Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari 2016

Software Freedom DayDissabte 17 de setembre se celebrarà la tretzena edició del Dia de la Llibertat de Programari. De caràcter divulgatiu, el DLP pretén incidir en la necessitat i els avantatges d’usar programari lliure en tots els àmbits de la nostra activitat.

A casa nostra, i com ja és habitual, la celebració anirà a càrrec de Caliu i la Konfraria de la Vila del Pingüí, que han preparat diverses activitats a l’Ateneu La Bòbila de Porta.

Programa

  • 16:30 Ràdio per programari SDR. A càrrec de David Pinilla.
  • 17:30. El programari lliure en la gestió de biblioteques. A càrrec de David Gasa.
  • 18:30. Taller de disseny 3D amb Freecad. A càrrec de Paco Rivière.
  • 19:30. Nous mètodes de distribució de programari a GNU/Linux. A càrrec d’Aleix Pol.
  • 20:30. Taller de plaques Arduino Make It! A càrrec de Jordi Biefa.

Què és el Dia de la Llibertat de Programari?

El DLP és una celebració mundial del Programari Lliure i del Codi Font Obert (FOSS). L’objectiu és educar el públic de tot el món sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en educació, a les administracions, a casa i als negocis -en definitiva, a tot arreu. L’organització sense ànim de lucre Digital Freedom Foundation coordina el DLP en l’àmbit global, proveeix suport, regals i un punt de col·laboració, però els equips de voluntaris per tot el món organitzen els esdeveniments locals del DLP incidint en les respectives comunitats.

Què és el programari lliure?

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Richard Stallman a mitjan 80:

  • La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.

Mapa conceptual del programari lliureMapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0


Deixa un comentari

Celebrem el trentè aniversari del Manifest GNU

Ara fa 30 anys, elGNU, obra d'Aurelio A. Heckert, sota llicència cc-by-sa 2.0 març de l’any 1985, un jove hacker del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va redactar el Manifest GNU, una declaració de principis que establia els fonaments d’un sistema operatiu lliure, compatible amb UNIX. El manifest marcaria, també, l’inici del moviment del programari lliure, del qual aquell jove inquiet, Richard Stallman, esdevindria la cara més visible, al capdavant de la Free Software Foundation.

L’ètica hacker

Per entendre la importància i la gènesi del moviment, cal conèixer el context en el qual es va desenvolupar. Durant els anys 60 i 70, els sistemes informàtics es van començar a popularitzar en algunes universitats capdavanteres. Eren sistemes cars i complexos, destinats en exclusiva a usos científics. Sense interfície gràfica —que encara no existia—, calia una gran dosi d’enginy i entusiasme per programar aquelles màquines i obtenir-ne els resultat desitjats. A l’entorn dels centres de càlcul es van anar formant grups d’experts, que intercanviaven lliurement el programari que desenvolupaven, i que en distribuïen també el codi font, sota la premissa que qualsevol que pogués millorar-lo, tingués la llibertat de fer-ho i la voluntat de compartir-lo. L’ètica hacker, doncs, era la base sobre la qual se sustentava el treball col·laboratiu en aquells laboratoris pioners, una mica en la tradició de la recerca acadèmica.

Quan el 1971 vaig començar a treballar al Laboratori d’Intel∙ligència Artificial del Massachusetts Institute of Technology (MIT), vaig entrar a formar part d’una comunitat que compartia programari i que feia molts anys que funcionava. El fet de compartir programari no es limitava a la nostra comunitat en particular, ja que això es fa des que existeixen ordinadors, de la mateixa manera que el fet de compartir receptes és tan antic com l’activitat de cuinar.  La diferència és que nosaltres compartíem més que la gran majoria.

A principis dels 80, però, el panorama va començar a canviar. La popularització de la microinformàtica i la davallada de preus dels sistemes van propiciar una demanda entre les empreses, que necessitaven programari. D’aquí el naixement de companyies que basaven el seu negoci en la programació i venda de programari, però trencant amb el model anterior: el seu programari era privatiu, no s’acompanyava amb el codi font i no se’n permetia ni la modificació ni la distribució.

Richard Stallman i el projecte GNU

Richard Stallman. Fotografia de friprog, sota llicència cc-by-sa 2.0

Richard Stallman va viure tot aquest procés des del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT. La pressió que exercien les companyies privades de programari per imposar el seu model al laboratori va ser l’origen del Manifest GNU (març de 1985), en el qual Stallman explicava la seva intenció de crear de zero un sistema operatiu completament lliure, com a alternativa a UNIX.

L’octubre d’aquell mateix any naixia la Free Software Foundation, amb l’objectiu de promoure el programari lliure, desenvolupar el sistema operatiu GNU i vetllar pel compliment de les seves llicències —en especial la GNU.

Considero que la regla d’or requereix que, si m’agrada un programa, l’haig de compartir amb altres persones a qui també els agradi. Els venedors de programari volen dividir els usuaris i conquerir­-los fent que cada usuari accepti no compartir el programari amb altres usuaris. Em nego a trencar la solidaritat amb els altres usuaris d’aquesta manera. No puc, en bona consciència, signar un contracte de no ­divulgació ni de llicència d’ús de programari. Durant uns anys vaig treballar des del Laboratori d’Intel∙ligència Artificial contra aquestes tendències i altres descortesies, però la situació es va fer insostenible: no podia continuar en una institució on jo duia a terme aquestes pràctiques contra la meva voluntat.

El programari lliure

El programari lliure és aquell que garanteix als usuaris la llibertat d’executar-lo, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, canviar-lo i millorar-lo. La seva essència rau en la llibertat, no en el preu ni en la possible gratuïtat. La confusió sobre aquesta qüestió ve d’una mala traducció. En anglès, el mot free fa referència tant a lliure com a gratuït, però aplicat al programari, cal pensar en el significat de “lliure” que trobem a “pensament lliure”, i no pas a “barra lliure”.

El programari és lliure quan compleix les quatre llibertats formulades per Stallman a mitjan 80:

  • La llibertat d’executar el programa com es desitgi i per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com funciona el programa i d’adaptar-lo a les pròpies necessitats (llibertat 1). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
  • La llibertat de distribuir còpies, de manera que es pugui ajudar els altres usuaris (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programari i de publicar-ne les millores, de manera que tota la comunitat se’n beneficiï (llibertat 3). El lliure accés al codi font és un requisit necessari per poder exercir aquesta llibertat.
Mapa conceptual del programari lliure

Mapa conceptual del programari lliure, obra de Trebol6, basat en la feina de René Mérou. Sota llicència cc-by-sa 3.0

El programari lliure avui dia

En aquests 30 anys, el moviment del programari lliure ha anat guanyant adeptes, lentament però de manera creixent. Els principals obstacle que ha d’afrontar són el desconeixement, la desídia, i els interessos de les empreses del sector, els tentacles de les quals arriben sovint més enllà del que seria desitjable. La idea que la qualitat del programari ha d’anar necessàriament associada a una llicència restrictiva de preu elevat, cada vegada va perdent més força. Tots plegats, sovint de manera inconscient, utilitzem programari lliure en la nostra vida quotidiana.

És cert que la presència dels sistemes operatius lliures a l’escriptori és encara molt minoritària, però la situació canvia radicalment quan ens fixem en els servidors o, encara més, ens els supercomputadors. La darrera estadística —novembre de 2014— del TOP500 mostra que el 97% dels 500 supercomputadors més potents del món funcionen amb alguna distribució GNU/Linux.

Pel que fa a l’ús habitual de programari lliure sobre sistemes operatius privatius, es detecta una curiosa diferència entre els internautes que afirmen utilitzar-lo (20,60%) i els que realment l’utilitzen, sovint sense saber-ho (83,88%). Això es desprèn de les darreres estadístiques —2011—publicades pel Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las TIC basadas en fuentes abiertas.

Que cada dia més usuaris utilitzin aplicacions com Firefox, LibreOffice, OpenOffice, GIMP o VLC per la seva qualitat i no per raons ideològiques, és un primer pas per entendre la importància que té la llibertat, també aplicada al programari.

Més informació


Deixa un comentari

La comunitat ubuntaire celebra la publicació d’Ubuntu 13.10

Ubuntu 13.10, Saucy SalamanderFidel al seu calendari de versions, Canonical va alliberar, el mes d’octubre passat, la versió 13.10 definitiva d’Ubuntu, sota el nom tècnic de Saucy Salamander. Com ja és tradició, la comunitat d’ubuntaires en català ha organitzat una festaRelease Party— per celebrar-ho, el 9 de novembre a l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix, a la Ribera d’Ebre. [Localització: Open Street Map]

L’objectiu d’aquestes festes és difondre i apropar el programari lliure —concretament Ubuntu—, al públic en general.

En les diverses activitats, no necessàriament adreçades a un públic especialitzat, hi participen desenvolupadors i experts de diferents àmbits, que parlaran sobre qüestions diverses: maquinari lliure controlat amb Ubuntu, projecte Labdoo d’ordinadors amb Ubuntu arreu del món, impressió 3D, aplicacions lliures per a Android, projecte educatiu Linkat, robòtica lliure…

Paralel·lament al desenvolupament del programa d’activitats, se celebrarà la install party, durant la qual, usuaris experts, donaran suport per instaŀlar el sistema operatiu als ordinadors dels assistents que ho desitgin, o per resoldre dubtes tècnics de qualsevol mena.

Font: Comunitat d’ubuntaires en català


Deixa un comentari

UB Linux Install Party 2013

Install Party UB 2013El 3 i 4 d’octubre se celebrarà a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona la cinquena edició de la Install Party UB.

La festa d’instal·lació és un esdeveniment organitzat pels alumnes de la Facultat, amb l’objectiu d’ajudar els companys menys experimentats a començar a treballar amb sistemes operatius lliures. Tots els alumnes que ho desitgin, s’hi poden adreçar per rebre suport a l’hora d’instal·lar GNU/Linux al seu propi ordinador, ja sigui com a sistema operatiu únic o en convivència amb el que ja hi tenen. Abans d’anar-hi es recomana fer una còpia de seguretat de tot allò que considereu important.

La festa s’organitza en dues jornades, atesa la manca de temps experimentada en edicions anteriors. Durant la primera, l’objectiu és preparar el disc dur de l’ordinador —alliberar espai, fer les particions— per poder-hi instal·lar el sistema. La segona es destinarà a instal·lar i configurar els equips per deixar-los plenament funcionals.

Programa

  • Dia 3, de 16:00 a 19:00 h., a l’Aula IC.
    Configuració prèvia.
  • Dia 4, de 16:00 a 19:00 h., a l’Aula ID.
    Instal·lació i configuració

Cal portar el PC o portàtil i un pendrive amb una capacitat mínima de 2 GB.


2 comentaris

Matefest Infofest 2012

Demà 18 d’abril al matí, la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona acollirà la XIII edició de la Matefest Infofest. L’objectiu de la festa, organitzada pels alumnes dels dos ensenyaments, és apropar el món de les matemàtiques i de la informàtica a les persones interessades, especialment a l’alumnat de Batxillerat.

Durant la festa, que començarà a les 09:00 i s’acabarà a les 13:30, s’han programat diverses conferències:

  • 10:00. Ramanujan 2.0 – Pilar Bayer Isant
  • 11:00. Matemáticas y música – Abraham de la Fuente i Javier Moreno
  • 12:00. Les realitats d’Imaginary – Sebastià Xambó
  • 13:00. Demana la lluna… t’hi porto. L’espai com imaginari a l’art i la ciència – Manuel Barrios i Marc Zaballa

També hi haurà estands temàtics, muntats pels estudiants:

  • Papiroflèxia. La papiroflèxia o l’origami és l’art japonès del plegament del paper. Partint d’una base inicial (quadrats, rectangles, triangles o altres formes geomètriques) s’obtenen figures que poden anar des de senzills models fins a ninots de gran complexitat. Vine i t’emportaràs un calendari dodecaèdric!
  • Fractals. Un fractal és un objecte geomètric en el que es repeteix el mateix patró a diferents escales i amb diferent orientació. Contínuament ens trobem amb fractals sense donar-lis la menor importància. En vols saber més?
  • Topologia geomètrica. La topologia geomètrica és la branca de la topologia que estudia problemes geomètrics, topològics i algebraics que sorgeixen de l’estudi de varietats de dimensions menors que cinc.
  • Màgia i jocs matemàtics. Molts dels jocs de màgia i trencaclosques que sempre ens han sorprès tenen una explicació matemàtica. Vols conèixer els seus secrets?
  • Aplicacions 2D. Mostrarem una visió general del procés de desenvolupament d’un videojoc 2D posant com a exemples els projectes que es realitzen a la carrera d’informàtica.
  • Aplicacions Android. Android és un Sistema Operatiu mòbil basat en Linux que permet desenvolupar software d’una forma còmoda, ràpida i gratuïta. En aquest estand us introduirem en el treball d’un desenvolupador d’aplicacions per Android.
  • Software lliure. Al nostre estand farem una introducció al món del software lliure i de les diferents distribucions del sistema operatiu Linux.
  • Grafs. Un graf és un conjunt de vèrtex connectats per arestes. La xarxa de transports públics i les xarxes socials són exemples de grafs. En aquest estand n’aprendrem les propietats.
  • L’agulla de Buffon. L’agulla de Buffon és un problema de probabilitat geomètrica. Consisteix en una prova que intenta aproximar el valor de π. Vine a conèixer aquest fascinant problema.
  • Bombolles de sabó. Al nostre estand veuràs les bombolles de sabó com no les has vist mai i coneixeràs les seves increïbles propietats matemàtiques. Aprendràs com fer figures geomètriques tu mateix!
  • Software matemàtic.El GeoGebra és un programa interactiu que permet visualitzar i resoldre problemes d’àlgebra, geometria, càlcul i probabilitat. Mostrarem què podem aconseguir amb un software com aquest.
  • Go. Go es un joc de taula estratègic per a dos jugadors. El go es notable per ser ric en complexes estratègies a pesar de les seves simples regles. Vols fer una partida?

Hi ha altres activitats previstes, que es desenvoluparan al claustre o en algunes aules: anamorfismes decoratius, instal·lació de 8 mòduls del Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA), una competició de robots (Mindstorms) entre instituts de secundària i demostracions de vols en AR.Drone al claustre.

Més informació


Deixa un comentari

Tercera edició de la Install Party UB

Els dies 29 i 30 de setembre se celebrarà la tercera edició de la Install Party UB a la Facultat de Matemàtiques. L’objectiu de les jornades és ajudar els nous alumnes a preparar el seu portàtil per tenir-hi més d’un sistema operatiu, instal·lant i configurant un sistema GNU/Linux. Qualsevol alumne de la UB hi serà benvingut, però s’adrecen especialment als alumnes d’Informàtica i de Matemàtiques, que necessitaran durant els seus estudis treballar amb Linux.

La jornada es divideix en dues parts, atès que en edicions anteriors el temps ha estat molt just:

  1. Dijous 29. Preparació dels ordinadors per fer espai al disc dur, fer-hi les particions pertinents i, en general, deixar l’equip a punt per poder instal·lar-hi el nou sistema.
  2. Divendres 30. Instal·lació del sistema i configuració de tot allò que sigui necessari .

Les aules i els horaris, ja confirmats, són els següents:

Dijous 29, de 15:30 a 19:00

  • Aula ID
  • Aula IF

Divendres 30, de 15:30 a 19:00

  • Aula IA
  • Aula ID

En la millor tradició del programari lliure, en què els individus s’organitzen en comunitats per treballar junts i ajudar-se mútuament, seran els alumnes amb més experiència i de cursos més avançats els qui ajudaran els novells a iniciar-se en el món del programari lliure i els sistemes operatius lliures.

Si hi esteu interessats podeu enviar un missatge a l’adreça dserraca12@alumnes.ub.edu, indicant el vostre nom i cognoms i posant com a assumpte del missatge InstallParty11. També podeu deixar un comentari amb la mateixa intenció. No és obligatori registrar-se per poder participar-hi, però d’aquesta manera l’organització es podrà fer una idea de quanta gent hi haurà.


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari

Per vuitè any consecutiu, el dia 17 de setembre se celebra arreu del món el Dia de la Llibertat de Programari (DLP), una jornada reivindicativa que pretén educar el públic sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en educació, a les administracions, a casa i als negocis, en definitiva, a tot arreu.

L’organització sense ànim de lucre Software Freedom International (SFI) coordina el DLP en l’àmbit global, proveeix suport, regals i un punt de col·laboració, però els equips de voluntaris de tot el món organitzen els esdeveniments locals del DLP incidint en les respectives comunitats.

Enguany, la celebració a Catalunya, organitzada per CALIU, començarà divendres 16 a la tarda a La Palma de Cervelló i continuarà dissabte 17 a Barcelona. Es repartiran distribucions de sistemes operatius complets i lliures entre els assistents, i usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran xerrades i ajuda en instal·lacions de programari lliure a banda de  respondre els dubtes dels assistents.

Més informació:

Font: Blog de Rafael Carreras