Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

El paper del MIT en el cas Aaron Swartz

Aaron Swartz

Fotografia d’Elizabeth Brossa, sota llicència CC BY-NC-SA 2.0

El diari El País reproduïa, el dia 21 de gener, un article de Noam Cohen —Cómo el MIT atrapó a Aaron Swartz—, publicat el dia anterior al New York Times, amb el títol How M.I.T. Ensnared a Hacker, Bucking a Freewheeling Culture.

L’article explica les accions que va emprendre l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) en detectar la descàrrega massiva de continguts de JSTOR —que ja vam explicar al seu moment—, i la polèmica generada després del suïcidi d’Aaron Swartz, el mes de gener d’enguany.

El cas ha generat una enorme polèmica a diverses bandes. Fins i tot dins de l’MIT, on un nombrós grup d’investigadors i alumnes han impulsat i signat una carta oberta, en què demanen a la direcció una disculpa pública pel seu silenci davant de l’acusació federal injusta a què Swartz es va haver d’enfrontar. Destaquen que la descàrrega es va fer a través de la xarxa oberta i la subscripció legal del MIT, que no va causar cap mal ni a persones ni a la pròpia institució, que Swartz no va distribuir els continguts i que JSTOR havia desistit d’emprendre un judici civil i, fins i tot, havia demanat que s’aturés el procés penal.

Los defensores del ciberactivista dijeron que la decisión del MIT era un duro golpe a una institución que se enorgullecía por tener un sistema de red abierto y por ser el hogar de la cultura de la programación. Los que defienden a la institución vieron a la intromisión como un crimen informático que debía ser tomado en serio.

Un lamentable cas que reobre la polèmica sempre latent de l’accés al coneixement, amb l’especial característica que esquitxa una institució —el MIT— pionera dels sistemes oberts i bressol de la cultura i l’ètica hacker. Al marge de l’actitud dels responsables de la institució —que han anunciat una investigació interna sobre el seu paper en el procés—, sorprèn encara més la petició de la Fiscalia contra Swartz: 1 milió de dòlars i 35 anys de presó per 13 càrrecs penals.

Apunts relacionats:


1 comentari

Europeana inaugura l’exposició virtual Ciència i Màquines

EuropeanaEuropeana, el portal nascut l’any 2008 per preservar i difondre el patrimoni documental i científic europeu, que es nodreix de les col·leccions que hi aporten més de 1.500 institucions, ha inaugurat recentment una nova exposició virtual: Ciència i màquines: desenvolupament científic i tecnològic des de 1800.

La mostra reuneix prop de 600 documents, provinents de 311 biblioteques europees de 17 estats diferents i en 18 llengües. Abasten des de l’arquitectura a la medicina passant per la història natural, la geologia, la mecanització o les ciències naturals, entre les que s’hi inclouen la física, l’astronomia o les matemàtiques.

Entre la documentació remarcable hi ha correspondència d’Albert Einstein, una fotografia de Marie i Pierre Curie, imatges de les primeres radiografies de Wilhelm Conrad Röntgen, la tesi doctoral manuscrita de Santiago Ramón y Cajal i la memòria que va escriure Narcís Monturiol el 1860 sobre la seva experiència amb l’Ictíneo.

En paraules de Geert Vanpaemel, físic i historiador de la ciència de la Universitat de Leuven (Bèlgica), «aquesta exposició virtual il·lumina novament moltes de les esperances i les creences de les generacions anteriors. Es presenta com a testimoni d’algunes de les nostres creences bàsiques, de la possibilitat de construir un món millor, i ens fa reflexionar sobre el camí recorregut per la societat occidental i el futur que pot arribar».

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més informació:

Font: Materia


Deixa un comentari

Estadístiques de Documat de l’any 2012

DocumatDocumat, la xarxa bibliotecària i documental de Matemàtiques, formada per universitats i centres de recerca de l’Estat espanyol, ha presentat les estadístiques corresponents a l’any 2012 en un apunt a Erdös, el seu bloc oficial.

Les dades mostren un augment significatiu en general pel que fa a l’ús i també quant a continguts disponibles.

Tesis doctorals

En acabar l’any hi havia 7.125 tesis doctorals, 490 més que l’any 2011, que representen un creixement del 6,6%. Pel que fa a les tesis a text complet, n’hi ha 1.603, 129 més que l’any anterior, un creixement del 8%.

Llibres

Actualment hi ha un total de 21.212 llibres al portal, dels quals 6.340 corresponen a llibre antic i 4.258 estan disponibles a text complet. Durant l’any 2012 s’hi han incorporat 671 nous registres.

Articles de revistes

S’hi han afegit 10.318 articles de revista, un 10% dels quals corresponen a revistes de l’àmbit estatal i Llatinoamericà.

Directori de matemàtiques

Un dels objectius del portal és disposar d’un directori actualitzat de matemàtics de l’Estat, organitzat per àrees de coneixement i centres de recerca. L’any 2012 s’hi han afegit 669 investigadors, que representen un creixement de l’11%, arribant a un total de 6.166.

Accessos al portal

  • Descàrrega d’articles de revista: 4.321
  • Descàrrega de capítols de llibre: 766
  • Descàrrega de tesis doctorals: 108.209
  • Descàrrega de llibre antic: 74.450

Estadístiques de consulta

Estadístiques de consulta de Documat durant el 2012

Font: Erdös


1 comentari

Ha mort Aaron Swartz

Aaron Swartz

Fotografia de Sage Ross, sota llicència CC-BY-SA 2.0

Divendres passat, 11 de gener, Aaron Swartz  (1986-2013) es va suïcidar al seu apartament de Brooklyn. Programador precoç i activista digital, va participar significativament, durant la seva curta vida, en multitud de projectes: des de l’especificació RSS 1.0 a l’arquitectura de la Open Library, passant per la creació de Reddit o Demand Progress.

L’any 2010, amb el profund convenciment que el coneixement i la informació han de ser compartits lliurement en benefici de la societat, va descarregar de la xarxa del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i mitjançant un script, més de 4 milions d’articles de JSTOR, amb la intenció de compartir-los a través de les xarxes P2P. Aquesta acció va comportar una imputació judicial per la qual s’enfrontava a una pena de 35 anys de presó.

L’entorn familiar considera que l’actuació de la Fiscalia, imputant càrrecs extremadament durs i peticions de sentència desproporcionades, hauria contribuït decisivament a la seva mort.

Tim Berners-Lee, reconegut com una de les figures decisives en la creació d’Internet, va escriure aquesta piulada en conèixer la notícia:

Apunts relacionats:


Deixa un comentari

Elsevier respon a la comunitat matemàtica

Notices of The American Mathematical SocietyEl dia 6 de febrer d’enguany publicàvem l’apunt Els matemàtics diuen prou!, en el qual ens fèiem ressò del malestar de la comunitat matemàtica, davant de les pràctiques abusives dels editors de ciències —particularment Elsevier—, que havia motivat la reacció de Timothy Gowers, professor de la Universitat de Cambridge i medalla Fields el 1998.

La crida al boicot de Growers ha generat ja gairebé 13.000 adhesions d’acadèmics i gestors de la informació d’arreu del món i la resposta d’Elsevier, signada per Laura Hassink i David Clark.

La revista Notices of the American Mathematical Society, publicava al volum 59, número 6, l’article Elsevier’s Response to the Mathematics Community (pdf), on els autors intenten refutar punt per punt les crítiques de Gowers i, alhora, les de Michael G. Cowling, que al volum 59 havia publicat The future of Mathematical Publishing (pdf).

Hassink i Clark admeten que «[…] Elsevier no ha fet una bona feina a l’hora de comunicar el que fem i com donem suport tant a la revisió d’experts com a la la difusió de la nostra feina. En particular, tenim autors, editors, revisors i membres de la junta amb la impressió que ens centrem més en les restriccions d’accés que en la disponibilitat de la seva investigació.» Acte seguit, però, l’article se centra en els punts més controvertits i àmpliament qüestionats per Gowers: el preu, la venda per paquets, l’accés, el suport a projectes de llei restrictius —Research Works Act— i la qualitat de les publicacions.

Per a més informació, vegeu l’article original, publicat en obert, per Notices:

Elsevier’s Response to the Mathematics Community (pdf)

Apunts relacionats


Deixa un comentari

Inaugurada la col·lecció Treballs Finals de Grau de Matemàtiques al Dipòsit Digital

Dipòsit DigitalEl Dipòsit Digital de la UB ha inaugurat recentment la col·lecció Treballs Finals de Grau de Matemàtiques, amb la incorporació, fins el moment, de 4 treballs presentats durant el curs passat.

El dipòsit Digital és el dipòsit institucional que conté en format digital les publicacions en accés obert derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i d’altres membres de la comunitat universitària.

Els objectius del dipòsit són:

  • Difondre els documents publicats per la Universitat i per membres de la comunitat universitària incrementant-ne i potenciant-ne la seva visibilitat.
  • Garantir l’accessibilitat futura i la preservació dels documents digitals generats per la pròpia institució.
  • Concentrar en un únic servidor i interfície de cerca tots els materials o documents digitals publicats per la institució.
  • Incentivar la creació i l’ús de la producció científica pròpia.

El Dipòsit Digital està coordinat pel Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) i utilitza DSpace, un programa de codi obert i d’ús molt estès a nivell internacional, realitzat pel Massachussets Institute of Tecnology (MIT) i Hewlett Packard (HP).

El Dipòsit Digital usa el protocol d’interoperabilitat de l’Open Archives Initiative (OAI), fet que permet incrementar la visibilitat dels documents, en oferir-se conjuntament amb d’altres repositoris internacionals.

Organització del Dipòsit

  • Docència, amb la col·lecció OMADO que inclou documents docents elaborats per professorat de la UB i RIDOC que recull altres documents relacionats amb l’àmbit de la docència elaborats per unitats administratives i acadèmiques de la UB.
  • Institucional, documentació institucional i/o administrativa de diferents òrgans de govern de la UB a la qual es vulgui donar difusió.
  • Recerca, conté publicacions en accés obert derivades de l’activitat investigadora del professorat de la UB
  • Mediateca amb documents audiovisuals creats pels professors o serveis i seccions de la Universitat de Barcelona
  • Treballs de l’alumnat que inclou treballs de fi d’estudis, màsters i postgraus.

Drets d’autor

La major part dels documents d’aquest dipòsit estan subjectes a una llicència de Creative Commons que permet la reproducció, la distribució i la comunicació pública dels materials sempre que es reconegui la Universitat de Barcelona i els autors de l’obra. L’ús comercial i la possibilitat de generar obres derivades i les condicions per fer-ho estan determinats per la llicència a la qual està subjecte cada material.
Tots els usos no atorgats mitjançant la llicència s’hauran de sol·licitar als autors i a la Universitat de Barcelona, que hauran d’atorgar el consentiment exprés.

Llicències utilitzades en el Dipòsit:

Explicació de les llicències


1 comentari

IV Setmana de l’Accés Obert a la UB

Setmana Internacional de l'Accés Obert 2012La setmana vinent, del 22 al 26 d’octubre, se celebra arreu del món la IV Setmana Internacional de l’Accés Obert. Igual que en les edicions anteriors, la Universitat de Barcelona (UB) s’afegeix a la celebració assumint l’organització de diversos actes amb l’objectiu de difondre l’accés obert entre la comunitat universitària i la societat en general.

En aquest marc, la UB organitza, conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), una conferència i una taula rodona:

  • Dilluns 22 d’octubre a les 15:00, a l’aula Capella de l’Edifici Històric, es pronunciarà la conferència A short tour of OA book publishing and the project bid ‘Going for Gold’, que impartirà Eelco Ferwerda, president de la fundació Open Access Publishing in European Networks (OAPEN).
  • Dimarts 23 d’octubre, l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (UPC) acollirà una taula rodona sobre Publicar en obert, amb la participació d’investigadors, estudiants i editors, per donar a conèixer els beneficis d’aquesta modalitat de publicació. L’acte se celebrarà de les 09:30 a les 14:00 h.

Com a activitat complementària, i específicament centrada en la UB, dimecres 24 d’octubre, a les 09:30, tindrà lloc a l’Aula Capella de l’Edifici Històric una sessió per presentar la situació actual de l’accés obert a la UB  i el projecte pilot per aplicar la política d’accés obert aprovada pel Consell de Govern el juny de 2011.

L’assistència a tots els actes és lliure i gratuïta. A causa de l’aforament limitat, caldrà registrar-se per poder assistir a la sessió del dia 23.

A la Universitat de Barcelona és l’Oficina de Difusió del Coneixement qui assessora i informa els membres de la comunitat universitària en tot allò que fa referència a la difusió del coneixement científic i la utilització de materials aliens, posant èmfasi especial en les alternatives de divulgació lliure.


Deixa un comentari

Recursos educatius oberts: Declaració de París de 2012

Un dels resultats tangibles del Congrés Mundial sobre els Recursos Educatius Oberts que va tenir lloc a la seu parisenca de la UNESCO els proppassats 20-22 de juny és la Declaració sobre recursos educatius oberts. Aquest document, en què s’expliciten els textos internacionals precedents que s’han tingut en consideració en redactar-lo, fa una aposta decidida i irrenunciable a favor de l’obertura i la gratuïtat dels materials d’ensenyament, aprenentatge i investigació, i de manera especial els dels nivells superiors. Entre aquests textos d’àmbit internacional s’inclouen les declaracions de Ciutat del Cap de 2007 i de Dakar de 2009, com també les més recents directrius de la UNESCO i de la Commonwealth of Learning. Són força significatives les recomanacions que la Declaració de París adreça als estats, i també tenen un interès enorme les línies d’actuació política que s’hi proposen a fi d’assolir la màxima obertura dels recursos educatius. L’Oficina de Difusió del Coneixement del CRAI de la UB ha traduït aquesta Declaració amb el desig de contribuir a la divulgació d’aquest objectiu.

Font: Notícies del CRAI


Deixa un comentari

MOSAIC dedica el darrer número a l’accés obert

MOSAIC : Teconologías y Educación Multimedia, la revista electrònica que editen els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), dedica el darrer número a l’accés obert, els recursos educatius en obert i les llicències obertes.

Des d’O2, el repositori institucional de la UOC, al projecte #metaOER, passant pels drets d’autor en l’àmbit digital, el domini públic i el copyleft, la revista destaca una entrevista a Ignasi Labastida, responsable de la Oficina de Difusió del Coneixement del Centre per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona (UB) i responsable, també, del projecte Creative Commons a Espanya i a Catalunya.

¿Qué licencia se recomienda para los recursos educativos en abierto?

Desde CC no se hace ninguna recomendación oficial, aunque sería lógico permitir la generación de obras derivadas par su posible adaptación a las necesidades de cada educador. La restricción para usos comerciales es uno de los temas de debate en el movimiento de los recursos educativos abiertos así como la cláusula copyleft.

Al catàleg del CRAI hi trobareu abundant bibliografia sobre accés obert i drets d’autor.


Deixa un comentari

Disponibles el vídeos de les Primeres Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2012)

Els dies 12 i 13 d’abril d’enguany es van celebrar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), les Primeres Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2012), amb un notable èxit d’assistència. A finals de mes, la organització de les jornades va posar a disposició del públic els enregistraments en vídeo, les presentacions dels ponents i les conclusions.

A la segona taula rodona —Open Access i Open Data—, hi va participar Ignasi Labastida, responsable de la Oficina de Difusió del Coneixement del Centre per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona (UB).

Si no hi vau poder assistir, o si voleu recuperar els continguts, podeu fer-ho des del web de les JGIC-2012.

Font: Bloc de l’Observatori de la Recerca