Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


2 comentaris

Griselda Pascual: entre les matemàtiques i la didàctica

Avui inaugurem l’exposició «Griselda Pascual: entre les matemàtiques i la didàctica», que es podrà visitar en el seu vessant físic fins al 15 de desembre al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica. La versió en línia, que s’inaugurarà el mateix dia, quedarà integrada i disponible a la pàgina Exposicions virtuals del CRAI.

Tota una vida dedicada a la docència

Griselda Pascual (Barcelona, 1926-2001) va ser alumna, professora i directora a l’Institut Maragall de Barcelona i alumna i docent a la Universitat de Barcelona, on va iniciar la seva carrera l’any 1946, quan encara no existia una Facultat de Matemàtiques tal com la coneixem avui. Va ser una de les primeres docents de la Facultat de Ciències, juntament amb Assumpció Català. Amb el doble vessant de mestra i matemàtica, va treballar en el camp de la didàctica de les matemàtiques. Al llarg de la seva carrera professional va participar i impulsar diverses accions per millorar l’ensenyament de la matemàtica i modernitzar-lo. La seva principal línia de recerca és la teoria algèbrica de nombres. Pascual es va jubilar de docent a la Universitat de Barcelona el maig de 1991.

És autora de diverses traduccions; la darrera, la traducció al català de l’obra de Carl Friedrich Gauss Disquisitiones arithmeticae, publicada en llatí l’any 1801.

Dona pionera i avançada al seu temps. Treball, rigor, encoratjament i gentilesa. Mestra de mestres.

Per la seva condició pionera de dona matemàtica, la Griselda Pascual obrà moltes vegades sense models. […] les dones matemàtiques que la succeírem ho vàrem tenir una mica més fàcil perquè en ella trobàrem una professora i una amiga amb qui compartir les nostres angoixes i les nostres alegries.

Pilar Bayer. Semblança de la professora Griselda Pascual Xufré

El fons Griselda Pascual

L’any 2018 vam rebre per donació el fons d’arxiu de la Dra. Griselda Pascual. Consisteix en un llegat homogeni que inclou principalment material i apunts sobre docència a l’institut d’ensenyament de secundària IES Maragall i a la Universitat de Barcelona; sobre la reforma de la didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol durant la segona meitat del s. XX; i versions i esborranys de la seva tesi doctoral. El fons consta de 229 unitats documentals distribuïdes en 16 unitats d’instal·lació dipositades al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica per a la seva consulta.

L’exposició

L’exposició física, repartida entre la vitrina del vestíbul i les taules del passadís, conté una mostra significativa tant del fons personal com de les publicacions i traduccions de Pascual. S’hi apleguen documents diversos provinents de les diferents etapes de la seva vida, des de l’època en què estudiava i fins als darrers projectes. Hi trobareu correspondència, informes, esborranys, apunts manuscrits, dibuixos… Tot aquest fons està inventariat i és consultable a través d’UBDOC.

Quant a l’exposició virtual, eminentment visual, repassa extensament la biografia de Griselda Pascual, des de la infantesa fins a la jubilació i el traspàs, fent èmfasi en la seva etapa a l’Institut Maragall i a la Universitat de Barcelona. La Dra. Pilar Bayer, alumna, col·lega i amiga de Pascual, obre la mostra amb un text personal que situa l’homenatjada: «Semblança de la professora Griselda Pascual Xufré». Per la seva banda, Javier Gimeno Pascual, nebot de Griselda, ofereix una visió familiar a «Griselda: família i vocació».

La mostra inclou una extensa galeria fotogràfica, organitzada en diferents etapes o blocs temàtics, amb instantànies facilitades per la família Gimeno Pascual. Aprofitem des d’aquí per reiterar la nostra gratitud, especialment a Javier Gimeno, per la seva predisposició a l’hora de cedir-nos tot aquest material gràfic.

Més informació


2 comentaris

Hem acabat de descriure el fons de Griselda Pascual

Griselda Pascual Xufré (1926-2001)
Griselda Pascual i Xufré (1926-2001)

L’any 2018 vam rebre per donació l’arxiu personal de Griselda Pascual i Xufré (1926-2001). El primer pas del tractament del fons va consistir en la descripció i la catalogació de les obres de la seva biblioteca personal per tal d’incorporar-les al fons del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

El segon pas va comportar el tractament documental de l’arxiu. El fons abasta el període 1943-2001, i compren documentació des dels inicis de la seva etapa d’estudiant fins a la darrera lliçó a la Facultat de Matemàtiques, al maig de 1991. Destaca la documentació generada per la seva activitat acadèmica.

Es tracta d’un llegat homogeni que inclou sobretot material i apunts sobre docència a l’institut d’ensenyament secundari IES Maragall i a la Universitat de Barcelona; sobre la reforma de la didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol durant la segona meitat del segle XX —en concret, de la introducció de la matemàtica moderna, l’audiovisual i la informàtica— i versions i esborranys de la seva tesi doctoral. 

També s’inclouen gràfics i il·lustracions manuscrites destinades a completar els apunts destinats a la docència universitària com a professora titular d’àlgebra de la Universitat de Barcelona; traduccions i adaptacions al català i castellà de monografies i articles de revista considerats cabdals per l’estudi de la disciplina, i dossiers del Seminari de Teoria de Nombres.

El tercer i últim pas va consistir en l’elaboració i redacció de l’Inventari del fons personal de Griselda Pascual (1926-2001), publicat al Dipòsit Digital de la UB.  El fons consta de 231 unitats documentals distribuïdes en 16 unitats d’instal·lació dipositades al Dipòsit del Departament de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica. Cal adreçar-se al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica per consultar-lo.

L’Inventari relaciona els 231 expedients o unitats documentals amb la descripció sumària del contingut de cada un. Consta de tres apartats:

  • El primer, dedicat a la gestió formativa de Pascual, amb la documentació relativa a formació d’Ensenyament Superior i a l’elaboració de la tesi doctoral;
  • El segon, dedicat a l’activitat professional en l’exercici com a docent a l’Institut Maragall, a la Universitat de Barcelona i també com a col·laboradora del Ministerio de Educación y Ciencia;
  • El darrer, dedicat a la documentació de representació, projecció i contribució social de Griselda Pascual, que aplega la documentació relativa a la participació a xerrades, col·loquis i debats.

Amb la publicació de l’Inventari, enllestim les tasques realitzades de descripció i catalogació del fons personal de Griselda Pascual, per posar-lo a l’abast dels investigadors.

Griselda Pascual en acabar la darrera lliçó de la seva carrera, al maig de 1991.

Més informació


1 comentari

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques finalitza la incorporació del donatiu de Griselda Pascual

Griselda Pascual

Griselda Pascual després d’impartir la seva darrera lliçó a la UB, el maig de 1991. Fotografia d’Eugènia Torres

El CRAI-Biblioteca de Matemàtiques ha finalitzat la incorporació de tots els documents —llibres i separates—, procedents del fons personal de Griselda Pascual, cedit per la seva família.

Nascuda l’any 1926, Pascual va ser una de les primeres dones en accedir a la docència a la Universitat de Barcelona (UB). L’any 1942, amb setze anys, es va matricular a la Facultat de Ciències de la UB, on es llicencià el 1947. Un any abans inicià la carrera docent com a professora ajudant de classes pràctiques. Es jubilà, també a la UB, l’any 1991, després d’una carrera docent de quaranta-cinc anys. La seva darrera lliçó versà sobre l’obra de Leopold Kronecker. L’any 1996, la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) publicà Disquisicions aritmètiques de Carl Friedrich Gauss, amb traducció i pròleg de Griselda Pascual. Va morir a Barcelona el dia 8 de juny de 2001.

El donatiu rebut al CRAI-Biblioteca de Matemàtiques consta de dues-centes seixanta-cinc obres de temàtica especialitzada o sobre l’ensenyament de la matemàtica. També en formen part tant les seves obres —de la tesi doctoral a monografies o nombroses separates amb articles de revistes—, com les que va traduir. Totes les obres s’identifiquen amb un ex-libris que n’indica la procedència.

Entre les monografies, cal destacar les editades durant la dècada dels anys vint del segle XIX. Aquestes obres s’han restaurat, digitalitzat i relligat i es poden consultar a la col·lecció Matemàtica de la Biblioteca Patrimonial Digital.

Més informació