Cada vegada és més freqüent el debat entre defensors i detractors de Google a causa d’una política expansiva que sembla imparable. Molts usuaris patim la contradicció entre gaudir d’unes aplicacions innovadores, que ens han facilitat enormement la vida i la sensació que cada vegada depenem més del gegant intangible, el ciberleviatan que creix dia a dia i que ha deixat de ser un motor de cerca per abastar-ho gairebé tot. El creixement de Google recorda altres intents monopolístics anteriors i els usuaris som reticents a la dependència però, sobretot, a la incertesa pel que fa al control de les nostres dades.

Si fem servir Gmail, Google Docs i Google Reader, per exemple, no només oferim un llaminer perfil de qui som i quins interessos tenim, sinó que a més allotgem el correu i els nostres documents als servidors de l’empresa nord-americana, amb la qual cosa en perdem el control. Malgrat la inquietud que pot provocar aquesta situació i les posicions absolutament contràries de gent més que documentada, és l’usuari qui ha de valorar els beneficis i els riscos i optar pel que més li convingui. Arribats a aquest punt i suposant que decidim abandonar algun dels serveis que utilitzàvem, es planteja la qüestió de la importació/exportació de dades, la migració d’un servei a un altre de la competència, els formats oberts i els estàndards.

En aquest sentit Google torna a anar unes quantes passes davant de la majoria i un equip d’enginyers de la companyia han creat el “Front d’Alliberament de Dades” amb l’objectiu de garantir que els usuaris puguin exportar les dades que ells mateixos han generat, de manera senzilla, sense costos afegits i usant formats oberts. Al web hi ha, ordenades per productes, les explicacions detallades per guiar-nos durant el procés d’exportació. Encara no hi són tots, però segons el propi equip dues terceres parts de la feina està feta i continuaran en la mateixa línia.

El plantejament de Google és fidelitzar l’usuari a través de la innovació i la qualitat dels seus productes, que s’hi quedi perquè realment ho vol enlloc d’atrapar-lo perquè no pugui marxar. Facilitar-nos la sortida és sens dubte una bona política que haurien de prendre com a exemple moltes altres companyies, però en el nostre cas fa que la contradicció a què al·ludíem al principi encara s’agreugi.

Font: El blog de Enrique Dans | Error500