin Gardner a la cultura intel·lectual contemporània és única —pel seu abast, per la seva profunditat i per la seva comprensió de les grans qüestions que importen.

Noam Chomsky, citat per The Washington Post a Martin Gardner, prolific math and science writer, dies at 95

Tal dia com avui, el 21 d’octubre de 1914, tot just 4 mesos després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, va néixer a Tulsa (Oklahoma), Martin Gardner. El 22 de maig de 2010, 4 anys abans de fer els 100, moria a Norman, al mateix estat d’Oklahoma.

Amb motiu del centenari, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge amb una exposició virtual, que recorda la seva immensa contribució a l’hora d’apropar les matemàtiques al gran públic, des d’una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.

La mostra proposa un recorregut per la biografia de Gardner, per la seva producció intel·lectual i les seves aportacions, especialment en el camp de la matemàtica recreativa, i també en la divulgació de la ciència en general, el pensament crític, l’escepticisme científic i la filosofia.

Agraïments

  • Agraïm al professor Anton Aubanell la seva col·laboració entusiasta a l’hora de redactar la presentació d’aquesta mostra. Podeu descarregar-la, si voleu, maquetada i en pdf.
  • Agraïm a Ken Fallin la seva predisposició a ajudar-nos. A banda d’autoritzar-nos a fer servir la seva caricatura de Martin Gardner, en va digitalitzar una còpia a alta resolució perquè poguéssim fer el cartell.

Qui era Martin Gardner?

Martin Gardner va ser un gran divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa. De 1956 a 1981 va publicar ininterrompudament  la columna Mathematical Games a la revista Scientific American i de 1983 a 2002, la columna Notes of a Fringe-Watcher —originalment Notes of a Psi-Watcher a la publicació Skeptical Inquirer. Al llarg de la seva vida va publicar un centenar de llibres, molts dels quals recollien les seves columnes mensuals.

Annotated Alice

Il·lustració original de John Tenniel per a Alice's Adventures in WonderlandL’any 1960 es va publicar la que segurament és la seva obra més celebrada, The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científcs, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition.

The last level of metaphor in the Alice books is this: that life, viewed rationally and without illusion, appears to be a nonsense tale told by an idiot mathematician.

Gardner, Martin. The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass. New York : Wings Books, 1998, p. 15.

Escepticisme científic

Martin Gardner va ser molt bel·ligerant amb les pseudociències i tots aquells corrents de pensament, pseudoreligiosos i/o alternatius, basats en afirmacions acientífiques indemostrades. L’any 1952 va publicar Fads and Fallacies in the Name of Science, una obra pionera i fundacional del moviment escèptic, que explorava les perspectives més que dubtoses del creacionisme, la cienciologia, la dianètica, els ovnis, la radioestèsia o la percepció extra-sensorial. Aquesta obra i les posteriors (Science: Good, Bad and Bogus, 1981; Order and Surprise, 1983, Gardner’s Whys & Wherefores, 1989) li van valer gran quantitat de detractors entre els esmentats corrents.

L’any 1976, Gardner va fundar, amb Carl Sagan, Isaac Asimov, B.F. Skinner, Paul Kurtz i altres col·legues, el Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal (CSICOP), que canviaria de nom el 2006 i passaria a denominar-se Committee for Skeptical Inquiry (CSI). Des de 1983 fins al 2002 va publicar ininterrompudament la columna Notes of a Fringe-Watcher a la revista Skeptical Inquirer, que edita l’entitat. Tots aquells articles es van recollir, igual com ja s’havia fet abans amb els de Scientific American, en 5 llibres.

Malgrat tot, Gardner es definia a si mateix com a «teista filosòfic» i fideista, en la mateixa línia que Immanuel Kant, Charles Peirce, William James o Miguel de Unamuno: creia en un Déu personal, en el més enllà i en la oració, però no creia en cap religió establerta. Admetia que no hi havia res que provés l’existència de Déu o la immortalitat de l’ànima i que els ateus tenien millors arguments. Adduïa, però, que la seva creença no era racional, més aviat emocional i «quixotesca», enfrontada a les evidències i a les probabilitats.

I am a philosophical theist. I believe in a personal god, and I believe in an afterlife, and I believe in prayer, but I don’t believe in any established religion. This is called philosophical theism…. Philosophical theism is entirely emotional. As Kant said, he destroyed pure reason to make room for faith.

Carpenter, Alexander. Martin Gardner on Philosophical Theism, Adventists and Price” Interview, Spectrum, 17 d’octubre de 2008.

Podeu visitar la mostra Martin Gardner: Centenari, 1914-2014


Deixa un comentari

El joc de la vida

Patró descobert per Hartmut Holzwart el 1993

Patrons extraordinàriament complexos poden sorgir de la implementació de regles ben senzilles. Aquest és el cas del joc de la vida, dissenyat pel matemàtic John Conway i popularitzat per un altre matemàtic, Martin Gardner, l’any 1970. En paraules de Gardner : “a causa de les analogies amb les crescudes, davallades i alteracions d’una societat d’organismes vius, [el joc de la vida] pertany a la creixent classe del que s’anomenen jocs de simulació, que s’assemblen a processos de la vida real.”

El joc consisteix en una graella de cel·les quadrades on cada cel·la té dos possibles estats: viva o morta. El jugador únicament ha de definir l’estat inicial de la població i, a partir d’aquí, cada nova generació quedarà determinada per l’anterior, segons aquestes 3 regles:

  1. Si una cel·la viva té exactament dues o tres cel·les veïnes vives, seguirà viva.
  2. Si una cel·la morta té exactament tres cel·les veïnes vives, naixerà.
  3. En cas contrari, la cel·la morirà o seguirà morta.

Una cel·la veïna és qualsevol de les 8 cel·les adjacents —també en diagonal— a una cel·la determinada.

Amb aquestes normes bàsiques podem crear tota mena de models poblacionals: des dels que s’estabilitzen al cap de poques generacions fins als que s’autoreprodueixen. Un dels més curiosos és l’anomenada “pistola de planejadors”, que a partir de l’estat inicial de la figura, cada 30 generacions dispara un planejador –una petita població que es va allunyant.

Imatge de Kief, CC-BY-SA

A Lifewiki hi trobareu una col·lecció de gairebé 700 patrons però també podeu provar els vostres propis dissenys a Conway’s Game of Life.

Si encara voleu practicar més, podeu descarregar-vos lliurement el joc en java —per a Windows, Mac i Linux— des de la pàgina d’Edwin Martin, John Conway’s Game of Life.

Font: Rayo, Agustín. El juego de la vida: un clásico de John Conway popularizado por Martin Gardner. Investigación y Ciencia (2010), núm. 411, p. 90-91.

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Martin Gardner’s Celebration of Mind

Martin Gardner va morir el 22 de maig d’enguany i la Gathering 4 Gardner Foundation celebra avui el 96 è any del seu naixement. Respectant la voluntat del mateix Gardner, enlloc d’un homenatge se celebrarà la Celebration of Mind, un festa descentralitzada amb l’objectiu de continuar la seva tasca divulgativa de les matemàtiques, des la vessant més lúdica.

Des de l’escepticisme als trencaclosques, de l’art als trucs de màgia, dels jocs a l’il·lusionisme, tots els interessos i camps d’estudi de Gardner seran presents en alguna de les 66 festes que se celebraran arreu del món.

A la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UDG) se celebrarà, a les 17:30, un acte de remembrança de Martin Gardner, a càrrec de Miquel Duran, professor de Química de la UDG.

A l’Aula Miguel de Guzmán de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) s’ha programat, de 17:30 a 19:30, un acte commemoratiu que inclou diverses conferències (pdf). La Biblioteca de la UCM ha preparat una exposició virtual (ppt).

Més informació:


2 comentaris

Ha mort Martin Gardner

Fotografia de Konrad Jacobs

El 22 de maig i amb 95 anys va morir Martin Gardner, pioner de la matemàtica recreativa, figura clau de l’escepticisme i mestre de la divulgació científica.

Gardner va mantenir des de 1956 i fins el 1981 una columna de jocs matemàtics —Math Games— a Scientific American, i entre 1983 i 2002 va escriure una columna a The Skeptical Inquirer. És autor de més de 70 llibres, molts d’ells dedicats a desemmascarar xarlatans i teories pseudocientífiques.

The Nature of Things

Vodpod videos no longer available.

Més informació:

Font: Boing Boing

Comparteix l'entrada