Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Tag Archives: medalla Fields


by Deixa un comentari

Ha mort Maryam Mirzakhani als 40 anys

Maryam Mirzakhani

Maryam Mirzakhani va morir a Stanford el 15 de juliol a causa d’un càncer de pit que li havien diagnosticat l’any 2013 i que s’havia reproduït tres vegades des d’aleshores. La seva mort, tan prematura, ha commogut la comunitat científica d’arreu del món.

Va ser la primera dona, i l’única encara, en guanyar la Medalla Fields, que atorga la Unió Matemàtica Internacional (IMU, en les sigles angleses). Li van concedir el guardó per «les contribucions destacades a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais de mòduls». Nascuda i criada a l’Iran, i en el moment de la seva mort investigadora de la Universitat de Stanford (Califòrnia), va ser proclamada guanyadora el 13 d’agost de 2014 a la cerimònia celebrada a Seül, durant el Congrés Internacional de Matemàtics (ICM2014), que organitza cada 4 anys la IMU.

La majoria de problemes a què em dedico tenen relació amb estructures geomètriques en superfícies i les seves deformacions. Estic especialment interessada en superfícies hiperbòliques. A vegades, les propietats d’una superfície hiperbòlica fixa es poden entendre millor estudiant l’espai modular (moduli space) que parametritza totes les estructures hiperbòliques en una superfície topològica determinada.

Maryam Mirzakhani va néixer el 1977 a Teheran, en un ambient agradable (malgrat la guerra Iran-Iraq) i amb uns pares que l’encoratjaven i li donaven suport. De ben joveneta es va decantar més per la literatura, però va ser a l’últim curs de secundària que va començar a interessar-se per les matemàtiques, empesa una mica pel seu germà gran, que li explicava el que aprenia a l’escola. El primer record que conservava referent a les matemàtiques, és l’impacte que li va causar la història de la resolució del problema de l’addició dels números, de l’1 al 100. Quan Gauss era un nen, el seu professor va plantejar a classe el problema consistent en sumar tots els números naturals, de l’1 al 100. Gauss va ser el primer a trobar la solució: 5050. Aquella solució, bella i elegant, vas fascinar Mirzakhani. L’any 1994 va guanyar una medalla d’or a la Olimpíada Internacional de Matemàtiques i el 1995 dues.

Hi ha vegades que em sento com si fos en un gran bosc, sense saber cap on vaig. Però d’alguna manera pujo fins al cim d’un turó des d’on ho puc veure tot amb més claredat. Quan això passa, és realment emocionant.

El 1999 es va llicenciar en Matemàtiques la Universitat de Sharif i el 2004 es va doctorar a la Universitat de Harvard. Els seus camps d’estudi eren l’espai de Teichmüller, la geometria hiperbòlica, la teoria ergòdica i la geometria simplèctica.

Marc Tessier-Lavigne, president d’Stanford, va dir en saber-se la notícia que «encara que Maryam havia marxat massa aviat, el seu impacte duraria per sempre en els milers de dones que ella havia inspirat a treballar en l’àmbit de les matemàtiques». Considerada una de les ments matemàtiques més destacables de les darreres dècades, serà recordada com una gran pionera en tot allò que va tenir a l’abast. Com a dona, com a iraniana i com a matemàtica.

Més informació:


by Deixa un comentari

Maryam Mirzakhani, la primera dona en guanyar la Medalla Fields

Els 4 guardonats amb la Medalla Fields 2014

Fotografia del Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach gGmbH (MFO), sota llicència cc-by-sa 2.0

Per primera vegada des de la institució del premi l’any 1936, una dona, Maryam Mirzakhani, ha guanyat la Medalla Fields, que atorga la Unió Matemàtica Internacional (IMU, en les sigles angleses), “per les seves extraordinàries contribucions a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais modulars.”

Mirzakhani, nascuda i criada a Iran, i actualment investigadora de la Universitat de Stanford (Califòrnia), va ser proclamada guanyadora el 13 d’agost a la cerimònia celebrada a Seül, durant el Congrés Internacional de Matemàtics (ICM2014), que organitza cada 4 anys la IMU. En la mateixa cerimònia es van concedir tres medalles més: a l’austríac Martin Hairer, de 38 anys, professor de la Universitat de Warwick (Regne Unit), al canadenc Manjul Bhargava, de 40 anys i de la Universitat de Princeton (EUA) i al brasiler Artur Avila, de 35 anys, de l’Institut de Matemàtiques de Jussieu (França).

Maryam Mirzakhani va néixer el 1977 a Teheran, en un ambient agradable (malgrat la guerra Iran-Iraq) i amb uns pares que l’encoratjaven i li donaven suport. De ben joveneta es va decantar més per la literatura, però va ser a l’últim curs de secundària que va començar a interessar-se per les matemàtiques, empesa una mica pel seu germà gran, que li explicava el que aprenia a l’escola. El primer record que conserva referent a les matemàtiques, és l’impacte que li va causar la història de la resolució del problema de l’addició dels números, de l’1 al 100. Quan Gauss era un nen, el seu professor va plantejar a classe el problema consistent en sumar tots els números naturals, de l’1 al 100. Gauss va ser el primer a trobar la solució: 5050. Aquella solució, bella i elegant, vas fascinar Mirzakhani.

El 1999 es va llicenciar en Matemàtiques la Universitat de Sharif i el 2004 es va doctorar a la Universitat de Harvard. Els seus camps d’estudi són l’espai de Teichmüller, la geometria hiperbòlica, la teoria ergòdica i la geometria simplèctica.

La majoria de problemes a què em dedico tenen relació amb estructures geomètriques en superfícies i les seves deformacions. Estic especialment interessada en superfícies hiperbòliques. A vegades, les propietats d’una superfície hiperbòlica fixa es poden entendre millor estudiant l’espai modular (moduli space) que parametritza totes les estructures hiperbòliques en una superfície topològica determinada.

 Més informació


by 1 comentari

El geni, l’home, l’enigma

El País va publicar el diumenge 3 d’octubre un extens reportatge sobre la figura de Grigori Perelman, el matemàtic més controvertit —si més no per als mitjans de comunicació i el gran públic en general— de l’actualitat.

El reportatge repassa la vida de Perelman, des de la infantesa fins a l’actualitat, i recull testimonis de gent que en un moment o altre l’havia tractat, especialment Sergei Rukshin. Rukshin és segurament una de les persones que millor el coneix:  va ser el tutor de Perelman des dels deu anys i el responsable d’encaminar i fomentar la seva formació matemàtica, en el convenciment que els nens s’han de concentrar en allò que millor se’ls dóna.

Un intent, com a mínim documentat, d’intentar explicar el per què d’una actitud que, pel que sembla, no som capaços de concebre: la del geni que renuncia als diners i a la fama i pretén només continuar amb la seva vida.

    Rukshín explica así los sentimientos que llevaron a Grisha a renunciar al millón: “Para comprender a Perelman, imagínese que el teorema es como su hijo, que en la infancia pasó por una enfermedad grave, durante la cual no sabía si sobreviviría o no. Mientras no has demostrado el teorema, mientras continúa siendo una conjetura, es como tu hijo enfermo. Y Grisha estuvo junto a la cabecera de ese hijo nueve o 10 años, luchando por su vida y cuidándolo día y noche. Por fin, el niño sanó, creció, es fuerte y hermoso; pero te lo quieren robar y te lo secuestran. Para Grisha fue como un secuestro cuando trataron de apropiarse del resultado de su trabajo. No pudo aceptar que un teorema pudiera ser comprado, vendido o robado”.

  • El genio, el hombre, el enigma

Comparteix l'entrada


by Deixa un comentari

Per què els matemàtics espanyols no guanyen medalles Fields?

Fotografia: Stefan Zachow

El 20 d’agost, mentre se celebrava a Hyderabad el Congrés Internacional de Matemàtics, El País publicava un article ―¿Por qué los matemáticos españoles no ganan medallas Fields?― que intenta respondre, a partir de les opinions de diversos matemàtics assistents al congrés, la pregunta del títol.

Los matemáticos ponen un ejemplo: si un medallista Fields quisiera ahora establecerse en España, sería prácticamente imposible ofrecerle una plaza con buenas condiciones laborales. No obstante, y pese a la autocrítica, la imagen global de la matemática española, vista por sus propios creadores, no es pesimista. De hecho, hay acuerdo entre los asistentes españoles al congreso de Hyderabad en que la matemática española, dada su producción, debería estar mejor representada en esta edición. Mientras en el ICM2006, celebrado en Madrid, hubo un conferenciante plenario -Juan Luis Vázquez, de la Universidad Autónoma de Madrid- y ocho conferenciantes invitados, en este ICM solo hay dos conferenciantes invitados.

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada


by Deixa un comentari

Durant el mes d’agost s’ha celebrat el Congrés Internacional de Matemàtics 2010

Del 19 al 27 d’agost s’ha celebrat a Hyderabad (Índia) el Congrés Internacional de Matemàtics 2010, l’esdeveniment més notable que reuneix, cada quatre anys, la comunitat matemàtica internacional i que organitza la International Mathematical Union (IMU).

Durant el congrés, que en bona part s’ha pogut seguir en directe per internet, s’han concedit els premis més reconeguts en l’àmbit matemàtic. S’ha guardonat amb la Medalla Fields: Elon Lindenstrauss, Ngô Bảo Châu, Stanislav Smirnov i Cédric Villani. S’ha concedit el Premi Nevanlinna a Daniel Spielman; el Premi Gauss a Yves Meyer i la Medalla Chern, instituïda recentment i concedida per primera vegada enguany, a Louis Nirenberg.

Fotografia dels guardonats

Manuel de León, investigador del SIMUMAT, membre del Comitè Executiu de la IMU i autor del bloc Matemáticas y sus fronteras, ha escrit un conjunt de cròniques des de Hydebad, de lectura més que recomanable:

Més informació:

Comparteix l'entrada


by 5 comentaris

Acceptarà Grigori Perelman el milió de dòlars?

Segons informacions de l’agència de notícies russa Ria Novosti, Grigori Perelman no vol el milió de dòlars amb què està dotat el Premi del Mil·leni que li va concedir l’Institut Clay de Matemàtiques (CMI) el 18 de març passat per la demostració de la conjectura de Poincaré.

En declaracions a uns periodistes del Daily Mail a través de la porta tancada de casa seva, va afirmar que “té tot el que vol”. Perelman viu amb la seva mare en un petit apartament de Sant Petersburg, en la més pura misèria segons els seus veïns, des que l’any 2005 va deixar voluntàriament l’Institut de Matemàtiques Steklov. Es mantenen amb les classes particulars que fa i amb la pensió de la seva mare.

Altres informacions apunten, però, que Perelman no ha pres encara una decisió. En conversa telefònica amb un altre periodista afirmava que en cas d’acceptar el premi qui ho sabria primer seria el CMI, que és qui l’ha instituït.

No seria la primera vegada que no acceptés un premi. L’any 2006 ja no va anar a recollir la Medalla Fields al Congrés Internacional de Matemàtics de Madrid, afirmant que la seva màxima recompensa era que la demostració era correcta.

Més informació:

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada


by 5 comentaris

L’Institut Clay de Matemàtiques concedeix el Premi del Mil·leni a Grigori Perelman per la demostració de la conjectura de Poincaré

L’Institut Clay de Matemàtiques (CMI) va anunciar el 18 de març la concessió del Premi del Mil·leni a Grigori Perelman per la demostració de la conjectura de Poincaré.

La conjectura de poincaré és un dels 7 Problemes del Mil·leni, dotats amb un milió de dòlars i establerts pel CMI l’any 2000, en commemoració dels 23 problemes anunciats per David Hilbert al Congrés de Matemàtics de París l’any 1900.

La concessió del premi no ha estat exempta de polèmica perquè les bases especifiquen que cal publicar prèviament els resultats en revistes especialitzades. El novembre de 2002 Perelman va penjar el primer d’una sèrie d’articles a arXiv.org, un servidor de preprints de lliure accés, en el qual afirmava haver descrit una prova de la conjectura de geometrització, de la qual la conjectura de Poincaré és un cas particular.

De moment encara és una incògnita saber si Perelman acceptarà el premi. L’any 2006, al Congrés Internacional de Matemàtics de Madrid li va ser concedida la Medalla Fields però no la va anar a recollir.

Font: Matemáticas y sus fronteras

Comparteix l'entrada