Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


1 comentari

Matemàtiques amb Anton Aubanell: Marta Sanz

Matemàtiques amb Anton Aubanell

L’emissió del dia 25 de juny de l’espai Matemàtiques amb Anton Aubanell, secció fixa del programa Extraradi (COMRàdio), va comptar, a banda dels col·laboradors habituals, amb la participació d’una convidada d’excepció: Marta Sanz-Solé.

La Doctora Sanz-Solé és Presidenta de la European Mathematical Society (EMS), professora del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística i investigadora principal del grup de recerca de Processos estocàstics de la Universitat de Barcelona (UB).

Durant la conversa, Marta Sanz va parlar del 6è Congrés Europeu de Matemàtiques, (Cracòvia, 2-7 de juliol), que comptarà amb uns 1.000 participants, definint-lo com una “fira de mostres de matemàtiques”, en la qual s’apunten les tendències actuals. L’efecte de les retallades; la presència de dones en la disciplina —de la paritat del grau a la desigualtat creixent a mesura que s’ascendeix als llocs de responsabilitat—; el boicot de la comunitat científica als grans editors i l’ensenyament de les matemàtiques, van centrar la resta de la conversa. Si us la vau perdre, podeu recuperar-la ara:

Reproduir

Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora habitualment amb el programa.

Trobareu diverses obres d’Anton Aubanell i de Marta Sanz al catàleg.


Deixa un comentari

Matemàtiques amb Anton Aubanell: Les primeres xifres i Anamorfismes

Matemàtiques amb Anton Aubanell

Avui recuperem les dues darreres emissions de l’espai Matemàtiques amb Anton Aubanell, del programa Extraradi de COMRàdio.

Les primeres xifres (22/04/2012)

Segur que cada dia llegiu un munt de nombres i probablement també n’escriviu forces. Però d’on surten aquests símbols que ens resulten tan familiars? Ens ho expliquen l’Anton Aubanell i en Sergi del Moral, membres del CREAMAT.

Reproduir

Anamorfismes (22/05/2012)

L’Anton Aubanell i el Sergi del Moral, del CREAMAT, ens parlen d’un tema tan original com sorprenentment matemàtic: els anamorfismes. Imatges o objectes que només es poden entendre des d’un determinat punt de vista, literal! Voleu saber-ne més?

Reproduir

Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora habitualment amb el programa.

Trobareu diverses obres d’Anton Aubanell al catàleg.


Deixa un comentari

Joan Elias: «Quin país pot invertir tants recursos en els seus joves perquè després se n’aprofitin altres?»

Joan EliasEl passat 27 de març, el diari El País publicava un article de Joan Elias, catedràtic d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona, sobre les retallades en recerca previstes als pressupostos generals de l’Estat, que malauradament ja s’han confirmat.

¿Probaremos con la ignorancia? fa un al·legat en favor de la recerca i l’educació, incidint en la necessitat d’incrementar els esforços justament en períodes de crisi econòmica. En què podem competir —es pregunta— si no és en els béns d’alt valor afegit que produeix la recerca puntera i l’alta especialització?

Elias considera que l’aprovació l’any passat de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (LCTI), que preveu la creació de l’Agència Estatal d’Investigació, és un pas en la bona direcció, sobretot si pren com a model l’European Research Council (ERC), creat per la Comissió Europea 5 anys abans.

En 1970, Derek Curtis Bok fue nombrado rector de la prestigiosa universidad de Harvard y fue el autor de la famosa frase “Si creen que la educación, y nosotros añadimos investigación, es cara, prueben con la ignorancia”. Si nuestro país prueba con la ignorancia la jugada nos saldrá muy cara.


1 comentari

Matemàtiques amb Anton Aubanell: assassinats matemàtics

Matemàtiques amb Anton AubanellEl 19 de març, Anton Aubanell i Sergi del Moral van dedicar la seva col·laboració al programa Extraradi de COMRàdio, als disbarats matemàtics que sovint veiem i sentim en afirmacions o gràfics. Els va acompanyar Claudi Alsina, que ha publicat una nova selecció d’errors matemàtics sota el títol Los asesinos matemáticos atacan de nuevo.

Podeu recuperar el programa:

Anton Aubanell és director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, i col·labora setmanalment a l’Extraradi des de la seva secció Matemàtiques amb Anton Aubanell.


Deixa un comentari

Ian Stewart: «Els executius dels bancs no entenien de matemàtiques i van tractar el model Black-Scholes com si fos l’Evangeli»

Ian stewart. Fotografiad'Avril Stewart, sota llicència CC-BY-SA 3.0

La Vanguardia publicava el dia 17 de febrer a la secció d’Economia una interessant entrevista a Ian Stewart, professor emèrit de la Universitat de Warwick, sobre el desastre financer que estem visquent i el mal ús que s’ha fet a la banca i als mercats del model Black-Scholes.

Los mercados financieros no solo establecen contratos de compra y venta a un vencimiento determinado, sino que permiten también comprar y vender esos mismos contratos antes de su vencimiento, como si fueran mercancías de pleno derecho. La gran pregunta entonces es, ¿de qué me sirve ese contrato? Si el dueño de la opción de trigo quiere vender el 11 de junio, ¿qué precio debería pedir? ¿Cuánto estaría dispuesto a pagar? La ecuación Black-Scholes especifica un determinado precio basado en el valor probable del trigo en su vencimiento. Matemáticamente, se entiende que el precio se desviará de manera aleatoria de acuerdo con el estado del mercado. El modelo calcula el precio en el que en teoría se elimina el riesgo al comprar una opción.

Si bé Stewart considera que el factor determinant que va desencadenar aquesta crisi és l’excessiva desregulació dels mercats financers, atorga un paper destacat al mal ús del model Black-Scholes, quant al creixement exagerat del mercat d’opcions en la darrera dècada. I es mostra categòric:

A menos que se realicen cambios drásticos y fundamentales en el sistema en su conjunto el gran impacto que viene será mucho peor. De hecho, en la distancia, ahora estamos en el comienzo de la próxima crisis, y la crisis ha ido más allá de los bancos y afecta a naciones enteras. Los buitres están recogiendo ahora de las naciones, una a una. Grecia es la que toca este mes, ¿cuál será la próxima?

Font: Divulgamat


Deixa un comentari

La revista Nature dedica un suplement a Alan Turing

Il·lustració d'Andy Potts

La prestigiosa revista Nature ha dedicat en el seu darrer número un suplement especial a Alan Turing, ara que es commemora arreu del món el centenari del seu naixement.

Alan Turing, born a century ago this year, is best known for his wartime code-breaking and for inventing the ‘Turing machine’ – the concept at the heart of every computer today. But his legacy extends much further: he founded the field of artificial intelligence, proposed a theory of biological pattern formation and speculated about the limits of computation in physics. In this collection of features and opinion pieces, Nature celebrates the mind that, in a handful of papers over a tragically short lifetime, shaped many of the hottest fields in science today.
Font: DivulgaMAT


Deixa un comentari

Llorenç Valverde: “Nosaltres” som més intel·ligents que “jo”. Així s’ha construït el coneixement al llarg de la història

Llorenç Valverde. Fotografia de Jordi Sabaté sota llicència CC-BY 2.0

Llorenç Valverde. Fotografia de Jordi Sabaté sota llicència CC-BY 2.0

La Vanguardia publicava el dia 26 de gener una entrevista a Llorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fonamentalment centrada en el cas Megaupload i les seves conseqüències.

Valverde (Felanitx, Mallorca, 1953), llicenciat en Matemàtiques i doctor en Informàtica, defensa el canvi de model en la distribució de continguts culturals i qüestiona l’immobilisme de la indústria, no només per la seva incapacitat a l’hora d’encapçalar el canvi i adaptar-se al nou paradigma, sinó també per les traves que posa cada vegada que algú altre planteja alternatives. Compara la situació actual amb el conflicte que va suscitar l’aparició del vídeo, i la paradoxa posterior en convertir-se en una de les fonts d’ingressos fonamentals de la indústria.

¿La cultura va un paso por detrás de los ‘piratas’?
La cultura no, la industria cultural. Creo que estamos sacrificando la cultura y su difusión por una industria. Y el caso más claro es el libro digital. Tenemos un medio, que es internet, que nos permite difundir las ideas y la cultura de forma instantánea y al alcance de todo el mundo y por proteger una industria lo estamos limitando y parando. Creemos que el libro se debe proteger pero no pensamos en su función. El libro ha sido la mejor máquina de la humanidad para difundir el conocimiento… pero ahora se debe ajustar al rol que tenemos y esta función de transmisión ahora tiene un competidor y debe encontrar su espacio.