Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Hem digitalitzat la tesi doctoral de Ferran Sunyer i Balaguer

Avui fa justament 56 anys que Ferran Sunyer i Balaguer defensava la tesi doctoral davant del tribunal presidit per Josep Maria Orts. Dipositada des d’aleshores a la Universitat de Barcelona, no ha estat fins ara que l’hem digitalitzat —amb el vist-i-plau de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB), que és qui n’ostenta els drets— i l’hem dipositat a TDX per facilitar-ne la consulta.

Sobre la distribución de los valores de una función representada por una serie de Dirichlet lagunar

Sobre la distribución de los valores de una función representada por una serie de Dirichlet lagunarQui era Ferran Sunyer?

Ferran Sunyer i BalagueAntoni Malet en va escriure una biografia, extensa i profusament documentada, que va editar l’IEC l’any 1995. La trobareu al catàleg, si la voleu llegir en paper o en pdf al web de la FFSB. Josep Pla i Carrera, a petició nostra, n’escrivia aquest breu apunt amb motiu del centenari, l’any 2012:

Ferran va néixer amb una atròfia gairebé total del sistema nerviós que el mantingué gairebé paralític del tot —fet que l’impossibilitava de poder escriure— i el condemnava, de per vida, a l’esclavatge de la cadira de rodes i d’un mitjà de transport, amb xofer, que pogués dur-los a tots dos i ajudar-lo a ell.

Ell mateix ho va escriure a A. J. Macintyre [carta de 31 de març de 1959]:

Com ja li vaig dir, pateixo d’una paràlisi que m’impedeix caminar i m’obliga a moure’m en una cadira de rodes, les dimensions de la qual, i el fet de ser plegable, em permeten de viatjar en cotxe (tren, etc.) així com fer servir els ascensors. No puc pujar tot sol una escala.

I tanmateix l’atròfia no li va afectar el cervell que es va mostrar molt ben moblat per comprendre la física i la matemàtica. Tenia una gran capacitat per elaborar els seus resultats sense recórrer a l’escriptura i una gran memòria de retenció que li permetia de dictar-los.

Però per aconseguir que, amb aquestes limitacions, els seus resultats matemàtics arribessin a algunes revistes de matemàtiques —en castellà, francès i anglès— calien dues coses. D’una banda, un ambient casolà adequat i tranquil que li permetés de minimitzar les dificultats inherents a la malaltia. Això ho aconseguí a un principal del carrer Àngel Guimerà, a Sarrià, gràcies a la dedicació de la mare, Àngela Balaguer i Masdevall —havia perdut l’espòs i pare de Ferran, Ricard Sunyer i Molinas, quan l’infant tenia dos anys.

D’altra banda una col·laboració incondicional i continuada d’algú prou dedicat i que es mantingués a l’ombra. La vida havia fet que, amb ell i la mare, hi visquessin dues cosines, Maria i Àngela Carbona i Balaguer, que van aconseguir que, malgrat les dificultats vitals, la vida de Ferran fos molt més planera del que hauria estat sense elles. I li va permetre de disposar d’amanuenses bondadoses i compromeses en l’obra professional de matemàtic.

En definitiva, vaig pensar que, en aquella època, primera meitat del segle XX, l’èxit matemàtic a Ferran li pertany, però no li hauria estat possible assolir-lo sense l’esforç d’altres familiars que van fer possible una certa normalitat dins l’anormalitat.

Josep Pla i Carrera. Presentació de l’exposició Centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer, 1912-2012

Més informació


Deixa un comentari

Els catàlegs es renoven: la nova eina de cerca d’informació acadèmica al CRAI (Bloc de Lletres)

Cercabib s’ha convertit en l’eina principal de cerca d’informació acadèmica del CRAI, un cop superada la fase de proves (podeu llegir tots els detalls a la notícia aquí). La nova eina no suposa tan sols un canvi d’imatge, sinó que afecta directament els continguts que recupera, que s’amplien considerablement. Ara, a més del fons que tenim a […]

via Els catàlegs es renoven: la nova eina de cerca d’informació acadèmica al CRAI — Bloc de Lletres


Deixa un comentari

Cercabib. El nou cercador del CRAI de la UB

El CRAI de la Universitat de Barcelona estrena nova eina de cerca: Cercabib. La nova eina Cercabib permet cercar des d’un únic punt i de manera simultània, a tots els recursos d’informació del CRAI al marge del suport, tipologia o ubicació del recurs: Catàleg; bases de dades, llibres electrònics i revistes electròniques (antic ReCercador); i […]

via Cercabib. El nou cercador del CRAI de la UB — Blog CRAI Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Setmana de l’Accés Obert: la cessió de drets del TFG i del TFM

Dipòsit Digital de la Universitat de BarcelonaEls treballs de final de grau o de màster dels estudiants de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica es publiquen al Dipòsit Digital (DD) de la Universitat de Barcelona (UB). Per fer-ho, cal lliurar el document cessió de drets correctament emplenat i signat.

Què implica la cessió de drets per a tu?

  • Que només autoritzes la UB a publicar el teu treball als seus dipòsits i que coneixes i acceptes les condicions de preservació i difusió del DD.
  • Que ets l’autor del treball. Per això cal que el document de cessió indiqui:
    • El títol del treball, exactament com consta a la portada del TFG o TFM.
    • El nom correcte de l’autor, del tutor i del Departament.
  • Que l’obra és una obra original i que no infringeix cap dret de propietat intel·lectual, de publicitat, comercial, de propietat industrial o d’altres.
  • Que l’obra no constitueix una difamació, ni una invasió de la privadesa o de la intimitat, ni qualsevol injúria cap a tercers.
  • Que l’obra no infringeix els drets de propietat intel·lectual de tercers i que et responsabilitzes davant de la UB si hi hagués qualsevol reclamació que es pogués fer en aquest sentit.
  • Que estàs degudament legitimat per autoritzar la divulgació de l’obra mitjançant les condicions de la llicència Creative Commons, en qualsevol de les seves modalitats.

Què implica la cessió de drets per a la UB?

Cessió de drets TFG

  • Que es reserva el dret de revocar la divulgació d’una obra quan ho consideri convenient per causes justificades, per exemple si un tercer fa prevaler qualsevol dret sobre tota o una part de l’obra i l’autor no pot garantir l’exercici pacífic dels drets que ha cedit a la Universitat. L’autor i la Universitat es comprometen a comunicar-se mútuament l’existència de qualsevol reclamació d’un tercer relacionada amb l’obra.
  • Que si es detecta algun error en l’obra aquesta serà retornada a l’autor.
  • Que únicament posarà a disposició dels seus usuaris l’obra en les condicions establertes en la llicència de difusió escollida per l’autor, però no garanteix ni assumeix cap responsabilitat per la forma en què els usuaris facin un ús posterior del projecte final.
  • Que no s’obliga a divulgar totes les obres rebudes al DD.
  • Que es compromet a preservar, sempre que sigui possible, totes les obres dipositades d’acord amb la política de suport de formats adoptada pel DD.

Les diverses modalitats de llicències Creative Commons
Tots els documents publicats al DD de la UB són recuperables via cercador i accessibles lliurement; per tant, consultables en obert i visibles per a tothom. Major accessibilitat implica major notorietat.


2 comentaris

Cerques guiades: arXiv

arXivArXiv és un repositori autogestionat de preprints en accés obert especialitzat en física, matemàtiques, informàtica, biologia, estadística i matemàtica financera, accessible en línia. Treballa amb format d’arxiu TeX, tot i que també ofereix l’arxiu en PDF. El juny de 2016, 25 anys després de la seva creació, incloïa més d’1.200.000 preprints, descarregats prop de 139 milions de vegades.

S’hi accedeix per la pàgina principal (arXiv.org) o a través de diferents rèpliques (mirror sites) que permeten fer cerques per subcamps, sindicar continguts, etc.

El seu model de finançament es basa en les subvencions rebudes de la Cornell University Library —que n’és la responsable administrativa i financera—, la Simons Foundation i la quota voluntària anual de les institucions membres, basada normalment en la quantitat de preprints descarregats des de la institució.

Com funciona?

Arxiv compta amb moderadors especialistes en cada àrea de coneixement, que s’encarreguen de garantir que els articles siguin de caràcter científic —no s’accepten els de caràcter divulgatiu—, i que estiguin correctament classificats per matèria. Els moderadors no fan avaluació d’experts, no revisen els possibles errors dels articles, sinó que comproven que són adequats per a l’àrea temàtica suggerida per l’autor, mitjançant un sistema de recolzament o suport (endorsement), i així assegurar que la investigació acceptada és rellevant per a la disciplina especificada. En escollir una categoria de la llista de matèries es recomana no fer-ne servir més de dues de secundàries, i no utilitzar els conceptes que descriuen el treball sinó els termes que ajudaran al possible lector a decidir-se per consultar-lo.

Per poder enviar treballs per primer cop —i poder revisar els dels altres autors— cal ser acceptat per un autor aprovat (endorsed). L’excepció a aquest procediment és l’acceptació automàtica d’autors i investigadors d’institucions reconegudes. Per això és recomanable identificar-se amb una adreça de correu electrònic institucional.

La gestió dels drets

Gestió de dretsEls preprints acceptats admeten diverses proteccions de drets: des del domini públic, passant per totes les llicències Creative Commons, al copyright de l’editor d’una revista, tot i que els autors tenen dret a distribuir els preprints i donen a arXiv una llicència irrevocable, no exclusiva, per distribuir-los. Elsevier, per exemple, afirma: «creiem que els autors han de poder distribuir els seus manuscrits per necessitats i interessos personals; així com publicar-los als seus llocs web o repositoris institucionals, o enviar-los per correu electrònic als seus col·legues. Per tant, els autors també es reserven el dret de publicar la seva pròpia versió del manuscrit acceptat en el repositori temàtic arXiv».

Els administradors afegeixen una nota indicant quan hi ha un solapament entre preprints, però en cap cas és sinònim de plagi. La nota indica que hi ha múltiples paraules consecutives en comú amb treballs anteriors. En carregar un article els autors poden anticipar-se a l’addició d’aquesta nota afegint al camp de comentaris aquest solapament: per exemple, “aquest article es basa en gran mesura de arXiv: x, arXiv: i “, o” aquest article reemplaça arXiv: z “. En cas de detectar-se plagi el preprint és retirat immediatament.

La cortesia recomana que en citar un article localitzat a arXiv s’inclogui el número d’arxiu precedit del prefix “arXiv”, i es prioritzi l’enllaç al preprint abans que a la versió publicada en una revista. Ex.: Dmitry Kleinbock, Gregory Margulis. Flows on homogeneous spaces and Diophantine approximation on manifolds, Ann. of Math. (2) 148 (1998), 339-360, arXiv:math.NT/9810036.

Punts forts

  1. Referència. Amb el temps ha esdevingut el lloc de referència de la comunitat matemàtica; l’espai on publicar les versions preliminars dels articles que permet, alhora, estar al cas dels avenços dels col·legues
  2. El preu. La quota és voluntària, però encara que la institució la pagui, sempre és molt més econòmica que la subscripció a qualsevol publicació.
  3. Immediatesa. Publicar l’article a arXiv evita el retard entre l’acceptació de l’article i la publicació, que augmenta encara més si la publicació no s’edita en línia.
  4. ORCID. Permet la interconnexió entre les dues plataformes: des d’arXiv s’inclou l’identificador ORCID i a ORCID s’inclou l’enllaç als preprints inclosos a arXiv.
  5. Retirada. Hi ha la possibilitat de retirar un article contemplant dos estats:
    • Si l’article encara no es troba disponible públicament es pot eliminar o retardar la seva inclusió a ArXiv.
    • Si l’article es troba disponible públicament no es pot esborrar, però sí que es pot anul·lar la disponibilitat pública. Cal estar al cas de demanar que les versions anteriors de l’article es retirin també, per tal que aquestes no estiguin disponibles públicament.
  6. Autogestió. És el propi autor qui gestiona la seva producció a la plataforma i és el responsable de fer-ne el seguiment, d’assegurar-se que la informació és correcta, completa i pertinent.

Punts a millorar

  1. En no revisar-se el contingut dels preprints, de vegades se n’accepten de controvertits o poc fiables. Aquesta manca de mesures de control de qualitat també afecta la detecció d’autoplagi; així com la responsabilitat d’esborrar dades confidencials incloses a l’article.
  2. Encara no està adaptat a dispositius mòbils.
  3. Pot ser que la versió inclosa a arXiv no contingui tots els gràfics inclosos al preprint perquè no accepta més fitxers addicionals que els estrictament necessaris.
  4. Manca de consistència en l’actualització d’informació sobre la publicació de la versió definitiva: no incorpora un enllaç a la revista que publica l’article.
  5. En enllaçar preprints a través del camp de citacions o el de bibliografia has de sortir d’arXiv. De vegades, les fonts d’informació incloses en aquests camps no són enllaçables.
  6. Manca d’interoperabilitat per poder enviar arxius directament des d’altres plataformes d’edició en línia, com Overleaf o Authorea, en format PDF, i sense límit de pes en els arxius d’acompanyament.
  7. Pel que fa als arxius de suport dels preprints com poden ser les dades de recerca, codi, etc. (ancillary files), arXiv va col·laborar del 2010 al 2013 en un projecte pilot per a la conservació de dades. El projecte de repositori Data Conservancy va ser finançat inicialment per la National Science Foundation, però es va abandonar el 2015. Les dades bolcades en aquest repositori s’han fusionat amb el cos dels preprints d’arXiv.

La cerca

  • Cerca simple. Es fa sobre totalitat dels preprints. Per autor, per títol, per vocabulari lliure inclòs al camp del resum o a tot el cos del preprint o per codi identificatiu del preprint. Les paraules es busquen amb l’operador booleà AND per defecte.
  • Cerca avançada. Afegeix la possibilitat de seleccionar àrees temàtiques per restringir la cerca. Per buscar un autor determinat és millor fer servir la cerca avançada: per exemple nom cognom (Laura Costa vs Laura AND Costa). Inclou suggeriments d’ajuda per cercar informació: cerca booleana, etc.

Els resultats

La pantalla de resultats inclou la URL permanent de la cerca i el llistat de coincidències. A més, arXiv ofereix la possibilitat d’activar i desactivar Mathsjax per tal de visualitzar les fórmules matemàtiques amb LaTeX o MathML. Quant a les cerques en el camp de la informàtica, ofereix la possibilitat d’ampliar-les amb SemanticScholar, un cercador especialitzat en publicacions de recerca en els camps de la informàtica i la neurologia, que analitza i extreu la informació utilitzant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats inclouen gràfics en format PNG i en arxius independents al cos de l’article.

Pantalla de resultats

Cada registre inclou la següent informació:

  • Enllaços als altres repositoris que inclouen l’article.
  • Historial d’acceptació del document.
  • Adreça electrònica de l’autor.
  • Possibilitat de descàrrega en diferents formats: PDF, PostScript, etc., amb informació del tipus de llicència signada pels autors i l’historial de la tramesa.
  • Nom de la matèria i submatèria , i el codi numèric que la representa. Possibilitat de cercar pel terme genèric de matèria, o d’altres submatèries suggerides .
  • Referències i citacions: enllaç al repositori NASA ADS (servei de resums que permet trobar-ne de relacionats –els que coincideixin amb les preferències establertes-, referències bibliogràfiques incloses als articles, cites a l’article, cites revisades a l’article, articles suggerits i historial de lectures. Ofereix l’abstract en format Bibtex, i la possibilitat d’enviar correccions del registre).
  • Enllaç a d’altres repositoris on es troba el preprint (DBLP, per exemple), i a d’altres formats per crear llistes de referències.
  • Possibilitat de compartir el registre a diversos serveis web: reddit, Mendeley, scienceWISE, CiteULike, BibSonomy.

Bibliografia


Deixa un comentari

Deu anys de Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (2007-2017)

Blog CRAI Universitat de Barcelona

El mes de març de 2007 es va inaugurar el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, un espai on es pretén recollir totes les publicacions digitals en accés obert derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i altres membres de la comunitat universitària, amb l’objectiu principal de preservar i difondre els documents creats en el si de la nostra universitat.

Al Dipòsit Digital els documents es publiquen en col·leccions organitzades en comunitats, i les primeres van ser: Docència, Institucional i Treballs dels alumnes.

A 29 de març de 2017 hi ha vuit comunitats que contenen 693 col·leccions: 

〉 Dades   Docència   Institucional   Mediateca   Programari   Recerca   Tesis Doctorals   Treballs de l’alumnat

Des de l’inici hi ha hagut una política molt clara quant a quins són…

View original post 661 more words


Deixa un comentari

Cerques guiades: Directory of Open Access Scholarly Resources (ROAD)

Aforismes Neil Gaiman

Fotografia original de Manfred Werner, sota llicència CC-BY-SA 3.0

WikipediaL’octubre de l’any passat el grup d’investigació Open Science & Innovation va presentar a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) els resultats del primer estudi sobre el contingut científic de la Wikipedia en castellà. Aquest estudi evidencia que la Wikipedia és la principal font d’informació científica entre els usuaris d’Internet: el 32,7 % dels estudiants universitaris espanyols la consulten en primer lloc quan volen obtenir informació científica i prop del 70 % del professorat universitari la consulta amb freqüència pel mateix motiu.

La millor manera d’informar-se sobre qualsevol matèria és consultar fonts seleccionades, difoses selectivament i revisades amb cura. A partir d’aquí podem arribar a entendre per què una determinada cosa o fenomen és com és. Tal i com explica Robin Good, si vols entendre què és un cercle i ho mires a la Wikipedia, llegiràs que «és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d’un segment determinat, anomenat radi, respecte a un punt fix determinat, anomenat centre». Aquesta definició, però, no necessàriament et permet fer-te una idea de què és. Saps què és un cercle perquè n’has vist algun, perquè ets capaç de dibuixar-lo.

Si traslladem aquest exemple a la cerca d’informació a Google ens trobem amb una eina que ofereix com a primers resultats els articles més populars —o els més ben posicionats en funció de diversos factors—, que no sempre analitzen i qüestionen diferents punts de vista, opinions o idees ni són els més rellevants. En aquest sentit, els manuals, els articles de revista, les ponències, són fonts que aporten dades contrastades i han estat revisades i supervisades per experts.

Des del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica oferim tot un seguit de recursos acadèmics en obert amb contingut seleccionat amb cura per tal d’ajudar i orientar a fer cerques guiades d’informació d’alt valor.

Directory of Open Access Scholarly Resources (ROAD)

El ROAD és un portal de recursos acadèmics d’accés obert i amb ISSN (International Standard Serial Number). Hi dóna servei l’ISSN International Centre amb el suport de l’Oficina de Comunicació i Informació de la UNESCO.

Inclou publicacions periòdiques, comunicacions, sèries monogràfiques, repositoris i blogs acadèmics. És a dir, recursos resultants d’activitats acadèmiques i de recerca dirigits a estudiants i investigadors.

Directory of Open Access Scholary Resources

El ROAD es marca quatre objectius bàsics:

  • Servir de punt d’accés únic als recursos en línia d’accés obert i gratuït d’arreu del món.
  • Certificar que la publicació inclosa és un recurs amb voluntat de continuïtat.
  • Oferir les metadades bàsiques que serveixin per identificar de forma inequívoca la publicació: títol, editor, URL, freqüència, numeració, etc.
  • Recopilar informació sobre la font que buida la publicació: quina publicació la indexa, quines bases de dades la buida, si té indicadors, etc.

El seu funcionament permet:

  • Fer cerques per títol, matèria, tipus de document, estat de la publicació, i font d’informació que hi dóna cobertura.
  • Filtrar els resultats per llengua, país, anys de cobertura, i tots camps mencionats a l’apartat anterior.
  • Accedir al recurs amb informació.
  • Obtenir estadístiques sobre la producció mundial en accés obert amb ISSN: número de recursos per tipus, continent i país; evolució del número de recursos per tipus, continent i país des de 2004; número de recursos per tipus i matèria; cobertura dels recursos per part de serveis d’indexació i de resums.

Característiques

A diferència d’altres recursos que llisten publicacions en accés obert, com ara el Directory of Open Access Journals (DOAJ), ROAD és exhaustiu: inclou tots els recursos electrònics a text complet amb ISSN, no es limita a les publicacions periòdiques. L’ISSN (la raó de ser de ROAD) és un indicador de continuïtat, per això els recursos inclosos a ROAD tenen una trajectòria vital llarga, no són efímers.

ROAD inclou la informació tècnica del recurs en el mateix portal, però això no depèn de cap servei extern. Tampoc ha de modificar manualment cap dada —les dades es bolquen des de l’oficina de l’ISSN—, ni dependre de la retroacció dels usuaris per actualitzar-la, malgrat incloure un enllaç per rebre notificacions sobre els recursos. Això el diferencia de DOAJ, que té un equip editorial dedicat a elaborar manualment un llistat de títols de publicacions que ja no apareixen al seu portal, consultable en un full de càlcul de Google.

ROAD no controla la qualitat dels recursos inclosos, són els usuaris qui decideixen si un recurs és prou seriós. No té un filtre com el Seal of Approval for Open Access Journals (o segell DOAJ). No depèn del treball de voluntaris, es manté des d’una oficina de la UNESCO —vinculada a l’agència de l’ISSN—, ni tampoc de les contribucions econòmiques dels seus membres.

Exemple d’ús

ROAD permet la cerca simple i l’avançada. La cerca simple s’executa introduint un o més termes a la caixa de cerca, i els resultats obtinguts obeeixen a la cerca del terme en diversos camps (títol, matèria, editor, etc.). La cerca avançada permet buscar escollint els camps, per tal d’obtenir una llista de resultats més refinada.

ROAD Directory

Els resultats es poden ordenar per títol i data —ascendent o descendent— i filtrar per cobertura d’indicadors de revistes (CiteScore, JCR, etc.), cobertura de registres (DOAJ, Keepers, etc.), cobertura de serveis d’indexació (Scopus, EconLit, etc.) matèria, llengua, estat de la publicació (viva o morta), país d’edició i anys d’abast. Cada resultat s’acompanya d’una icona que defineix de quin recurs es tracta: ponència, blog, revista, etc.

El registre del recurs inclou informació molt completa: des de la URL, a la data d’inclusió a ROAD, l’ISSN (paper i en línia), el títol abreujat, els autors i editors —i la seva adreça postal i electrònica—, quin recurs l’indexa i els indicadors, amb factor d’impacte inclòs.

Una de les particularitats és la informació addicional: les altres revistes que inclou ROAD del mateix editor, altres publicacions del país d’origen del recurs o sobre la mateixa matèria.

Més informació