Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Avui celebrem el Dia de la Llibertat dels Documents

Dia de la Llibertat dels Documents 2016

Avui, 30 de març, se celebra un any més el Dia de la Llibertat dels Documents (DLD) amb l’objectiu de donar a conèixer i promocionar els estàndards oberts, tot afavorint la llibertat d’accés a la informació i fent-nos més lliures, a nosaltres i als nostres documents.


Deixa un comentari

El teu llibre pot canviar vides

Aquest Sant Jordi #reciclacultura2015Voluntariat UB en col·laboració amb l’entitat Servei Solidari, posen en marxa la tercera edició d’aquesta iniciativa que promou la donació de llibres per tal que altres persones els puguin aconseguir mitjançant un donatiu.

L’objectiu és finançar els cursos d’alfabetització i llengua que imparteix l’entitat Servei Solidari per facilitar la integració social de persones nouvingudes a Catalunya.

Si un llibre t’ha canviat la vida, recicla’l i transforma la vida d’un altre persona.

Donació de llibres

Els llibres han d’estar en bon estat, es poden donar per a qualsevol edat i gènere: novel·les juvenils, d’adults, clàssics, còmics, etc. (excepte volums d’enciclopèdia i llibres de text).

Les donacions de llibres es poden dipositar als punts d’informació de tots els centres i també enviant-los a Voluntariat UB mitjançat el correu intern de la UB.

Diada de Sant Jordi

El dia 22 d’abril, el dia de sant Jordi i el dia 24 d’abril, es podran aconseguir aquests llibres, mitjançant un donatiu a les 5 parades instal·lades a:

  • Campus de Mundet
  • Campus de Bellvitge
  • Centre de Biologia i de Geologia
  • Edifici Històric
  • Centre de Filosofia i de Geografia i Història

La campanya a la UB està organitzada pel Comissionat per a desenvolupament Social i Envelliment, a través de Voluntariat UB i en col·laboració amb el CRAI, i els Serveis Lingüístics.

Per col·laborar com a voluntaris adreceu-vos a voluntariat@ub.edu

Font: Voluntariat UB


1 comentari

Dia de la Llibertat dels Documents: allibera’ls!

Dia de la LLibertat dels Documents 2015Avui, 25 de març, se celebra una altra vegada i arreu del món, el Dia de la Llibertat dels Documents (DLD).

La commemoració, que s’escau cada any l’últim dimecres de març, es va celebrar per primera vegada el 26 de març de 2008. És una iniciativa de la Free Software Foundation Europe en la qual hi col·labora un equip de voluntaris de diversos països.

El DLD té per objectiu celebrar i prendre consciència de la necessitat dels estàndards oberts. En aquest dia, persones d’arreu del món s’uneixen per realitzar esdeveniments locals i per donar a conèixer la llibertat d’accés a la informació.

Amb l’auge de les noves tecnologies i el maquinari, cada vegada més la comunicació es transmet a través de les dades electròniques. Al mateix temps, més i més informació es proporciona en formats digitals o es crea directament en format digital i mai es transferirà a cap suport analògic. Diversos grups d’interès intenten explotar aquests factors, oferint serveis de comunicació o informació, que utilitzen formats de dades propietaris tot condemnant als usuaris a emprar el seu programari, maquinari i serveis. Però nosaltres no hem de seguir el camí que ens han traçat. Podem desfer-nos de restriccions i proveïdors tancats si seguim utilitzant estàndards oberts. Aquests són els formats de dades que es poden implementar lliurement en qualsevol servei, maquinari o programari.

Compatibilitat

Us ha passat mai que us han enviat un document important i no l’heu pogut obrir amb el vostre equip? O haver de comprar o descarregar una aplicació només per poder obrir un fitxer adjunt que necessitàveu? És una història que es repeteix milers de vegades cada dia. És incalculable la quantitat d’intercanvis de coneixement que no es poden fer només perquè l’emissor i el receptor, de manera intencionada o no, utilitzen formats de dades diferents.

Aquestes incompatibilitats es deuen a formes tancades i privatives d’emmagatzemar la informació. Causen enormes problemes a les persones, a les empreses i a les administracions. Els estàndards incompatibles s’utilitzen per manipular els mercats i propiciar que determinades empreses s’embutxaquin enormes honoraris, simplement per concedir el privilegi als usuaris d’accedir a les seves pròpies dades. Els estàndards tancats són, també, la base del pitjor monopoli tecnològic.

Si seguim utilitzant formats propietaris, correm el risc de perdre una quantitat inimaginable d’informació el dia que l’empresa que n’ostenta els drets decideixi canviar de format i deixar de donar suport a l’antic. O el dia que la companyia faci fallida.

Més enllà del format

La llibertat dels documents va més enllà del format. Afecta a qualsevol tipus de dades digitals: des de les obres d’art als missatges de correu electrònic, passant per la música gravada o les estadístiques. Es poden emmagatzemar de manera que es respectin els drets dels usuaris, però també restrictivament: lligant-los a un programari o companyia específics, controlant-los amb restriccions tècniques.

Els estàndards oberts, en canvi, són els formats i protocols que tothom pot utilitzar sense restriccions de cap mena. Són compatibles i es coneix públicament de quina manera funcionen. Són la base de la cooperació i el desenvolupament.

Cartell DLD 2015Més informació
Font: Document Freedom Day


Deixa un comentari

Una campanya de micromecenatge per rodar un documental sobre Grace Hopper

Grace Bewster Murray (Nova York, 9 de desembre de 1906 – Virgínia, 1 de gener de 1992), que adoptaria el cognom Hopper en casar-se, va ser una matemàtica nord-americana, contraalmirall de la Marina i programadora pionera. És especialment coneguda per haver inventat el COBOL, un llenguatge de programació concebut per  facilitar el desenvolupament de programari a gent sense coneixements específics d’informàtica. Creadora del concepte de compilació d’un llenguatge de programació, va popularitzar el terme bug per referir-se als erros de programari.

Malgrat tot, la figura de Grace Hopper és desconeguda per al gran públic, i és justament per això que les directores Melissa Pierce i Marian Mangoubi han decidit endegar una campanya de micromecenatge que els permeti, amb els diners recaptats, rodar el documental Born with curiosity. El film se centraria en la vida professional de Grace Hopper —sense oblidar la seva vida privada—, en el naixement de la indústria tecnològica moderna i en l’evolució del paper de la dona en la societat nord-americana.

Hi ha 8 pel·lícules sobre Steve Jobs i una altra en preproducció! Sense Grace Hopper, Steve podria haver estat un venedor ambulant de calculadores! Malgrat això, no hi ha cap documental sobre Grace i el seu llegat. És hora de canviar-ho.

Melissa Pierce, Directora de Born with curiosity

A falta de 10 dies per exhaurir-se el termini, el projecte ha recaptat 41.505 dòlars dels 45.000 previstos.

Font:


Deixa un comentari

Seixanta anys després, Elisabet II concedeix el perdó a Alan Turing

Alan TuringEl 24 de desembre de l’any que tot just hem deixat enrera, Elisabet II va concedir finalment el perdó reial a Alan Turing.

El perdó a Turing és el resultat de la llarga campanya que va endegar l’any 2009 John Graham Cumming i que va aconseguir que l’aleshores Primer Ministre, Gordon Brown, publiqués una nota de disculpa en diversos mitjans anglesos. Més endavant, el setembre de 2012, William Jones va promoure una petició popular en el mateix sentit, que va obtenir una resposta negativa de la Cambra del Lords.

Carta d'Elisabet II en què "perdona" Alan Turing

Carta d’Elisabet II en què “perdona” Alan Turing. Imatge extreta de The Telegraph

Una vida curta, un llegat immens

L’any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les trasnmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

El reconeixement internacional

La comunitat matemàtica internacional, coordinada pel Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), va proclamar el 2012 l’Any Turing, coincidint amb la commemoració del seu centenari. Durant tot l’any es van celebrar actes de tota mena —conferències, simpòsiums, congressos, exposicions— arreu del món, en reconeixement a la gran contribució que va fer en els camps de la informàtica, la computació, la intel·ligència artificial o la criptografia.

Calia, concedir-li el perdó?

Malgrat tot, i després d’haver-se aconseguit el perdó reial que s’havia exigit durant tant de temps, hi ha dues coses en tota aquesta història que no podem passar per alt. La mateixa idea de concedir el perdó, implica d’entrada assumir que Turing havia fet alguna cosa reprovable que calia expiar. I, recordem-ho, Alan Turing només va ser condemnat per viure d’acord amb una orientació sexual que el codi penal anglès dels anys 40 considerava “indecent”. Richard Dawkins ho va resumir perfectament en aquesta piulada:

L’altra cosa a tenir en compte, és que el de Turing o el d’Oscar Wilde —condemnat amb els mateixos càrrecs 50 anys abans—, són només els dos casos coneguts, no els únics. Els indults oficials reconeixen a mitges la injustícia comesa, però ignoren els milers de persones condemnades pel mateix durant anys i anys. Més que indultar o perdonar selectivament, potser el que caldria és admetre d’una vegada que determinades lleis del passat eren i són l’antítesi de la Justícia.

Més informació

Apunts relacionats

Bbibliografia