Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari 2016

Software Freedom DayDissabte 17 de setembre se celebrarà la tretzena edició del Dia de la Llibertat de Programari. De caràcter divulgatiu, el DLP pretén incidir en la necessitat i els avantatges d’usar programari lliure en tots els àmbits de la nostra activitat.

A casa nostra, i com ja és habitual, la celebració anirà a càrrec de Caliu i la Konfraria de la Vila del Pingüí, que han preparat diverses activitats a l’Ateneu La Bòbila de Porta.

Programa

  • 16:30 Ràdio per programari SDR. A càrrec de David Pinilla.
  • 17:30. El programari lliure en la gestió de biblioteques. A càrrec de David Gasa.
  • 18:30. Taller de disseny 3D amb Freecad. A càrrec de Paco Rivière.
  • 19:30. Nous mètodes de distribució de programari a GNU/Linux. A càrrec d’Aleix Pol.
  • 20:30. Taller de plaques Arduino Make It! A càrrec de Jordi Biefa.

Què és el Dia de la Llibertat de Programari?

El DLP és una celebració mundial del Programari Lliure i del Codi Font Obert (FOSS). L’objectiu és educar el públic de tot el món sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en educació, a les administracions, a casa i als negocis -en definitiva, a tot arreu. L’organització sense ànim de lucre Digital Freedom Foundation coordina el DLP en l’àmbit global, proveeix suport, regals i un punt de col·laboració, però els equips de voluntaris per tot el món organitzen els esdeveniments locals del DLP incidint en les respectives comunitats.

Què és el programari lliure?

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Richard Stallman a mitjan 80:

  • La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.

Mapa conceptual del programari lliureMapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0

Un record fotogràfic del C2EM

Deixa un comentari

This gallery contains 78 photos


Deixa un comentari

Taller de Restauració del CRAI. Restaurada l’obra de 1840 “Cours de Mathématiques a l’usage de l’ingenieur civil”

Blog CRAI Universitat de Barcelona

El Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona, entre altres restauracions que va realitzant i de les que us anirem informant, acaba de restaurar el document:

Adhémar, J. Cours de Mathématiques a l’usage de l’ingénieur civil. Applications de géometrie descriptives. Coupe des Pierres / Ombres. Paris. Bachelier, Libraire. Carilian-Goeury, Libraire. L’auteur, 1840, 1838. 2 v.

L’obra, dipositada al CRAI Biblioteca de Matemàtiques, consta de dos àlbums de 60 i 31 làmines (algunes a doble pàgina) de geometria, que presentaven problemes d’oxidació i mal estat de l’enquadernació.

Vegeu imatges de l’estat inicial de l’obra:

adhemar-1adhemar-2adhemar-6adhemar-3adhemar-7

El procés de restauració, dut a terme pels restauradors Tana Andrades, Domènec Palau, Marc Plata i Pau Cimarras, ha consistit en les següents actuacions, que han permès fer la restauració completa dels dos volums respectant les seves característiques originals:

  • Neteja en sec.
  • Neteja humida
  • Tractament de taques
  • Reintegració mecànica (taula de succió) i…

View original post 125 more words


Deixa un comentari

El diari Ara publica un número especial dedicat a les matemàtiques

Diari Ara, Edició especial (10/07/2016)Amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM), celebrat entre l’11 i el 13 de juliol a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) i organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques i la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), el diari Ara va publicar diumenge passat un dossier especial dedicat a les matemàtiques.

A més de ser una de les ciències més creatives que es poden trobar, és una sortida professional indiscutible. Només un 8,20% dels llicenciats en matemàtiques estan a l’atur enfront del 21% de la mitjana.

El diari, inclòs en la bossa que es va lliurar als congressistes en formalitzar la inscripció, se centra fonamentalment en els canvis que està experimentant la didàctica de les matemàtiques, impulsats sobretot per un col·lectiu entusiasta, organitzat en diverses associacions i organismes (FEEMCAT, ABEAM, MMACA, Creamat, SCM).

A banda de l’editorial, que insisteix en la importància de la renovació pedagògica en general —i en matemàtiques en particular—, el dossier està farcit d’articles i reportatges sobre l’estat de l’ensenyament de les matemàtiques a casa nostra, sobre les sortides professionals dels estudis o sobre el lligam indefugible entre les eines tecnològiques que usem a diari i aquesta ciència.

Problema proves CangurAl llarg de les diverses pàgines, el diari ofereix també la possibilitat de resoldre 47 problemes com els que es plantegen cada any a les proves Cangur.

Per cloure el dossier, el periodista Antoni Bassas entrevista Marta Sanz Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques, expresidenta de la European Mathematical Society i membre del Comitè Abel.

Durant la conversa, analitza els problemes que cal afrontar per encarar amb èxit l’ensenyament de les matemàtiques, els camps professionals que s’obren per als graduats, com han canviat al llarg dels anys els alumnes i la preparació prèvia o la diferència de paritat entre nois i noies a mesura que es progressa.

L’entrevista, enregistrada en vídeo i transcrita després, es pot llegir o veure des d’aquest enllaç.

És molt important que pares i professors, davant d’una frustració o un fracàs, siguin molt positius. Crec que als joves se’ls ha d’animar, no desanimar.

Marta Sanz Solé


Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques col·labora amb el congrés C2EM amb dues exposicions

Cartell de l'exposició Llibres d'Educació matemàtica a Catalunya (segle XX)Amb motiu del Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM), que se celebrarà a la Universitat de Barcelona (UB) els propers dies 11, 12 i 13 de juliol, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques organitza l’exposició bibliogràfica Llibres d’educació matemàtica a Catalunya (segle XX) que es podrà visitar entre l’11 i el 15 de juliol.

El C2EM, organitzat conjuntament per la Facultat de Matemàtiques de la UB i la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), s’adreça als mestres i professors de matemàtiques de tots els nivells.

La mostra bibliogràfica Llibres d’educació matemàtica a Catalunya (segle XX) reuneix bona part de l’obra de vint-i-vuit professors en actiu al llarg del segle XX, referents en educació matemàtica. Exposa més de dues-centes obres «que han deixat empremta en diferents generacions d’educadors, quan el paper i la paraula directa eren els únics mitjans per aprendre matemàtiques i per aprendre a ensenyar-les.»

En aquests temps en els que internet (en webs institucionals i personals, blogs, Facebook, Twitter) ens facilita l’accés ràpid a una gran varietat de propostes relacionades amb el món de l’educació matemàtica, els llibres encara són necessaris: no són volàtils, ens proporcionen experiències sensorials i, sobretot, donen més espai a la reflexió. Dels llibres aprenem i ens queda memòria. Però també cal fer memòria dels llibres. Especialment d’aquells que han deixat empremta en diferents generacions d’educadors, quan el paper i la paraula directa eren els únics mitjans per aprendre matemàtiques i per aprendre a ensenyar-les.

Aquesta mostra de publicacions, provinents de diverses biblioteques i particulars, ajuda a entendre i apreciar com les aportacions dels nostres referents en educació matemàtica han contribuït al seu desenvolupament.

Obrir aquests llibres, tocar-los. . . a uns ens remourà el record. A uns altres ens ajudarà a saber d’on venim.

Sergi Muria

Les obres exposades formen part dels fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona, especialment dels CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Campus Mundet, però també de Filosofia, Geografia i Història, Lletres, Física i Química, Economia i Empresa, Biblioteconomia, Belles ArtsPavelló de la República i Dipòsit de Cervera. També s’hi exposen un conjunt de llibres provinents de la Biblioteca de Rosa Sensat. La mostra es complementa amb un breu apartat dedicat a Ramon Llull, coincidint amb l’Any Llull, que commemora el 700 aniversari de la seva mort.

Calcular a mà-quinaCalcular a mà-quina

Juntament amb l’exposició bibliogràfica, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques acull l’exposició Calcular a mà-quina amb una mostra d’àbacs, regles de càlcul i calculadores mecàniques que es poden manipular, cedides pel col·leccionista de dispositius i aparells de càlcul Josep Balsach Peig.

En col·laboració amb el C2EM, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques també acull diverses activitats matemàtiques programades la tarda del dilluns 11 de juliol.

Podeu consultar el programa complet al web oficial del Congrés Català d’Educació Matemàtica.

Més informació


Deixa un comentari

Les revistes científiques de la Universitat de Barcelona. Convocatòries de reconeixement i concessió d’ajuts

Blog CRAI Universitat de Barcelona

Recentment, i  per sisè any consecutiu, s’han publicat i resolt les  Convocatòries de reconeixement de les revistes científiques de la UB i de concessió d’ajuts per publicar-les que realitza el Vicerectorat de Comunicació i Projecció amb la col·laboració dels vicerectorats de Professorat, de Recerca, Innovació i Transferència, i de Política Científica.

Aquestes convocatòries van néixer el 2010 amb la finalitat d’atorgar una ajuda econòmica a aquelles revistes editades per membres de la Universitat de Barcelona (grups de recerca, professorat a títol individual, centres o departaments de la Universitat) que publiquin o vulguin publicar revistes en edició digital, tot i que també es pot aplicar la subvenció a l’edició paral·lela en paper.

Obtenir el segell de revista reconeguda per la Universitat de Barcelona suposa un ajut econòmic que acostuma a ser d’una quantitat que oscil·la entre els 350 euros i els 2000 euros i que a més a més, permet una…

View original post 246 more words