Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Collectanea Mathematica se situa al primer quartil dels indicadors bibliomètrics

Collectanea MathematicaCollectanea Mathematica, la revista científica especialitzada en Matemàtiques que edita l’Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB), se situa al primer quartil dels índexs bibliomètrics Source Normalized Impact per Paper (SNIP) i SCImago Journal Rank (SJR). Una altra revista de matemàtiques, Publicacions Matemàtiques, editada pel Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), comparteix també qualificació.

Les dades es desprenen de l’estudi elaborat per l’Observatori de la Recerca (OR-IEC), després d’analitzar la presència i la visibilitat de les revistes de l’Estat espanyol i dels territoris de llengua catalana a la base de dades SCOPUS, observant diverses perspectives: territoris, anys, entitats editores, camps científics i, finalment, revistes del primer quartil.

SCOPUS és una base de dades d’ELSEVIER, que indexa gairebé 22.000 revistes especialitzades de prop de 5.000 editorials, a banda d’actes de congressos i llibres. Totes les dades sobre les revistes indexades es poden consultar a Journal Metrics.

Una revista pionera

Josep Maria Orts AracilCollectanea Mathematica és la revista de matemàtiques viva més antiga de l’Estat espanyol. La va fundar Josep Maria Orts Aracil, catedràtic d’Anàlisi matemàtica de la UB, l’any 1948. En uns anys en què la recerca científica a Espanya era molt difícil —només a la Universidad Computense de Madrid es podia obtenir el títol de doctor—, Orts va aconseguir impulsar una publicació, fruit del Seminari de Matemàtiques, que competiria directament amb l’altre títol de recerca matemàtica existent, la Revista Matemática Hispano-Americana, de Madrid.

En plena postguerra, des de l’aïllament i l’autarquia, Orts i els seus col·laboradors van aconseguir uns primers intercanvis científics amb matemàtics d’altres països —Fantappiè, Julia, Blaschke—, que continuarien col·laborant-hi. Ferran Sunyer i Balaguer, una de les poques excepcions en el panorama de mediocritat científica del moment, va aportar-hi articles de qualitat i col·laboracions externes significatives: Dubreil i Macintyre, enrte altres.

A principis de la dècada dels 70, la revista es va estabilitzar sota la direcció de J. Teixidor. Amb la desaparició, el 1983, de la Revista Matemática Hispano-Americana, Collectanea va esdevenir l’únic referent matemàtic de l’Estat. A partir de 1987 s’hi van incorporar nous mètodes d’edició i es va adoptar la revisió sistemàtica, delegada en experts independents.

El salt qualitatiu definitiu es produeix arran de l’any 2000, en coincidir l’Any Internacional de les Matemàtiques i el III Congrés Europeu de Matemàtiques (3ECM), celebrat a Barcelona. La revista, de la mà del recent creat IMUB, emprèn una profunda renovació tècnica i científica que la porta a iniciar una nova sèrie l’any següent. S’amplia el grup d’editors, i amb un suport institucional més explícit, es crea un comitè científic d’editors associats d’alta qualificació. Tot plegat es tradueix en millores substancials pel que fa a l’edició i la presentació, i en el naixement de la versió electrònica.

Des de l’any 2011, tot i que l’edició continua en mans de l’IMUB, la publica el gegant editorial Springer.

Més informació


Deixa un comentari

Elsevier respon a la comunitat matemàtica

Notices of The American Mathematical SocietyEl dia 6 de febrer d’enguany publicàvem l’apunt Els matemàtics diuen prou!, en el qual ens fèiem ressò del malestar de la comunitat matemàtica, davant de les pràctiques abusives dels editors de ciències —particularment Elsevier—, que havia motivat la reacció de Timothy Gowers, professor de la Universitat de Cambridge i medalla Fields el 1998.

La crida al boicot de Growers ha generat ja gairebé 13.000 adhesions d’acadèmics i gestors de la informació d’arreu del món i la resposta d’Elsevier, signada per Laura Hassink i David Clark.

La revista Notices of the American Mathematical Society, publicava al volum 59, número 6, l’article Elsevier’s Response to the Mathematics Community (pdf), on els autors intenten refutar punt per punt les crítiques de Gowers i, alhora, les de Michael G. Cowling, que al volum 59 havia publicat The future of Mathematical Publishing (pdf).

Hassink i Clark admeten que «[…] Elsevier no ha fet una bona feina a l’hora de comunicar el que fem i com donem suport tant a la revisió d’experts com a la la difusió de la nostra feina. En particular, tenim autors, editors, revisors i membres de la junta amb la impressió que ens centrem més en les restriccions d’accés que en la disponibilitat de la seva investigació.» Acte seguit, però, l’article se centra en els punts més controvertits i àmpliament qüestionats per Gowers: el preu, la venda per paquets, l’accés, el suport a projectes de llei restrictius —Research Works Act— i la qualitat de les publicacions.

Per a més informació, vegeu l’article original, publicat en obert, per Notices:

Elsevier’s Response to the Mathematics Community (pdf)

Apunts relacionats


Deixa un comentari

El futur de la publicació en matemàtiques

La Biblioteca ha rebut recentment dues publicacions que inclouen articles sobre la publicació matemàtica, des de vessants ben diferents:

Per una banda, Cowling, Michael G.1 Scripta Manent: The Future of Mathematical Publishing. Dins: Notices of the American Mathematical Society. Vol. 59, n. 4, April 2012. Pp. 558-559. ISSN 0002-9920, enumera els problemes als quals s’han d’enfrontar els matemàtics a l’hora de publicar: preus de l’edició comercial, qualitat del contingut i tot allò derivat dels aspectes formals, bibliogràfics i tipogràfics, que hauria de tenir qualsevol article per ser considerat de qualitat.

D’una altra, Chercheurs, éditeurs: le débat. Dins Gazette des Mathématiciens. N. 132. Avril 2012. Pp. 73-86. ISSN 0224-8999, on la Société de Mathématique de France (SMF) fa una crida a la reflexió als investigadors d’institucions públiques, sobre la gestió, per part de les editorials, del procés de publicació. L’article parteix de la següent premissa: si el procés que dóna fruit a la publicació d’un article científic es finança amb diners públics, i l’adquisició de les revistes que els inclouen també, com és possible que els beneficis reverteixen en una empresa privada, gairebé en règim de monopoli?

És per això que l’Institut Fourier À Grenoble, amb el suport de la SMF, la Société de Mathématiques Appliquées et Industrielles (SMAI) i la Société Française de Statistique (SFdS), ha iniciat una  campanya per tal de negociar el concert econòmic entre Springer i els investigadors d’institucions públiques.

La SMF dóna suport, també, a la iniciativa plantejada per Timothy Gowers contra Elsevier i a la qual s’han afegit milers d’investigadors, docents, bibliotecaris, d’arreu del món. L’article inclou les cartes enviades a Springer i Elsevier, un article que explica la posició de la SMF davant d’aquesta situació, un article que desglossa el cost del saber, i, per últim, la carta que la SMF va rebre d’Springer com a resposta.

Trobareu ambdues publicacions en paper a l’hemeroteca de la Biblioteca. En el cas Notices of the American Mathematical Society, disposa també d’edició electrònica de lliure accés.

1 El Dr. Cowling (membre del’Australian Mathematical Society) ha escrit altres articles sobre com escriure literatura matemàtica: “Writing mathematics” i “Notes on Mathematical typing”.


2 comentaris

Els matemàtics diuen prou!

Avui ens fem ressò d’una iniciativa de conseqüències imprevisibles, que hem conegut gràcies a un apunt de Manuel de León a Matemáticos y sus fronteras, el bloc de l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICM) de Madrid.

Timothy Gowers, professor de la Universitat de Cambridge i medalla Fields el 1998, va escriure el dia 21 de gener un apunt al seu bloc —Elsevier — my part in its downfall—, en què criticava durament les pràctiques d’Elsevier, un dels editors més importants en ciències, i en matemàtiques en particular.

Gowers qüestiona la política de preus abusius, l’obligació de subscriure paquets de revistes enlloc de títols concrets (cosa que obliga les biblioteques a haver de quedar-se títols que no desitgen només per tenir els que necessiten), el suport de l’editorial a projectes de llei més que controvertits —Research Works Act, Stop Online Piracy Act (SOPA) i Preventing Real Online Threats to Economic Creativity and Theft of Intellectual Property Act (PIPA), i els seus intents per impedir l’avenç del moviment d’accés obert. I es fa la pregunta fonamental: per què ho hem permès? Per què continuem publicant als seus títols?

Descartades diverses mesures de força —negociacions col·lectives de biblioteques amb Elsevier i dimissió en bloc dels consells editorials, seguint l’exemple de Topology— per la dificultat de coordinar-les, Gowers planteja la qüestió de baix a dalt. Havent pres la decisió personal de no publicar més amb ells i després de rebutjar formar part del consell editorial d’una de les revistes que publiquen, calia fer visible aquesta negativa, que passés del pla personal a l’escena pública tot explicant el per què.

Timothy Gowers. Fotografia de domini públic, obra d'AllenS.

Amb aquest plantejament s’ha posat en marxa The Cost of Knowledge, un web on els matemàtics d’arreu —hores d’ara ja físics, biòlegs, metges, psicòlegs, etc.— poden dir públicament que no publicaran més amb Elsevier. A parer de Gowers, si la resposta és massiva, si els investigadors de les diverses disciplines es neguen a publicar amb el gegant editorial, potser arribarà el moment que s’hauran de replantejar les seves pràctiques.

En el moment d’escriure aquest apunt, 3.323 investigadors de diverses disciplines han dit prou a Elsevier, entre els quals 684 matemàtics, 402 biòlegs, 93 químics, 168 metges, 21 ambientòlegs…

En un moment en què la tecnologia permet, com mai abans, prescindir d’intermediaris, es fa cada vegada més difícil mantenir un model abusiu, basat en la posició de força i la legislació favorable, clarament enfrontat al bé públic i a la lliure circulació de la informació. Com diu Manuel de León:

Recordemos que los matemáticos hacemos nuestra investigación con fondos públicos, escribimos los artículos que enviamos terminados en versiones digitales a las revistas, nosotros mismos revisamos los artículos en peer-review, nosotros somos también los miembros de los comités editoriales de las revistas (a coste cero para las mismas), y después estas revistas son adquiridas, de nuevo con fondos públicos, para que podamos acceder (nosotros y cualquier ciudadano) a los contenidos de nuestro propio trabajo. Además, los consorcios obligan a comprar las revistas en grandes paquetes, en los que uno compra las revistas que le interesan junto con muchas otras que no (usando las excelentes como gancho para el resto).

Font: Matemáticos y sus fronteras