Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Dia internacional de la dona 2018

8 de març, Dia internacional de la dona

Fotografia de domini públic

Avui, 8 de març, es commemora com cada any arreu del món el Dia internacional de la dona, celebrat per primera vegada l’any 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa i reconegut per la Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 1975, coincidint amb l’Any internacional de la dona.

En aquest blog mirem de difondre i visibilitzar la feina de totes aquelles dones que han contribuït al desenvolupament de les matemàtiques i la informàtica al llarg de la història. Ens hem fet ressò —sempre que ens ha estat possible—, d’efemèrides, aniversaris, premis i notícies de tota mena, referides a aquelles dones pioneres que han hagut de lluitar contra tots els obstacles imaginables per poder ser i per poder fer.

Des d’Hipàtia a Sophie Germain; d’Ada Lovelace a la prematurament desapareguda Maryam Mirzakhani; sense oblidar les que ens són més properes, com les pioneres Assumpció Català i Griselda Pascual o les que n’han pres el relleu: Pilar Bayer o Marta Sanz, sense anar més enllà. A tall d’homenatge, el març de 2014 vam inaugurar l’exposició física i virtual Professores de la Facultat de Matemàtiques, en què, partint de la situació actual, volíem reconèixer també aquelles alumnes i professores que havien estat les primeres en matricular-se, llicenciar-se o doctorar-se a la Facultat.

La igualtat de gènere, també en el món acadèmic i docent, no pot ser una reivindicació esporàdica, una cosa a recordar i institucionalitzar un dia assenyalat. Cal treballar cada dia per restituir el dret de totes les dones a desenvolupar-se en igualtat de condicions en tots els àmbits de la vida.

És per això que us proposem una acció concreta per visibilitzar la feina de les dones en el món de les matemàtiques: contribuir a completar la Llista de dones matemàtiques que manté la Viquipèdia, ja sigui afegint-hi noms o redactant, corregint i completant les biografies existents. Només a tall d’exemple, nosaltres hi hem afegit Griselda Pascual, Assumpció Català, Pilar Bayer i Marta Sanz Solé, que ja hi tenien la biografia però no estava enllaçada. Si consulteu la mateixa entrada de la Wikipedia en anglès veure el camp que ens queda per córrer.

 

Apunts relacionats


1 comentari

300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

Barcelona pensa

Barcelona Pensa

Barcelona acull aquesta setmana la tercera edició del festival de filosofia Barcelona Pensa, promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), amb l’objectiu de difondre i apropar la filosofia a la ciutadania. El festival mira de convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, amb voluntat d’eliminar la frontera entre alta i baixa cultura, per fer del pensament teòric un element fonamental de la nostra experiència.

Des del dia 14 i fins el 19, s’ofereixen una trentena de propostes diferents distribuïdes per espais emblemàtics de la ciutat: de l’Ateneu Barcelonès al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), passant per l’Edifici Històric de la UB, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), diverses llibreries —La Central, Altaïr, Calders, Gigamesh, Laie, NoLlegiu—, museus —Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Museu Picasso— o les facultats de Filosofia i Medicina de la UB.

300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

 300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecariGottfried Wilhelm Leibniz va morir avui fa 300 anys, el 14 de novembre de 1716. Aprofitant l’efemèride, el Barcelona Pensa vol retre homenatge a l’home polifacètic que va deixar una empremta tan profunda en el pensament europeu. Leibniz, filòsof, científic, matemàtic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg va excel·lir en totes disciplines en què va treballar.

En una iniciativa pionera, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, la Facultat de Filosofia i la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, juntament amb el Centre de Recursos per a l’Aprenentage i la Investigació (CRAI) de la UB, us proposem un acostament a les diferents dimensions del seu pensament i de la seva figura.

Els diversos especialistes que participaran al col·loqui han redactat els textos de la guia de lectura, amb la intenció de reflectir la triple vessant que destaquem:

El significat de Leibniz, 300 anys després (Carlos Dorce, Facultat de Matemàtiques):

“Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) va ser, probablement, un dels últims genis universals. Sense cap tipus de dubte, les seves idees van contribuir a una de les èpoques més productives de la Humanitat, ja que el segle XVII va ser el context idoni d’evolució epistemològica i cultural on el panorama intel·lectual va desenvolupar-se d’una manera molt destacada.”

Leibniz, matemàtic (Josep Pla i Carrera, Facultat de Matemàtiques):

“Més enllà de les seves diferències i polèmica amb Newton, devem molt al geni matemàtic de Leibniz. És possible acostar-se avui amb un mínim de càrrega matemàtica a algunes de les novetats aportades per Leibniz a aquest camp: els nombres i les corbes transcendents, el teorema fonamental del càlcul i el naixement de les equacions diferencials.”

Leibniz, filòsof (Maria Ramon Cubells, Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili):

El pensament de Leibniz és assimilador: intenta trobar la manera de conciliar la filosofia antiga i la moderna. Partint d’alguns problemes cartesians, vol superar el cartesianisme: la crítica a la noció de substància de Descartes i, sobretot, a la res extensa el portarà a la introducció de la noció de força (vis), que el conduirà a proposar una nova ciència, la dinàmica.

Leibniz, bibliotecari (Jesús Gascón, Facultat de Biblioteconomia i Documentació).

En un moment que no era habitual, concebé un sistema d’indexació dels continguts i encoratjà els editors i societats científiques perquè distribuïssin resums de les novetats anuals en els seus camps.

Sobre el conjunt de l’obra de Leibniz (Josep Montserrat, Facultat de Filosofia):

L’extensió de l’obra de Leibniz és immensa. La majoria són esborranys i només una part mínima va ser publicada. En vida, la Teodicea (1710) i articles a les Acta eruditorum o al Journal des Savants. Va enllestir, però mai va publicar els Nous assaigs sobre l’enteniment humà, que romangueren inèdits fins 1765.

300 anys de Leibniz

L’acte, gratuït però amb inscripció prèvia, se celebrarà dimecres 16 de novembre a les 12:00 a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

Més informació


Deixa un comentari

100 anys de matemàtiques a l’IEC

100 anys de matemàtiques a l'IECLa Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat, mitjançant un web, els resultats del projecte de recerca 100 anys de matemàtiques a l’IEC.

Einstein a l'estació de França

Comiat d’Albert Einstein a l’Estació de França de Barcelona. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Una mica d’història

Des de la creació de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, l’any 1911, les matemàtiques hi han tingut un paper destacat. Esteve Terradas, un dels fundadors, era doctor en ciències exactes, i Eugeni d’Ors, escriptor i filòsof, hi tenia un clar interès. D’aquí naixia l’impuls que la disciplina va conèixer a principis de segle XX, culminat amb la creació del Centre d’Estudis Matemàtics (1933). Exponent clar d’aquella etapa és la visita d’Albert Einstein a Catalunya (1923), convidat justament per Terradas, en nom de la Mancomunitat de Catalunya.

La llarga postguerra i l’eterna dictadura van estroncar l’activitat de l’IEC, sobretot pel que fa a l’obra publicada. Malgrat tot, però, destacà de manera especial la contribució de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), a qui vam dedicar una exposició virtual amb motiu del seu centenari. No seria fins entrada la dècada dels 70 que l’IEC començaria a recuperar una certa normalitat, lligada als últims cops de cua de la dictadura franquista.

El 1984 es va crear el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i el 1986, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) a partir de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM). El 1983 s’havia creat la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer (FFSB), que, el 1991, s’integrà a l’IEC. Aquesta tercera etapa es caracteritza per una plena professionalització de la recerca, amb una clara projecció internacional.

El projecte

100 anys de matemàtiques a l’Institut d’Estudis Catalans és un projecte endegat l’any 2012 amb la intenció de visibilitzar la tasca, les persones i les fites assolides en el camp de les matemàtiques durant aquests cent anys. Reuneix, en cinc bases de dades diferents, els documents provinents dels cinc fons documentals que s’han buidat: el de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i la seva antecessora, la Societat Catalana de Ciències Químiques, Físiques i Matemàtiques, el del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), el de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC (abans Secció de Ciències i encara abans Institut de Ciències), el fons de la Fundació Ferran Sunyer Balaguer (FFSB) i el fons del Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Atesa la diversitat i la diferent tipologia dels documents estudiats, no s’ha pogut dissenyar un catàleg unificat.

Seleccionant cada base de dades, s’accedeix a una breu ressenya històrica i a una descripció del contingut, a banda dels camps de cerca.

Cent anys de matemàtiques a l’Institut d’Estudis Catalans, 1911-2011

Apunts relacionats

Font: Projecte: «100 anys de matemàtiques a l’IEC»


1 comentari

Avui fa exactament 150 anys de la primera edició d’«Alice’s Adventures in Wonderland»

Avui, 26 de novembre de 2015, fa exactament 150 anys que l’editorial Macmillan publicava al Regne Unit la primera edició d’Alice’s Adventures in Wonderland. La novel·la, obra del matemàtic anglès Charles Lutwidge Dodgson i signada amb el pseudònim de Lewis Carroll, no va ser especialment ben rebuda per la crítica, més interessada en les il·lustracions de John Tenniel que en el relat en si. No seria fins a la publicació de la segona part —Through the Looking-Glass, and What Alice Found There (1871)— que el relat original es faria popular.

El mes de gener d’enguany vam redactar un apunt en aquest mateix blog sobre l’efemèride. El reproduïm a continuació per commemorar-la just el dia que s’escau:

Es compleixen 150 anys de la publicació d’«Alícia al país de les meravelles» (publicat originalment el 23/01/2015)

Portada de la primera edició (1865)

Portada de la primera edició (1865). Imatge de domini públic

Enguany s’escau el 150è aniversari de la publicació d’una de les obres més cèlebres de la literatura de l’absurd: Alice’s Adventures in Wonderland. Escrita pel matemàtic i sacerdot anglicà Charles Lutwidge Dodgson —sota el pseudònim de Lewis Carroll— s’ha considerat una de les obres fonamentals de la literatura infantil, malgrat els diversos nivells de lectura que admet i la dificultat que representa, per a un infant del nostre temps, entendre els jocs, matisos i acudits d’un llibre adreçat a lectors anglesos de l’època victoriana.

La primera traducció al català —Josep Carner, 1927— amb il·lustracions de Lola Anglada i publicada per Mentora, tenia per títol Alícia en terra de meravelles. La segona traducció, obra de Salvador Oliva (1996), es va publicar amb el títol Alícia al país de les meravelles a Empúries. Finalment, el 1990, Barcanova en va publicar una nova edició, traduïda per Víctor Compta, sota el títol Les aventures d’Alícia, que inclou Les aventures d’Alícia en terra de meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda. Les dues últimes edicions conserven les il·lustracions originals.

L’origen de la novel·la

La novel·la es va gestar un dia d’estiu de 1862 quan Dodgson improvisava, durant un trajecte en barca amb les germanes Lorina, Alice i Edith Liddell, les aventures d’Alícia en un món màgic i imaginari. Sembla que Alice va quedar tan fascinada pel relat que va demanar-li una còpia transcrita, a la qual cosa ell va accedir. Dodgson li va lliurar el manuscrit de 90 pàgines i 37 il·lustracions el novembre de 1864. Animat pels seus amics, va decidir revisar-la, ampliar-la i publicar-la. Va eliminar referències personals i hi va afegir dos capítols. Les il·lustracions de la primera edició impresa (1865) es van encarregar a John Tenniel.

Dedicatòria de Hodgson a Alice

Molts anys després, Alice es va veure forçada a subhastar l’original, que va anar a parar a mans d’un col·leccionista nord-americà. Segons algunes fonts va retornar a Gran Bretanya el 1948 quan un grup de “benefactors nord-americans” en van fer donació a la British Library, en reconeixement al paper que van jugar els britànics durant la Segona Guerra Mundial. Altres informacions expliquen que va ser la Library of Congress qui, després d’aconseguir els fons necessaris per adquirir l’original en un altra subhasta, el va donar, en senyal de bona voluntat, al Museu Britànic.

Manuscrit original d'Alice's Adventures in Wonderland

Manuscrit original d’Alice’s Adventures in Wonderland, dipositat a la British Library i digitalitzat per a la consulta en línia

El 1871 es va publicar la segona part del relat, Through the Looking-Glass, and What Alice Found There, traduïda al català com a Alícia a través de l’espill (Amadeu Viana, Quaderns Crema, 1985) i posteriorment com A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda, integrada en la ja citada traducció de Víctor Compta per a Barcanova, que reunia les dues obres.

Alícia anotada

Des del punt de vista matemàtic, l’edició més interessant d’Alícia és sens dubte la de Martin Gardner (1914-2010), divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa.

L’any 1960 va publicar The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científics, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition. L’obra original, traduïda per Francisco Torres Oliver, es va publicar en castellà a Akal l’any 1983.

L’edició anotada de Martin Gardner, amb tal profusió de notes explicatives, posa de manifest fins a quin punt molts aspectes de l’obra de Carroll escapen de la comprensió, no només dels infants actuals sinó de la majoria d’adults contemporanis.

En el caso de ALICIA nos enfrentamos con un tipo de disparate muy extraño y complicado, escrito para lectores británicos de otro siglo, y necesitamos saber muchísimas cosas que no están en el texto si queremos captar todo su sabor y su gracia. Peor aún: algunos chistes de Carrroll sólo podrían comprenderlos los residentes de Oxford; otros, más personales, las encantadoras hijas del decano Liddell nada más.

Si bé és molt discutible que Alícia al país de les meravelles es pugui considerar alegrement literatura infantil, és més que evident que Alícia anotada s’adreça específicament a adults interessats a copsar-ne tot l’abast.

Més informació: