Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Deu anys de Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (2007-2017)

Blog CRAI Universitat de Barcelona

El mes de març de 2007 es va inaugurar el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, un espai on es pretén recollir totes les publicacions digitals en accés obert derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i altres membres de la comunitat universitària, amb l’objectiu principal de preservar i difondre els documents creats en el si de la nostra universitat.

Al Dipòsit Digital els documents es publiquen en col·leccions organitzades en comunitats, i les primeres van ser: Docència, Institucional i Treballs dels alumnes.

A 29 de març de 2017 hi ha vuit comunitats que contenen 693 col·leccions: 

〉 Dades   Docència   Institucional   Mediateca   Programari   Recerca   Tesis Doctorals   Treballs de l’alumnat

Des de l’inici hi ha hagut una política molt clara quant a quins són…

View original post 661 more words


Deixa un comentari

Demà, 11 de febrer, és el Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència

Photo of the Week- Women in STEM Introducing Girls to Engineering

Fotografia del Departament d’Energia dels EUA, de domini públic

L’any 2015, en la Resolució 70/474/Add.2, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el dia 11 de febrer com el Dia internacional de les dones i les nenes en la ciència. Amb aquesta iniciativa feia una crida als estats membres, a tots els organismes nacionals i internacionals, al sector privat, al món acadèmic i a la societat civil per commemorar aquest dia, organitzant activitats públiques amb l’objectiu de sensibilitzar tothom sobre la necessitat d’erradicar la discriminació de gènere en l’àmbit de la ciència.

A l’Estat espanyol, sota el projecte 11 de febrero, s’aglutinen i coordinen les diverses iniciatives que s’han programat del 6 al 19 de febrer. Tallers, xerrades, visites a laboratoris, conferències, taules rodones, nombroses activitats sobre totes les disciplines científiques, conduïdes per dones que s’hi dediquen professionalment. Pel que fa a Catalunya, hi ha activitats a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

D’altra banda, la comissió Mujeres y Matemáticas de la Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha endegat la campanya Las matemáticas somos nosotras que, per mitjà d’un canal a YouTube, recull testimonis de dones matemàtiques —professores i alumnes— amb l’objectiu d’animar les noies a optar per aquesta disciplina. Des de l’11 de febrer i fins a l’11 de març, conviden les dones matemàtiques a enviar-hi vídeos breus, individuals o col·lectius, explicant per què van optar per aquesta ciència i a què es dediquen actualment. Els vídeos s’han d’enviar a MujeresyMatematicas.RSME@gmail.com.

La situació de la dona al món acadèmic: molt lluny de la igualtat

D’acord amb un estudi realitzat en 14 països, la probabilitat que les estudiants acabin una llicenciatura, un màster o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, el 8% i el 2% respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants masculins és del 37%, el 18% i el 6%.

Nacions Unides

Gauss a Marie GermainLa universitat ha estat històricament un àmbit caracteritzat per l’absència de dones, com a mínim fins a finals de segle XIX. Quant a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, la primera dona matriculada —aleshores a la Secció de Matemàtiques de la Facultat de Ciències—, Maria Sordé Xipell, va començar els seus estudis el 1906. No va ser fins a la dècada següent que la seguirien Rosa Vila, Irene Roig i Ascensión Serret. Pel que fa a la docència, la primera professora de la Facultat, Griselda Pacual, no iniciaria la carrera docent fins l’any 1946, seguida d’Assumpció Català Poch, que ho feia el 1952.

Si bé actualment les alumnes universitàries superen el 50% del total de matriculats —i, per descomptat, de graduats—, encara hi ha disciplines on la proporció és molt inferior, sobretot a les enginyeries. Les xifres de matrícula i de graduació amaguen, però, una realitat que dista molt de la normalitat. A mesura que ens enfilem en l’escalafó universitari, la presència de la dona minva. Segons dades oficials (2014), només el 40% del total de professors són dones. En el cas de les càtedres, la situació s’agreuja: el 80% les ocupen homes.

Si observem les dades de 2014, que recollíem a l’exposició Professores de la Facultat de Matemàtiques, les xifres a la nostra Facultat revelen una situació molt allunyada de la paritat:

Actualment, la degana de la Facultat de Matemàtiques és la Doctora Maria Carme Cascante Canut, una de les quatre dones al capdavant d’una facultat de la Universitat de Barcelona. Les dones representen el 22,22% del total de degans i deganes de la UB.

A la Facultat de Matemàtiques es comptabilitzen 99 docents, dels quals 72 són homes i 27 són dones, cosa que representa un 72,72% d’homes i un 27,28% de dones.

Pel que fa al personal d’administració i serveis, hi treballen 31 persones: 25 dones i 6 homes. En tant per cent, les dones representen el 80,64% mentre que els homes arriben gairebé al 20% (19,36%). Aquesta proporció és totalment inversa a la del personal docent.

Dels nou becaris de departament en actiu el febrer de 2014, 6 són homes i 3 són dones, de manera que aquestes darreres representen el 33,34% del total.

El conjunt de l’alumnat (graus, màsters i doctorats), és de nou-cents noranta alumnes, dels quals 767 són homes i 223 són dones, cosa que representa un 70,93% i 29,07% respectivament.

Dades de la Facultat de Matemàtiques, per gènere (2014)

Més informació


Deixa un comentari

El CRAI de la Universitat al viquiprojecte Bibliowikis/#1Lib1Ref

Blog CRAI Universitat de Barcelona

Campanya_Bibliowikis_1lib1ref_en_català

El CRAI de la Universitat s’ha adherit, també aquest any al Viquiprojecte:Bibliowikis/#1Lib1Ref, campanya internacional que ha tingut lloc del 15 al 31 de gener de 2017, i on bibliotecaris d’arreu del món han fet servir la seva expertesa per afegir una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia.

La campanya forma part del 16è aniversari del naixement de la Viquipèdia i en l’àmbit català és promoguda per Amical Wikimedia, The Wikipedia Library, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Biblioteques Andorranes i la Biblioteca de Catalunya, entre d’altres, i ara també pel CRAI de la Universitat de Barcelona.

Els bibliotecaris del CRAI han participat en aquest projecte treballant en les següents…

View original post 263 more words


1 comentari

«El repte de compartir les dades de recerca», a càrrec d’Ignasi Labastida

L’accés a les dades que sustenten la publicació de qualsevol resultat obtingut en un procés de recerca, ha esdevingut essencial per validar-lo i per reproduir-lo. Per aquesta raó, els requeriments per fer públiques les dades amb les quals es treballa han augmentat els darrers anys. I no només a l’hora de fer-les públiques sinó també a l’hora de permetre’n la reutilització. Aquests requeriments suposen diversos reptes com per exemple: on publicar-les? Com s’han de difondre? En aquesta xerrada intentarem explicar com s’han de compartir les dades i quines són les polítiques que ho exigeixen.

La xerrada, a càrrec d’Ignasi Labastida, responsable de la Unitat de Recerca i de la Oficina de Difusió del Coneixement del CRAI, se celebrarà dimecres, 14 de desembre a les 12:00, a l’aula T1 de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica.


1 comentari

300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

Barcelona pensa

Barcelona Pensa

Barcelona acull aquesta setmana la tercera edició del festival de filosofia Barcelona Pensa, promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), amb l’objectiu de difondre i apropar la filosofia a la ciutadania. El festival mira de convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, amb voluntat d’eliminar la frontera entre alta i baixa cultura, per fer del pensament teòric un element fonamental de la nostra experiència.

Des del dia 14 i fins el 19, s’ofereixen una trentena de propostes diferents distribuïdes per espais emblemàtics de la ciutat: de l’Ateneu Barcelonès al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), passant per l’Edifici Històric de la UB, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), diverses llibreries —La Central, Altaïr, Calders, Gigamesh, Laie, NoLlegiu—, museus —Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Museu Picasso— o les facultats de Filosofia i Medicina de la UB.

300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

 300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecariGottfried Wilhelm Leibniz va morir avui fa 300 anys, el 14 de novembre de 1716. Aprofitant l’efemèride, el Barcelona Pensa vol retre homenatge a l’home polifacètic que va deixar una empremta tan profunda en el pensament europeu. Leibniz, filòsof, científic, matemàtic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg va excel·lir en totes disciplines en què va treballar.

En una iniciativa pionera, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, la Facultat de Filosofia i la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, juntament amb el Centre de Recursos per a l’Aprenentage i la Investigació (CRAI) de la UB, us proposem un acostament a les diferents dimensions del seu pensament i de la seva figura.

Els diversos especialistes que participaran al col·loqui han redactat els textos de la guia de lectura, amb la intenció de reflectir la triple vessant que destaquem:

El significat de Leibniz, 300 anys després (Carlos Dorce, Facultat de Matemàtiques):

“Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) va ser, probablement, un dels últims genis universals. Sense cap tipus de dubte, les seves idees van contribuir a una de les èpoques més productives de la Humanitat, ja que el segle XVII va ser el context idoni d’evolució epistemològica i cultural on el panorama intel·lectual va desenvolupar-se d’una manera molt destacada.”

Leibniz, matemàtic (Josep Pla i Carrera, Facultat de Matemàtiques):

“Més enllà de les seves diferències i polèmica amb Newton, devem molt al geni matemàtic de Leibniz. És possible acostar-se avui amb un mínim de càrrega matemàtica a algunes de les novetats aportades per Leibniz a aquest camp: els nombres i les corbes transcendents, el teorema fonamental del càlcul i el naixement de les equacions diferencials.”

Leibniz, filòsof (Maria Ramon Cubells, Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili):

El pensament de Leibniz és assimilador: intenta trobar la manera de conciliar la filosofia antiga i la moderna. Partint d’alguns problemes cartesians, vol superar el cartesianisme: la crítica a la noció de substància de Descartes i, sobretot, a la res extensa el portarà a la introducció de la noció de força (vis), que el conduirà a proposar una nova ciència, la dinàmica.

Leibniz, bibliotecari (Jesús Gascón, Facultat de Biblioteconomia i Documentació).

En un moment que no era habitual, concebé un sistema d’indexació dels continguts i encoratjà els editors i societats científiques perquè distribuïssin resums de les novetats anuals en els seus camps.

Sobre el conjunt de l’obra de Leibniz (Josep Montserrat, Facultat de Filosofia):

L’extensió de l’obra de Leibniz és immensa. La majoria són esborranys i només una part mínima va ser publicada. En vida, la Teodicea (1710) i articles a les Acta eruditorum o al Journal des Savants. Va enllestir, però mai va publicar els Nous assaigs sobre l’enteniment humà, que romangueren inèdits fins 1765.

300 anys de Leibniz

L’acte, gratuït però amb inscripció prèvia, se celebrarà dimecres 16 de novembre a les 12:00 a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

Més informació


2 comentaris

S’obre al públic el Portal de la Recerca de Catalunya

Portal de la Recerca de CatalunyaDesprés d’una etapa d’accés restringit, finalment s’ha obert al públic el Portal de la Recerca de Catalunya (PRC). Impulsat per la Direcció General de Recerca de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya i coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), té per finalitat donar visibilitat i difondre des d’un únic portal la recerca que es fa al país.

Aprofitant tota la feina prèvia de les universitats participants amb els seus sistemes de gestió de la recerca, el portal vol servir també per millorar la gestió de la informació de cada institució. S’han definit protocols d’interoperabilitat i formats estàndards per capturar les dades i identificadors comuns —ORCID, en el cas dels investigadors—, per tal d’afavorir l’accés obert a la producció científica i l’ús dels repositoris institucionals.

El PRC aportarà una major visibilitat del sistema català de recerca en el seu conjunt, reunint tota l’activitat en un punt d’accés únic, a la vegada que representarà per a les universitats, un reforç dels sistemes de gestió unificada de les dades. Pel que fa als investigadors, incrementarà l’accés i la visibilitat de la seva recerca.

En aquesta primera fase, les universitats que hi han participat són:

Està previst que també hi puguin participar els centres de recerca CERCA, sempre que disposin d’un sistema de gestió de la recerca que els permeti transferir les dades al portal.

Els investigadors que apareixen al portal són tots aquells que disposen d’un identificador ORCID, reflectit al sistema de gestió de la seva institució, i amb un mínim d’una activitat associada: formar part d’un grup de recerca o projecte de recerca, tenir una publicació o una tesi.

Què s’hi pot trobar?

Pel que fa a les dades que recull, se centren en l’investigador, de manera que només s’hi reflecteix aquella informació que té com a mínim un investigador associat.

  • Departaments i instituts
    S’han carregat al portal tots els departaments vigents de les universitats, d’acord amb la taula facilitada a UNEIX. Els instituts són només els universitaris de recerca, propis i vigents, subjectes a la legislació (article 23 de la LUC), i d’acord amb la taula facilitada a UNEIX.
  • Projectes de recerca
    En una primera fase s’han carregat al portal tots els projectes de recerca competitius. La UAB i la UPF només han incorporat els projectes concedits a aquestes universitats i no els projectes concedits a altres universitats o centres de recerca en què col·laboren els seus investigadors. En una segona fase està previst que també es carreguin els ajuts i convenis.
  • Grups de recerca
    S’hi han inclòs tots els grups de recerca SGR i propis vigents.
  • Publicacions i tesis
    S’han carregat totes les publicacions associades a l’investigador, que en una primera fase, són: articles (versió presentada, acceptada, publicada, actualitzada); llibres (sencers, capítols o parts) i tesis (dirigides i escrites). En una segona fase també es podran incloure informes, working papers, contribucions a congressos no publicades i patents.

Un record fotogràfic del C2EM

Deixa un comentari

This gallery contains 78 photos