Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

La revolució d’Egipte a Twitter

Aquesta animació és el resultat d’un estudi d’André Panisson, doctorand de la Universitat de Torí. Mostra la xarxa de tweets i retweets, amb el hashtag #jan25, que es va anar teixint l’11 de febrer a la tarda, just en anunciar-se la dimissió de Hosni Moubarak.

Panisson va recollir les dades amb Gephi, programari lliure d’exploració i visualització per a tot tipus de xarxes i sistemes complexos, muntat en un servidor Python i connectat a la API de Twitter Streaming. Cada node representa un usuari, i cada línia s’estableix quan l’usuari B fa un retweet d’un missatge de l’usuari A que conté l’etiqueta #jan25. L’animació, de poc menys de quatre minuts, mostra el resultat d’una hora de captura de dades.

Usuaris i tweets amb el hashtag #jan25

L’estudi, que inclou només un 10% de l’activitat total, és part d’un projecte de recerca conjunt del Departament d’Informàtica de la Universitat de Torí, l’Istitute for Scientific Interchange Foundation (ISI) i el Center for Complex Networks and Systems Research (CNetS) de la Universitat d’Indiana.

Més informació:

Font: alt1040


2 comentaris

Microsoft Mathematics, una eina senzilla i útil per a estudiants de ciències

El 12 de gener es va presentar la darrera versió de Microsoft Mathematics, un programa que en les tres versions precedents formava part del paquet de pagament Microsoft Student, i que finalment s’ha publicat com a producte individual i gratuït.

Concebut com a eina educativa, s’adreça a estudiants de ciències en general. Permet, entre d’altres coses, resoldre triangles, convertir unitats de mesura, fer representacions gràfiques en 2D i 3D i resoldre equacions, representant pas a pas la solució.

Microsoft Mathematics no busca competir amb el programa estrella d’Stephen Wolfram, Mathematica. El seu públic potencial no és el mateix— d’aquí el plantejament més senzill—, però pot ser útil a molts estudiants de disciplines científiques que no necessiten la potència de Mathematica.

Hi ha versió de 32 i 64 bits i, malgrat ser de Microsoft, és totalment gratuït.

Font: Bitelia

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

El joc de la vida

Patró descobert per Hartmut Holzwart el 1993

Patrons extraordinàriament complexos poden sorgir de la implementació de regles ben senzilles. Aquest és el cas del joc de la vida, dissenyat pel matemàtic John Conway i popularitzat per un altre matemàtic, Martin Gardner, l’any 1970. En paraules de Gardner : “a causa de les analogies amb les crescudes, davallades i alteracions d’una societat d’organismes vius, [el joc de la vida] pertany a la creixent classe del que s’anomenen jocs de simulació, que s’assemblen a processos de la vida real.”

El joc consisteix en una graella de cel·les quadrades on cada cel·la té dos possibles estats: viva o morta. El jugador únicament ha de definir l’estat inicial de la població i, a partir d’aquí, cada nova generació quedarà determinada per l’anterior, segons aquestes 3 regles:

  1. Si una cel·la viva té exactament dues o tres cel·les veïnes vives, seguirà viva.
  2. Si una cel·la morta té exactament tres cel·les veïnes vives, naixerà.
  3. En cas contrari, la cel·la morirà o seguirà morta.

Una cel·la veïna és qualsevol de les 8 cel·les adjacents —també en diagonal— a una cel·la determinada.

Amb aquestes normes bàsiques podem crear tota mena de models poblacionals: des dels que s’estabilitzen al cap de poques generacions fins als que s’autoreprodueixen. Un dels més curiosos és l’anomenada “pistola de planejadors”, que a partir de l’estat inicial de la figura, cada 30 generacions dispara un planejador –una petita població que es va allunyant.

Imatge de Kief, CC-BY-SA

A Lifewiki hi trobareu una col·lecció de gairebé 700 patrons però també podeu provar els vostres propis dissenys a Conway’s Game of Life.

Si encara voleu practicar més, podeu descarregar-vos lliurement el joc en java —per a Windows, Mac i Linux— des de la pàgina d’Edwin Martin, John Conway’s Game of Life.

Font: Rayo, Agustín. El juego de la vida: un clásico de John Conway popularizado por Martin Gardner. Investigación y Ciencia (2010), núm. 411, p. 90-91.

Comparteix l'entrada


1 comentari

Tecnologia per reduir l’estrès al volant

Fotografia de Miqul

Qualsevol conductor sap que sovint és difícil mantenir la calma quan es condueix. Quan ens asseiem darrera el volant ens transformem en éssers estressats, impacients, fins i tot agressius. Però la tecnologia, cada vegada més, ajuda a pal·liar aquestes situacions. Segons un estudi del MIT, les tecnologies d’assistència al conductor ajuden sensiblement a reduir l’estrès.

L’estudi (pdf), que ha durat nou mesos i que han realitzat investigadors del MIT AgeLab, en col·laboració amb Ford i el New England University Transportation Center (NEUTC), ha determinat que els conductors experimenten un ritme cardíac més baix i mostren menys signes d’estrès quan condueixen vehicles equipats amb sistemes d’assistència.

Les proves es van fer dividint en dos grups, equilibrats pel que fa a edats i gèneres, els 84 participants. Un dels grups disposava de sistemes d’assistència i l’altre no, i havien de realitzar dues maniobres que sovint generen tensió: aparcar en paral·lel i sortir a recules d’un aparcament. El grup que disposava d’assistència va haver de realitzar 12 maniobres d’aparcament en paral·lel pels carrers de Massachussets, conduint un cotxe equipat amb l’assistent d’aparcament de Ford, dotat amb càmeres i sensors per determinar si el vehicle té prou espai. En aquest punt, l’ordinador activa el volant i realitza automàticament la maniobra.


Vídeo: Autonomous Parking – MIT AgeLab

Els resultats van concloure que la mitjana de batecs de cor per minut dels conductors que havien usat l’assistent es reduïa a 71, 12 menys que els altres conductors, que registraven taxes mitjanes de 83 batecs per minut. També la seva pròpia sensació d’estrès es reduïa en un 30%.

Pel que fa a l’altra maniobra —la sortida d’un aparcament per incorporar-se al trànsit—, els participants comptaven amb el sistema d’alerta de creuament de Ford, que detecta amb un radar si hi ha cap altre vehicle en algun punt cec. El sistema alerta el conductor amb una avís sonor, mostrant un missatge al quadre de comandament i encenent un punt de llum al retrovisor. En aquest cas, els conductors van experimentar un descens del ritme cardíac i dels nivells d’estrès entorn al 5%, però van ser un 33% més propensos a cedir el pas als altres vehicles.

Vídeo: Ford Cross Traffic Alert System

Més informació:

Font:

Comparteix l'entrada