Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


3 comentaris

Sobre la utilitat directa de les matemàtiques

Gaussianos, un dels blocs que seguim habitualment, publicava el dia 19 de setembre un article del seu editor, Miguel Ángel Morales Medina (^DiAmOnD^), sobre la pregunta recurrent que apareix sovint en converses sobre matemàtiques: això per a què serveix?

A banda d’explicar amb exemples concrets diverses utilitats i aplicacions de les Matemàtiques, l’article incideix en altres aspectes que de vegades no es tenen en compte i que cal recordar. Per exemple, que no cal tenir a l’horitzó una aplicació pràctica per justificar una recerca: el desenvolupament del coneixement humà, l’afany de saber, la justifiquen per si sola. O que només per la seva bellesa —com en el món de l’art, la literatura, o la música—, ja paga la pena dedicar-s’hi. O que més enllà dels continguts, les matemàtiques ens ajuden a desenvolupar la capacitat de raonament lògic i de comprensió.

Por otra parte, no es menos evidente que dentro de la investigación matemática actual se avanza en muchas ocasiones por caminos en los que no se vislumbra, en principio, ninguna aplicación práctica de dicha investigación. ¿Deberíamos abandonar dichos estudios por esta razón? ¿Tiene que haber alguna aplicación práctica en el horizonte para justificar y promover la investigación? Rotundamente no. Aunque el propio desarrollo del conocimiento humano fuera la única razón de ser de estos estudios, ello sería suficiente para continuar con ellos. Pero hay más. La historia de las matemáticas está repleta de investigaciones que en principio se desarrollaron de forma teórica, sin aplicaciones conocidas, pero que con el tiempo se mostraron tremendamente útiles en la práctica.

Una reflexió interessant per contribuir a l’etern debat.


Deixa un comentari

Les matemàtiques europees i la indústria

Imatge d'Epson291 CC-BY-SA

El diari El País publicava el dia 14 l’article Las matemáticas europeas en la encrucijada, en el qual Manuel de León, director del Instituto de Ciencias Matemáticas i membre del Comitè Executiu de la Unió Matemàtica Internacional (IMU), analitza les mancances que hi ha entre el món de l’empresa i la recerca matemàtica. Partint de la idea que les matemàtiques són una peça fonamental per a la innovació, proposa accions globals que impliquin l’empresa, les universitats, els centres de recerca i els països, i que condueixin a la creació d’un Institut Europeu de Matemàtiques per a la Innovació.

La principal propuesta del estudio conjunto EMS-ESF para la Unión Europea es la creación de un Instituto Europeo de Matemáticas para la Innovación (EIMI en sus siglas inglesas) que actúe como una infraestructura virtual en el ámbito europeo coordinando las actividades de los grupos que trabajan en matemática industrial, proporcionando mecanismos para intercambiar conocimientos y experiencias, dando visibilidad para que las empresas encuentren adónde acudir con sus necesidades, combatiendo así la fragmentación actual y diseminando las buenas prácticas en todo el continente. Complementariamente se solicita que el 8º Programa Marco identifique una línea prioritaria en matemáticas, disciplina que es sistemáticamente maltratada en los últimos programas marco.

Font: 2+2=5

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Les matemàtiques i la vida


El dia 6 d’octubre es va inaugurar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) l’exposició Les matemàtiques i la vida, organitzada conjuntament pel mNACTEC i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L’exposició convida a descobrir les matemàtiques que podem trobar al dia dia de la nostra vida, a través d’un recorregut pels àmbits quotidians en què ens movem un dia qualsevol. S’adreça a un públic no especialitzat i ho fa en un llenguatge planer, per fer-la més accessible.

Hi ha dotze espais expositius —la casa, el carrer, la natura, l’art, la música, l’escola, el treball, la salut, la societat, el joc, la seguretat i les compres— que representen escenaris quotidians. A través dels plafons, diversos objectes d’ús comú, ordinadors interactius, pantalles i objectes manipulables, els visitants poden trobar respostes i reflexionar sobre la importància de les matemàtiques a la nostra vida.

L’exposició es va inaugurar per primera vegada el 7 de maig de l’any passat —i en vam parlar llavors—, però a causa del gran èxit assolit es va plantejar la possibilitat de fer-la itinerant. Ha passat per Manresa, Barcelona, Castelldefels i serà a Terrassa fins el 4 de juliol de 2011.

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Que les matemàtiques es facin visibles

El País publicava el dia 19 de maig Que las matemáticas se hagan visibles, article d’Alfredo Bermúdez de Castro, professor del Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostela, que analitza, amb exemples concrets, la invisibilitat de les matemàtiques malgrat que les seves aplicacions tenen cada vegada més importància en la nostra vida quotidiana.

La invisibilidad de las matemáticas es, probablemente, la causa fundamental de su falta de aprecio social. La mayoría de los ciudadanos consideran que se trata de una disciplina demasiado abstracta, lejos de su realidad más cercana y, además, difícil de aprobar. Sin embargo, los ejemplos anteriormente mencionados indican que no es así. Las matemáticas son hoy omnipresentes, están en multitud de elementos cotidianos importantes para la calidad de nuestras vidas. La predicción del tiempo, la cirugía correctora de la miopía o la gestión del espacio aéreo, por citar solo tres ejemplos de índole bien distinta, no serían posibles sin sofisticados desarrollos matemáticos.

Font: Mirada matemática

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

La Diagonal desviada

El País publicava el dia 27 de març l’article La Diagonal desviada, que explica com un error de càlcul dels tècnics encarregats d’executar l’obra va desviar un grau el traçat projectat per Ildefons Cerdà el 1859, cosa que va comportar l’expropiació de diverses masies de les Corts que s’havien de conservar segons el projecte inicial, i nombroses protestes dels veïns afectats.

Són les conclusions a què ha arribat l’arquitecte Jesús Portavella i que publicarà al llibre Gran Via Diagonal. Del projecte a la realitat. Història d’un despropòsit. “Es tracta d’una hipòtesi que he d’acabar de desenvolupar”, afirma Portavella “però l’error existeix, com es pot veure simplement superposant els dos plànols. No sé com ningú no s’ha adonat abans que el carrer no és al seu lloc”.

Font: Creamat

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Les matemàtiques i la seva importància en la vida quotidiana

La Society for Industrial and Applied Mathematics (SIAM) ha endegat una campanya de sensibilització, Maths Matters, Apply it!, adreçada a qualsevol persona que tingui interès en conèixer l’aplicació de les matemàtiques a la vida quotidiana i la tecnologia que hi intervé.

Tot i que la col·lecció s’anirà ampliant de moment s’han produït 16 pdf, cadascun dedicat a un tema específic, que van de des de l’energia eòlica a la tecnologia anti-skip dels reproductors de CD. El títol genèric és Les matemàtiques darrera de:

  1. L’energia eòlica
  2. La simulació de terratrèmols
  3. La cristal·lografía amb raigs X
  4. Les campanyes de vacunació
  5. La immunologia
  6. Els moviments de sorra i dunes
  7. La compressió d’imatges
  8. Les estadístiques esportives
  9. La supercomputació
  10. l’acceleració d’Internet
  11. La cardiologia i els infarts
  12. L’extinció i la prevenció d’incendis
  13. El reconeixement facial
  14. L’ús de l’ADN
  15. Animació digital
  16. Els reproductors de CD i la tecnologia anti-skip
Font: Matematicalia


Deixa un comentari

La geometria de l’aparcament perfecte

Vull aparcar en paral·lel i he trobat un espai. El carrer és ample però l’espai és estret. No vull fer maniobres endavant i endarrera: vull fer marxa enrera per entrar a l’espai i tirar endavant per aparcar. Com ha de ser de gran l’espai per poder-ho fer?

Partint d’aquest plantejament, Simon R. Blackburn, professor de Matemàtiques del Royal Holloway (Universitat de Londres) ha presentat a The geometry of perfect parking la fórmula per aconseguir-ho.

L’estudi el va encarregar la companyia automobilística britànica Vauxhall Motors arrel d’un informe que constatava que el 57% dels britànics no tenia gaire confiança en la seva capacitat per aparcar i que el 32% preferia anar més lluny o pagar un parking abans que haver de maniobrar en un espai molt petit.

Més informació:

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

Mètode matemàtic per reduir les víctimes a la carretera

Model reducció mortalitat carreteres

Un equip d’enginyers de la Universidad de Almería ha desenvolupat una metodologia per a complir l’objectiu de la Unió Europea de reduïr un 50% les víctimes mortals a la carretera entre el 2000 i el 2010.

Segons ha publicat la revista científica Accident Analysis and Prevention, aquest grup d’investigadors proposa un mètode matemàtic per a realitzar els càlculs.

Segons Alfredo Tolón, coautor de la proposta i enginyer a l’Área de Proyectos de Ingeniería de la UAL, es tracta d’una metodologia  senzilla d’aplicar, a partir de la qual es poden calcular els coeficients ponderats de reducció de la sinistralitat, en diversos nivells geogràfics, mitjançant una fórmula logarítmica inversa.

Per verificar la validesa d’aquest mètode, els investigadors van comparar l’evolució real de les dades de la mortalitat a les carreteres entre els anys 2000 i 2006. Aquest estudi va determinar que la correlació de les sèries de dades reals amb els que indica el model és alta. Fins i tot, països com Luxemburg, Portugal, França, Dinamarca o Malta superen el percentatge assignat.

Estudis d’aquesta tipologia  són determinants per iniciar un debat sobre la necessitat de ponderar l’aplicació de polítiques globals i establir objectius pragmàtics de reducció de la sinistralitat a la carretera.

Font: SINC
Més informació:

Proponen un método para calcular la reducción de víctimas en carretera, Plataforma SINC.

A. Tolón-Becerra, X. Lastra-Bravo, F. Bienvenido-Bárcena, Proposal for territorial distribution of the 2010 EU road safety target, Accident Analysis and Prevention 41 (5): 1008–1015, 2009


Deixa un comentari

Algorismes matemàtics per millorar el Bicing de Barcelona

Bicing

Des que el març del 2007 es va posar en marxa el servei de Bicing a la ciutat de Barcelona les crítiques s’han centrat en el deficient sistema informàtic que l’administra i, sobretot, en la manca de vehicles en determinades estacions i moments del dia. Hi ha moltes variables que cal tenir en compte a l’hora de distribuir les bicicletes a les parades: si són a la zona alta o al centre, si fa fred o calor, si són les 8 del matí o les 5 de la tarda…

Aleix Ruiz de Villa, gracienc i recent Doctor en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va qüestionar tot això observant com treballava una furgoneta de repartiment de bicicletes i va començar a treballar per resoldre el problema. Atesa  la gran complexitat dels càlculs que calia fer, totes les variables a considerar i el temps que caldria invertir-hi va haver de simplificar el problema centrant-se en reduir el desequilibri entre les entrades i les sortides de les bicicletes a les estacions. Basant-se en les dades històriques que oferia Clear Channel, l’empresa concessionària, va elaborar un algorisme que ja s’ha provat amb èxit a 100 parades. Malgrat això, l’autor adverteix que el model es basa en les dades estadístiques obtingudes durant els dos anys de funcionament i, per tant, no necessàriament s’ha de reproduir el mateix comportament a posteriori.

Més informació: