Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

La campanya #1Lib1Ref bat el rècord històric de 2022

L’edició d’enguany de la campanya 1 bibliotecari, 1 referència (de l’anglès, One Librarian, One Reference) ha batut el rècord anterior, de l’any 2022, superant les 4500 referències afegides a la Viquipèdia. A falta del recompte final oficial, el dia 14 de febrer (un dia abans d’acabar la campanya) a les 10:45 s’havien registrat 4532 referències noves, que superen lleugerament les 4425 de 2022.

#1Lib1Ref és una campanya internacional on bibliotecaris d’arreu del món fan servir la seva expertesa per afegir una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia. La campanya, que forma part del projecte Bibliowikis i és promoguda per Amical Wikimedia, apel·la específicament a la participació de tota la comunitat bibliotecària i arxivera, sense excloure gent d’altres àmbits que vulgui contribuir-hi.

La campanya original és un projecte comú de la Fundació Wikimedia i la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA). A la Viquipèdia en català se celebra des de l’any 2016 i excepte una notable davallada l’any 2023, el creixement ha estat relativament constant i sostingut.

La nostra participació

Quant a la nostra participació, hem procurat centrar-nos en les matèries que ens són pròpies (matemàtiques i informàtica) i en els àmbits geogràfic i institucional més propers. Hem prestat especial atenció a tot allò relacionat amb la Universitat de Barcelona —espais, persones, publicacions, serveis— però també a conceptes o personatges de les nostres disciplines, fent èmfasi especial en les dones.

Malgrat que l’objectiu de la campanya se centra a afegir referències fiables als articles ja existents, no ens hem pogut estar de corregir dades incorrectes, completar explicacions insuficients o, fins i tot traduir alguna entrada que no existia en la nostra llengua.

Sense cap pretensió de ser exhaustius, hem contribuït a completar i/o referenciar entrades de persones:

de publicacions:

d’espais o unitats de la UB:

de conceptes:

També hem afegit i —alliberat— a Wikimedia Commons algunes fotografies pròpies, sobretot de la col·lecció Enginys matemàtics.

En total, des del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica hem afegit 146 referències en 142 edicions, que representen un total de 60888 bytes.


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Lauro Clariana Ricart

Matemàtics catalansMatemàtics catalans és el nom col·lectiu d’un projecte que iniciem enguany sobre alguns matemàtics catalans de totes les èpoques, reconeguts per les seves vessants professional, docent o investigadora. La iniciativa vol posar de relleu la tasca dels matemàtics relacionats amb la Universitat de Barcelona, per haver-ne estat alumnes, professors, o per haver exercit algun càrrec en l’estructura acadèmica.

Matemàtics catalans té l’objectiu de difondre els fons bibliogràfics de la UB i reconèixer la història i la trajectòria de la institució i de les persones que n’han format part. Per donar el màxim de visibilitat a la informació recollida —difícil d’aplegar des de fora de la UB—, el projecte contempla una exposició per a cada matemàtic seleccionat, que completarem amb la corresponent biografia a la Viquipèdia, ja sigui editant-la i ampliant-la o redactant-la de zero, com en aquest cas.

Lauro Clariana Ricart

Lauro Clariana Ricart (1842-1916))

Lauro Clariana, matemàtic i enginyer industrial especialitzat en mecànica, va començar a exercir la docència l’any 1861 fent substitucions en diverses càtedres. Just aquell mateix any es va matricular per primera vegada a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1869 va defensar la tesi doctoral —Discurso sobre la Teoría general del movimiento en las máquinas desarrollado por D. Lauro Clariana en el ejercicio del doctorado correspondiente a la sección de Ciencias Exactas— i l’any següent va ser nomenat catedràtic numerari de Matemàtiques a l’Instituto de Segunda Enseñanza de Tarragona. L’any 1881 va accedir a la càtedra de Cálculo Diferencial e Integral de la Facultat de Ciències de la UB. Des d’aquell moment i fins a la seva mort, va continuar exercint-hi la docència, compaginant-la amb les classes a l’Escola Industrial i la seva tasca com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Va morir l’11 d’octubre de 1916 a Barcelona.

La seva carrera docent es va perllongar fins al moment de la mort, havent sol·licitat en diverses ocasions al rector que li permetés continuar la docència, tot i haver superat l’edat màxima permesa. Amb una extensa obra publicada, va ser mereixedor de nombroses distincions (pdf) i ocupà diversos càrrecs en l’escalafó universitari.

Matemàtics catalans: Lauro Clariana (1842-1916)

Biografia a la Viquipèdia