Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


2 comentaris

Cerques guiades: arXiv

arXivArXiv és un repositori autogestionat de preprints en accés obert especialitzat en física, matemàtiques, informàtica, biologia, estadística i matemàtica financera, accessible en línia. Treballa amb format d’arxiu TeX, tot i que també ofereix l’arxiu en PDF. El juny de 2016, 25 anys després de la seva creació, incloïa més d’1.200.000 preprints, descarregats prop de 139 milions de vegades.

S’hi accedeix per la pàgina principal (arXiv.org) o a través de diferents rèpliques (mirror sites) que permeten fer cerques per subcamps, sindicar continguts, etc.

El seu model de finançament es basa en les subvencions rebudes de la Cornell University Library —que n’és la responsable administrativa i financera—, la Simons Foundation i la quota voluntària anual de les institucions membres, basada normalment en la quantitat de preprints descarregats des de la institució.

Com funciona?

Arxiv compta amb moderadors especialistes en cada àrea de coneixement, que s’encarreguen de garantir que els articles siguin de caràcter científic —no s’accepten els de caràcter divulgatiu—, i que estiguin correctament classificats per matèria. Els moderadors no fan avaluació d’experts, no revisen els possibles errors dels articles, sinó que comproven que són adequats per a l’àrea temàtica suggerida per l’autor, mitjançant un sistema de recolzament o suport (endorsement), i així assegurar que la investigació acceptada és rellevant per a la disciplina especificada. En escollir una categoria de la llista de matèries es recomana no fer-ne servir més de dues de secundàries, i no utilitzar els conceptes que descriuen el treball sinó els termes que ajudaran al possible lector a decidir-se per consultar-lo.

Per poder enviar treballs per primer cop —i poder revisar els dels altres autors— cal ser acceptat per un autor aprovat (endorsed). L’excepció a aquest procediment és l’acceptació automàtica d’autors i investigadors d’institucions reconegudes. Per això és recomanable identificar-se amb una adreça de correu electrònic institucional.

La gestió dels drets

Gestió de dretsEls preprints acceptats admeten diverses proteccions de drets: des del domini públic, passant per totes les llicències Creative Commons, al copyright de l’editor d’una revista, tot i que els autors tenen dret a distribuir els preprints i donen a arXiv una llicència irrevocable, no exclusiva, per distribuir-los. Elsevier, per exemple, afirma: «creiem que els autors han de poder distribuir els seus manuscrits per necessitats i interessos personals; així com publicar-los als seus llocs web o repositoris institucionals, o enviar-los per correu electrònic als seus col·legues. Per tant, els autors també es reserven el dret de publicar la seva pròpia versió del manuscrit acceptat en el repositori temàtic arXiv».

Els administradors afegeixen una nota indicant quan hi ha un solapament entre preprints, però en cap cas és sinònim de plagi. La nota indica que hi ha múltiples paraules consecutives en comú amb treballs anteriors. En carregar un article els autors poden anticipar-se a l’addició d’aquesta nota afegint al camp de comentaris aquest solapament: per exemple, “aquest article es basa en gran mesura de arXiv: x, arXiv: i “, o” aquest article reemplaça arXiv: z “. En cas de detectar-se plagi el preprint és retirat immediatament.

La cortesia recomana que en citar un article localitzat a arXiv s’inclogui el número d’arxiu precedit del prefix “arXiv”, i es prioritzi l’enllaç al preprint abans que a la versió publicada en una revista. Ex.: Dmitry Kleinbock, Gregory Margulis. Flows on homogeneous spaces and Diophantine approximation on manifolds, Ann. of Math. (2) 148 (1998), 339-360, arXiv:math.NT/9810036.

Punts forts

  1. Referència. Amb el temps ha esdevingut el lloc de referència de la comunitat matemàtica; l’espai on publicar les versions preliminars dels articles que permet, alhora, estar al cas dels avenços dels col·legues
  2. El preu. La quota és voluntària, però encara que la institució la pagui, sempre és molt més econòmica que la subscripció a qualsevol publicació.
  3. Immediatesa. Publicar l’article a arXiv evita el retard entre l’acceptació de l’article i la publicació, que augmenta encara més si la publicació no s’edita en línia.
  4. ORCID. Permet la interconnexió entre les dues plataformes: des d’arXiv s’inclou l’identificador ORCID i a ORCID s’inclou l’enllaç als preprints inclosos a arXiv.
  5. Retirada. Hi ha la possibilitat de retirar un article contemplant dos estats:
    • Si l’article encara no es troba disponible públicament es pot eliminar o retardar la seva inclusió a ArXiv.
    • Si l’article es troba disponible públicament no es pot esborrar, però sí que es pot anul·lar la disponibilitat pública. Cal estar al cas de demanar que les versions anteriors de l’article es retirin també, per tal que aquestes no estiguin disponibles públicament.
  6. Autogestió. És el propi autor qui gestiona la seva producció a la plataforma i és el responsable de fer-ne el seguiment, d’assegurar-se que la informació és correcta, completa i pertinent.

Punts a millorar

  1. En no revisar-se el contingut dels preprints, de vegades se n’accepten de controvertits o poc fiables. Aquesta manca de mesures de control de qualitat també afecta la detecció d’autoplagi; així com la responsabilitat d’esborrar dades confidencials incloses a l’article.
  2. Encara no està adaptat a dispositius mòbils.
  3. Pot ser que la versió inclosa a arXiv no contingui tots els gràfics inclosos al preprint perquè no accepta més fitxers addicionals que els estrictament necessaris.
  4. Manca de consistència en l’actualització d’informació sobre la publicació de la versió definitiva: no incorpora un enllaç a la revista que publica l’article.
  5. En enllaçar preprints a través del camp de citacions o el de bibliografia has de sortir d’arXiv. De vegades, les fonts d’informació incloses en aquests camps no són enllaçables.
  6. Manca d’interoperabilitat per poder enviar arxius directament des d’altres plataformes d’edició en línia, com Overleaf o Authorea, en format PDF, i sense límit de pes en els arxius d’acompanyament.
  7. Pel que fa als arxius de suport dels preprints com poden ser les dades de recerca, codi, etc. (ancillary files), arXiv va col·laborar del 2010 al 2013 en un projecte pilot per a la conservació de dades. El projecte de repositori Data Conservancy va ser finançat inicialment per la National Science Foundation, però es va abandonar el 2015. Les dades bolcades en aquest repositori s’han fusionat amb el cos dels preprints d’arXiv.

La cerca

  • Cerca simple. Es fa sobre totalitat dels preprints. Per autor, per títol, per vocabulari lliure inclòs al camp del resum o a tot el cos del preprint o per codi identificatiu del preprint. Les paraules es busquen amb l’operador booleà AND per defecte.
  • Cerca avançada. Afegeix la possibilitat de seleccionar àrees temàtiques per restringir la cerca. Per buscar un autor determinat és millor fer servir la cerca avançada: per exemple nom cognom (Laura Costa vs Laura AND Costa). Inclou suggeriments d’ajuda per cercar informació: cerca booleana, etc.

Els resultats

La pantalla de resultats inclou la URL permanent de la cerca i el llistat de coincidències. A més, arXiv ofereix la possibilitat d’activar i desactivar Mathsjax per tal de visualitzar les fórmules matemàtiques amb LaTeX o MathML. Quant a les cerques en el camp de la informàtica, ofereix la possibilitat d’ampliar-les amb SemanticScholar, un cercador especialitzat en publicacions de recerca en els camps de la informàtica i la neurologia, que analitza i extreu la informació utilitzant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats inclouen gràfics en format PNG i en arxius independents al cos de l’article.

Pantalla de resultats

Cada registre inclou la següent informació:

  • Enllaços als altres repositoris que inclouen l’article.
  • Historial d’acceptació del document.
  • Adreça electrònica de l’autor.
  • Possibilitat de descàrrega en diferents formats: PDF, PostScript, etc., amb informació del tipus de llicència signada pels autors i l’historial de la tramesa.
  • Nom de la matèria i submatèria , i el codi numèric que la representa. Possibilitat de cercar pel terme genèric de matèria, o d’altres submatèries suggerides .
  • Referències i citacions: enllaç al repositori NASA ADS (servei de resums que permet trobar-ne de relacionats –els que coincideixin amb les preferències establertes-, referències bibliogràfiques incloses als articles, cites a l’article, cites revisades a l’article, articles suggerits i historial de lectures. Ofereix l’abstract en format Bibtex, i la possibilitat d’enviar correccions del registre).
  • Enllaç a d’altres repositoris on es troba el preprint (DBLP, per exemple), i a d’altres formats per crear llistes de referències.
  • Possibilitat de compartir el registre a diversos serveis web: reddit, Mendeley, scienceWISE, CiteULike, BibSonomy.

Bibliografia


Deixa un comentari

Deu anys de Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (2007-2017)

Blog CRAI Universitat de Barcelona

El mes de març de 2007 es va inaugurar el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, un espai on es pretén recollir totes les publicacions digitals en accés obert derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i altres membres de la comunitat universitària, amb l’objectiu principal de preservar i difondre els documents creats en el si de la nostra universitat.

Al Dipòsit Digital els documents es publiquen en col·leccions organitzades en comunitats, i les primeres van ser: Docència, Institucional i Treballs dels alumnes.

A 29 de març de 2017 hi ha vuit comunitats que contenen 693 col·leccions: 

〉 Dades   Docència   Institucional   Mediateca   Programari   Recerca   Tesis Doctorals   Treballs de l’alumnat

Des de l’inici hi ha hagut una política molt clara quant a quins són…

View original post 661 more words


Deixa un comentari

Cerques guiades: Directory of Open Access Scholarly Resources (ROAD)

Aforismes Neil Gaiman

Fotografia original de Manfred Werner, sota llicència CC-BY-SA 3.0

WikipediaL’octubre de l’any passat el grup d’investigació Open Science & Innovation va presentar a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) els resultats del primer estudi sobre el contingut científic de la Wikipedia en castellà. Aquest estudi evidencia que la Wikipedia és la principal font d’informació científica entre els usuaris d’Internet: el 32,7 % dels estudiants universitaris espanyols la consulten en primer lloc quan volen obtenir informació científica i prop del 70 % del professorat universitari la consulta amb freqüència pel mateix motiu.

La millor manera d’informar-se sobre qualsevol matèria és consultar fonts seleccionades, difoses selectivament i revisades amb cura. A partir d’aquí podem arribar a entendre per què una determinada cosa o fenomen és com és. Tal i com explica Robin Good, si vols entendre què és un cercle i ho mires a la Wikipedia, llegiràs que «és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d’un segment determinat, anomenat radi, respecte a un punt fix determinat, anomenat centre». Aquesta definició, però, no necessàriament et permet fer-te una idea de què és. Saps què és un cercle perquè n’has vist algun, perquè ets capaç de dibuixar-lo.

Si traslladem aquest exemple a la cerca d’informació a Google ens trobem amb una eina que ofereix com a primers resultats els articles més populars —o els més ben posicionats en funció de diversos factors—, que no sempre analitzen i qüestionen diferents punts de vista, opinions o idees ni són els més rellevants. En aquest sentit, els manuals, els articles de revista, les ponències, són fonts que aporten dades contrastades i han estat revisades i supervisades per experts.

Des del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica oferim tot un seguit de recursos acadèmics en obert amb contingut seleccionat amb cura per tal d’ajudar i orientar a fer cerques guiades d’informació d’alt valor.

Directory of Open Access Scholarly Resources (ROAD)

El ROAD és un portal de recursos acadèmics d’accés obert i amb ISSN (International Standard Serial Number). Hi dóna servei l’ISSN International Centre amb el suport de l’Oficina de Comunicació i Informació de la UNESCO.

Inclou publicacions periòdiques, comunicacions, sèries monogràfiques, repositoris i blogs acadèmics. És a dir, recursos resultants d’activitats acadèmiques i de recerca dirigits a estudiants i investigadors.

Directory of Open Access Scholary Resources

El ROAD es marca quatre objectius bàsics:

  • Servir de punt d’accés únic als recursos en línia d’accés obert i gratuït d’arreu del món.
  • Certificar que la publicació inclosa és un recurs amb voluntat de continuïtat.
  • Oferir les metadades bàsiques que serveixin per identificar de forma inequívoca la publicació: títol, editor, URL, freqüència, numeració, etc.
  • Recopilar informació sobre la font que buida la publicació: quina publicació la indexa, quines bases de dades la buida, si té indicadors, etc.

El seu funcionament permet:

  • Fer cerques per títol, matèria, tipus de document, estat de la publicació, i font d’informació que hi dóna cobertura.
  • Filtrar els resultats per llengua, país, anys de cobertura, i tots camps mencionats a l’apartat anterior.
  • Accedir al recurs amb informació.
  • Obtenir estadístiques sobre la producció mundial en accés obert amb ISSN: número de recursos per tipus, continent i país; evolució del número de recursos per tipus, continent i país des de 2004; número de recursos per tipus i matèria; cobertura dels recursos per part de serveis d’indexació i de resums.

Característiques

A diferència d’altres recursos que llisten publicacions en accés obert, com ara el Directory of Open Access Journals (DOAJ), ROAD és exhaustiu: inclou tots els recursos electrònics a text complet amb ISSN, no es limita a les publicacions periòdiques. L’ISSN (la raó de ser de ROAD) és un indicador de continuïtat, per això els recursos inclosos a ROAD tenen una trajectòria vital llarga, no són efímers.

ROAD inclou la informació tècnica del recurs en el mateix portal, però això no depèn de cap servei extern. Tampoc ha de modificar manualment cap dada —les dades es bolquen des de l’oficina de l’ISSN—, ni dependre de la retroacció dels usuaris per actualitzar-la, malgrat incloure un enllaç per rebre notificacions sobre els recursos. Això el diferencia de DOAJ, que té un equip editorial dedicat a elaborar manualment un llistat de títols de publicacions que ja no apareixen al seu portal, consultable en un full de càlcul de Google.

ROAD no controla la qualitat dels recursos inclosos, són els usuaris qui decideixen si un recurs és prou seriós. No té un filtre com el Seal of Approval for Open Access Journals (o segell DOAJ). No depèn del treball de voluntaris, es manté des d’una oficina de la UNESCO —vinculada a l’agència de l’ISSN—, ni tampoc de les contribucions econòmiques dels seus membres.

Exemple d’ús

ROAD permet la cerca simple i l’avançada. La cerca simple s’executa introduint un o més termes a la caixa de cerca, i els resultats obtinguts obeeixen a la cerca del terme en diversos camps (títol, matèria, editor, etc.). La cerca avançada permet buscar escollint els camps, per tal d’obtenir una llista de resultats més refinada.

ROAD Directory

Els resultats es poden ordenar per títol i data —ascendent o descendent— i filtrar per cobertura d’indicadors de revistes (CiteScore, JCR, etc.), cobertura de registres (DOAJ, Keepers, etc.), cobertura de serveis d’indexació (Scopus, EconLit, etc.) matèria, llengua, estat de la publicació (viva o morta), país d’edició i anys d’abast. Cada resultat s’acompanya d’una icona que defineix de quin recurs es tracta: ponència, blog, revista, etc.

El registre del recurs inclou informació molt completa: des de la URL, a la data d’inclusió a ROAD, l’ISSN (paper i en línia), el títol abreujat, els autors i editors —i la seva adreça postal i electrònica—, quin recurs l’indexa i els indicadors, amb factor d’impacte inclòs.

Una de les particularitats és la informació addicional: les altres revistes que inclou ROAD del mateix editor, altres publicacions del país d’origen del recurs o sobre la mateixa matèria.

Més informació


Deixa un comentari

El CRAI de la Universitat de Barcelona present en diversos repositoris digitals consorciats amb el CSUC

Blog CRAI Universitat de Barcelona

Us volem presentar de forma gràfica la participació de la Universitat de Barcelona en cada un dels repositoris consorciats i la seva evolució al llarg dels últims anys, a partir de les dades proporcionades pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) en aquest any 2016.

Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).  La Universitat de Barcelona hi publica les revistes científiques.

RACO_01    RACO_02

Materials Docents en Xarxa (MDX). Aquest repositori recol·lecta els documents de les col·leccions de docència del Dipòsit Digital de la Universitat.

MDX_01    MDX_02

Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT). Aquest repositori recol·lecta els documents de les col·leccions de recerca del Dipòsit Digital de la Universitat.

RECERCAT_01     RECERCAT_02

DIALNET . S’hi publiquen els sumaris de les revistes editades per la Universitat i algunes altres que estan dipositades en algun dels CRAI Biblioteques de la Universitat.

DIALNET_01     DIALNET_02

Tesis…

View original post 24 more words


2 comentaris

Hem digitalitzat la tesi doctoral de José Mª Planas Corbella, primer doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona

José María Planas CorbellaEl CRAI-Biblioteca de Matemàtiques ha impulsat la digitalització de la primera tesi defensada durant el breu període en què la Universitat de Barcelona (UB) va esdevenir Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939), en virtut de l’Estatut de 1932, que recollia la possibilitat d’«atorgar a la Universitat de Barcelona, un règim d’autonomia».

La digitalització ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Històric i del Centre de Digitalització (CEDI), ambdós de la UB.

El seu autor, José Mª Planas Corbella, es va matricular a la Secció d’Exactes de la Facultat de Ciències de la UB el curs 1928-1929. L’any 1931 va obtenir el títol i va iniciar la tesi —Fundamentos de Geometría pseudoconforme de n dimensiones, sota la direcció d’Antoni Torroja i Miret. La va defensar el dia 16 de juny de 1934, tal com informava el diari La Vanguardia del 20 de juny.

La tesi, que forma part del seu expedient acadèmic i que es custodia a l’Arxiu Històric, va obtenir la qualificació d’excel·lent. El tribunal estava presidit per Esteve Terrades i Illa, impulsor de la visita d’Albert Einstein a Catalunya. En formaven part, entre altres, Antoni Torroja i Miret (que esdevindria rector de la universitat entre 1957 i 1963) i el matemàtic Josep Maria Orts i Aracil, fundador, l’any 1928, de la Biblioteca de Matemàtiques.

José Mª Planas Corbella va iniciar la carrera docent a la universitat a partir de 1932, com a professor de pràctiques de les assignatures Astronomía general i Astronomía esférica. El maig de l’any 1933, fruit de la beca obtinguda per a una estada a la ciutat de Roma, lliurà la «Relació de treballs efectuats a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Roma».

El setembre del mateix any es va fer càrrec del curs Teoría de funciones analíticas de varias variables fins l’octubre de 1935, quan se’n va anar a Saragossa després d’obtenir una plaça de catedràtic numerari a la universitat de la ciutat. Malauradament, la seva trajectòria professional quedà estroncada en morir el 25 d’octubre de 1936.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sobre la visita d’Einstein a Catalunya en vam parlar en un altre apunt al blog: Albert Einstein a Catalunya. Per aprofundir-hi, us recomanem vivament la lectura de dos apunts de L’ase quàntic:

Consulta de la tesi doctoral de José María Planas Corbella: Fundamentos de Geometría pseudoconforme de n dimensiones (Dipòsit digital de la UB)


Deixa un comentari

Nou accés per àmbit temàtic a la col·lecció de llibres electrònics del CRAI

El CRAI UB inaugura el curs 2015/2016 oferint un nou accés per àmbit temàtic als prop de 17.500 llibres electrònics de la UB.

A partir d’ara es pot veure al subcatàleg de Recursos en línia, un núvol d’etiquetes que permet, d’una manera ràpida i molt gràfica, aproximar-nos a aquesta col·lecció per grans àrees temàtiques i trobar els documents de la nostra matèria disponibles en línia.

Núvol d'etiquetes per àmbit temàtic

La col·lecció d‘e-books que trobareu al Catàleg de la UB, està formada majoritàriament per recursos adquirits pel CRAI UB però conté a més, una selecció de llibres de lliure accés considerats d’interès per a la comunitat UB. El núvol d’etiquetes reflecteix el predomini de títols en àmbits com la ciència, la tecnologia, la medicina, l’economia i el dret, però el núvol ens permet també descobrir documents accessibles en línia d’altres temàtiques amb menor presència en l’edició electrònica.

Aquí podeu veure el nombre de llibres que tenim al CRAI UB de cada àmbit temàtic:
Llibres electrònics del CRAI de la UB

El nombre de llibres va creixent i podeu estar al dia de les noves incorporacions de llibres electrònics a través de la llista que trobareu sota el núvol d’etiquetes del Catàleg: Noves adquisicions de llibres electrònics.

A més d’accedir a la col·lecció de llibres electrònics des del nostre Catàleg, també ho podeu fer des de l’opció Buscar llibre electrònic de l’eina ReCercador. Si voleu descarregar-los al vostre e-reader consulteu les condicions a Condicions per a la descàrrega de llibres electrònics.