Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Enamorades de les matemàtiques

Divendres passat, en el context del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, el programa Planta Baixa de TV3 va dedicar un espai a parlar de la passió per les matemàtiques. Durant la conversa, en què hi havia representades tres generacions de dones, totes tres van fer èmfasi en la curiositat, no només com a motor de les matemàtiques —i de la ciència en general— sinó com a desencadenant de la creació humana.

Carlota Ruiz, alumna de segon d’ESO, Helena Arias, estudiant de Física a la UNED i del doble grau en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a la UPC i Marta Sanz-Solé, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, van explicar què les empenyia a estudiar matemàtiques i per què els resultava una activitat tan satisfactòria.

Si us vau perdre la conversa, ara podeu recuperar-la.

Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència


2 comentaris

“Ferran Sunyer i Balaguer. Història d’un exili interior” ja es pot veure en línia

Ferran Sunyer i Balaguer. Història d'un exili interiorSi us vau perdre ahir l’emissió, dins l’espai El Documental, de Ferran Sunyer i Balaguer. Història d’un exili interior, podeu recuperar-lo des d’ara mateix al web del programa o a través de TV3 a la carta.

Més informació:

Apunts relacionats:


1 comentari

Alan Turing: Trencant els codis

Dissabte celebràvem el centenari d’Alan Turing i el Canal 33 se sumava a la commemoració programant el documental britànic Alan Turing: Trencant els codis, del qual ja us havíem parlat anteriorment. Si us el vau perdre, el podeu recuperar al web de TV3 fins el dia 30 de juny. Si voleu ampliar el període de visualització podeu fer servir TV3 al cabàs (Windows) o TV3 (Linux).

Aquest documental explica l’extraordinària i tràgica història d’una de les persones més importants del segle XX. Alan Turing va ser un pioner de la revolució digital i la seva tasca desxifrant codis durant la Segona Guerra Mundial va contribuir a canviar decisivament el curs de la guerra. Aquest geni inconformista britànic és un dels científics més importants de tots els temps malgrat el fet que molt poca gent en conegui el nom, en sàpiga la història o en comprengui el llegat.

Els historiadors diuen que desxifrant “Enigma”, el codi naval usat pels nazis, Turing va contribuir a escurçar la Segona Guerra Mundial un parell d’anys i va salvar, així, milions de vides. Com a pare fundador de la computació i de la intel·ligència artificial, Alan Turing va imaginar el món digital molt abans que ningú altre.

En lloc de rebre elogis i reconeixements, però, Alan Turing va haver de fer front a una terrible persecució. L’any 1952, el govern britànic el va forçar a sotmetre’s a la castració química com a càstig per la seva homosexualitat. Desesperat, Alan Turing es va suïcidar el 7 de juny del 1954. Només tenia 41 anys.

“Alan Turing: Trencant els codis” és un documental dramatitzat que fa servir emotives i atractives reconstruccions per recrear vívidament fragments de la trajectòria de Turing. Les seqüències dramatitzades se centren en les sessions de teràpia en què Turing va participar durant els últims 18 mesos de la seva vida. Turing es va sotmetre voluntàriament a psicoteràpia amb un analista jueu alemany. El Dr. Franz Greenbaum havia fugit de Berlín amb la seva jove família l’any 1939 escapant-se pels pèls dels nazis. A diferència de la majoria dels psiquiatres i psicoanalistes de l’època, el Dr. Greenbaum havia contribuït a aclarir algunes qüestions al voltant de l’homosexualitat. Greenbaum es va interessar també per la tasca matemàtica de Turing, de tal manera que la relació pacient-terapeuta va esdevenir finalment, amb el temps, una forta amistat.

Alan Turing és una figura habitual de la Biblioteca i d’aquest bloc. Us convidem a aprofundir en la seva tasca que, no ens cansarem de repetir-ho, ha tingut una importància cabdal en el desenvolupament tecnològic de què gaudim avui dia.

Font: L’home dibuixat


Deixa un comentari

30 minuts: La guerra invisible

En un món interconnectat i hiperdependent dels sistemes informàtics, molts països es preparen per a una nova guerra al ciberespai. Des de fa uns anys assistim a un fenomen cada cop més estès i eficaç: els atacs informàtics contra pàgines web d’institucions oficials i de companyies privades. Els motius són diversos: des de la resposta en clau de protesta -l’anomenat grup Anonymous en podria ser un exemple- fins a iniciatives directament delictives contra interessos privats, passant per “estratègies de terror” per motius ideològics, econòmics o polítics.

El programa setmanal 30 Minuts de TV3, va emetre el diumenge 26 de juny La guerra invisible, un reportatge d’Antoine Viktine produït per Doc en Stock i Arte France, sobre els atacs informàtics i el que els mitjans anomenen ja ciberguerra.

A banda d’una explicació genèrica sobre els riscos de seguretat que representen per a institucions i governs els atacs informàtics, el programa parteix de la propagació l’any 2010 de Stuxnet, un cuc informàtic per a Windows, que espia i reprograma sistemes industrials. El fet que el 60% dels ordinadors infectats per Stuxnet fossin a l’Iran va alimentar les especulacions sobre el seu objectiu —probablement instal·lacions estratègiques iranianes, incloses les nuclears— i la seva autoria, que algun mitjà atribueix als serveis secrets nord-americans i israelians.

El vídeo es pot visualitzar al web de 30 Minuts i a TV3 a la carta fins el 03/07/2011 a les 21.50. Si sou usuaris de Linux, us recomanem l’excel·lent programa que han fet l’equip de GNULinux.cat, justament per descarregar vídeos de TV3 i poder visualitzar-los quan vulgueu. Si sou usuaris de Windows, teniu una alternativa, TV3 al cabàs.