Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


2 comentaris

Cerques guiades: arXiv

arXivArXiv és un repositori autogestionat de preprints en accés obert especialitzat en física, matemàtiques, informàtica, biologia, estadística i matemàtica financera, accessible en línia. Treballa amb format d’arxiu TeX, tot i que també ofereix l’arxiu en PDF. El juny de 2016, 25 anys després de la seva creació, incloïa més d’1.200.000 preprints, descarregats prop de 139 milions de vegades.

S’hi accedeix per la pàgina principal (arXiv.org) o a través de diferents rèpliques (mirror sites) que permeten fer cerques per subcamps, sindicar continguts, etc.

El seu model de finançament es basa en les subvencions rebudes de la Cornell University Library —que n’és la responsable administrativa i financera—, la Simons Foundation i la quota voluntària anual de les institucions membres, basada normalment en la quantitat de preprints descarregats des de la institució.

Com funciona?

Arxiv compta amb moderadors especialistes en cada àrea de coneixement, que s’encarreguen de garantir que els articles siguin de caràcter científic —no s’accepten els de caràcter divulgatiu—, i que estiguin correctament classificats per matèria. Els moderadors no fan avaluació d’experts, no revisen els possibles errors dels articles, sinó que comproven que són adequats per a l’àrea temàtica suggerida per l’autor, mitjançant un sistema de recolzament o suport (endorsement), i així assegurar que la investigació acceptada és rellevant per a la disciplina especificada. En escollir una categoria de la llista de matèries es recomana no fer-ne servir més de dues de secundàries, i no utilitzar els conceptes que descriuen el treball sinó els termes que ajudaran al possible lector a decidir-se per consultar-lo.

Per poder enviar treballs per primer cop —i poder revisar els dels altres autors— cal ser acceptat per un autor aprovat (endorsed). L’excepció a aquest procediment és l’acceptació automàtica d’autors i investigadors d’institucions reconegudes. Per això és recomanable identificar-se amb una adreça de correu electrònic institucional.

La gestió dels drets

Gestió de dretsEls preprints acceptats admeten diverses proteccions de drets: des del domini públic, passant per totes les llicències Creative Commons, al copyright de l’editor d’una revista, tot i que els autors tenen dret a distribuir els preprints i donen a arXiv una llicència irrevocable, no exclusiva, per distribuir-los. Elsevier, per exemple, afirma: «creiem que els autors han de poder distribuir els seus manuscrits per necessitats i interessos personals; així com publicar-los als seus llocs web o repositoris institucionals, o enviar-los per correu electrònic als seus col·legues. Per tant, els autors també es reserven el dret de publicar la seva pròpia versió del manuscrit acceptat en el repositori temàtic arXiv».

Els administradors afegeixen una nota indicant quan hi ha un solapament entre preprints, però en cap cas és sinònim de plagi. La nota indica que hi ha múltiples paraules consecutives en comú amb treballs anteriors. En carregar un article els autors poden anticipar-se a l’addició d’aquesta nota afegint al camp de comentaris aquest solapament: per exemple, “aquest article es basa en gran mesura de arXiv: x, arXiv: i “, o” aquest article reemplaça arXiv: z “. En cas de detectar-se plagi el preprint és retirat immediatament.

La cortesia recomana que en citar un article localitzat a arXiv s’inclogui el número d’arxiu precedit del prefix “arXiv”, i es prioritzi l’enllaç al preprint abans que a la versió publicada en una revista. Ex.: Dmitry Kleinbock, Gregory Margulis. Flows on homogeneous spaces and Diophantine approximation on manifolds, Ann. of Math. (2) 148 (1998), 339-360, arXiv:math.NT/9810036.

Punts forts

  1. Referència. Amb el temps ha esdevingut el lloc de referència de la comunitat matemàtica; l’espai on publicar les versions preliminars dels articles que permet, alhora, estar al cas dels avenços dels col·legues
  2. El preu. La quota és voluntària, però encara que la institució la pagui, sempre és molt més econòmica que la subscripció a qualsevol publicació.
  3. Immediatesa. Publicar l’article a arXiv evita el retard entre l’acceptació de l’article i la publicació, que augmenta encara més si la publicació no s’edita en línia.
  4. ORCID. Permet la interconnexió entre les dues plataformes: des d’arXiv s’inclou l’identificador ORCID i a ORCID s’inclou l’enllaç als preprints inclosos a arXiv.
  5. Retirada. Hi ha la possibilitat de retirar un article contemplant dos estats:
    • Si l’article encara no es troba disponible públicament es pot eliminar o retardar la seva inclusió a ArXiv.
    • Si l’article es troba disponible públicament no es pot esborrar, però sí que es pot anul·lar la disponibilitat pública. Cal estar al cas de demanar que les versions anteriors de l’article es retirin també, per tal que aquestes no estiguin disponibles públicament.
  6. Autogestió. És el propi autor qui gestiona la seva producció a la plataforma i és el responsable de fer-ne el seguiment, d’assegurar-se que la informació és correcta, completa i pertinent.

Punts a millorar

  1. En no revisar-se el contingut dels preprints, de vegades se n’accepten de controvertits o poc fiables. Aquesta manca de mesures de control de qualitat també afecta la detecció d’autoplagi; així com la responsabilitat d’esborrar dades confidencials incloses a l’article.
  2. Encara no està adaptat a dispositius mòbils.
  3. Pot ser que la versió inclosa a arXiv no contingui tots els gràfics inclosos al preprint perquè no accepta més fitxers addicionals que els estrictament necessaris.
  4. Manca de consistència en l’actualització d’informació sobre la publicació de la versió definitiva: no incorpora un enllaç a la revista que publica l’article.
  5. En enllaçar preprints a través del camp de citacions o el de bibliografia has de sortir d’arXiv. De vegades, les fonts d’informació incloses en aquests camps no són enllaçables.
  6. Manca d’interoperabilitat per poder enviar arxius directament des d’altres plataformes d’edició en línia, com Overleaf o Authorea, en format PDF, i sense límit de pes en els arxius d’acompanyament.
  7. Pel que fa als arxius de suport dels preprints com poden ser les dades de recerca, codi, etc. (ancillary files), arXiv va col·laborar del 2010 al 2013 en un projecte pilot per a la conservació de dades. El projecte de repositori Data Conservancy va ser finançat inicialment per la National Science Foundation, però es va abandonar el 2015. Les dades bolcades en aquest repositori s’han fusionat amb el cos dels preprints d’arXiv.

La cerca

  • Cerca simple. Es fa sobre totalitat dels preprints. Per autor, per títol, per vocabulari lliure inclòs al camp del resum o a tot el cos del preprint o per codi identificatiu del preprint. Les paraules es busquen amb l’operador booleà AND per defecte.
  • Cerca avançada. Afegeix la possibilitat de seleccionar àrees temàtiques per restringir la cerca. Per buscar un autor determinat és millor fer servir la cerca avançada: per exemple nom cognom (Laura Costa vs Laura AND Costa). Inclou suggeriments d’ajuda per cercar informació: cerca booleana, etc.

Els resultats

La pantalla de resultats inclou la URL permanent de la cerca i el llistat de coincidències. A més, arXiv ofereix la possibilitat d’activar i desactivar Mathsjax per tal de visualitzar les fórmules matemàtiques amb LaTeX o MathML. Quant a les cerques en el camp de la informàtica, ofereix la possibilitat d’ampliar-les amb SemanticScholar, un cercador especialitzat en publicacions de recerca en els camps de la informàtica i la neurologia, que analitza i extreu la informació utilitzant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats inclouen gràfics en format PNG i en arxius independents al cos de l’article.

Pantalla de resultats

Cada registre inclou la següent informació:

  • Enllaços als altres repositoris que inclouen l’article.
  • Historial d’acceptació del document.
  • Adreça electrònica de l’autor.
  • Possibilitat de descàrrega en diferents formats: PDF, PostScript, etc., amb informació del tipus de llicència signada pels autors i l’historial de la tramesa.
  • Nom de la matèria i submatèria , i el codi numèric que la representa. Possibilitat de cercar pel terme genèric de matèria, o d’altres submatèries suggerides .
  • Referències i citacions: enllaç al repositori NASA ADS (servei de resums que permet trobar-ne de relacionats –els que coincideixin amb les preferències establertes-, referències bibliogràfiques incloses als articles, cites a l’article, cites revisades a l’article, articles suggerits i historial de lectures. Ofereix l’abstract en format Bibtex, i la possibilitat d’enviar correccions del registre).
  • Enllaç a d’altres repositoris on es troba el preprint (DBLP, per exemple), i a d’altres formats per crear llistes de referències.
  • Possibilitat de compartir el registre a diversos serveis web: reddit, Mendeley, scienceWISE, CiteULike, BibSonomy.

Bibliografia


Deixa un comentari

Deu anys de Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (2007-2017)

Blog CRAI Universitat de Barcelona

El mes de març de 2007 es va inaugurar el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, un espai on es pretén recollir totes les publicacions digitals en accés obert derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i altres membres de la comunitat universitària, amb l’objectiu principal de preservar i difondre els documents creats en el si de la nostra universitat.

Al Dipòsit Digital els documents es publiquen en col·leccions organitzades en comunitats, i les primeres van ser: Docència, Institucional i Treballs dels alumnes.

A 29 de març de 2017 hi ha vuit comunitats que contenen 693 col·leccions: 

〉 Dades   Docència   Institucional   Mediateca   Programari   Recerca   Tesis Doctorals   Treballs de l’alumnat

Des de l’inici hi ha hagut una política molt clara quant a quins són…

View original post 661 more words


1 comentari

«El repte de compartir les dades de recerca», a càrrec d’Ignasi Labastida

L’accés a les dades que sustenten la publicació de qualsevol resultat obtingut en un procés de recerca, ha esdevingut essencial per validar-lo i per reproduir-lo. Per aquesta raó, els requeriments per fer públiques les dades amb les quals es treballa han augmentat els darrers anys. I no només a l’hora de fer-les públiques sinó també a l’hora de permetre’n la reutilització. Aquests requeriments suposen diversos reptes com per exemple: on publicar-les? Com s’han de difondre? En aquesta xerrada intentarem explicar com s’han de compartir les dades i quines són les polítiques que ho exigeixen.

La xerrada, a càrrec d’Ignasi Labastida, responsable de la Unitat de Recerca i de la Oficina de Difusió del Coneixement del CRAI, se celebrarà dimecres, 14 de desembre a les 12:00, a l’aula T1 de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica.


Deixa un comentari

Els reptes de publicar en obert

Bloc de Lletres

Us convidem a la conferència d’Ignasi Labastida: “Els reptes de publicar en obert” (dimecres 9 de novembre, 10.30 h), organitzada pel CRAI Biblioteca de Lletres amb motiu del taller sobre impacte i avaluació de la recerca que es va impartir a professorat de la Facultat de Filologia els dies 26 i 27 d’octubre.

Els reptes de publicar en obert (9/11/2016 10.30 h)

View original post


2 comentaris

S’obre al públic el Portal de la Recerca de Catalunya

Portal de la Recerca de CatalunyaDesprés d’una etapa d’accés restringit, finalment s’ha obert al públic el Portal de la Recerca de Catalunya (PRC). Impulsat per la Direcció General de Recerca de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), té per finalitat donar visibilitat i difondre des d’un únic portal la recerca que es fa al país.

Aprofitant tota la feina prèvia de les universitats participants amb els seus sistemes de gestió de la recerca, el portal vol servir també per millorar la gestió de la informació de cada institució. S’han definit protocols d’interoperabilitat i formats estàndards per capturar les dades i identificadors comuns —ORCID, en el cas dels investigadors—, per tal d’afavorir l’accés obert a la producció científica i l’ús dels repositoris institucionals.

El PRC aportarà una major visibilitat del sistema català de recerca en el seu conjunt, reunint tota l’activitat en un punt d’accés únic, a la vegada que representarà per a les universitats, un reforç dels sistemes de gestió unificada de les dades. Pel que fa als investigadors, incrementarà l’accés i la visibilitat de la seva recerca.

En aquesta primera fase, les universitats que hi han participat són:

Està previst que també hi puguin participar els centres de recerca CERCA, sempre que disposin d’un sistema de gestió de la recerca que els permeti transferir les dades al portal.

Els investigadors que apareixen al portal són tots aquells que disposen d’un identificador ORCID, reflectit al sistema de gestió de la seva institució, i amb un mínim d’una activitat associada: formar part d’un grup de recerca o projecte de recerca, tenir una publicació o una tesi.

Què s’hi pot trobar?

Pel que fa a les dades que recull, se centren en l’investigador, de manera que només s’hi reflecteix aquella informació que té com a mínim un investigador associat.

  • Departaments i instituts
    S’han carregat al portal tots els departaments vigents de les universitats, d’acord amb la taula facilitada a UNEIX. Els instituts són només els universitaris de recerca, propis i vigents, subjectes a la legislació (article 23 de la LUC), i d’acord amb la taula facilitada a UNEIX.
  • Projectes de recerca
    En una primera fase s’han carregat al portal tots els projectes de recerca competitius. La UAB i la UPF només han incorporat els projectes concedits a aquestes universitats i no els projectes concedits a altres universitats o centres de recerca en què col·laboren els seus investigadors. En una segona fase està previst que també es carreguin els ajuts i convenis.
  • Grups de recerca
    S’hi han inclòs tots els grups de recerca SGR i propis vigents.
  • Publicacions i tesis
    S’han carregat totes les publicacions associades a l’investigador, que en una primera fase, són: articles (versió presentada, acceptada, publicada, actualitzada); llibres (sencers, capítols o parts) i tesis (dirigides i escrites). En una segona fase també es podran incloure informes, working papers, contribucions a congressos no publicades i patents.


Deixa un comentari

El desigual mapa del coneixement del món

Mapa del món en funció dels documents presents a Web of Science en relació al lloc de residència de l'autor

Mapa del món en funció dels documents presents a Web of Science, en relació al lloc de residència de l’autor

Laura Czerniewicz. It’s time to redraw the world’s very unequal knowledge map. A: The conversation (8 de Juliol, 2015)

Un dels grans avantatges que ofereix la publicació en obert és possibilitar un accés més igualitari al coneixement entre investigadors del món. Però encara ha d’anar més enllà: ha d’abastar també la participació oberta en la creació de coneixement i la comunicació acadèmica.

En aquest article es revisen les bases de la transferència del coneixement (investigació i recerca), i les opcions d’intercanvi i col·laboració entre els investigadors d’arreu del món, tot analitzant les diferències econòmiques i tecnològiques que fan de la publicació tradicional una dificultat afegida.

L’autora repassa les tres raons que condueixen a aquest desequilibri, i planteja diverses solucions.

  • La primera, és exclusivament econòmica. En països on els pressupostos en investigació, recerca i tecnologia són escassos o inexistents, els investigadors dediquen molt de temps a recaptar fons per gestionar els seus projectes. Temps que haurien de dedicar a investigar.
  • La segona, el dilema de publicar en revistes amb elevat índex d’impacte. Els autors de països emergent són recompensats —de diferents maneres— per publicar en aquest tipus de revistes. Això sovint significa que els articles han de tocar una matèria prou rellevant i/o atractiva perquè el públic que els consumeix hi estigui interessat.
  • La tercera, la investigació invisible. El fet obsolet que representa l’article de revista com a l’única sortida vàlida de comunicació de la recerca.

A mode de conclusió, exposa algunes solucions: la millora de la infraestructura tecnològica, ampliar el concepte de ciència, i introduir pràctiques de publicació i reconeixement científic més justes, adaptades al món digital en xarxa, entre d’altres.

Laura Czerniewicz, del Centre for Innovation in Learning and Teaching (Universitat de Cape Town) és una professora sudafricana, reconeguda internacionalment pel seu treball amb tecnologies de l’educació dirigides a combatre les desigualtats i injustícies educatives.

Més informació


Deixa un comentari

Es publica el primer número de la revista Reports@SCM

Reports@SCM

La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha publicat el número 1 del primer volum de la revista electrònica Reports@SCM. La revista, publicada en accés obert, té per objectiu ajudar als estudiants i als joves investigadors a fer les seves primeres passes dins del món de la publicació científica.

Reports@SCM publicarà semestralment articles curts, d’un màxim de 10 pàgines, de totes les àrees de les matemàtiques pures, les matemàtiques aplicades i l’estadística matemàtica, incloent-hi també, la física matemàtica, les ciències de la computació teòrica i qualsevol aplicació a la ciència o la tecnologia on les matemàtiques hi juguin un paper central.

Els articles, a l’hora de ser considerats per a la publicació, han de ser redactats en anglès (amb un resum en català), han de ser matemàticament correctes i contenir alguna aportació original. Finalment, hauran de passar un procés de revisió abans de ser acceptats. La decisió final sobre l’acceptació dels treballs correspon al consell editorial, que es basarà en l’opinió del revisor. En tot cas, s’intentarà que la decisió final arribi en un termini màxim de 3 mesos, a comptar des de la presentació de l’original.

També s’hi podran publicar anuncis de recerca, que recullin els resultats preliminars de projectes més amplis. En aquest cas, els autors seran lliures de publicar, en un futur, qualsevol versió ampliada del document en una altra publicació, amb la condició de citar corresponentment Reports@SCM.

El plantejament inicial passa per publicar dos números (un volum) anuals.

Reports@SCMConsell editorial

Editors en cap

Editors associats

Font: Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)