Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


5 comentaris

Per a què s’utilitzen les unitats A: i B: a Windows?

imatge de George Chernilevsky, de domini públic

A Windows tens una unitat C:\ i més enllà d’això tot s’etiqueta amb la següent lletra.

Així que la segona unitat és la D:\, el DVD és E:\ i si connectes una memòria USB es converteix en F:\, i la següent en G:\, etc.

Però llavors, què són i on són A:\ i B:\?

La prova evident que el temps tecnològic passa molt més de pressa que el temps biològic és trobar-se preguntes com aquesta en fòrums especialitzats. Preguntes que només s’expliquen per l’edat de qui les formula. I com diu un comentari del fòrum, saber la resposta em fa sentir molt vell.

La resposta més ben valorada s’il·lustra, a petició popular, amb la imatge que encapçala l’entrada. Difícil d’explicar sense una fotografia…

Font: L’home dibuixat

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

ENIGMA: Una màquina clau en la codificació de missatges

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) exposa, des del 23 d’octubre de 2010 i fins el 10 d’octubre de 2011, una màquina ENIGMA, cedida pel Ministeri de Defensa espanyol.

La màquina exposada és una Enigma Chiffiermaschinen AG, Model D, dissenyada per Arthur Scherbius el 1927, basant-se en una patent holandesa prèvia. La va utilitzar el bàndol colpista durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, per xifrar i desxifrar missatges industrials, comercials i  militars. Forma part del lot descobert a l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra per un reportatge de El PaísEl arma secreta de Franco— l’any 2008.

Les màquines ENIGMA van ser molt utilitzades durant la Segona Guerra Mundial a causa de la seva facilitat d’ús i la seva suposada inviolabilitat. Però Alan Turing, matemàtic britànic que treballava als serveis d’espionatge, va aconseguir desxifrar les transmissions alemanyes. Alguns historiadors consideren que aquest fet hauria precipitat el final de la guerra.

Vídeo: The ENIGMA Machine

Més informació:

Font: L’home dibuixat

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Un precedent de Twitter… de 1935!

L’any 1935 la revista Modern Mechanix informava d’un invent presentat a Londres, el Notificador, que tenia per objectiu facilitar el contacte entre els usuaris: cancel·lar cites o informar sobre el parador d’algú en un moment determinat.

Instal·lat en lloc públics, carrers, estacions de tren, botigues, permetia a l’usuari deixar un missatge que es mantenia visible fins al cap de dues hores. Només calia escriure’l en un paper continu i, després de dipositar-hi una moneda, la tira es movia darrera d’un panell de vidre per fer-lo visible i preservar-lo durant les dues hores següents.

Un invent enginyós que ens recorda alguna cosa.

Font: Boing Boing
Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Els supercomputadors del TOP500 en gràfics

Acaba de sortir la llista del TOP500 corresponent al mes de juny i la BBC ha realitzat un exercici visual en Flash consistent a representar gràficament les dades que conté. Cada gràfic mostra la llista segons un concepte: velocitat de càlcul, sistema operatiu instal·lat, l’ús a què està destinat, país on s’allotja, marca del processador i fabricant.Cada màquina es representa amb un quadre, més o menys gran, en funció de la velocitat de càlcul. Situant el cursor a sobre, facilita les dades bàsiques.

No hi ha sorpreses en cap dels conceptes. Pel que fa a fabricants, IBM i Hewlett-Packard ostenten el 76,4% del total. Quant a països on s’allotgen, el 56,4% són als EUA. El 80,2% tenen processadors Intel i el 91% funcionen amb alguna distribució de Linux.

Més informació:

Font: SomGNU

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Un iPad per a cada eurodiputat

La majoria d’europarlamentaris tenen un iPhone i n’estan molt contents. El PC era bo fa temps però l’iPad és un dispositiu millor.

Són paraules de Klaus Welle, Secretari General del Parlament Europeu i reconegut fanboy d’Apple, per justificar el pla de mobilitat que ha aprovat el Parlament i que implicarà 5 milions d’€ en total i l’adquisició, entre altres coses, de 736 iPad, un per a cada parlamentari.

Deixant de banda el context d’aguda crisi econòmica; obviant el suposat paper exemplaritzant dels servidors públics; assumint -en un esforç considerable- que realment el necessitin per treballar; oblidant que tenen ja altres instruments (un portàtil HP i un telèfon d’última generació) òbviament pagats amb pressupostos públics; passant per alt que encara s’ha de demostrar que el ging d’Apple és realment útil per al treball diari, ens assalten com a mínim uns quants dubtes.

Necessiten realment ses senyories l’artefacte més cool del moment? Saben que s’està adquirint la plataforma més tancada i restrictiva? Que només s’hi poden utilitzar les aplicacions de la Apple Store? Que les seves limitacions tècniques estan més que superades per dispositius molt més versàtils de la competència?

Val a dir que no tots els diputats hi estan d’acord i que ja en són uns quants els que s’hi han manifestat en contra. Sense anar més lluny, Raúl Romeva, deia en un xat amb els lectors de El Mundo que la compra de l’iPad és innecessària i que “fa temps que reclamo que el Parlament (i de fet les institucions europees) trenquin aquest absurd monopoli amb Microsoft i apostin de veritat pel software lliure”. Estem d’acord amb el fons i atribuïm a un lapsus momentani identificar l’iPad amb Microsoft.

Més informació:

Font: Les ovelles elèctriques

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

iFixit: repara-ho tu mateix!

Els usuaris de productes Apple fa anys que tenen la sort de comptar amb un instrument fonamental a l’hora de reparar ells mateixos un dispositiu espatllat, iFixit. Des del mes d’abril hi ha una bona notícia per a la resta, i és que iFixit s’ha reinventat parcialment per afegir al portal una plataforma col·laborativa de manuals de reparació per a qualsevol tipus de dispositius electrònics i mecànics.

iFixit té dos objectius fonamentals. D’una banda, ajudar a combatre, fomentant la cultura de la reparació i la reutilització, el greu problema mediambiental que genera la contaminació causada pel residus electrònics, especialment a Àfrica (on s’hi exporten il·egalment tones i tones de residus cada any). I de l’altra, ajudar els usuaris a identificar el problema i resoldre’l sense necessitat de grans coneixements electrònics. També ofereix les eines per fer la reparació i les peces a substituir, però res no ens impedeix seguir el manual i comprar les peces en una altra banda.

iFixit és un bon instrument per a tots aquells consumidors de productes electrònics que pretenem allargar la vida dels nostres dispositius més enllà del que el fabricant voldria. Els nous sistemes de producció han abaratit enormement els costos -i els preus, encara que no en la mateixa proporció-, però també han comportat que s’instal·li entre nosaltres la cultura de la substitució enlloc de la reparació. Amb peces integrades i carcasses aparentment hermètiques sembla que quan alguna cosa falla no hi hagi més alternativa que desfer-se’n. iFixit intenta resoldre aquest problema i, amb el temps, segur que hi haurà una bona col·lecció de manuals per a productes diversos, comparable a la que ja hi ha pel que fa a dispositius d’Apple.

La prova que qualsevol persona pot fer-ho és que qui això escriu va substituir amb èxit el disc avariat d’un iPod seguint al peu de la lletra el manual corresponent. D’acord que amb la reparació hi va haver algun dany col·lateral, però aquesta és una altra història…

Font: Alt1040

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Europa qüestiona seriosament el cànon digital que s’aplica a Espanya

Dibuix original de Pepefarruqo

Verica Trstenjak, Advocada General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, conclou en l’informe emès el dia 11 de maig, que:

aquest tipus de gravamen, recaptat a favor d’autors, artistes i productors, no pot aplicar-se indiscriminadament a empreses que clarament adquireixen els aparells i suports materials per a altres finalitats alienes a la còpia privada.

Tot i que les conclusions no són vinculants, el paper de l’Advocat General és el de proposar al Tribunal una solució jurídica sobre l’assumpte que es discuteix, i habitualment, la sentència va en la mateixa línia.

L’assumpte del cànon ha arribat a Europa després d’una llarg periple judicial. L’any 2006 la SGAE va demandar Ana Maria Méndez, propietària de la botiga d’informàtica Traxstore, per 48.000 € en concepte de cànon digital sobre suports verges. El Tribunal va desestimar la demanda però la SGAE va tornar a reclamar per altres instàncies. Finalment, el Jutjat de Primera Instància va donar la raó a la SGAE. La defensa va recórrer i l’Audiència Provincial de Barcelona va plantejar la qüestió al Tribunal europeu.

Si finalment el Tribunal fallés en el mateix sentit, a banda de donar la raó a tots els que s’hi han oposat des del primer dia, quedarà definitivament en evidència que la legislació espanyola respecte a aquesta qüestió tenia només l’objectiu de servir els interessos d’un selecte grup d’escollits perjudicant els interessos de la ciutadania i buidant-li les butxaques injustament.

Més informació:

Font: Microsiervos

Comparteix l'entrada