Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

L’enigma de l’ordinador, nova exposició al MNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) inaugura avui l’exposició L’enigma de l’ordinador, un recorregut històric des de les primeres eines de càlcul documentades (5.000 a de C.) fins als ordinadors de l’actualitat.

Molts joves creuen que la informàtica va començar amb el PC, però el cert és que aquest no apareix fins als anys 60 del segle XX. En realitat, els orígens de l’ordinador es troben al voltant del V mil·leni a.C., quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els facilitessin la realització de càlculs senzills, com comptar ramat o mesurar extensions de terra. A mida que avançà la ciència i la tecnologia, aquestes eines es van anar perfeccionant: va aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores, els mainframes, el PC, i així successivament fins arribar als nostres dies, en què hi ha xips arreu i les tecnologies de la informació evolucionen de manera frenètica.

L’exposició ‘L’enigma de l’ordinador’, de més de 1500 m², repassa la història de l’ordinador, des de la gènesi fins a l’eclosió tecnològica actual, a través d’un recorregut visual amb una completa mostra de gairebé 150 instruments matemàtics i aparells, els més emblemàtics d’una col·lecció de més de 400 ordinadors i 200 microprocessadors, la més important d’Europa. A més de desvetllar una part transcendental i molt poc coneguda de la nostra història, amb aquesta exposició es vol demostrar com l’enginy individual, lligat a les successives necessitats i contingències de les diferents èpoques, ha fet possible que avui en dia parlem de la societat de la informació.

Fotografia de Teresa Llordés, MNACTEC.

Més informació:

Font: L’agenda de la cultura científica | L’home dibuixat


1 comentari

Científics britànics construiran la màquina analítica dissenyada per Babbage

Un equip d’investigadors britànics és apunt d’iniciar la construcció d’un ordinador molt especial. Un projecte ambiciós, car i dilatat en el temps —calculen uns 10 anys—, que no enlluernarà ningú per la seva capacitat de càlcul o velocitat d’execució, però que homenatjarà de manera explícita el seu dissenyador, Charles Babbage.

Charles Babbage, matemàtic anglès de l’època victoriana, és considerat el pare de la computació. Va dissenyar i començar la construcció del primer ordinador de la història —la màquina diferencial—, amb la idea que “totes les taules podien ser calculades amb una màquina” . Per problemes personals i dificultats tècniques —especialment el desgast i la fricció dels materials utilitzats—, no va reeixir en el seu intent. Però lluny de desanimar-se, entre 1.833 i 1.842 va emprendre el disseny d’una nova màquina, amb la diferència que aquesta havia de ser capaç de realitzar qualsevol càlcul. Era la màquina analítica, que va començar a dissenyar però que tampoc va veure la llum, malgrat la col·laboració d’Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història.

Plànols de la màquina analítica de Charles BabbageFotografia original de Science & Society Picture Library, comentada per The New York Times

L’equip, encapçalat per John Graham-Cumming —que ja va aparèixer al bloc amb motiu de la petició per a la rehabilitació d’Alan Turing—, té un gran repte al davant. Babbage va deixar plànols i indicacions per construir la màquina, però constantment en feia modificacions, de manera que se’n conserven diversos esbossos i múltiples fonts. De cara a l’any que ve, els investigadors publicaran a Internet tot el material conservat i demanaran la participació del públic per esbrinar què s’ha de construir i de quina manera.

Font: Boing Boing

Més informació:


Deixa un comentari

Ha mort Jean Jennings, la darrera programadora de l’ENIAC

Imatge de domini públic. Jean Jennings (esquerra) i Fran Bilas, operant al panell principal de l'ENIAC

L’edició del 7 d’abril de The New York Times, informava de la mort, el 23 de març i a l’edat de 86 anys, de Jean Jennings, última supervivent del grup de dones programadores de l’Electronic Numerical Integrator and Computer (ENIAC).

L’ENIAC va ser la primera computadora totalment digital, dissenyada i finançada per l’Armada dels Estats Units d’Amèrica i construïda per John Presper Eckert i John William Mauchly a la Moore School of Electrical Engineering de la Universitat de Pensylvania, l’any 1943.

Concebuda amb propòsits bèl·lics —bàsicament per fer càlculs sobre la trajectòria de projectils—, era capaç de resoldre 5.000 sumes i 300 multiplicacions per segon. Ocupava una superfície de 167 m2 i pesava 27 tones. El 2 d’octubre de 1955 es va desactivar definitivament.

Malgrat que van ser els dos enginyers, Mauchly i Eckert, els encarregats de construir la màquina —i de passar a la història—, hi va haver sis dones que van treballar com a programadores de l’ENIAC des del principi. Les van reclutar durant la guerra gràcies a les seves capacitats matemàtiques, però el seu paper va ser silenciat durant dècades. Fins i tot s’afirmava que les dones que apareixien dempeus en les fotografies de la màquina, eren models que posaven. Jean Jennings va poder viure parcialment el reconeixement en ser premiada el 2008 amb el Premi Computer Pioneer de la IEEE Computer Society. Actualment se’ls reconeix a totes sis una gran contribució en la programació de computadores.

Font: L’home dibuixat


Deixa un comentari

Avui se celebra el primer Dia Mundial de la Còpia de Seguretat

Quan un disc dur falla, si no s’ha fet una còpia de seguretat, les dades es perden. I no és una qüestió de si el disc dur falla, és quan.

Avui, 31 de març, se celebra per primera vegada el World Backup Day, amb l’objectiu de conscienciar els usuaris de la importància de fer periòdicament còpies de seguretat de les pròpies dades.

Arrel d’una discussió a reddit, un usuari —adamjeff—, va llançar la idea d’instituir el dia 31 de març com a Dia Mundial de la Còpia de Seguretat, proposta secundada àmpliament per la resta d’usuaris.

Els ordinadors estan integrats per components electrònics més o menys fàcils de substituir en cas d’avaria: un processador, la memòria, la placa base, es poden canviar si cal i no hi ha més conseqüències. Però si el disc dur falla —i es calcula que aproximadament un 3% dels discos nous fallen el primer any, un 6% el tercer any—, les dades es perden sense remei. Algú objectarà que hi ha tècniques de recuperació que permeten rescatar les dades de dispositius avariats, però són complexes, cares i fora de l’abast de la majoria d’usuaris. A banda de les falles mecàniques i electròniques, les dades d’un disc dur es poden danyar mitjançant programari: un virus, alguna mena de programari maliciós o una eliminació accidental poden provocar un desastre. Per això la millor solució és prendre’s seriosament les còpies de seguretat i implementar el costum de fer-la periòdicament.

Hi ha tota mena de programari per a tots els sistemes operatius, que permet automatitzar la tasca. Només cal buscar aquell programa que millor s’ajusti a les nostres necessitats, i triar també on fer la còpia: en dispositius externs —discs dur, DVD, Blu-ray— o en línia.

Rescatem un dels primers aforismes que vam publicar al bloc aviat farà dos anys. És fruit de la saviesa popular i una veritat incontestable. Qui això escriu forma part del primer grup. I és reincident. Si sou de segon grup, tranquils: només és qüestió de temps…

Font: Bitelia


5 comentaris

Per a què s’utilitzen les unitats A: i B: a Windows?

imatge de George Chernilevsky, de domini públic

A Windows tens una unitat C:\ i més enllà d’això tot s’etiqueta amb la següent lletra.

Així que la segona unitat és la D:\, el DVD és E:\ i si connectes una memòria USB es converteix en F:\, i la següent en G:\, etc.

Però llavors, què són i on són A:\ i B:\?

La prova evident que el temps tecnològic passa molt més de pressa que el temps biològic és trobar-se preguntes com aquesta en fòrums especialitzats. Preguntes que només s’expliquen per l’edat de qui les formula. I com diu un comentari del fòrum, saber la resposta em fa sentir molt vell.

La resposta més ben valorada s’il·lustra, a petició popular, amb la imatge que encapçala l’entrada. Difícil d’explicar sense una fotografia…

Font: L’home dibuixat

Comparteix l'entrada