Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Adéu a la darrera «figura oculta» de la NASA: Katherine Johnson

Fotografia original de domini públic

El 24 de febrer d’enguany va morir a Newport News (Virgínia) la darrera de les figures ocultes de la NASA, Katherine Johnson. Física i matemàtica, els seus càlculs van contribuir decisivament a l’èxit de les missions Mercury i Apollo 11. Dona i afroamericana, va haver de superar tots els obstacles afegits d’una societat patriarcal i profundament racista.

Segregació racial i educació

Katherine Coleman Goble, —que adoptaria el cognom Johnson del seu segon marit—, va néixer l’any 1918 a White Sulphur Springs (Virgínia) i de ben petita va mostrar un interès i una facilitat notable per a les matemàtiques. Malauradament les lleis de segregació racial vigents aleshores en molts estats dels EUA, condemnaven als afroamericans a conformar-se amb una educació elemental, que no contemplava prolongar-se més enllà del vuitè curs. És per això que els seus pares, molt amoïnats per l’educació dels fills —la mare era mestra—, van optar per traslladar-se a un altre comtat, assegurant-los la possibilitat de completar la formació al West Virginia Colored Institute, específic per a afroamericans.

Després de graduar-se amb 14 anys, als 15 va ingressar al West Virginia State College, on es va llicenciar als 18 en Matemàtiques i Francès. Durant aquell període va gaudir del recolzament de diversos professors, que ben aviat van veure el potencial que tenia, fins al punt de crear assignatures de geometria analítica i aeronàutica específicament per a ella.

L’any 1938 va ser la primera dona afroamericana a ingressar a la Universitat de Virgínia Occidental, després que s’hi hagués de pronunciar la Cort Suprema dels Estats Units. Malauradament però, no va apoder acabar els estudis de postgrau per problemes familiars

Ateses les poques perspectives laborals que oferia el sistema segregacionista nord-americà a les dones afroamericanes, es va veure empesa cap a la docència com a única opció professional, centrant-se en les matemàtiques, el francès i la música

De la NACA a la NASA i més enllà

La vida de Katherine faria un tomb notable en començar a treballar a la National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), que continuava amb la política de contractació de dones adoptada durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta vegada, però, la feina a desenvolupar consistia a intentar situar els EUA per davant de l’URSS en l’embogida carrera espacial.

L’any 1953 va començar a treballar al Departament de Guia i Navegació, en una secció per a dones afroamericanes dirigida de facto per una altra de les figures ocultes, la matemàtica Dorothy Vaughan. La seva expertesa matemàtica i geomètrica la va dur ben aviat a l’àrea de Control de Naus Espacials, on s’encarregava de fer totes les operacions i comprovacions de càlcul que requerien els enginyers aeronàutics. Poc poc, amb tenacitat, coratge i esforç, la seva feina es va començar a valorar cada vegada més en un àmbit —homes, blancs, majoritàriament enginyers aeroespacials— que li era clarament hostil. Els obstacles a superar eren molts i molt diversos: des del gènere a la segregació passant per la condescendència d’uns companys de feina que no la consideraven una igual.

El primer nord-americà a l’espai

L’any 1959, un any després que la NACA es convertís en la NASA (National Aeronautics and Space Administration) va ser l’encarregada de calcular la trajectòria del vol suborbital d’Alan Shepard, el primer nord-americà en viatjar a l’espai. Entre 1961 i 1963 es va ocupar dels càlculs del projecte Mercury, que duria John Glenn a orbitar la terra a bord del Friendship 7. Era la resposta de la NASA al lideratge espacial de la URSS en plena Guerra Freda i va ser el mateix Glenn qui va insistir que tots els càlculs els revisés Katherine Johnson.

John Glenn al Friendship 7. Fotografia de la NASA

John Glenn al Friendship 7

Fotografia de la NASA

L’any 1969 l’Apollo 11 va arribar a la lluna i Katherine n’havia calculat la trajectòria, a banda d’ajudar a sincronitzar el mòdul lunar amb el mòdul orbital. La missió de l’Apollo 13, però, no va reeixir. Una explosió inesperada va obligar la NASA a rectificar fent orbitar la nau al voltant de la Lluna però renunciant a aterrar-hi. El paper de Johnson, una vegada més, va ser decisiu: els seus càlculs van permetre que la nau tornés a la terra després d’avortar la missió.

Johnson va continuar treballant en les missions espacials fins l’any 1986, quan finalment es va jubilar.

El llibre, la pel·lícula i el reconeixement tardà

El 16 de novembre de 2016, el president Barack Obama va lliurar a Katherine Johnson la Medalla Presidencial de la Llibertat, en reconeixement «al seu paper com a dona afroamericana pionera en les STEM» (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

Barack Obama amb Katherine Johnson durant la cerimònia

“Katherine Johnson es va negar a ser limitada per les expectatives de la societat sobre el seu gènere i la seva raça, tot ampliant els límits de l’abast de la humanitat.”

Barack obama

L’any 2016, Margot Lee Shetterly, cofundadora de The Human Computer Project, va publicar Hidden Figures: The American Dream and the Untold Story of the Black Women Who Helped Win the Space Race. L’obra, en la qual va començar a treball l’any 2010, es basa en l’experiència de Katherine Johnson i dues companyes seves: Dorothy Vaughan —que ja hem esmentat—, i Mary Jackson, que treballaven, junt amb moltes altres dones, fent càlculs a les oficines de la NASA durant la carrera espacial. El pare de l’autora, científic de la NASA, havia treballat amb molts dels personatge que apareixen al llibre. L’any següent, Harper Collins va publicar l’edició castellana amb el títol Figuras ocultas.

Poc temps després de publicar-se la història es va dur duria al cinema amb èxit notable. No va guanyar cap premi dels considerats més rellevants però va ser nominada en diverses categories: millor guió (BAFTA i Oscar), millor banda sonora (Globus d’or), millor guió adaptat (Oscar) i millor actriu secundària (Globus d’Or i Oscar).

Al catàleg del CRAI hi trobareu diversos exemplars de la pel·lícula i del llibre, aquest de moment només en edició anglesa. Ben aviat, si les circumstàncies ho permeten, ens arribarà l’edició en castellà.

Katherine Johnson va morir finalment amb 101 anys el 24 de febrer de 2020.


Deixa un comentari

El CRAI de la UB us atén des de casa — Blog CRAI Universitat de Barcelona

Seguint les instruccions donades pel Rector en el comunicat del 14 de març, el CRAI de la UB ha tancat les seves instal·lacions fins a nou avís. Volem però seguir donant als nostres usuaris tots els recursos i serveis que siguin possibles en línia, i seguir donant informació a través de les nostres xarxes socials […]

El CRAI de la UB us atén des de casa — Blog CRAI Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Recicla Cultura 2020. Participeu en aquest projecte solidari! — Blog CRAI Universitat de Barcelona

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat fa seva la proposta «El teu llibre pot ser part d’una història» i us encoratja a participar a la campanya Recicla cultura com cada any. Aquesta campanya, iniciativa de la Fundació Servei Solidari, promou la donació de llibres per tal que […]

Recicla Cultura 2020. Participeu en aquest projecte solidari! — Blog CRAI Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Novetats del fons: segona quinzena de febrer

Compra

Subscripció


Deixa un comentari

Un exemple de ciència ciutadana: un bernat marbrejat a la biblioteca

Ahir al matí una usuària ens va avisar que havia trobat una xinxa asiàtica a la biblioteca. Després d’un primer moment de desconcert i d’una breu explicació sobre la naturalesa de la plaga, el programa d’observació de Natusfera i l’advertència —compte, que quan se sent amenaçada segrega una substància que fa molta pudor!—, vam aconseguir tancar-la dins d’un pot.bernat pudent

El bernat marbrejat o xinxa asiàtica (Halyomorpha halys) és una espècie invasora d’origen asiàtic. Es va detectar a Europa per primera vegada a Suïssa l’any 2007 i a Alemanya i França poc després. A casa nostra, es va veure per primer cop l’any 2016 al campus de la Universitat de Girona. Des de llavors s’ha escampat arreu del país, sobretot en zones urbanes i àrees verdes, malgrat que l’any passat ja s’havia detectat en cultius al Baix Llobregat i a l’Alt Empordà.

No és perillós ni per als animals ni per als éssers humans, però pot ser una plaga devastadora per als cultius agrícoles. Als Estats Units i a Itàlia ha provocat greus pèrdues econòmiques.

El projecte Hh Wanted

A partir de l’any 2018, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i la Universitat de Barcelona (UB) van posar en marxa el projecte Hh Wanted a Natusfera, amb l’objectiu de recollir informació sobre la distribució i l’evolució de l’espècie invasora.

Amb la col·laboració ciutadana, es vol aconseguir una radiografia precisa de la seva presència, a banda d’identificar les espècies vegetals que li fan d’hoste i els seus cultius preferits. El coneixement biològic de l’insecte i la seva adaptació al territori haurien de permetre afinar les estratègies de lluita i evitar o retardar que proliferés als camps de conreu del país.

Amb la nostra humil contribució esperem aportar una mica més d’informació a aquest projecte col·laboratiu.

Més informació