Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Confirmat, Mallorca és visible des de Barcelona

Ara fa gairebé quatre anys, el desembre de 2009, ens fèiem ressò d’un article de La VanguardiaMallorca, vista desde Montserrat—, en què s’explicava la ponència de Lluís Sabater, professor de Matemàtiques de l’IES de Llançà, presentada a la  VI Jornada d’Ensenyament de les Matemàtiques, que mirava de respondre, des del punt de vista matemàtic, la següent pregunta: és possible veure Mallorca des de Montserrat? Sabater oferia una fórmula matemàtica per calcular-ho i concloïa que només era visible, en condicions climatològiques idònies, el pic més alt de l’illa, el Puig Major.

El dia 6 de novembre d’enguany, Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra, va publicar a Twitter una fotografia captada des de l’observatori, en què es distingia clarament el perfil de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

El diari Ara se’n va fer ressò i, a mitja tarda, el fotògraf Robert Ramos va fer aquesta fotografia des del Tibidabo:

Mallorca, vista des de Barcelona

Fotografia de Robert Ramos (http://www.robertramos.cat/)

Si teòricament només hauríem de poder veure el pic més alt de l’illa, per què podem veure la silueta de la Serra de Tramuntana? El que explicaria científicament el fenomen és la refracció, un efecte òptic segons el qual, quan la llum passa d’un medi a un altre i la seva velocitat de propagació és diferent, canvia de direcció. Ho explica més detalladament la revista Núvol en un article del dia 9 de novembre: No és una llegenda: Robert Ramos capta Mallorca des de Barcelona.


4 comentaris

Albert Einstein a Catalunya

Einstein a l'estació de França

Comiat d’Albert Einstein a l’Estació de França de Barcelona. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

El mes de febrer de l’any 1923, Albert Einstein va visitar Catalunya convidat pel catedràtic d’acústica i òptica, Esteve Terradas, en nom de la Mancomunitat de Catalunya. Dos anys abans, el 1921, havia guanyat el Premi Nobel de Física per la seva explicació de l’efecte fotoelèctric i per les seves aportacions fonamentals a la física teòrica, mentre la Teoria de la Relativitat era encara controvertida i incompresa per molts col·legues.

La visita d’Einstein s’emmarcava en el procés impulsat per la societat catalana amb la intenció de construir una comunitat científica moderna; un procés que havia donat fruits ja amb la constitució l’any 1907 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que havia continuat amb la fundació el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya. El Consell de Pedagogia —òrgan creat per la Diputació Provincial de Barcelona per fer-se càrrec de la política científica i tècnica del país—, organitzava els Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, en el marc dels quals, Einstein havia de pronunciar una sèrie de conferències sobre la Teoria de la Relaitivitat.

L’estada va durar des del 22 de febrer a l’1 de març i, a banda de Barcelona, el físic alemany va visitar l’Espluga de Francolí, Poblet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.

Enguany fa 90 any d’aquell viatge i la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ha decidit commemorar l’efemèride creant un portal que detalla l’itinerari i les activitats del premi Nobel al país. Hi podeu consultar, sobre el mapa, els indrets i institucions que va visitar, acompanyats d’una breu explicació:

Universitat de Barcelona, 26 de febrer de 1923

Einstein va visitar, en companyia d’Esteve Terradas, al rector de la Universitat de Barcelona que, en aquella època, era el marquès de Carulla. En la trobada també van ser-hi presents el secretari de la Universitat, Carles Calleja i Borja-Tarrius; el degà de la Facultat de Ciències, Simó Vila Vendrell, i el catedràtic de Física, Eduard Alcobé Arenas, que aleshores presidia la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i era un antirelativista declarat.

Al marge de les activitats acadèmiques, Einstein va establir contacte amb el món obrer i, a través de la mediació de Rafael Campalans, fundador de la Unió socialista de Catalunya, va acceptar una invitació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) per impartir una xerrada a la seu del sindicat, on el van rebre Ángel Pestaña i Joaquim Maurín.

El portal inclou una extensa galeria fotogràfica, una secció d’hemeroteca que recull el que van publicar els mitjans d’aleshores sobre la visita, articles contemporanis i documents relacionats.

Més informació


Deixa un comentari

Richard Stallman: «Això són les retallades. Rajoy ens vol matar a tots»

Richard Stallman atès pels serveis d'emergència a BarcelonaFotografia de Chris Platzer

Richard Stallman, fundador i president de la Free Software Foundation (FSF), va haver de suspendre ahir la conferència que estava pronunciant a Barcelona, a causa d’una sobtada pujada de tensió. En trobar-se malament, Stallman va demanar a l’organització que avisessin un metge. Mentre esperaven l’ambulància —uns 20 minuts—, va continuar amb la xerrada, amb alguna dificultat però sense perdre el sentit de l’humor: «això són les retallades. Rajoy ens vol matar a tots.»

Finalment va ser atès pels serveis d’emergència en una sala a part i la conferència es va suspendre. La FSF ha desmentit que hagués patit un infart, però ha explicat que el van atendre a l’hospital i li van donar l’alta.

Fonts: Slashdot | Público


Deixa un comentari

Avui comença el Free Culture Forum 2010 a Barcelona

Del 28 al 31 d’octubre se celebra a Barcelona la segona edició del Free Culture Forum 2010 (FCF), una trobada internacional d’accés a la cultura i al coneixement en l’era digital. L’FCF respon a la necessitat d’un espai internacional on poder construir i coordinar un marc global d’acció i una agenda comuna per a temes relacionats amb la cultura lliure i l’accés al coneixement. Aplega les principals organitzacions i veus actives en el món de la cultura i del coneixement lliure amb l’objectiu de treballar plegats i posar en comú les respostes davant dels problemes sorgits arran del canvi de paradigma. Es constitueix en un espai d’elaboració de propostes des de la societat civil per reforçar la posició de la ciutadania davant del debat sobre la creació i distribució de l’art, de la cultura i del coneixement en l’era digital.

El Fòrum està organitzat per Exgae, YProductions i Mayo Fuster Morell, amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i Creative Commons España, entre altres.

Com a tret de sortida, avui se celebrarà la tercera gala dels oXcars a la Sala Apolo. Amb l’objectiu que la cultura deixi de ser una mercaderia en mans de les entitats de gestió i els lobbies de les indústries culturals, els oXcars es constitueixen com el mitjà per visibilitzar  el canvi de paradigma que la societat digital representa pel que fa a la producció i difusió de coneixement.

Tant el desenvolupament del Fòrum com el de la gala es podran seguir en directe per Internet.

Més informació:

Font: Barrapunto


Deixa un comentari

La Diagonal desviada

El País publicava el dia 27 de març l’article La Diagonal desviada, que explica com un error de càlcul dels tècnics encarregats d’executar l’obra va desviar un grau el traçat projectat per Ildefons Cerdà el 1859, cosa que va comportar l’expropiació de diverses masies de les Corts que s’havien de conservar segons el projecte inicial, i nombroses protestes dels veïns afectats.

Són les conclusions a què ha arribat l’arquitecte Jesús Portavella i que publicarà al llibre Gran Via Diagonal. Del projecte a la realitat. Història d’un despropòsit. “Es tracta d’una hipòtesi que he d’acabar de desenvolupar”, afirma Portavella “però l’error existeix, com es pot veure simplement superposant els dos plànols. No sé com ningú no s’ha adonat abans que el carrer no és al seu lloc”.

Font: Creamat

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Maria Antònia Canals és distingida amb la Medalla d’Honor de Barcelona

maria antonia

El proper 3 de desembre l’Ajuntament de Barcelona lliurarà la Medalla d’Honor de la Ciutat a Maria Antònia Canals, directora del Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l’Escola (GAMAR) creat a partir de la dotació del Premi Jaume Vicens Vives a la Docència Universitària que va guanyar el 2001.

Maria Antònia Canals (Barcelona 1931) és llicenciada en ciències exactes per la Universitat de Barcelona.  Ha dedicat la seva vida a l’ensenyament de les matemàtiques tant a l’escola com a la universitat.  També va guanyar la Creu de Sant Jordi el 2006.

  • Obres a catàleg de Maria Antònia Canals


Deixa un comentari

Algorismes matemàtics per millorar el Bicing de Barcelona

Bicing

Des que el març del 2007 es va posar en marxa el servei de Bicing a la ciutat de Barcelona les crítiques s’han centrat en el deficient sistema informàtic que l’administra i, sobretot, en la manca de vehicles en determinades estacions i moments del dia. Hi ha moltes variables que cal tenir en compte a l’hora de distribuir les bicicletes a les parades: si són a la zona alta o al centre, si fa fred o calor, si són les 8 del matí o les 5 de la tarda…

Aleix Ruiz de Villa, gracienc i recent Doctor en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va qüestionar tot això observant com treballava una furgoneta de repartiment de bicicletes i va començar a treballar per resoldre el problema. Atesa  la gran complexitat dels càlculs que calia fer, totes les variables a considerar i el temps que caldria invertir-hi va haver de simplificar el problema centrant-se en reduir el desequilibri entre les entrades i les sortides de les bicicletes a les estacions. Basant-se en les dades històriques que oferia Clear Channel, l’empresa concessionària, va elaborar un algorisme que ja s’ha provat amb èxit a 100 parades. Malgrat això, l’autor adverteix que el model es basa en les dades estadístiques obtingudes durant els dos anys de funcionament i, per tant, no necessàriament s’ha de reproduir el mateix comportament a posteriori.

Més informació: