Fotografia original d’Andrew West sota llicència CC-BY-SA 2.0
Avui se celebra arreu del món el Dia de Fibonacci en honor a Leonardo de Pisa, un dels matemàtics medievals més rellevants.
Fotografia original d’Andrew West sota llicència CC-BY-SA 2.0
Avui se celebra arreu del món el Dia de Fibonacci en honor a Leonardo de Pisa, un dels matemàtics medievals més rellevants.
Arquivall, un estudi d’arquitectura de Vallirana, presenta el vídeo d’un projecte, obra d’Antonio Cazorla, actualment en execució. La particularitat és que es tracta d’una casa unifamiliar, concebuda segons la proporció àuria i la successió de Fibonacci.
La casa té una geometria minimalista en forma d’un tub en voladís amb una secció de rectangle auri. El tub està perforat amb un pati interior que permet l’entrada de la pluja i introdueix el paisatge il·luminant la zona de distribució. En aquest pati hi ha una cascada per la que cau l’aigua de pluja que recull part de la coberta.
La façana més llarga està orientada al sud i aprofita el sol a l’hivern i la ventilació creuada amb la façana nord per renovar i refrigerar l’interior a l’estiu. La coberta enjardinada, accessible per la part posterior, queda integrada en el paisatge i ofereix vistes cap a la muntanya i la vall. L’accés a aquesta coberta s’inspira en la casa de Curzio Malaparte, obra de l’arquitecte Adalberto Allibera.
La relació entre l’arquitectura —i l’art en general— amb el nombre d’or és antiga i fecunda, com a mínim des de l’antiga Grècia. La proporció ha estat model d’harmonia i bellesa en totes les èpoques i és constant el seu ús, sobretot en la pintura i en l’arquitectura. És present en les piràmides de Gizeh, el Partenó i l’Acròpolis d’Atenes, les catedrals i esglésies medievals, les obres de Le Corbusier o la seu de l’ONU a Nova York.
En la col·laboració d’aquesta setmana d’Anton Aubanell al programa Extraradi de COMRàdio s’explora quina relació hi ha entre els nostres números, una colla de conills, un senyor de Pisa i una escultura urbana que podem trepitjar a Barcelona.
Crescendo apare, de Mario Merz davant del Port Vell de Barcelona
Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora setmanalment a l’Extraradi des de la seva secció Matemàtiques amb Anton Aubanell.
Podeu sentir el podcast des d’aquí:
Pel que fa a l’enigma plantejat i premiat amb 24 cerveses Moritz, podeu intentar resoldre’l:
Fins diumenge podeu assistir a alguna de les tres representacions pendents de l’espectacle El Projecte Fibonacci, al Mercat de les Flors de Barcelona.
El Projecte Fibonacci és un somni creatiu sorgit del convenciment que l’art permet construir ponts entre les diverses cultures i afavoreix la solidaritat, des d’una de les capacitats més grans que té l’ésser humà: la creativitat. És un espectacle multidisciplinar amb música, coreografies i elements de circ, ideat per la companyia quebequesa Les 7 doigts de la Main, i que ha pres forma en diverses ciutats del món a través d’una sèrie de residències creatives. El treball conjunt de la companyia amb els artistes que hi col·laboren en cada emplaçament, dóna lloc a un espectacle en evolució constant i diferent en cada cas.
El nom del projecte fa referència a la coneguda successió de Fibonacci —de la qual hem parlat ja diverses vegades— i es converteix en la inspiració subjacent a tot l’espectacle. Simbolitza la manera com la vida s’organitza de manera orgànica i natural per crear harmonia i bellesa.
La organització a Barcelona ha anat a càrrec del Mercat de les Flors i La Central del Circ, en col·laboració amb l’Institut Francès i el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i l’Oficina del Québec.
Us heu preguntat per què les proporcions de la nova interfície de Twitter són aquestes i no unes altres? Capricis dels dissenyador? No, matemàtiques. Concretament l’espiral d’or i la successió de Fibonacci.
Com a curiositat, les targetes de crèdit, els carnets d’identitat o els paquets de tabac segueixen la mateixa proporció. I moltes altres coses.
Nature by numbers és un impressionant curtmetratge inspirat en els números, la geometria i la naturalesa, obra de Cristóbal Vila, llicenciat en Belles Arts, dissenyador, il·lustrador i infografista 3D.
Parteix de l’estreta relació que hi ha entre moltes formes de la naturalesa i les matemàtiques, centrant-se en la Successió de Fibonacci, a la qual ja vam dedicar una entrada, la raó àuria, la triangulació de Delaunay i els mosaics de Voronoi.
Tant interessant com el vídeo és l’explicació que hi ha darrera. Us recomanem ferventment que el visualitzeu -millor en alta definició– i que llegiu després l’explicació.
La successió de Fibonacci és una successió infinita de números naturals. El primer és el 0 i el segon l’1. A partir d’aquí cada número és el resultat de la suma dels dos anteriors:
0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144, 233, 377, 610…
Des de l’any 1992 a Barcelona hi ha un monument de Mario Merz, Crescendo appare, que la recrea. Consta d’una sèrie de finestres encastades a terra que contenen cada una el número corresponent, de neó vermell i protegides per un vidre blindat. El podeu veure, millor de nit, al Passeig Joan de Borbó, a la Barceloneta, just davant del port vell.
Observant la fotografia per satèl·lit, es constata que la distància entre els números augmenta proporcionalment segons el valor que representen.