Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

La petita història de la pilota de futbol

El dia 3 de maig a les 18:00, la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acollirà la conferència The Little History of the soccer ball, a càrrec d’Étienne Ghys, de l’École Normale Supérieure de Lyon.

El que ens agrada d’una pilota de futbol és xutar-la, més que examinar-ne les costures. Mentre sigui rodona… No obstant això, no totes les pilotes de futbol es comporten de la mateixa manera i, si ens hi fixem bé, sovint són molt diferents. Primer les observarem com a geòmetres i qüestionarem el seu disseny: de quina manera podem construir un objecte tan esfèric com sigui possible? Si tenen la mateixa forma, per què tenen trajectòries diferents? Explicarem per què la balística, la fricció i el flux d’aire són importants a l’hora de marcar gols.

Étienne Ghys, format a l’École Normale Supérieure de Saint-Cloud, és especialista en geometria i sistemes dinàmics, malgrat que els seus interessos abasten el desenvolupament històric de les idees matemàtiques en general i les contribucions de Henri Poincaré en particular. És director de recerca a l’École Normale Supérieure de Lyon, editor en cap de la revista Publications Mathématiques de l’IHÉS i membre de l’Académie des Sciencies.


Deixa un comentari

Hilbert, Euclides i Josep Pla omplen l’aula Magna de l’Edifici Històric

Dimecres passat l’aula Magna es va tornar a omplir de públic en resposta a la convocatòria de Josep Pla i Carrera, professor emèrit de la Facultat i gran especialista en història de la matemàtica.

La xerrada, que tenia com a pretext la presentació del tercer volum d’Història de la matemàtica. Grècia IIa (els Elements d’Euclides, llibres I, II, III, IV, V i VI) : resultats, textos i contextos, publicat el juny de l’any passat, es va centrar en una exercici comparatiu entre els postulats d’Euclides, plantejats als Elements (segle III aC) i els axiomes que Hilbert establia a Grundlagen der Geometrie (1899).

Agraïm al doctor Pla la seva col·laboració, sempre entusiasta, i l’autorització a penjar les diapositives de la xerrada.

Diapositives de la xerradaPresentació Elements1 Facultat (pdf)


1 comentari

Conferència: L’ús de les matemàtiques per llegir el llibre de la naturalesa

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), han organitzat per al 27 de maig la conferència El uso de las matemáticas para leer el libro de la naturaleza. Sobre Kepler y los copos de nieve, a càrrec de Capi Corales, professora de la Universidad Complutense de Madrid (UCM).

La conferència se celebrarà a la Sala Turró de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (Carrer del Carme, 47).

Ressenya

“El coneixement està escrit en aquest grandíssim llibre que tenim obert davant dels ulls, vull dir, l’Univers, però no es pot comprendre si abans no s’aprèn a entendre la llengua, a conèixer els caràcters en els quals està escrit. Està escrit en llengua matemàtica i els seus caràcters són triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense els quals és impossible entendre ni una paraula; sense ells és com girar vanament en un fosc laberint», va escriure Galileu (Il Saggiatore, cap. 6, pàg. 4).

El 1611, el matemàtic Johannes Kepler, contemporani de Galileu i voraç lector del llibre del món, va escriure el seu llibre més curt i sorprenent, The Six-Cornered Snowflake: A New Year’s Gift («El floc de neu de sis puntes. Un regal d’Any Nou»).

«Mentre escric això, ha començat a nevar, i molt més copiosament que fa una estona. He estat examinant amb deteniment els petits flocs. Bé, tots han estat caient amb un patró radial, però de dos tipus. Alguns de molt petits, i amb una quantitat indefinida de pues inserides pertot arreu, són de formes senzilles sense plomes i estries i molt fines, i tenen un glòbul una mica més gros en el centre. Aquests formen la majoria de flocs. Però, esquitxats entre ells, apareixen els del segon tipus, les estrelles amb sis plomes.»
(Kepler, 1611)

Aquest text de Kepler ―molt poc conegut fora de la comunitat matemàtica i física― va marcar una fita en l’ús de les matemàtiques per a entendre alguna cosa del món físic que ens envolta. Amb ell com a mapa, al llarg d’aquesta xerrada recorrerem part del terreny explorat per la geometria des del segle III aC fins avui.”

Font: Creamat

Comparteix l'entrada