Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Tag Archives: Alan Turing


by Deixa un comentari

Conferència sobre Alan Turing dimecres 3 a Barcelona

Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la TècnicaLa Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha organitzat, entre els mesos de setembre i octubre, quatre col·loquis sobre la figura d’Alan Turing.

Dimecres 3 d’octube, de 19:00 a 21:00, se celebrarà el segon debat previst, la introducció del qual anirà a càrrec del Doctor Ton Sales Porta, professor jubilat de la UPC, que havia impartit, entre altres, les assignatures d’Història de la Lògica i d’Història de la Informàtica. El Dr. Sales parlarà sobre el procés històric iniciat pel matemàtic David Hilbert i l’Entscheidungsproblem el 1.900, fins a la publicació de l’article de Turing el 1.936, On Computable Numbers, with an application to the Entscheidungsproblem (pdf). Després encetarà el debat, amb el següent enunciat: Sobre el formalisme de la matemàtica: triomf o fracàs?

Següents debats del col·loqui:

  • 11/10/2012 – Dr. David Link. És artista i arqueòleg de la programació. Les seves mostres sobre l’art dels ordinadors s’han exposat arreu del món. És autor del llibre There must be an angel : on the beginnings of arithmetics of Rays. Parlarà sobre els primers programes que s’executaren a la Manchester Mark I.
  • 25/10/2012 – Dr. Ricard V. Solé. Investigador de l’ICREA i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i del Santa Fe Institute. És autor, entre d’altres, del llibre Vidas sintéticas (2012). El professor Soler parlarà de la figura de Turing com inspirador, des de les vessants lògica i biològica; de les seves investigacions en sistemes complexos i biologia sintètica. Encetarà el debat titulat: Ments i màquines.

Tots els debats, emmarcats en els actes del centenari d’Alan Turing, se celebraran a la seu de l’IEC (carrer del Carme 47), de 19:00 a 21:00 h.

Hem parlat moltes vegades d’Alan Turing en aquest bloc. Al catàleg del CRAI hi trobareu moltes de les seves obres i també moltes obres sobre la seva figura i la seva feina.

Font: L’home dibuixat


by 1 comentari

Alan Turing: Trencant els codis

Dissabte celebràvem el centenari d’Alan Turing i el Canal 33 se sumava a la commemoració programant el documental britànic Alan Turing: Trencant els codis, del qual ja us havíem parlat anteriorment. Si us el vau perdre, el podeu recuperar al web de TV3 fins el dia 30 de juny. Si voleu ampliar el període de visualització podeu fer servir TV3 al cabàs (Windows) o TV3 (Linux).

Aquest documental explica l’extraordinària i tràgica història d’una de les persones més importants del segle XX. Alan Turing va ser un pioner de la revolució digital i la seva tasca desxifrant codis durant la Segona Guerra Mundial va contribuir a canviar decisivament el curs de la guerra. Aquest geni inconformista britànic és un dels científics més importants de tots els temps malgrat el fet que molt poca gent en conegui el nom, en sàpiga la història o en comprengui el llegat.

Els historiadors diuen que desxifrant “Enigma”, el codi naval usat pels nazis, Turing va contribuir a escurçar la Segona Guerra Mundial un parell d’anys i va salvar, així, milions de vides. Com a pare fundador de la computació i de la intel·ligència artificial, Alan Turing va imaginar el món digital molt abans que ningú altre.

En lloc de rebre elogis i reconeixements, però, Alan Turing va haver de fer front a una terrible persecució. L’any 1952, el govern britànic el va forçar a sotmetre’s a la castració química com a càstig per la seva homosexualitat. Desesperat, Alan Turing es va suïcidar el 7 de juny del 1954. Només tenia 41 anys.

“Alan Turing: Trencant els codis” és un documental dramatitzat que fa servir emotives i atractives reconstruccions per recrear vívidament fragments de la trajectòria de Turing. Les seqüències dramatitzades se centren en les sessions de teràpia en què Turing va participar durant els últims 18 mesos de la seva vida. Turing es va sotmetre voluntàriament a psicoteràpia amb un analista jueu alemany. El Dr. Franz Greenbaum havia fugit de Berlín amb la seva jove família l’any 1939 escapant-se pels pèls dels nazis. A diferència de la majoria dels psiquiatres i psicoanalistes de l’època, el Dr. Greenbaum havia contribuït a aclarir algunes qüestions al voltant de l’homosexualitat. Greenbaum es va interessar també per la tasca matemàtica de Turing, de tal manera que la relació pacient-terapeuta va esdevenir finalment, amb el temps, una forta amistat.

Alan Turing és una figura habitual de la Biblioteca i d’aquest bloc. Us convidem a aprofundir en la seva tasca que, no ens cansarem de repetir-ho, ha tingut una importància cabdal en el desenvolupament tecnològic de què gaudim avui dia.

Font: L’home dibuixat


by 1 comentari

Avui fa 100 anys del naixement d’Alan Turing

Tal dia com avui, el 23 de juny de l’any 1.912, naixia a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, expert en criptoanàlisi i pare de la informàtica moderna.

Per recordar la seva immensa contribució a la informàtica i a la intel·ligència artificial i, a la vegada, per restituir la seva memòria, enguany es commemora arreu del món el seu centenari.

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques disposa entre el seu fons de moltes de les seves obres, així com de bibliografia sobre ell o la seva tasca.


by 3 comentaris

Codebreaker, molt més que un documental sobre Alan Turing

A finals de novembre de l’any passat, el canal de televisió britànic Channel 4 va emetre el documental Britain’s Greatest Codebreaker, dirigit per Clare Beavan, sobre la vida d’Alan Turing.

El punt de partida són les sessions de psicoteràpia entre ell i el psiquiatre Franz Greenbaum, recreades per actors, i basades en la documentació històrica que se n’ha conservat, incloses les notes de Turing. La pel·lícula inclou també el testimoni de persones que el van conèixer, i de personalitats del món de la tecnologia que expliquen l’abast de les seves idees i la importància del seu llegat.

D’aquella emissió ha nascut Codebraker, un projecte ambiciós que, aprofitant les possibilitats actuals de la tecnologia, pretén arribar a tants espectadors com sigui possible. Amb el documental en DVD s’hi inclourà una guia per a professors i diversos recursos al web, que es mantindrà com a font de referència posterior.


by Deixa un comentari

La revista Nature dedica un suplement a Alan Turing

Il·lustració d'Andy Potts

La prestigiosa revista Nature ha dedicat en el seu darrer número un suplement especial a Alan Turing, ara que es commemora arreu del món el centenari del seu naixement.

Alan Turing, born a century ago this year, is best known for his wartime code-breaking and for inventing the ‘Turing machine’ – the concept at the heart of every computer today. But his legacy extends much further: he founded the field of artificial intelligence, proposed a theory of biological pattern formation and speculated about the limits of computation in physics. In this collection of features and opinion pieces, Nature celebrates the mind that, in a handful of papers over a tragically short lifetime, shaped many of the hottest fields in science today.
Font: DivulgaMAT


by 1 comentari

En l’any del seu centenari, no hi haurà perdó oficial per a Alan Turing

La Cambra dels Lords britànica ha denegat finalment el perdó a Alan Turing, després que una petició popular impulsada per William Jones reunís gairebé 26.000 signatures per demanar-ho.

Lord McNally, portaveu de la Cambra, va explicar que el govern ja havia examinat la qüestió el 2009, i «que un perdó pòstum no s’havia considerat adequat atès que Alan Turing va ser correctament condemnat pel que aleshores era un delicte penal». La Cambra considera «tràgic que Alan Turing fos condemnat per un delicte que ara sembla tan cruel i absurd», però conclou que «la legislació vigent aleshores requeria un judici». Finalment, McNally va argumentar que el plantejament ha estat acceptar que els fets es van produir i «enlloc d’intentar alterar el context històric i arreglar ara el que ja no té remei», convé assegurar-se que mai no torni a passar.

No és la primera vegada que s’intenta reparar la injustícia que es va cometre amb Turing. L’any 2.009 John Graham Cumming va endegar una moció similar, desestimada per la Cambra, que va aconseguir que el Primer Ministre del moment, Gordon Brown, publiqués una nota de disculpa en diversos mitjans de comunicació, en la qual qualificava el tracte a Turing de terrible i completament injust.

Enguany es commemora arreu del món l’Any Turing, coincidint amb el centenari del seu naixement. S’han programat multitud d’actes i esdeveniments de tota mena, entre els quals l’emissió al Regne Unit d’un segell commemoratiu.

Més informació:

Apunts relacionats:


by 2 comentaris

El 2012, un any ple de commemoracions matemàtiques

Després del parèntesi nadalenc ens retrobem amb tots vosaltres per desitjar-vos que aquest any, farcit de mals auguris, no sigui tan apocalíptic com es preveu.

Des del punt de vista matemàtic, tres commemoracions importants, una especialment  a casa nostra.

Centenari de Ferran Sunyer i Balaguer

Enguany se celebra el centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), matemàtic català reconegut internacionalment. La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer ha programat un seguit d’actes per commemorar l’efemèride, dels quals anirem informant puntualment.

Any Turing

També aquest 2012 se celebra arreu del món l’Any Turing, coincidint amb el primer centenari del seu naixement. Després de la tardana disculpa per part del govern britànic l’any 2009, arriba l’homenatge i el desgreuge a una de les figures més importants de la informàtica moderna. Organitzat pel Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), el centenari preveu múltiples actes arreu del món: jornades, conferències, exposicions, publicacions… També n’anirem informant.

125è aniversari del naixement de Ramanujan

Enguany se celebra també el cent vint-i-cinquè aniversari del naixement del matemàtic indi Srinivasa Ramanujan. Per aquest motiu, el Primer Ministre Manmohan Singh, ha declarat l’any 2012 Any Nacional de les Matemàtiques, i el dia 22 de desembre —dia del seu naixement—, Dia Nacional de les Matemàtiques.

La Ramanujan Mathematical Society ha programat diverses activitats commemoratives, que culminaran en un congrés internacional el mes de desembre a Nova Delhi.

Iniciatives de les quals parlarem segur durant el 2012 —especialment de les dues primeres, per proximitat i facilitat a l’hora d’accedir a la informació.


by Deixa un comentari

Ha mort Peter Hilton

Peter Hilton (1923-2010)

El dia 6 de novembre va morir, als 87 anys, el matemàtic britànic Peter Hilton.

Doctorat a Oxford el 1942 i professor emèrit de la Universitat de Binghamton des de l’any 2003, va destacar per la seva contribució a la teoria de l’homotopia, i per la seva feina desxifrant les transmissions alemanyes a Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial, al costat d’Alan Turing.

La seva recerca es va centrar en els camps de la topologia algebraica, l’àlgebra homològica i la didàctica de la matemàtica

Més informació:

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada


by Deixa un comentari

La Aldea Irreductible dedica un podcast a Alan Turing

Tenim debilitat per la figura d’Alan Turing. Probablement és el personatge que més ha aparegut al bloc, i avui hi torna perquè La Aldea irreductible, un dels blocs que seguim habitualment, li ha dedicat un podcast.

Si teniu curiositat per conèixer una mica més la vida d’Alan Turing i us fa mandra llegir sobre el tema, us convidem a escoltar-lo. Són 35 minuts d’àudio que no us priven d’anar fent altres coses. Teniu totes les opcions i formats de descàrrega a l’entrada original.

Fruit de la casualitat, és un bon colofó per a l’exposició que li va dedicar la Biblioteca per Sant Jordi.

Comparteix l'entrada


by 2 comentaris

La rehabilitació d’Alan Turing

Coincidint amb el dia de Sant Jordi, la Biblioteca de Matemàtiques retrà homenatge a Alan Turing, considerat un dels pares de la informàtica moderna i personatge decisiu durant la Segona Guerra Mundial, en desxifrar les transmissions alemanyes que generava Enigma.

L’any 1952 va ser processat i condemnat a causa de la seva homosexualitat i el 1954 el van trobar mort. L’autòpsia va determinar que s’havia suïcidat, però encara ara hi ha dubtes raonables sobre si va ser assassinat.

L’any passat es va iniciar una petició popular a través d’Internet per demanar al Primer Ministre anglès, Gordon Brown, una disculpa oficial pel tracte dispensat a Turing. Finalment el 10 de setembre de 2009 Gordon Brown va publicar una nota de disculpa al seu bloc.

L’exposició es podrà visitar des del 23 fins el 30 d’abril.

Agraïm al Doctor Josep Pla i Carrera la seva col·laboració.

Més informació:

Entrades relacionades:

Comparteix l'entrada