Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


1 comentari

Un TFG resol la senyalització digital al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Introducció

Just abans del confinament vam comprar un televisor per posar-lo al vestíbul de la biblioteca, amb l’objectiu de difondre tota mena d’informacions d’interès per als nostres usuaris. Malgrat que l’aparell té un sistema de reproducció multimèdia propi, és molt limitat: no pot intercalar imatge estàtica amb vídeo, no es pot programar, cal seleccionar cada dia els fitxers a reproduir, només hi ha un mode de reproducció —seqüencial—, cal extreure la memòria USB, connectar-la a un ordinador i tornar-la a connectar al televisor cada vegada que volem copiar-hi un fitxer nou…

Després d’explorar opcions comercials i sistemes lliures vam arribar a la conclusió que ens convenia un sistema a mida. Calia que fos lliure, àgil, versàtil, remot, tant automatitzat com fos possible i, a poder ser, fàcilment exportable.

A finals del curs passat vam proposar a la Facultat un Treball Final de Grau que resolgués aquesta necessitat. Durant el primer quadrimestre d’aquest curs, Vicent Núñez Delgado, alumne del grau d’Enginyeria Informàtica, va assumir el TFG que ha originat el sistema de senyalització adoptat.

El TFG

El treball s’ha realitzat durant el primer quadrimestre del curs 2020-2021, mitjançant metodologia àgil.

La primera reunió es va celebrar el 25 de setembre i la darrera el 18 de desembre. En total se’n van fer 7, d’una a dues hores, deixant intervals de 15 dies entre l’una i l’altra. Aquests períodes de temps permetien treballar els objectius que s’havien plantejat en cada trobada, comprovar-ne els resultats i definir ajustos, si calia.

Del 18 de desembre al 7 de gener es van fer proves exhaustives per comprovar totes les funcionalitats del programa i per assegurar-se que no apareixien més bugs, prèviament no detectats. El 7 de gener de 2021 es va fer la instal·lació definitiva. Des d’aquell dia, el sistema ha estat en funcionament sense interrupcions.

El TFG es va defensar el dia 10 de febrer. Tant la memòria com el codi font són al Dipòsit Digital: http://hdl.handle.net/2445/174208.

El sistema de senyalització

Raspberry Pi 4 Model B
Raspberry Pi 4 Model B. Fotografia de Miiicihiaieil Hieinizilieir / Wikimedia Commons

El sistema, basat en arquitectura client-servidor i desenvolupat amb programari lliure, funciona allotjat en una Raspberry Pi 4, connectada al televisor i a la xarxa. Permet gestionar remotament els continguts a reproduir —vídeos i imatges estàtiques— amb el navegador de l’usuari i els mostra al televisor, en un navegador maximitzat. Està programat per engegar-se i apagar-se d’acord amb l’horari d’obertura.

Pestanya de contingut
Pestanya de contingut

La interfície, clara i neta, està concebuda amb la intenció que qualsevol persona la pugui gestionar. No calen coneixements ni habilitats previs més enllà de certa familiaritat amb un navegador. Organitzada en pestanyes, diferencia clarament els continguts de la llista de reproducció, que és l’ànima del sistema. Admet quatre modes de reproducció diferents i l’automatització de la cua, tot plegat gestionat des de la xarxa interna de la UB.

El programa contempla també la gestió dels usuaris i un mode de manteniment, que permet aturar la cua de reproducció mentre s’hi fan canvis, mostrant al mateix temps un vídeo prèviament definit. D’aquesta manera es pot controlar en tot moment el que mostra el televisor, fins i tot mentre s’està modificant el comportament de la cua de reproducció.

Modes i algorismes de reproducció

El sistema contempla quatre modes de reproducció diferents:

  • Seqüencial: És el mode de reproducció bàsic, que respon a l’esquema FIFO. Els fitxers es reprodueixen l’un darrere l’altre en l’ordre que apareixen a la llista. Quan s’ha reproduït el primer, baixa fins al final de la llista i va escalant posicions fins que es torna a reproduir.
  • Intercalat: El funcionament és igual a l’anterior però entre element i element es reprodueix el fitxer que seleccionem com a fitxer intercalat. Això ens permet promocionar un determinat contingut de manera que es reprodueixi una vegada de cada dues.
  • Aleatori: Aquest mode de reproducció es basa en un algorisme aleatori però sense repeticions. Tria el fitxer a reproduir de manera aleatòria, però només entre els fitxers que encara no s’han reproduït. Quan tots els fitxers ja s’han reproduït, els torna a marcar com a no reproduïts i comença un nou cicle de reproducció.
  • Aleatori-Intercalat: És una combinació entre el mode aleatori i els mode intercalat però amb una variació: per evitar que el fitxer intercalat es reprodueixi tantes vegades, l’algorisme comprova que no s’hagi reproduït just abans en el torn aleatori. Dit d’una altra manera: no es reprodueix mai dues vegades seguides.
Llista de reproducció
Llista de reproducció

Després d’uns mesos de feina intensa estem molt satisfets amb el resultat. Aprofitem per agrair al Vicent Núñez la seva excel·lent feina i a l’Eloi Puertas la implicació en el projecte.


Deixa un comentari

Per què hi ha poques dones estudiant Informàtica?

Al fil de la reflexió feta per la Dra. Bayer a l’article Mujeres y Matemáticas, i amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, al CRAI Biblioteca de Matemàtiques enguany ens plantegem:

Per què hi ha poques dones estudiant Informàtica?
“L’enginyeria informàtica és l’única especialització en el camp de les ciències, l’enginyeria i les matemàtiques, en què el número de dones graduades ha patit un descens: del 37% en 1985 al 18% del 2012. […] Vivim en una societat on encara s’encoratja les nenes a jugar amb nines en comptes de fer-ho amb robots, perpetuant així l’estereotip del programador home de raça blanca.”

Larson, Selena. Why So Few Women Are Studying Computer Science. A: Readwrite. (2014) .

Malgrat la poca presència de les dones en aquest camp, destaquem el paper rellevant de:

 


Deixa un comentari

20ª Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica

20ª Nit de les Telecomunicacions i la InformàticaEl dia 26 de febrer se celebrarà a l’Auditori de Barcelona la 20ª Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, organitzada conjuntament per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF). La Nit, que es va celebrar per primera vegada l’any 1995, és l’acte pioner i de referència del sector a casa nostra.

Durant la jornada es lliuraran diversos premis: Premis de La Nit, Premis Salvà i Campillo —en reconeixement a la personalitat de l’any i al jove emprenedor—;  els Premis Alan Turing, de reconeixement al CIO de l’any i a la responsabilitat social; i el Premi d’honor de La Nit.

Programa

  • 18:30. Acreditacions.
  • 19:30. Intro musical i benvinguda, a càrrec del periodista Xavier Graset, conductor de la Nit.
  • 19:35. Presentació oficial de l’acte, a càrrec de l’Il·lm. Sr. Mingo Olmos, degà del Col·legi d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, i del Sr. Joan Solé, president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació.
  • 19:40. Intervenció via vídeo del Sr. Günter Oettinger, comissari europeu de Societat i Economia Digital.
  • 19:45. Conferència “La innovació disruptiva”, a càrrec de Xavier Verdaguer (emprenedor en sèrie i fundador de l’Imagine Creativity Center de Silicon Valley).
  • 20:30. Cerimònia d’entrega de Premis i Reconeixements, amb la participació de l’Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona.
  • 21:05. Cloenda institucional, a càrrec de l’Hble. Sra. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
  • 21:30. Còctel

Resum de la 19ª edició

Galeria fotogràfica de la 19ª edició


Deixa un comentari

Ja es comercialitza la Barbie enginyera informàtica

El gener d’enguany informàvem de la iniciativa d’un usuari de Reddit, que promovia una campanya per aconseguir que el nou model de Barbie fos enginyeria informàtica. Mattel havia decidit posar en marxa una votació a través d’Internet en què proposava als usuaris cinc noves professions: ambientòloga, cirurgiana, arquitecta, presentadora de notícies i enginyera informàtica. Finalment el mes de març es va conèixer el resultat de la votació popular i es va confirmar que el 125 model de la famosa nina seria enginyera informàtica.

Engadget informa ara que ja es pot adquirir —si més no als EUA— per 12,99 dòlars. Hi ha però dos canvis significatius respecte al primer model, que no agradaran gens a la majoria de geeks: el telèfon mòbil és ara un iPhone i el seu portàtil no funciona amb Linux, sinó amb alguna mena de sistema operatiu propi. També ens podem consolar pensant que usa la seva pròpia distribució, que de tant exclusiva i personalitzada, no sembla Linux.

Font: L’home dibuixat

Entrades relacionades:

 

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Jornada de portes obertes a la Facultat de Matemàtiques

El 14 d’abril la Facultat de Matemàtiques celebrarà una jornada de portes obertes amb l’objectiu de presentar els ensenyaments que s’hi imparteixen, especialment als alumnes de Batxillerat o de Cicles Formatius de Grau Superior, però també a qualsevol persona interessada a cursar-hi estudis.

Programa

9.30 – Informació sobre el Grau en Enginyeria Informàtica i del doble itinerari Matemàtiques + Enginyeria Informàtica, per la Cap d’Estudis d’Enginyeria, la Dra. Petia Ivanova.

10.30 – Informació sobre el Grau en Matemàtiques i del doble itinerari Matemàtiques + Física, pel Cap d’Estudis de Matemàtiques, el Dr. Miquel Bosch.

12.30h – Trasllat en autocar fins a la ubicació de la Facultat de Matemàtiques a la Plaça Universitat per visitar les seves instal·lacions.

Inscripcions

A través del formulari Jornada de Portes Obertes 2010.

Podeu consultar la inscripció al llistat d’alumnes inscrits a partir de l’endemà d’haver omplert el formulari.

Lloc

Sala de Graus de la Facultat de Física
Av. Diagonal, 647
08028 Barcelona (com arribar-hi)

Més informació:

Comparteix l'entrada