Blog de la Bibliotecade Matemàtiques i Informàtica


1 comentari

Josep Pla presenta «Història de la matemàtica: resultats, textos i contextos»

Història de la matemàtica: resultats, textos i contextosDimecres 22 de març, a les 12:00 a l’aula B5 de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB), se celebrarà la presentació de la darrera obra del Dr. Josep Pla i Carrera, Història de la matemàtica: resultats, textos i contextos. La Facultat i el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica coorganitzen l’acte.

Una obra ingent destinada a omplir un buit

La Història de la matemàtica que proposa el Dr. Pla omple un buit pel que fa a la traducció de textos científics grecs en català. Selecciona i recull acuradament aquelles obres més significatives que han esdevingut clàssics del coneixement matemàtic i les contextualitza respecte al moment històric en què es van confegir i respecte al moment científic —per dir-ho d’alguna manera—, que les va veure néixer.

Extrapolant la premissa d’Isaac Newtonsi he vist més lluny que no pas els altres, és perquè m’he enfilat damunt les espatlles dels gegants—, seria difícil explicar la matemàtica grega si no ens remuntem abans a les primeres civilitzacions sorgides entre el Tigris i l’Èufrates —Mesopotàmia— o al voltant del Nil —Egipte—, afavorides per un desenvolupament de l’agricultura lligat al naixement de les ciutats i, alhora, a l’exigència d’una administració eficaç que requeria l’escriptura, la mesura del temps, el coneixement del calendari o la comptabilitat. D’aquí la necessitat d’un volum previ, que recull els testimonis matemàtics escrits en l’antiguitat més remota, i que floririen generosament en el període clàssic.

«Els qui em coneixen saben que, des de sempre, he estat un aferrissat defensor de la nostra llengua: el català. La raó és simple. Si no l’usem, de manera natural i tan àmplia com sigui possible a casa —als Països Catalans—, ningú no ho farà per nosaltres i, cada cop més, la llengua s’empobrirà de manera indiscutible i, a poc a poc, irreversible.

És per aquesta raó que m’ha semblat raonable —com a herència de la meva vida docent i de recerca— deixar una Història de la matemàtica en català, tan detallada com sigui capaç de fer-ho, en la qual es posin en relleu els resultats més notables que s’han assolit i els contextos en els quals això ha esdevingut, complementada amb textos font, traduïts al català, seguint la tradició anglosaxona dels source books.

És una tasca ambiciosa que m’ocuparà un grapat d’anys, però a la qual no vull renunciar i no ho vull fer perquè estic convençut del valor cultural —ja esmentat— que comporta una història de la matemàtica ben confegida. Però també pel valor que té com a eina i criteri docent. Ras i curt: tot docent d’una disciplina, científica o no —i, en particular, tot el qui ensenya matemàtica—, n’ha de conèixer el valor didàctic des de la història.»

Un projecte sota el paraigua de l’IEC

Aquesta obra magna és el resultat del projecte que va proposar l’autor en la sol·licitud per al nomenament de professor emèrit a la UB, avalat per l’aleshores Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, i que es va iniciar l’1 de gener de 2013. Emmarcat en la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i sota la direcció de la Dra. Pilar Bayer, té per objectiu la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums —més un de preliminar— en català. Cada volum constarà de dues parts diferenciades: un corpus històric i la traducció de textos clàssics del període estudiat.

Dels dos volums publicats fins al moment, el primer —Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia : resultats, textos i contextos— és un compendi previ que abasta les primeres civilitzacions del creixent fèrtil, Mesopotàmia i Egipte. El segon volum, Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil) : resultats, textos i contextos, parteix de l’època de Tales i Pitàgores (segle VI aC) fins arribar a Plató i Aristòtil (segle IV aC).

El tercer volum contindrà una adaptació anotada i comentada d’Els Elements d’Euclides. El quart volum cobrirà la matemàtica grega del segle III aC amb textos d’Euclides, Apol·loni, Arquímedes, Eratòstenes i Aristarc de Samos. El cinquè volum abastarà la resta de la matemàtica grega fins a la fi del segon període de l’Escola d’Alexandria, al segle IV dC, amb la mort d’Hipàtia. La part principal de les traduccions inclourà l’Aritmètica de Diofant.

La lògica, la història, la docència i la recerca

Cartell de la presentació«Josep Pla de jove volia estudiar quelcom que fos racional i que es pogués ensenyar, i ara que ja ha arribat a la maduresa sap i sabem que ha aconseguit plenament allò que s’havia proposat.»

Eduard Recasens Gallart
Elogi del professor Josep Pla i Carrera

Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des de l’any 2003. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.

Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. El 17 d’octubre de 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius, que va obtenir la màxima qualificació.

Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Entre els anys 1985 i 1989 va ser cap d’estudis; de 1989 a 1992 degà i de 1992 a 1994 vicedegà. Posteriorment va ser director del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística.

Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. Va impartir per primera vegada l’assignatura durant el curs 1984-1985. Ja no deixaria de fer-ho fins a la jubilació.

És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. És autor de la novel·la Damunt les espatlles dels gegants, sobre Évariste Galois, que li va valdre el Premi de Literatura Científica, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). L’any 1992, la seva obra Axiomes alternatius de la teoria de conjunts i llur influència en matemàtiques, va ser guardonada amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC. Dins de la seva obra destacaran sempre els  estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.

Més informació


1 comentari

300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

Barcelona pensa

Barcelona Pensa

Barcelona acull aquesta setmana la tercera edició del festival de filosofia Barcelona Pensa, promogut per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), amb l’objectiu de difondre i apropar la filosofia a la ciutadania. El festival mira de convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, amb voluntat d’eliminar la frontera entre alta i baixa cultura, per fer del pensament teòric un element fonamental de la nostra experiència.

Des del dia 14 i fins el 19, s’ofereixen una trentena de propostes diferents distribuïdes per espais emblemàtics de la ciutat: de l’Ateneu Barcelonès al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), passant per l’Edifici Històric de la UB, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), diverses llibreries —La Central, Altaïr, Calders, Gigamesh, Laie, NoLlegiu—, museus —Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Museu Picasso— o les facultats de Filosofia i Medicina de la UB.

300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecari

 300 anys de Leibniz: matemàtic, filòsof, bibliotecariGottfried Wilhelm Leibniz va morir avui fa 300 anys, el 14 de novembre de 1716. Aprofitant l’efemèride, el Barcelona Pensa vol retre homenatge a l’home polifacètic que va deixar una empremta tan profunda en el pensament europeu. Leibniz, filòsof, científic, matemàtic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg va excel·lir en totes disciplines en què va treballar.

En una iniciativa pionera, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, la Facultat de Filosofia i la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, juntament amb el Centre de Recursos per a l’Aprenentage i la Investigació (CRAI) de la UB, us proposem un acostament a les diferents dimensions del seu pensament i de la seva figura.

Els diversos especialistes que participaran al col·loqui han redactat els textos de la guia de lectura, amb la intenció de reflectir la triple vessant que destaquem:

El significat de Leibniz, 300 anys després (Carlos Dorce, Facultat de Matemàtiques):

“Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) va ser, probablement, un dels últims genis universals. Sense cap tipus de dubte, les seves idees van contribuir a una de les èpoques més productives de la Humanitat, ja que el segle XVII va ser el context idoni d’evolució epistemològica i cultural on el panorama intel·lectual va desenvolupar-se d’una manera molt destacada.”

Leibniz, matemàtic (Josep Pla i Carrera, Facultat de Matemàtiques):

“Més enllà de les seves diferències i polèmica amb Newton, devem molt al geni matemàtic de Leibniz. És possible acostar-se avui amb un mínim de càrrega matemàtica a algunes de les novetats aportades per Leibniz a aquest camp: els nombres i les corbes transcendents, el teorema fonamental del càlcul i el naixement de les equacions diferencials.”

Leibniz, filòsof (Maria Ramon Cubells, Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili):

El pensament de Leibniz és assimilador: intenta trobar la manera de conciliar la filosofia antiga i la moderna. Partint d’alguns problemes cartesians, vol superar el cartesianisme: la crítica a la noció de substància de Descartes i, sobretot, a la res extensa el portarà a la introducció de la noció de força (vis), que el conduirà a proposar una nova ciència, la dinàmica.

Leibniz, bibliotecari (Jesús Gascón, Facultat de Biblioteconomia i Documentació).

En un moment que no era habitual, concebé un sistema d’indexació dels continguts i encoratjà els editors i societats científiques perquè distribuïssin resums de les novetats anuals en els seus camps.

Sobre el conjunt de l’obra de Leibniz (Josep Montserrat, Facultat de Filosofia):

L’extensió de l’obra de Leibniz és immensa. La majoria són esborranys i només una part mínima va ser publicada. En vida, la Teodicea (1710) i articles a les Acta eruditorum o al Journal des Savants. Va enllestir, però mai va publicar els Nous assaigs sobre l’enteniment humà, que romangueren inèdits fins 1765.

300 anys de Leibniz

L’acte, gratuït però amb inscripció prèvia, se celebrarà dimecres 16 de novembre a les 12:00 a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

Més informació


Deixa un comentari

Els Juliols 2014: Nous reptes i idees per a l’ensenyament de les matemàtiques

Els Juliols 2014El dia 19 de maig es va obrir el termini de matrícula per a l’edició 2014 dels Juliols, els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona (UB).

Enguany, com en les edicions anteriors, s’hi impartirà un curs relacionat amb les matemàtiques: Nous reptes i idees per a l’ensenyament de les matemàtiques, coordinat per Carlos Dorce, professor d’història de les matemàtiques a la Facultat de matemàtiques de la UB i professor d’ESO i batxillerat a l’INS Barres i Ones de Badalona.

El curs, que s’impartirà a l’Edifici històric de la UB, començarà el 7 de juliol a les 9:30 i acabarà l’11 a les 14:00.

Contingut

L’ensenyament i aprenentatge de les Matemàtiques és un debat obert dins de la societat, tant dins com fora de l’àmbit acadèmic. Tot sovint veiem en diaris i televisions com es qüestiona el nivell educatiu del nostre país, així com també les metodologies pedagògiques que utilitzen els professionals de l’ensenyament en la seva tasca diària.
Aquest curs pretén fer un cop d’ull al que fem a les aules, com ho fem, què hauríem de fer, i respondre preguntes com: què és el que ens separa de Finlàndia, de Singapur, etc. Les sessions estan enfocades tant a abordar temes teòrics sobre pedagogia de l’Ensenyament de les Matemàtiques com temes pràctics de Didàctica de les Matemàtiques. Així, no es pretén donar lliçons sinó més aviat poder intercanviar certes idees i experiències i veure com seran els nous reptes que l’aprenentatge de les Matemàtiques ens ofereixen.

Programa

  1. Nous reptes de l’Ensenyament de les Matemàtiques.
    Data i hora: 07/07/2014 a les 09:30h.
    Fàtima Romero Vallhonesta, inspectora del Departament d’Ensenyament.
  2. Ensenyem bé les Matemàtiques?
    Data i hora: 07/07/2014 a les 12:00h.
    Fàtima Romero Vallhonesta, inspectora del Departament d’Ensenyament.
    Carlos Dorce i Polo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
    Josep Pla i Carrera, professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona.
    Iolanda Guevara, catedràtica de secundària de l’IES Badalona VII.
  3. Com ha de ser l’aprenentatge de les Matemàtiques.
    Data i hora: 08/07/2014 a les 09:30h.
    Josep Pla i Carrera, professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona.
  4. Com ha de ser una classe de Matemàtiques.
    Data i hora: 08/07/2014 a les 12:00h.
    Vicenç Font Moll, professor de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
  5. La bellesa de les matemàtiques.
    Data i hora: 09/07/2014 a les 09:30h.
    Claudi Alsina Català, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. [en castellà].
  6. Les matemàtiques al cinema i la televisió.
    Data i hora: 09/07/2014 a les 12:00h.
    Carlos Dorce i Polo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
  7. Recursos didàctics en l’aula de Matemàtiques.
    Data i hora: 10/07/2014 a les 09:30h.
    Anton Aubanell Pou, professor del Departament d’Ensenyament.
  8. Jocs numèrics per fer servir a l’aula.
    Data i hora: 10/07/2014 a les 12:00h.
    Carlos Dorce i Polo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
  9. La Història de les Matemàtiques a l’aula.
    Data i hora: 11/07/2014 a les 09:30h.
    Iolanda Guevara, catedràtica de secundària de l’IES Badalona VII.
  10. Com pot millorar l’Ensenyament i Aprenentatge de les Matemàtiques?
    Data i hora: 11/07/2014 a les 12:00h.
    Carlos Dorce i Polo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.
    Iolanda Guevara, catedràtica de secundària de l’IES Badalona VII.
    Anton Aubanell Pou, professor del Departament d’Ensenyament.

Informació d’interès

  • Durada: 20 h.
  • Dates del curs: Del 7 a l’11 de juliol.
  • Horari: matí, de 9.30 a 14 h.
  • Localització: Barcelona – Edifici Històric de la UB

Els Juliols

Els Juliols se celebren entre el 30 de juny i el 25 de juliol. Tenen una durada de 20 hores, distribuïdes al llarg d’una setmana, en torn de matí o tarda. La majoria s’imparteixen a l’Edifici Històric de la UB, però n’hi ha que se celebren en altres instal·lacions i municipis.

Els cursos són oberts a tothom i, per tant, no requereixen cap coneixement previ. Són susceptibles de ser reconeguts com a crèdits ECTS, com a crèdits de lliure elecció o com a crèdits de formació docent per al professorat funcionari.

La inscripció i la matrícula es poden formalitzar presencialment (+ informació) o per Internet fins a 7 dies abans de l’inici del curs, si queden places disponibles.

Més informació


Deixa un comentari

Publicada la primera història de la matemàtica en català

Història de les matemàtiquesL’obra Història de la matemàtica : des de Mesopotàmia fins al Renaixement (Publicacions i Edicions de la UB, 2013), de Carlos Dorce Polo, professor associat del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Facultat de Matemàtiques, és la primera història de les matemàtiques escrita en català. Aquest llibre, el primer de dos volums, estudia l’evolució de les matemàtiques des dels seus orígens fins al segle XVI, moment d’inflexió que donarà pas a l’anomenada matemàtica moderna. Comprèn, doncs, una llarguíssima etapa en què les grans civilitzacions antigues i medievals, sempre en fructífera interrelació, van establir els fonaments de la geometria, el càlcul, l’àlgebra i la mecànica.

El treball vol descobrir al lector les fites i les curiositats d’una aventura que ha estat determinant per al progrés de la humanitat. Com totes les ciències, les matemàtiques han progressat molt des que les societats primitives van començar a comptar fins a l’actualitat. L’estudi d’aquest recorregut és apassionant i, en molts casos, de vital importància per arribar a comprendre plenament alguns conceptes matemàtics. L’obra inclou un proemi de Josep Pla i Carrera, professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques de la UB.

Carlos Dorce Polo (Barcelona, 1974) és professor d’Història de les Matemàtiques i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquesta disciplina, entre els quals hi ha Fermat y su teorema (2007), Ptolomeo. El astrónomo de los círculos (2006) i Azarquiel : el astrónomo andalusí (2008). Actualment, combina la docència a la Facultat de Matemàtiques amb la tasca de professor de secundària i batxillerat a l’Institut Barres i Ones de Badalona, del qual n’és el director.

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona publica llibres destinats a difondre el coneixement al públic lector interessat en temes de formació i divulgació dels àmbits científic, de recerca i pedagògic i docent, i situa les obres en el mercat editorial. La selecció dels títols respon a les necessitats formatives docents i de recerca, i també a la demanda del públic que té interès en la divulgació d’alt nivell dels coneixements generats a la UB.

Trobareu aquest llibre i altres obres de Carlos Dorce al CRAI Biblioteca de Matemàtiques

Font: Notícies de la UB


Deixa un comentari

De Mesopotàmia a Gauss: història de la matemàtica a través dels clàssics

Els Juliols 2013Carlos Dorce i Polo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, coordinarà el curs De Mesopotàmia a Gauss: història de la matemàtica a través dels clàssics, emmarcat en Els Juliol 2013, i amb la col·laboració de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM).

El curs se celebrarà del 15 al 19 de juliol, de 09:30 a 14:00 hores, a l’Edifici Històric de la UB.

Una bona anàlisi històrica de qualsevol disciplina científica ha d’incloure, necessàriament, l’estudi del context en què es va desenvolupar, i el coneixement i l’anàlisi de les obres clàssiques predecessores de tots els avenços posteriors. Ara bé, cap dels estudis actuals de matemàtiques, ni de l’àmbit de les ciències en general, inclou l’estudi dels clàssics en els seus programes lectius. Aquest curs té per objectiu aproximar-se a la matemàtica a partir de la seva història i de l’anàlisi de textos clàssics matemàtics, i promoure aquesta branca d’estudi en aquesta disciplina científica. S’hi farà una revisió històrica de l’origen dels textos i els elements matemàtics, i s’hi analitzaran obres clàssiques que, en alguns casos, s’han originat en altres ciències com per exemple l’astronomia, la física o la química. Adreçat a tots els públics, però d’especial interès a persones vinculades al camp de les matemàtiques, el curs és una oportunitat única per conèixer aquesta ciència des d’una perspectiva diferent, i per trobar-hi eines didàctiques que poden ser útils també per a altres estudis, interessos i professions.

Programa

  1. Els textos matemàtics dels antics Egipte i Mesopotàmia
    Data i hora: 15/07/2013 a les 09:30h.
    Carlos Dorce i Polo, professor associat de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona
  2. Els elements d’Euclides d’Alexandria
    Data i hora: 15/07/2013 a les 12:00h
    Eduard Recasens Gallart, exprofessor del Departament de Matemàtica Aplicada III de la Universitat Politècnica de Catalunya
  3. La quadratura de la paràbola d’Arquímedes
    Data i hora: 16/07/2013 a les 09:30h
    Ramon Masià Fornos, professor d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya
  4. L’Almagest de Claudi Ptolemeu
    Data i hora: 16/07/2013 a les 12:00h
    Carlos Dorce i Polo, professor associat de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona
  5. L’Ars Magna (1545), de Gerolamo Cardano
    Data i hora: 17/07/2013 a les 09:30h
    Josep Pla i Carrera, professor emèrit de la Universitat de Barcelona
  6. La Géométrie (1637), de René Descartes
    Data i hora: 17/07/2013 a les 12:00h
    Pelegrí Viader Canals, professor titular del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
  7. El De ludo Alea de Christiann Huygens
    Data i hora: 18/07/2013 a les 09:30h
    David Márquez Carreras, professor titular del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona
  8. L’Analyse des infiniment petits (1696), del Marquis de l’Hôpital
    Data i hora: 18/07/2013 a les 12:00h
    Mònica Blanco Abellán, professora col·laboradora del Departament de Matemàtica Aplicada III de la Universitat Politècnica de Catalunya, Castelldefels
  9. El Disquisitiones Arithmeticae (1798), de Carl Friedrich Gauss
    Data i hora: 19/07/2013 a les 09:30h
    Pilar Bayer Isant, catedràtica d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona
  10. Taula rodona: «Per què cal conèixer els textos clàssics matemàtics?»
    Data i hora: 19/07/2013 a les 12:00h

El període de matrícula es va iniciar el dia 21 de maig i finalitza set dies abans de l’inici del curs, el 8 de juliol.

Els Juliols

Els Juliols són els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona. Són cursos de 20 i 30 hores de durada distribuïdes al llarg d’una setmana, en torn de matí o de tarda. Bona part dels cursos es duen a terme a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, encara que també n’hi ha a altres llocs de la ciutat de Barcelona i en altres municipis. Enguany els cursos tindran lloc de l’1 al 19 de juliol.

El programa d’Els Juliols incorpora, també, diversos cursos específics. Els cursos organitzats en el marc de la Universitat d’Estiu de les Dones, una universitat d’estiu organitzada conjuntament entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat que té per objectiu oferir una formació alternativa en matèria d’igualtat de gènere.

Els Juliols són cursos oberts a tothom, a estudiants universitaris i de secundària, a treballadors i treballadores que busquen formació o a persones que tan sols es proposen ampliar els seus coneixements. Per poder-hi participar, doncs, no es requereix cap requisit especial, més enllà de la curiositat i les ganes d’aprendre i de prendre part en aquesta activitat.


Deixa un comentari

Jornada de reflexió sobre l’ensenyament a secundària

El proper dimecres 24 de febrer la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona organitza aquestes jornades adreçades a tots els estudiants de grau que  plantegin dedicar-se a l’ensenyament de la matemàtica a secundària.

La Jornada tindrà lloc a l’aula B5 de la Facultat de Matemàtiques i constarà de dues xerrades:

– 12:15h Màster de Formació del professorat de secundària de matemàtiques a la UB, a càrrec de Antoni Benseny que a més de col·laborar de forma activa en la docència del màster, ha estat un dels interlocutors de la Facultat en l’organització del màster amb els interlocutors de les altres facultats que hi participen.

Contingut: per una banda s’exposarà quina és la metodologia que els responsables del màster han plantejat per aconseguir una preparació idònia com a docents de secundària, i per una altra, es parlarà de la importància de conèixer a fons la gran quantitat de material didàctic existent —i les seves possibilitats— en la tasca docent.

13:00h De la formació matemàtica a l’experiència docent a secundària, a càrrec de Carles Dorce, llicenciat en matemàtiques i doctorat en Història de la matemàtica, és alhora professor de secundària i de la Facultat, on s’ha especialitzat en la docència en història de la matemàtica.   A més, és també un professor del màster.

Contingut: des de la seva experiència explicarà quines són les mancances amb què es va trobar a l’hora de dur a terme la seva feina com a docent de secundària des d’una visió triple: la formació que ha rebut a la llicenciatura, els recursos docents i metodològics que ha hagut d’aconseguir com a professor de secundària i, finalment, perquè pensa que el coneixement de la visió de la història de la matemàtica —i alhora el paper que aquesta visió ha de tenir en el Màster de Formació del professorat de matemàtiques— és una de les eines que ha de conèixer tot docent de matemàtiques.

Comparteix l'entrada