Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

El dia 18 d’abril se celebrarà la Matefest Infofest a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica

Matefes-Infofest 2017

Matefes-Infofest 2017

Amb l’arribada de la primavera, i com ja és tradicional, la Facultat de Matemàtiques i Informàtica dedica una jornada a la gran festa de les seves disciplines. Oberta a tothom però especialment destinada als alumnes de secundària, la Matefest Infofest oferirà als visitant un seguit d’activitats lúdiques, festives i participatives que relacionaran aquestes dues ciències amb les aplicacions quotidianes que sovint passem per alt. Amb un llenguatge planer, sense tecnicismes ni conceptes massa abstractes, l’objectiu és apropar les matemàtiques i la informàtica al públic en general.

Com cada any, els alumnes prepararan estands participatius i atendran els visitants. Paral·lelament s’han programat sis xerrades divulgatives:

Criptografia: des de l’escriptura secreta fins al Bitcoin

Conferenciant: Zaira Pindado | Horari: 10:20 – 11:20.

El repte de l’escriptura secreta es remunta als orígens de l’escriptura amb l’objectiu d’escriure un missatge de tal manera que només els receptors en puguin entendre el contingut. La criptografia s’ha encarregat durant milers i milers d’anys de proporcionar eines per garantir l’escriptura secreta. Considerada durant molts anys un art, avui en dia fa un ús extensiu de les matemàtiques per tal de garantir la seguretat als navegadors d’Internet, a les comunicacions sense fils o per les criptomonedes.
A la xerrada es farà un repàs de la història de la criptografia des d’alguns xifrats clàssics que es feien servir a l’antiguitat, passant pels xifrats moderns com l’RSA, àmpliament utilitzat per les pàgines web, així com xifrats de bloc; fins a donar una idea global del que persegueix la criptografia actual. També es donarà una idea bàsica del funcionament de les criptomonedes.

Fem un fractal!

Conferenciant: Ricard Balagué | Horari: 9:10 – 10:10.

En aquest taller veurem les característiques dels fractals i en construirem un entre tots. Utilitzarem el fractal per comptar quanta gent som en base 3! T’ho pots imaginar? Vine i gaudeix amb nosaltres!!

Les matemàtiques de la música

Conferenciant: Roser Homs | Horari: 11:30 – 12:30.

T’has preguntat mai quantes tecles té un piano? Saps per què la nostra escala musical té 12 notes? Les mates ens ajuden a donar resposta a aquestes i moltes altres preguntes.

Les millors anècdotes de la història de les matemàtiques

Conferenciant: Claudi Alsina | Horari: 10:20 – 11:20.

Les matemàtiques poden ser molt divertides si es mira la cara amable dels matemàtics al llarg de la història. Farem un viatge per conèixer les millors anècdotes dels matemàtics, les quals permeten veure quines han estat les característiques personals més típiques.

Matemàtiques i l’evolució de les espècies

Conferenciant: Marta Casanellas | Horari: 12:30 – 13:15.

Segons Darwin, totes les espècies del planeta tenen un ancestre comú. Ell mateix ja va representar les relacions ancestrals entre espècies en un arbre filogenètic. Avui en dia, per trobar l’arbre filogenètic que relaciona les espècies actuals s’utilitza el seu genoma. Però per poder inferir les relacions ancestrals a partir del genoma d’un gran nombre d’espècies es necessita disposar de mètodes i models matemàtics. En aquesta xerrada entendrem des del punt de vista matemàtic les seqüències de nucleòtids, els arbres filogenètics, n’estudiarem les seves propietats, i veurem alguns d’aquests mètodes de reconstrucció filogenètica.

Pensar, imaginar, sentir i gaudir

Conferenciants: Santi Vilches, Maite Górriz | Horari: 9:10 – 10:10.

Pensa en coses que et fan gaudir… Si creus que a la teva llista no hi són les matemàtiques vol dir que necessites venir a aquesta xerrada. No creguis que el que volem és fer-te gaudir de les matemàtiques, si no que t’adonis de les moltes coses que fas, penses, imagines, sents, tastes, mires i gaudeixes que no són més que unes fantàstiques matemàtiques.

Rodes, cicloides, moviment relatiu i efectes malabars

Conferenciant: Josep Rey | Horari: 11:30 – 12:30.

El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) pretén mostrar conceptes i relacions matemàtiques d’una manera propera i impactant. En aquesta xerrada veurem la generació de les cicloides físicament i digitalment. Coneixerem una certa forma de dualitat (lligam-traça): en generar una cicloide hi ha un lligam (rodar sense lliscar, realitzat amb un engranatge) i una traça (corba que descriu un dels punts). Veurem com la traça pot ser el lligam i el moviment es produeix igual sense l’engranatge.
Ens interessarem en les hipocicloides i veurem la seva relació amb els polígons estrellats. Veurem com podem comptar voltes amb una aplicació al moviment sol-terra. També en aquesta part mostrarem mòduls físics i preparacions digitals.
I pel que fa als efectes malabars veurem com la composició de moviments dóna lloc a efectes aparentment caòtics però que tenen una explicació amagada (basat en treballs de matemàtiques i art de Craig Kaplan). Novament veurem que no hi ha trampa digital amb la presentació d’alguns mòduls físics que il·lustren el fenomen.

Les matemàtiques que mai t’han explicat

Les matemàtiques que mai t'han explicatDes que va néixer aquest blog ens hem fet ressò puntualment de la Matefest, però fins ara la nostra participació havia estat només informativa. Enguany, i per primera vegada, ens hem sumat a les activitats programades preparant una exposició bibliogràfica sobre llibres de divulgació matemàtica, adreçada especialment als alumnes de Batxillerat que visitaran la Facultat. Algunes obres s’acosten a les matemàtiques des de perspectives menys habituals —el futbol, la papiroflèxia, la cartografia— mentre que altres expliquen curiositats o plantegen reptes i enigmes. L’exposició es podrà visitar des del 16 al 27 d’abril.

Relació de les obres exposades: Les matemàtiques que mai t’han explicat (pdf)

Més informació

Resum fotogràfic de la Matefest Infofest 2017


Deixa un comentari

El dia 11 de febrer se celebra arreu del món el Dia internacional de la de la dona i la nena en la ciència

Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.

Nacions Unides

El 22 de desembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la resolució A/RES/70/212, en virtut de la qual s’establia el dia 11 de febrer com a Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.

Activitats previstes

11 febrerLes activitats previstes a l’Estat espanyol són tantes que no podem relacionar-les aquí. Al web 11 de Febrero – Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia s’hi recullen bona part dels actes que se celebraran en universitats, centres de recerca, institucions, centres educatius, etc.

Pel que fa al principat, la BGSMath i la Societat Catalana de Matemàtiques organitzen una jornada el 9 de febrer —de 9:45 a les 14:30—, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Podeu veure’n el programa al cartell. A banda d’aquesta jornada, hi ha programades altres activitats a Barcelona.

Malgrat que a l’agenda del web esmentat no hi apareix cap registre per a Lleida, Girona i Tarragona, hem pogut trobar un acte a la capital del Segrià previst per dimarts 13. Montse Alsina farà una xerrada a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a les 17:30.

La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat

Gauss a Marie GermainLa universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.

Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.

Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:

Actualment,* la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.

A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.

Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.

Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.

El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.
Dades de la Facultat de Matemàtiques, per gèner (2014)

*Insistim: dades de 2014. Actualment el degà de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica és el Dr. Carles Casacuberta.


Deixa un comentari

Matemàtics catalans: Pere Puig Adam (1900-1960)

Pere Puig Adam (1900-1960)Just abans de Nadal vam publicar la segona exposició monogràfica de la sèrie Matemàtics catalans, aquest cop dedicada a Pere Puig Adam.

La mostra repassa extensament la biografia del matemàtic barceloní, fent èmfasi en la seva etapa universitària —il·lustrada amb documents procedent de l’Arxiu Històric—, l’etapa com a docent a Madrid —interrompuda per la guerra—, i el reconeixement a la seva obra.

S’hi inclou un extens recull bibliogràfic, format majoritàriament per monografies i articles científics, a banda d’un parell de referències corresponents a partitures que harmonitzà. Per completar-ho, hem recollit també bibliografia sobre la seva figura, publicada per diferents especialistes en mitjans diversos.

Finalment hi trobareu una petita secció dedicada als elements gràfics: cites, el decàleg de la matemàtica mitjana i la línia del temps, que reflecteix la seva trajectòria.

L’exposició virtual és la darrera de les activitats en què hem participat, emmarcada en la Iª Jornada de didàctica de les matemàtiques —organitzada pel Grup Cúbic— que es va celebrar a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica el 17 de novembre de 2017.

Com a colofó, i fins el dia 30 de gener, podeu veure una selecció de les obres de Pere Puig Adam i dels seus materials per a l’aula de matemàtiques, exposats a la vitrina de la biblioteca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació


Deixa un comentari

Cerques guiades: GitHub

GitHubGitHub, amb 6 milions d’usuaris registrats, és una xarxa de desenvolupament de programari per mitjà d’una comunitat virtual i distribuïda (o social coding ) que, alhora, funciona com a servei d’allotjament de fitxers. En un origen tenia per objectiu el control de versions, però actualment abasta entorns de gestió del cicle de vida d’aplicacions, i inclou altres elements de caire social en una plataforma única i integrada (Hub). D’una banda anima a la discussió i a compartir i, de l’altra, funciona com a repositori. Ofereix l’opció de treballar des del navegador o des de l’aplicació d’escriptori.

Per tal de contribuir, descarregar i aportar contingut cal estar registrat. Abans de fer-ho, però, s’ha d’omplir una enquesta informativa indicant el nivell de coneixement de programació, la raó per la qual s’hi accedeix i les àrees d’interès.

En accedir-hi, es pot escollir entre:

  • Consultar els tutorials d’informació sobre el funcionament de la plataforma —el projecte anomenat Hello World—, les vídeo guies al canal de YouTube i les pàgines d’ajuda.
  • Modificar el perfil, personal o de desenvolupador. Des del perfil personal és interessant l’opció de poder afegir un currículum i marcar-se com a disponible per a ser contractat.
  • Crear un projecte. En tot moment es pot demanar ajuda clicant a “contactar amb un humà”.

Funcionalitats com a social coding

hubotAmb un compte d’usuari registrat, permet relacionar-se amb altres usuaris, gestionar, descarregar i crear repositoris, lliurar contribucions a altres repositoris i revisar canvis de codi:

  • El Branching és la manera de treballar diferents versions d’un repositori en un moment determinat: es treballa amb la versió principal —master— tal i com estava en el moment en què es va fer la còpia. Les diferents versions del master s’anomenen features, i s’entenen com a funcionalitats, components, peces. Arriba un moment en què es fusionen amb la versió master per tal d’incloure les noves funcionalitats desenvolupades en la branca.
  • Els canvis guardats s’anomenen commits, entesos com a modificacions fetes per un programador i que s’han integrat al codi. Cada commit adjunta un commit message, que conté la descripció del canvi per tal que els altres programadors que hi contribueixen entenguin què s’hi ha fet i per què.
  • Un cop guardats els canvis es poden sol·licitar revisions, pull requests, la llavor col·laborativa de GitHub. El procés consisteix en proposar als altres programadors que revisin els canvis per poder-los incorporar a la versió del master es què s’ha treballat. Els canvis, addicions, sostraccions o esmenes del contingut es ressalten en verd i vermell. Es pot demanar una revisió encara que el codi no estigui en la seva versió final.
  • Hi ha la possibilitat de puntuar un projecte atorgant estrelles, un indicador de la popularitat del projecte, més que de la qualitat.
  • S’inclou la xifra de contribucions privades al perfil.
  • L’opció explore serveix per fer una ullada al que fan altres desenvolupadors, a banda de fer codi: col·leccions d’aplicacions, articles i recursos monogràfics temàtics, llistat d’esdeveniments relacionats, etc.

Funcionalitats com a servei d’allotjament de fitxers

GitHub inclou repositoris públics i privats. Si hom no vol registrar-s’hi pot navegar pels repositoris públics, però res més. L’usuari registrat que vol mantenir el seu codi en privat ha de pagar. Alhora, GitHub també guanya diners oferint aquestes versions privades a les empreses tecnològiques. Com que no admet publicitat, els costos dels serveis que ofereix són compartits entre els usuaris privats i els inversors. Al contrari que altres serveis, els preus de GitHub no es basen en el número d’usuaris connectats, sinó en els projectes oberts. Dit d’una altra manera, en el número de repositoris privats que es vulgui mantenir. Tot i això, els plans de pagament permeten un número il·limitat de col·laboradors i de repositoris públics. Admeten comptes institucionals a banda del personals, pensats per a organitzacions que necessiten gestionar permisos per als seus treballadors.

Complements

Tot i que GitHub és utilitzat com a eina per a programar, a més de codi font també dóna suport als formats i les característiques següents:

  • Facilita la citació dels repositoris. Escollint l’opció d’arxiu del repositori a Zenodo, aquesta eina s’encarrega de l’assignació d’un DOI (Digital Object Identifier).
  • Inclou documentació: un fitxer README, el tipus de llicència que controla el repositori, el codi de conducta d’ús esperat, i les recomanacions per contribuir al projecte.
  • Wikis.
  • Petites pàgines web que allotgen el repositori públic de GitHub. El format d’URL és:
http://usuari.github.io
  • Llistes de tasques pendents —issues— dins dels arxius, consultables i executables per tercers, així com la possibilitat de fer seguiment de temes i assumptes, incloses peticions d’ajuda.
  • Arxius psd (per a control i comparació de versions anteriors).

Les condicions d’ús de GitHub no requereixen que els projectes de programari públic allotjats segueixin la definició de codi obert. Per tant, és aconsellable que els usuaris i desenvolupadors que vulguin fer ús del programari publicat a GitHub llegeixin la llicència per saber què els permet.

Altres serveis

GitHub també proporciona altres serveis, combinant les funcionalitats del social coding i el servei d’allotjament de fitxers:

  • Gist és un lloc pensat per mantenir fragments de codi. Inclou control de versions, branching i encriptació SSL (pels Gists privats). Cada Gist té el seu propi repositori Git, així que múltiples fragments de codi poden estar continguts dins d’un repositori i ser fàcilment utilitzats. A més, la versió del codi, ja sigui fork o no, es pot retornar a l’autor original en forma d’adjunt. Aquí es va crear Speaker Deck, una aplicació que converteix els fitxers pdf en presentacions de diapositives.
  • GitHub Business és similar al servei públic de GitHub, pensat perquè les grans empreses puguin desenvolupar programari i alhora mantenir-lo als seus repositoris darrera un tallafocs. Agrupa els diferents editors en GitHub Teams.
  • Organizations, comptes compartits per tal que els usuaris puguin col·laborar en projectes. L’administrador del compte gestiona l’accés dels membres a les dades i als projectes, i a un número il·limitat de repositoris en obert.
  • Marketplace, des d’on es poden descarregar aplicacions que faciliten el flux de treball de codificació, de gestió de projecte, de revisió, etc.
  • Programa Educatiu, l’anomenat Pack de Desenvolupador de Github de l’Estudiant (en anglès GitHub Student Developer Pack), per donar als estudiants accés gratuït a eines i serveis de desenvolupament populars.
  • Releases, per fer una versió lliurable del programari als usuaris. És una versió del programari prèviament comprovada (tested).

Utilitats

Revisió de canvis

Les eines socials —o híbrides, com en el cas de GitHub— han d’estar enfocades a ajudar als estudiants a convertir-se en integradors i creadors d’informació —programari en el cas de GitHub— nodrint-les de credibilitat i de qualitat. Això els permet divulgar els seus projectes amb immediatesa, tot contribuint a la diversitat informativa. Ara bé, ens hem de plantejar si les xarxes socials d’informació faciliten la participació i el debat, el desenvolupament de pensament crític, o si únicament contribueixen a l’augment de la capacitat d’influència d’uns pocs usuaris i a la repetició de codi —respostes planes, de missatge formatiu buit— donada la manca de contextualització de la informació.

En el cas de GitHub, l’eficiència d’un projecte es calcula en funció del seu creixement. També es demostra mitjançant l’habilitat dels seus desenvolupadors per treballar de manera distribuïda, col·lectiva i uniforme quan reben sol·licituds de canvis o revisions, complint aquestes sol·licituds de manera fidel.

Cal ressaltar, paradoxalment, que en un món de codi lliure i de dades en accés obert, els projectes més populars són els relacionats amb el programari dissenyat per funcionar amb els diversos productes d’Apple.*

Bibliografia


1 comentari

Del 23 al 29 d’octubre se celebra la Setmana de l’Accés Obert

Avui, 23 d’octubre, s’inaugura la Setmana de l’Accés Obert, una commemoració de caràcter mundial que, per desè any consecutiu, vol difondre entre la comunitat acadèmica i investigadora els beneficis de la publicació en obert.

L’accés obert a la informació —gratuït, immediat, en línia— i el dret a reutilitzar els resultats de la recerca científica, té la capacitat de transformar la recerca tal com l’hem entès fins ara. Amb l’accés obert es maximitza la costosa inversió en recerca mentre que s’augmenta la difusió i es facilita l’accés a la literatura publicada.

Les universitats catalanes s’hi han involucrat com cada any i oferiran durant tota la setmana accions de promoció de l’accés obert. Destaquem una iniciativa conjunta, el Micro-MOOC sobre Accés Obert, que s’impartirà de dilluns a divendres a través del compte de Twitter @moocmicro i que podreu seguir amb l’etiqueta #OAMOOC. Cada dia a les 12:00 s’hi difondran conceptes i nocions bàsiques sobre la publicació en obert.

Micro-MOOC sobre Accés Obert

A banda d’aquesta iniciativa, estigueu atents als comptes del CRAI a les xarxes socials, que publicaran continguts relacionats amb el tema al llarg de la setmana.


Deixa un comentari

Un resum fotogràfic de la Matefest-Infofest 2017