L’objectiu de la hackató és desenvolupar una aplicació mòbil que permeti als refugiats accedir fàcilment a tota la informació relativa al dret d’asil un cop arribin a l’Estat espanyol. Així mateix es vol facilitar que educadors i treballadors socials, personal d’ONG i altres col·lectius dedicats a l’acollida, puguin identificar, amb el màxim d’informació possible, quines causes permeten sol·licitar asil i quines entitats poden assessorar als sol·licitants al moment de tramitar-lo.
Desenvolupament
La hackató se celebrarà semipresencialment. Començarà divendres 25 i acabarà dilluns 28 de juny.
25 de juny. L’activitat començarà a les 10:00 amb una presentació a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, que també es podrà seguir en línia. S’hi presentaran els experts —tècnics i de contingut— i els canals de comunicació establerts mentre duri la hackató.
26-27 de juny. Els diversos equips desenvolupen la seva proposta.
28 de juny. A les 17:00 es presenten les propostes i a les 18:00 es lliuren els premis
Inscripció
Les inscripcions es poden formalitzar fins al 22 de juny, omplint el formulari.
Els equips seran de fins a quatre membres. En cas de no formar part de cap equip i voler-hi participar, l’organització us n’assignarà un.
Premi
El premi per a l’equip guanyador és un xec d’Amazon de 500€.
Contacte
Si teniu qualsevol dubte poseu-vos en contacte amb:
Just abans del confinament vam comprar un televisor per posar-lo al vestíbul de la biblioteca, amb l’objectiu de difondre tota mena d’informacions d’interès per als nostres usuaris. Malgrat que l’aparell té un sistema de reproducció multimèdia propi, és molt limitat: no pot intercalar imatge estàtica amb vídeo, no es pot programar, cal seleccionar cada dia els fitxers a reproduir, només hi ha un mode de reproducció —seqüencial—, cal extreure la memòria USB, connectar-la a un ordinador i tornar-la a connectar al televisor cada vegada que volem copiar-hi un fitxer nou…
Després d’explorar opcions comercials i sistemes lliures vam arribar a la conclusió que ens convenia un sistema a mida. Calia que fos lliure, àgil, versàtil, remot, tant automatitzat com fos possible i, a poder ser, fàcilment exportable.
A finals del curs passat vam proposar a la Facultat un Treball Final de Grau que resolgués aquesta necessitat. Durant el primer quadrimestre d’aquest curs, Vicent Núñez Delgado, alumne del grau d’Enginyeria Informàtica, va assumir el TFG que ha originat el sistema de senyalització adoptat.
El TFG
El treball s’ha realitzat durant el primer quadrimestre del curs 2020-2021, mitjançant metodologia àgil.
La primera reunió es va celebrar el 25 de setembre i la darrera el 18 de desembre. En total se’n van fer 7, d’una a dues hores, deixant intervals de 15 dies entre l’una i l’altra. Aquests períodes de temps permetien treballar els objectius que s’havien plantejat en cada trobada, comprovar-ne els resultats i definir ajustos, si calia.
Del 18 de desembre al 7 de gener es van fer proves exhaustives per comprovar totes les funcionalitats del programa i per assegurar-se que no apareixien més bugs, prèviament no detectats. El 7 de gener de 2021 es va fer la instal·lació definitiva. Des d’aquell dia, el sistema ha estat en funcionament sense interrupcions.
El TFG es va defensar el dia 10 de febrer. Tant la memòria com el codi font són al Dipòsit Digital: http://hdl.handle.net/2445/174208.
El sistema de senyalització
Raspberry Pi 4 Model B. Fotografia de Miiicihiaieil Hieinizilieir / Wikimedia Commons
El sistema, basat en arquitectura client-servidor i desenvolupat amb programari lliure, funciona allotjat en una Raspberry Pi 4, connectada al televisor i a la xarxa. Permet gestionar remotament els continguts a reproduir —vídeos i imatges estàtiques— amb el navegador de l’usuari i els mostra al televisor, en un navegador maximitzat. Està programat per engegar-se i apagar-se d’acord amb l’horari d’obertura.
Pestanya de contingut
La interfície, clara i neta, està concebuda amb la intenció que qualsevol persona la pugui gestionar. No calen coneixements ni habilitats previs més enllà de certa familiaritat amb un navegador. Organitzada en pestanyes, diferencia clarament els continguts de la llista de reproducció, que és l’ànima del sistema. Admet quatre modes de reproducció diferents i l’automatització de la cua, tot plegat gestionat des de la xarxa interna de la UB.
El programa contempla també la gestió dels usuaris i un mode de manteniment, que permet aturar la cua de reproducció mentre s’hi fan canvis, mostrant al mateix temps un vídeo prèviament definit. D’aquesta manera es pot controlar en tot moment el que mostra el televisor, fins i tot mentre s’està modificant el comportament de la cua de reproducció.
Modes i algorismes de reproducció
El sistema contempla quatre modes de reproducció diferents:
Seqüencial: És el mode de reproducció bàsic, que respon a l’esquema FIFO. Els fitxers es reprodueixen l’un darrere l’altre en l’ordre que apareixen a la llista. Quan s’ha reproduït el primer, baixa fins al final de la llista i va escalant posicions fins que es torna a reproduir.
Intercalat: El funcionament és igual a l’anterior però entre element i element es reprodueix el fitxer que seleccionem com a fitxer intercalat. Això ens permet promocionar un determinat contingut de manera que es reprodueixi una vegada de cada dues.
Aleatori: Aquest mode de reproducció es basa en un algorisme aleatori però sense repeticions. Tria el fitxer a reproduir de manera aleatòria, però només entre els fitxers que encara no s’han reproduït. Quan tots els fitxers ja s’han reproduït, els torna a marcar com a no reproduïts i comença un nou cicle de reproducció.
Aleatori-Intercalat: És una combinació entre el mode aleatori i els mode intercalat però amb una variació: per evitar que el fitxer intercalat es reprodueixi tantes vegades, l’algorisme comprova que no s’hagi reproduït just abans en el torn aleatori. Dit d’una altra manera: no es reprodueix mai dues vegades seguides.
Llista de reproducció
Després d’uns mesos de feina intensa estem molt satisfets amb el resultat. Aprofitem per agrair al Vicent Núñez la seva excel·lent feina i a l’Eloi Puertas la implicació en el projecte.
Durant la jornada es lliuraran diversos premis: Premis de La Nit, Premis Salvà i Campillo —en reconeixement a la personalitat de l’any i al jove emprenedor—; els Premis Alan Turing, de reconeixement al CIO de l’any i a la responsabilitat social; i el Premi d’honor de La Nit.
Programa
18:30. Acreditacions.
19:30. Intro musical i benvinguda, a càrrec del periodista Xavier Graset, conductor de la Nit.
19:35. Presentació oficial de l’acte, a càrrec de l’Il·lm. Sr. Mingo Olmos, degà del Col·legi d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, i del Sr. Joan Solé, president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació.
19:40. Intervenció via vídeo del Sr. Günter Oettinger, comissari europeu de Societat i Economia Digital.
19:45. Conferència “La innovació disruptiva”, a càrrec de Xavier Verdaguer (emprenedor en sèrie i fundador de l’Imagine Creativity Center de Silicon Valley).
20:30. Cerimònia d’entrega de Premis i Reconeixements, amb la participació de l’Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona.
21:05. Cloenda institucional, a càrrec de l’Hble. Sra. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
Un equip d’investigadors britànics és apunt d’iniciar la construcció d’un ordinador molt especial. Un projecte ambiciós, car i dilatat en el temps —calculen uns 10 anys—, que no enlluernarà ningú per la seva capacitat de càlcul o velocitat d’execució, però que homenatjarà de manera explícita el seu dissenyador, Charles Babbage.
Charles Babbage, matemàtic anglès de l’època victoriana, és considerat el pare de la computació. Va dissenyar i començar la construcció del primer ordinador de la història —la màquina diferencial—, amb la idea que “totes les taules podien ser calculades amb una màquina” . Per problemes personals i dificultats tècniques —especialment el desgast i la fricció dels materials utilitzats—, no va reeixir en el seu intent. Però lluny de desanimar-se, entre 1.833 i 1.842 va emprendre el disseny d’una nova màquina, amb la diferència que aquesta havia de ser capaç de realitzar qualsevol càlcul. Era la màquina analítica, que va començar a dissenyar però que tampoc va veure la llum, malgrat la col·laboració d’Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història.
L’equip, encapçalat per John Graham-Cumming —que ja va aparèixer al bloc amb motiu de la petició per a la rehabilitació d’Alan Turing—, té un gran repte al davant. Babbage va deixar plànols i indicacions per construir la màquina, però constantment en feia modificacions, de manera que se’n conserven diversos esbossos i múltiples fonts. De cara a l’any que ve, els investigadors publicaran a Internet tot el material conservat i demanaran la participació del públic per esbrinar què s’ha de construir i de quina manera.
Concebuda amb propòsits bèl·lics —bàsicament per fer càlculs sobre la trajectòria de projectils—, era capaç de resoldre 5.000 sumes i 300 multiplicacions per segon. Ocupava una superfície de 167 m2 i pesava 27 tones. El 2 d’octubre de 1955 es va desactivar definitivament.
Malgrat que van ser els dos enginyers, Mauchly i Eckert, els encarregats de construir la màquina —i de passar a la història—, hi va haver sis dones que van treballar com a programadores de l’ENIAC des del principi. Les van reclutar durant la guerra gràcies a les seves capacitats matemàtiques, però el seu paper va ser silenciat durant dècades. Fins i tot s’afirmava que les dones que apareixien dempeus en les fotografies de la màquina, eren models que posaven. Jean Jennings va poder viure parcialment el reconeixement en ser premiada el 2008 amb el Premi Computer Pioneer de la IEEE Computer Society. Actualment se’ls reconeix a totes sis una gran contribució en la programació de computadores.
El gener d’enguany informàvem de la iniciativa d’un usuari de Reddit, que promovia una campanya per aconseguir que el nou model de Barbie fos enginyeria informàtica. Mattel havia decidit posar en marxa una votació a través d’Internet en què proposava als usuaris cinc noves professions: ambientòloga, cirurgiana, arquitecta, presentadora de notícies i enginyera informàtica. Finalment el mes de març es va conèixer el resultat de la votació popular i es va confirmar que el 125 model de la famosa nina seria enginyera informàtica.
Engadgetinforma ara que ja es pot adquirir —si més no als EUA— per 12,99 dòlars. Hi ha però dos canvis significatius respecte al primer model, que no agradaran gens a la majoria de geeks: el telèfon mòbil és ara un iPhone i el seu portàtil no funciona amb Linux, sinó amb alguna mena de sistema operatiu propi. També ens podem consolar pensant que usa la seva pròpia distribució, que de tant exclusiva i personalitzada, no sembla Linux.
Qualsevol conductor sap que sovint és difícil mantenir la calma quan es condueix. Quan ens asseiem darrera el volant ens transformem en éssers estressats, impacients, fins i tot agressius. Però la tecnologia, cada vegada més, ajuda a pal·liar aquestes situacions. Segons un estudi del MIT, les tecnologies d’assistència al conductor ajuden sensiblement a reduir l’estrès.
L’estudi (pdf), que ha durat nou mesos i que han realitzat investigadors del MIT AgeLab, en col·laboració amb Ford i el New England University Transportation Center (NEUTC), ha determinat que els conductors experimenten un ritme cardíac més baix i mostren menys signes d’estrès quan condueixen vehicles equipats amb sistemes d’assistència.
Les proves es van fer dividint en dos grups, equilibrats pel que fa a edats i gèneres, els 84 participants. Un dels grups disposava de sistemes d’assistència i l’altre no, i havien de realitzar dues maniobres que sovint generen tensió: aparcar en paral·lel i sortir a recules d’un aparcament. El grup que disposava d’assistència va haver de realitzar 12 maniobres d’aparcament en paral·lel pels carrers de Massachussets, conduint un cotxe equipat amb l’assistent d’aparcament de Ford, dotat amb càmeres i sensors per determinar si el vehicle té prou espai. En aquest punt, l’ordinador activa el volant i realitza automàticament la maniobra.
Els resultats van concloure que la mitjana de batecs de cor per minut dels conductors que havien usat l’assistent es reduïa a 71, 12 menys que els altres conductors, que registraven taxes mitjanes de 83 batecs per minut. També la seva pròpia sensació d’estrès es reduïa en un 30%.
Pel que fa a l’altra maniobra —la sortida d’un aparcament per incorporar-se al trànsit—, els participants comptaven amb el sistema d’alerta de creuament de Ford, que detecta amb un radar si hi ha cap altre vehicle en algun punt cec. El sistema alerta el conductor amb una avís sonor, mostrant un missatge al quadre de comandament i encenent un punt de llum al retrovisor. En aquest cas, els conductors van experimentar un descens del ritme cardíac i dels nivells d’estrès entorn al 5%, però van ser un 33% més propensos a cedir el pas als altres vehicles.
Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica 
